Tancredo Neves

Tancredo Neves
	;
Nom original	(pt) Tancredo de Almeida Neves
Biografia
Naixement	4 març 1910 ; São João del-Rei (Brasil)
Mort	21 abril 1985 (75 anys); São Paulo (Brasil)
Causa de mort	malaltia infecciosa
Sepultura	Igreja de São Francisco de Assis (en)
President electe del Brasil
	15 gener 1985 – 21 abril 1985 (mort)
Minas Gerais senator (en)
	1r febrer 1979 – 14 març 1983 ; ← José de Magalhães Pinto
Ministre d'Hisenda del Brasil
	23 març 1962 – 9 maig 1962 ; ← Walter Moreira Sales – Walter Moreira Sales →
President del Consell de Ministres del Brasil
	8 setembre 1961 – 21 juliol 1962 ; ← Afonso Celso de Assis Figueiredo – Francisco de Paula Brochado da Rocha →
Diputat Federal de Minas Gerais
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat Federal de Minas Gerais
Activitat
Lloc de treball	Brasília
Ocupació	Advocat, empresari i periodista
Partit	PMDB
Família
Cònjuge	Risoleta Neves
Premis
	gran creu de l'Orde de la Torre i Espasa; doctor honoris causa per la Universitat de Coïmbra ;
	Signatura

Tancredo d'Almeida Neves (São João del-Rei, 4 de març de 1910 — São Paulo, 21 d'abril de 1985) fou un polític i advocat brasiler. Va ser Diputat Federal, Senador, Governador de Minas Gerais, President del Consell de Ministres i President electe del Brasil.^[1]^[2]

Biografia

Nascut al sud-est de Minas Gerais, es va llicenciar en dret a la Facultat de Dret de la Universitat Federal de Minas Gerais. Va entrar en política l'any 1935, quan va ser elegit regidor a la seva ciutat natal pel Partit Progressista, arribant al càrrec de president de la cambra municipal. Amb l'arribada de l'Estado Novo l'any 1937, va ser detingut i el seu mandat com a regidor va ser cessat. Amb això, va tornar a l'advocacia, treballant com a fiscal, i també com a empresari. L'any 1947 va ser elegit diputat estatal pel Partit Socialdemòcrata (PSD) i va ser nomenat un dels ponents de la Constitució de l'estat de Minas Gerais, després esdevenint líder de l'oposició.^[3]

El 1950 va ser elegit diputat federal per primera vegada. Des de juny de 1953, va exercir com a ministre de Justícia i Afers Interiors fins al suïcidi del president Getúlio Vargas. El 1954 va tornar a ser escollit diputat federal, càrrec que va ocupar durant un any. Va ser director del Banco de Crédito Real de Minas Gerais el 1955 i de la Cartera del Banco do Brasil Redescontos del 1956 al 1958. Del 1958 al 1960 va assumir la Secretaria de Finances de l'Estat de Minas Gerais. Es va presentar, sense èxit, al govern de Minas l'any 1960. Amb l'establiment del règim parlamentari, poc després de la dimissió del president Jânio Quadros, va ser nomenat President del Consell de Ministres del Brasil, ocupant aquest càrrec des del setembre de 1961 fins al juliol de 1962. Va ser un dels principals líders del Moviment Democràtic Brasiler (MDB) i va ser reelegit diputat federal el 1966, 1970 i 1974. Després del retorn del multipartidisme, va ser elegit senador el 1978 i va fundar el Partit Popular (PP). . El 1982 es va unir al Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) i va ser elegit governador de Minas.^[4]

Durant el període en què va governar Minas, hi va haver una gran agitació a favor del moviment Diretas Já!, una acció popular que va mobilitzar el país i propugnava unes eleccions directes a la presidència. Després de la derrota de l'esmena Dante de Oliveira, Neves va ser el nom escollit per representar una coalició de partits de l'oposició units a l'Aliança Democràtica. El 1984 va acceptar la proposta de presentar-se a la presidència de la República i el 15 de gener de 1985 va ser elegit president del Brasil per vot indirecte d'un col·legi electoral, per un ampli marge. Tanmateix, va caure greument malalt el 14 de març del mateix any, el dia abans de la seva investidura.^[5]

Es va casar amb Risoleta Guimarãés Tolentino, amb qui va tenir tres fills. Va rebre el títol de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Coimbra. Aécio Neves, actual governador de Minas Gerais, és el seu net. El 21 d'abril va morir als 75 anys. Tancredo és considerat un dels polítics brasilers més importants del segle xx.

Referències

↑ Koifman, Fabio. Presidentes do Brasil: De Deodoro a FHC (en portuguès). RIO. ISBN 978-0-00-054147-5. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
↑ «Tancredo: o estadista que fez o país chorar» (en portuguès brasiler). Jornal do Brasil, 09-05-2023. Arxivat de l'original el 2024-05-28. [Consulta: 9 octubre 2023].
↑ A República e a História dos Presidentes do Brasil (en portuguès). Discovery Publicações, 2019. ISBN 978-85-8417-141-5. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
↑ Ribeiro, José Augusto. Tancredo Neves: A noite do destino (en anglès). Editora José Olympio, 2015-03-13. ISBN 978-85-200-1265-9. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.
↑ Vizeu, Rodrigo. Os presidentes: a história dos que mandaram e desmandaram no Brasil, de Deodoro a Bolsonaro (en portuguès). HarperCollins Brasil, 2019. ISBN 978-85-9508-639-5. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tancredo Neves

Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves

[1] Koifman, Fabio. Presidentes do Brasil: De Deodoro a FHC (en portuguès). RIO. ISBN 978-0-00-054147-5. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.

[2] «Tancredo: o estadista que fez o país chorar» (en portuguès brasiler). Jornal do Brasil, 09-05-2023. Arxivat de l'original el 2024-05-28. [Consulta: 9 octubre 2023].

[3] A República e a História dos Presidentes do Brasil (en portuguès). Discovery Publicações, 2019. ISBN 978-85-8417-141-5. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.

[4] Ribeiro, José Augusto. Tancredo Neves: A noite do destino (en anglès). Editora José Olympio, 2015-03-13. ISBN 978-85-200-1265-9. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.

[5] Vizeu, Rodrigo. Os presidentes: a história dos que mandaram e desmandaram no Brasil, de Deodoro a Bolsonaro (en portuguès). HarperCollins Brasil, 2019. ISBN 978-85-9508-639-5. Arxivat 2024-05-28 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]