El Govern de Mazón preveu alçar la prohibició de construir en 1.100 hectàrees de terrenys inundables

La fatídica DANA que ha deixat 222 morts a València ha posat en evidència el perill que suposa urbanitzar en zones inundables. La Comunitat Valenciana compta amb una legislació que les identifica i prohibeix expressament construir-hi, si bé, sempre hi ha excepcions.

Es tracta del Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció de risc d’inundacions de la Comunitat Valenciana (Patricova), aprovat l’any 2003 i revisat el 2015. A grans trets, per mitjà d’aquest pla es prohibeix executar nous desenvolupaments urbans en zones inundables, llevat que ja estigueren aprovats abans de l’entrada en vigor de la normativa, i en aquest cas havien d’aportar una sèrie de mesures correctores que evitaren eventuals episodis d’inundacions.

A més, l’any 2018, el Govern del Botànic va aprovar el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) que, entre altres coses, implica la desclassificació de 7.500 hectàrees en els voltants de la costa en què queda prohibit construir. D’aquestes 7.500 hectàrees, 2.562 estarien en zones inundables segons estableix el Patricova, tal com es pot veure en el visor cartogràfic del Pativel, i, d’aquestes, 1.137 hectàrees estaven ja qualificades d’urbanitzables. D’aquesta manera, si decaiguera el Pativel, es podria tornar a construir en aquesta superfície (l’equivalent a 11,3 milions de metres quadrats) considerada com a inundable tenint en compte que ja era sòl urbanitzable abans que s’aprovaren el Pativel i el Patricova.

Segons les dades recaptades per aquest diari, de les 1.137 hectàrees urbanitzables en zona inundable, 297 estan situades a la província de Castelló, 477 a la de València i 675 a la d’Alacant. Els municipis més afectats serien Alcalà de Xivert amb 193 hectàrees, Santa Pola amb 109, Cullera amb 64 i Orpesa amb 94.

El Govern valencià del PP que presideix Carlos Mazón té previst deixar sense efecte el Pativel amb diferents canvis normatius. D’una banda, ja ha deixat una part sense efecte en aprovar fa poc mitjançant un decret les construccions a 200 metres de la costa, tot i que el Pativel ho limitava a 500 metres i amb una sèrie de condicions de volumetria. D’altra banda, estan en procés l’aprovació d’una llei valenciana de costes, la reforma de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup), que en síntesi pretén donar més competències i facilitats per a construir als promotors. Després de l’episodi de la DANA, està per veure com abordarà tota aquesta nova normativa, encaminada a deixar sense efecte la legislació proteccionista del Botànic, la situació dels sòls urbanitzables i inundables.

Sobre aquest tema, la diputada socialista i exconsellera de Territori impulsora del Pativel, María José Salvador, ha comentat que aquesta legislació va ser “un instrument supramunicipal imprescindible per a protegir el litoral valencià després de la pressió urbanística que va experimentar durant 20 anys” i ha afegit: “El decret que permet la construcció de terciari a 200 metres del litoral i l’avantprojecte de Llei de costes suposen el final del pla de protecció del litoral. És inconcebible que no es mantinga el Pativel, perquè és un instrument imprescindible per a mantindre la racionalitat en els usos del territori i protegir la ciutadania davant el risc d’inundacions”.

Plans urbanístics en zones inundables

A més de protegir sòl fins a aquell moment urbanitzable en la costa, el Pativel va atorgar a diversos projectes que ja estaven en tràmit un termini de cinc anys per a iniciar els obres, que es va complir el maig del 2023. En cas contrari, la normativa obliga a convertir el sòl, fins ara urbanitzable, en rural protegit, en què no seria possible, per tant, la construcció d’immobles.

Es tracta dels programes d’actuació integrada (PAI) de Torreblanca Golf, Platja del Puig, la Bega de Cullera, el Brosquil, el Mareny de Tavernes, Rafelcaid a Gandia i Cala Mosca a Oriola, que sumen una superfície total de 5,4 milions de metres quadrats i implicarien la construcció de 18.000 habitatges.

Alguns d’aquests projectes estan també en zones inundables. Un cas és el PAI Sant Gregori Golf de Borriana, que preveu el desenvolupament de 2,5 milions de metres quadrats de sòl, amb uns 6.000 habitatges i un camp de golf de 18 clots. L’Ajuntament va aprovar el mes d’octubre passat en sessió plenària (abans de la DANA), sense l’oposició de cap grup polític, assumir de manera directa la urbanització de la zona Sant Gregori que afecta més de 2,5 milions de metres quadrats pendents d’urbanitzar en el litoral del municipi. Sobre aquest tema, fonts municipals han assegurat que el PAI es va aprovar abans que entrara en vigor el Patricova i que inclou un pla per a reduir el risc en cas d’inundacions, en concret, un canal per a desguassar el riu Anna en cas de crescuda.

El desenvolupament del Puig també està situat en zona inundable. L’execució d’aquest PAI, conegut com La Casota, implicarà la construcció de 400 a 450 habitatges, dels quals 200 anirien en torres, 200 en adossats i uns 25 unifamiliars. Fonts municipals han assegurat també que el projecte compta amb el preceptiu pla amb mesures correctores per a mitigar el risc d’inundacions. Veurem si es produeix una DANA com la del 29 d’octubre passat a València.