Vés al contingut

President del Consell de Ministres del Brasil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de càrrec políticPresident del Consell de Ministres del Brasil
Decret imperial de creació del càrrec de President del Consell de Ministres Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióBrasil Modifica el valor a Wikidata
EstatImperi del Brasil Modifica el valor a Wikidata
Creació20 juliol 1847 i 8 setembre 1961 Modifica el valor a Wikidata
Abolit15 novembre 1889 i 24 gener 1963 Modifica el valor a Wikidata
Llistallista de Presidents del Consell de Ministres del Brasil Modifica el valor a Wikidata

El President del Consell de Ministres del Brasil, en ocasions citat com Primer Ministre va ser un càrrec existent en dos períodes de la història política del país. La persona que ostentava aquest càrrec era el cap de govern en un sistema parlamentari.

La primera experiència parlamentària va donar-se entre 1847 i 1889, durant el regnat de l'Emperador Pere II.[1] La segona i última ocasió en què es va posar en pràctica un sistema parlamentari es va produir durant el govern del president João Goulart, l'any 1961, a causa d'una esmena constitucional aprovada pels seus opositors abans d'iniciar el mandat. Aquesta segona experiència parlamentària va ser de curta durada, amb la restauració del sistema de govern presidencial en un plebiscit nacional el 1963.[2]

En l'actualitat, el Brasil es regeix sota un sistema presidencialista, on el President de la República Federal n'és cap d'estat i de govern.[3]

Etapa 1847–1889

[modifica]

El "Segon Regnat" va ser el període de la història del Brasil iniciat amb la declaració de la majoria d'edat de Pere II i el final de la regència (23 de juliol de 1840) i que s'allarga fins al cop d'estat del 15 de novembre de 1889 i la proclamació de la República Brasilera. L'emperador va ser coronat el 18 de juliol de 1841, amb 15 anys. Encara trigaria uns anys en adoptar les primeres mesures rellevants, sent una de les més importants la institució del parlamentarisme al país.[4][5]

El càrrec de President del Consell de Ministres, referit per la premsa normalment com a "President del Gabinet", va ser creat pel decret núm. 523, de 20 de juliol de 1847,[6] però mai va ser inclòs en la Constitució Imperial.[7] El nombre de ministres era petit segons els estàndards brasilers actuals: inicialment hi havia sis carteres (equivaldrien a Interior, Afers estrangers, Marina, Guerra, Finances i Justícia) i el 1860 es va crear un setè ministeri (Agricultura, Comerç i Obres Públiques).[1][8]

La durada del gabinet depenia del suport que tingués a la Cambra de Diputats i del suport de l'emperador,[9] amb una durada mitjana inferior a dos anys. Si la Cambra de Diputats es feia incompatible amb el Consell de Ministres, corresponia a l'Emperador dissoldre el gabinet o dissoldre la Cambra.[10][11] Va haver, en total, 32 Presidents del Consell de Ministres.[9]

# President del Consell de Ministres Inici Fi Partit
1r Manuel Alves Branco
(1797-1855)
Vescomte de Caravelas
20 de juliol de 1847 8 de març de 1847 Liberal
2n José Carlos Pereira de Almeida Torres
(1799-1850)
Vescomte de Macaé
8 de març de 1847 8 de març de 1848 Liberal
3r Francisco de Paula Sousa e Melo
(1791-1854)
Vescomte de Macaé
8 de març de 1848 29 de setembre de 1848 Liberal
4t Pedro de Araújo Lima
(1793-1870)
Marquès d'Olinda
29 de setembre de 1848 6 d'octubre de 1849 Conservador
José da Costa Carvalho
(1796-1860)
Marquès de Monte Alegre
6 d'octubre de 1849 11 de maig de 1852 Conservador
Joaquim José Rodrigues Torres
(1802-1872)
Vescomte d'Itaboraí
11 de maig de 1852 6 de setembre de 1853 Conservador
Honório Carneiro Leão
(1801-1856)
Marquès de Paraná
6 de setembre de 1852 3 de setembre de 1856 Conservador
Luís Alves de Lima e Silva
(1803-1880)
Duc de Caxias
3 de setembre de 1856 4 de maig de 1857 Conservador
Pedro de Araújo Lima
(1793-1870)
Marquès d'Olinda
4 de maig de 1857 12 de desembre de 1858 Conservador
10è Antônio Paulino Limpo de Abreu
(1798-1883)
Vescomte d'Abaeté
12 de desembre de 1858 10 d'agost de 1859 Conservador
11è Ângelo Moniz da Silva Ferraz
(1812-1867)
Baró d'Uruguiana
10 d'agost de 1859 2 de març de 1861 Conservador
12è Luís Alves de Lima e Silva
(1803-1880)
Duque de Caxias
2 de març de 1861 24 de maig de 1862 Conservador
13è Zacarias de Góis e Vasconcelos
(1815-1877)
24 de maig de 1862 30 de maig de 1862 Lliga Progressista
14è Pedro de Araújo Lima
(1793-1870)
Marquès d'Olinda
30 de maig de 1862 15 de gener de 1864 Lliga Progressista
15è Zacarias de Góis e Vasconcelos
(1815-1877)
15 de gener de 1864 31 d'agost de 1864 Lliga Progressista
16è Francisco José Furtado
(1818-1870)
31 d'agost de 1864 12 de maig de 1865 Liberal
17è Pedro de Araújo Lima
(1793-1870)
Marquès d'Olinda
12 de maig de 1865 3 d'agost de 1866 Liberal
18è Zacarias de Góis e Vasconcelos
(1815-1877)
3 d'agost de 1866 16 de juliol de 1868 Liberal
19è Joaquim José Rodrigues Torres
(1802-1872)
Vescomte d'Itaboraí
16 de juliol de 1868 29 de setembre de 1870 Conservador
20è José Antônio Pimenta Bueno
(1803-1878)
Vescomte de São Vicente
29 de setembre de 1870 7 de març de 1871 Conservador
21è José Maria da Silva Paranhos
(1819-1880)
Vescomte de Rio Branco
7 de març de 1871 25 de juny de 1873 Conservador
22è Luís Alves de Lima e Silva
(1803-1880)
Duque de Caxias
25 de juny de 1873 5 de gener de 1878 Conservador
23è João Lins Vieira Cansanção de Sinimbu
(1810-1906)
Vescomte de Sinimbu
5 de gener de 1878 28 de març de 1880 Liberal
24è José Antônio Saraiva
(1823-1895)
28 de març de 1880 21 de gener de 1882 Liberal
25è Martinho Álvares da Silva Campos
(1816-1887)
21 de gener de 1882 3 de juliol de 1882 Liberal
26è João Lustosa da Cunha Paranaguá
(1821-1912)
Marquès de Paranaguá
3 de juliol de 1882 24 de maig de 1883 Liberal
27è Lafayette Rodrigues Pereira
(1834-1917)
24 de maig de 1883 6 de juny de 1884 Liberal
28è Sousa Dantas
(1831-1894)
6 de juny de 1884 6 de maig de 1885 Liberal
29è José Antônio Saraiva
(1823-1895)
6 de maig de 1885 20 d'agost de 1885 Liberal
30è João Maurício Wanderley
(1815-1889)
Baró de Cotegipe
20 d'agost de 1885 10 de març de 1888 Conservador
31è João Alfredo Correia d'Oliveira
(1835-1919)
10 de març de 1888 7 de juny de 1889 Conservador
32è Afonso Figueiredo
(1836-1912)
Vescomte d'Ouro Preto
7 de juny de 1889 15 de novembre de 1889 Liberal

Etapa 1961-1963

[modifica]

La situació política al Brasil era complexa i l'amenaça d'un cop militar era molt present. El President Jânio Quadros va dimitir el 25 d'agost de 1961. El Vicepresident, João Goulart, es trobava a la Xina en viatge oficial, i no va poder tornar fins al 8 de setembre. Mentrestant, el President de la Cambra de Diputats, Ranieri Mazzilli, va ocupar el càrrec de manera interina, tot i que es va conformar una junta militar que assumí el poder de facto al país. Els militars no veien amb bons ulls que un socialista governés al país i van accelerar els plans per impedir que jurés el càrrec. El Congrés Nacional i la cúpula militar van arribar a un acord: adoptar un sistema parlamentarista, deixant Goulart vestir la Faixa presidencial però sense dirigir l'executiu.[12][2]

Aquesta etapa va estendre's fins al 24 de gener de 1963. El nou sistema no va assentar-se i el Congrés Nacional va convocar un plebiscit pel 6 de gener de 1963. La consulta «Aprova l'Acte Addicional que va instituir el parlamentarisme?» va ser guanyada pel No amb un 82,6% dels vots emesos, tornant al presidencialisme setmanes després.[12][13]

# President del Consell de Ministres Inici Fi Partit
1r Tancredo Neves
(1910-1985)
8 de setembre de 1961 12 de juliol de 1962 PSD
2n Francisco Brochado da Rocha
(1910-1962)
12 de juliol de 1962 18 de setembre de 1962 PSD
3r Hermes Lima
(1902-1978)
18 de setembre de 1962 24 de gener de 1963 PTB

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Pessanha de Almeida, Felipe. «Presidente do Conselho de Ministros» (en portuguès brasiler). Dicionário do Período Imperial. Arxiu Nacional del Brasil, 25-07-2014. Arxivat de l'original el 2023-11-29. [Consulta: 9 octubre 2023].
  2. 2,0 2,1 «Emenda Parlamentarista - 50 Anos» (en portuguès brasiler). Cambra dels Diputats del Brasil, 2011. Arxivat de l'original el 2021-03-14. [Consulta: 9 octubre 2023].
  3. Schier, Paulo Ricardo «Presidencialismo» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Jurídica da PUCSP. Pontifícia Universidade Católica de São Paulo, Tomo Direito Administrativo e Constitucional, 4-2017. Arxivat de l'original el 2022-05-15. ISBN 978-85-60453-37-5 [Consulta: 9 octubre 2023].
  4. Lyra, Heitor. História de Dom Pedro II, 1825-1891 (en portuguès brasiler). Editora Itatiaia, 1977.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  5. Fausto, Boris. «O Segundo Reinado». A: História do Brasil (en portuguès). Editora da Universidade de São Paulo, 2012. ISBN 978-85-314-1352-0.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  6. «Decreto nº 523» (en portuguès brasiler). Cambra dels Diputats del Brasil, 20-07-1847. Arxivat de l'original el 2024-05-21. [Consulta: 9 octubre 2023].
  7. «CONSTITUIÇÃO POLITICA DO IMPERIO DO BRAZIL (DE 25 DE MARÇO DE 1824)» (en portuguès brasiler). Presidência da República, 25-03-1824. Arxivat de l'original el 2023-10-16. [Consulta: 9 octubre 2023].
  8. «História» (en portuguès brasiler). Ministério da Agricultura. Arxivat de l'original el 2013-05-14. [Consulta: 9 octubre 2023].
  9. 9,0 9,1 «O Parlamentarismo» (en portuguès brasiler). Multirio. Secretaria d'Educació de Rio de Janeiro. Arxivat de l'original el 2023-03-09. [Consulta: 9 octubre 2023].
  10. Pedroso, Tabajara. História do Brasil (en portuguès). São Paulo: Saraiva, 1952.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  11. Cabral, Oswaldo R.; Poyares dos Reis, Sara Regina. A história da política em Santa Catarina durante o Império. Florianópolis: Universitat Federal de Santa Catarina, 2004. ISBN 978-85-328-0288-0.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  12. 12,0 12,1 Ferreira, Jorge Luiz. João Goulart: uma biografia (en portuguès). Civilização Brasileira, 2011. ISBN 978-85-200-1056-3.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
  13. Estin, Ricardo. «No plebiscito de 1963, Brasil derruba parlamentarismo e devolve poderes a Jango» (en portuguès brasiler). Senat del Brasil, 02-02-2018. Arxivat de l'original el 2024-05-21. [Consulta: 9 octubre 2023].

Bibliografia complementària

[modifica]

Imperi

[modifica]

República

[modifica]

Vegeu també

[modifica]