Autogol de Mazón en el seu referèndum escolar: el valencià guanya i el deixa sense bandera ni capital polític

Carlos Mazón ha complit la seua promesa electoral de “donar llibertat a les famílies” per a votar l’idioma en què volen que estudien prioritàriament els seus fills: castellà o valencià. Les famílies també han complit amb la pregunta i li han respost que, si se’ls obliga a triar, són més les que prefereixen valencià, triturant la idea prèvia de què partia Mazón i que va donar lloc al referèndum. La seua tesi des que era candidat del PP a succeir Ximo Puig era que el Botànic (el govern del PSPV i Compromís) havia “imposat” la llengua autòctona a les aules, com deia en les entrevistes quan era candidat a president: “Defense la llibertat de triar, i importar el sistema català educatiu ens perjudica. Defense la promoció del valencià, i la pitjor manera de fer-ho és imposar-lo”. Es referia al mínim del 25% d’assignatures en valencià que ha de cursar tot l’alumnat de la Comunitat Valenciana des del 2018. Segons Mazón, no era l’Administració, sinó les famílies, les que havien de dissenyar el seu propi pla lingüístic, que en milers de casos no es podrà tan sols complir, només votar, perquè tot depén del que hagen votat la resta dels pares. Amb aquesta idea va redactar una llei de “llibertat educativa” que canvia la convivència dels dos idiomes per la separació en aules, generant un caos en els col·legis i protestes de famílies i associacions pel valencià.

Dijous, el seu també qüestionat conseller d’Educació –que va deixar milers de xiquets afectats per la DANA sense col·legi durant mesos– ha presentat uns resultats que confirmen l’autogol del president. En aquest ‘concurs d’idiomes’ plantejat pel Consell com a obligació (l’abstenció no es preveia com a possibilitat en la votació) ha guanyat el valencià. Per molt poc, 50,53% davant un 49,47%, però simbòlicament és molt, perquè mostra el contrari del que Mazón va voler demostrar quan va plantejar la consulta.

Una imposició que no existia

A més, la llengua autòctona ha arrasat a Castelló (70%). També el valencià ha sigut el preferit a València (57%). Només a la província d’Alacant ha guanyat el castellà, com era previsible, amb un ampli 65%, ja que les comarques més al sud i l’interior més apegat a Conca i Albacete són històricament castellanoparlants. Els resultats mostren una realitat provincial coneguda i de la qual alguns dins del partit anaven avisant quan Mazón utilitzava la llengua per a fer política educativa: “És que els votants del PP també parlen valencià i també tenen els seus fills en col·legis valencians”. A la Comunitat Valenciana hi ha comarques com la Ribera, la Marina Alta o la Plana Baixa on és l’idioma prioritari. En les Corts, la televisió autonòmica, les comunicacions de l’Administració o declaracions polítiques ha guanyat terreny en els últims anys en l’espai públic, també entre líders del PP, com l’alcalde de Benidorm o el president de la Diputació, que el parla en públic i el defensa, ja que és el seu idioma matern. El valencià es parla i s’usa cada dia, en milers de localitats, sense sigles. I, en segons quines zones, de manera absoluta, es vote per qui es vote.

Però Mazón tenia posada la directa i necessitava un trofeu polític, més encara després de la DANA. La votació es va ajornar per la riuada, però el Consell, que tenia l’ocasió de desactivar-la, va voler tirar avant i consumar una de les seues apostes polítiques més fermes per a la legislatura. La implicació del president ha sigut total, fins i tot va anar personalment a la presentació del referèndum i ha usat les seues xarxes socials per a vendre-la i promocionar-la. En el seu entorn confiaven que aquesta “promesa complida” satisfaria el seu electorat i aquesta enorme majoria de valencians que, al seu cap, valorarien que els llevaren la “imposició” del valencià sota la blanca promesa de “llibertat”. Qui podria estar en contra de votar en una democràcia? Com que la seua imatge com a gestor estava per terra arran de les inundacions, podrien compensar amb la imatge d’un polític que compleix, que dona la paraula als seus governats i que té principis ideològics ferms que representen la població que governa.

Molta abstenció

El primer revés va arribar dimecres, quan el conseller Rovira va donar unes dades de participació que revelaven que no hi havia tantes ganes de “llibertat”: havien triat llengua per als seus fills el 58% del mig milió de famílies convocades. El percentatge és sorprenentment escàs, atés que no era una votació per a mostrar l’opinió, sinó que és decisiva perquè cada alumne vaja a una classe o una altra i el votat és l’idioma que els acompanyarà i en què estudiaran fins a quart de l’ESO. Sobre les famílies que no han votat res, quasi la meitat, decidirà el col·legi mateix, segons els buits que queden en cada classe o per criteris organitzatius.

Dijous va arribar el revés definitiu. Els resultats. El fet que el castellà només s’haja triat en el seu Alacant natal –el lloc on ha viscut fins al 2021, encadenant càrrecs fins que va ser designat per Pablo Casado com a president del PP valencià– demostra com de lluny que està Mazón dels seus ciutadans, quin poc olfacte té per als assumptes que preocupen, quin mal diagnòstic té del que és la Comunitat Valenciana en conjunt i com de mal que ha valorat les seues possibilitats d’èxit.

Part de l’error de càlcul pot nàixer en el fet que la brúixola del Palau de la Generalitat està molt orientada a Alacant. Mazón, el conseller d’Educació i el politburó del president, les persones que l’assessoren, venen d’allí, i de fet hi tornen tots els caps de setmana. A les comarques del sud d’Alacant, les de predomini del castellà, és on el líder ha tingut més afectes i sintonia electoral. Són les zones que se senten menys valencianes, on hi ha més animadversió a la capital i a l’idioma autòcton, les que se senten abandonades i on el president ha agitat sempre les seues tesis més radicals, que han alimentat el que s’ha anomenat l’“Alicantón”, en referència irònica a la rebel·lió cantonal del segle XIX i la tendència a la província a confrontar amb València com a estat a part. Davant la vertebració de la Comunitat, de 500 quilòmetres de llarg i idiosincràsia molt diversa, un Alacant que se sent vilipendiat –amb l’excepció de les Marines, on estan Dénia i Xàbia, l’Alcoià i el Comtat– i en què Mazón i els seus han trobat refugi –també durant la DANA– i vot emocional basat en idioma, idiosincràsies, identitats i abandó del nord.

Ell mateix posava en públic exemples per a la consulta com “els pares d’Oriola” que es veuen coartats en la llibertat lingüística dels seus fills. A vegades es volia justificar el “corró del valencià” en una pretesa mare que feia els deures amb els seus fills i no podia ajudar-los a causa de la llengua autòctona, que no coneixia. Aquesta pretesa mare desesperada pel que sembla sí que podia fer arrels quadrades a mà. Associacions espanyolistes com Hablemos Español, molt actives en xarxes i denúncies, han acabat reblant al cap del president una idea que, d’acord amb els resultats, té una base social més menuda del que semblava al president i absolutament en conflicte respecte del que se sent a Castelló i València.

“A algú se li ocorreria donar a provar a la població un medicament experimental del qual no s’han fet estudis i assajos previs ni amb ratolins?”, es pregunta un expert gestor de l’Administració. És el que ha passat amb la nova llei educativa: partint d’una idea sense confirmar, s’ha convocat més de 500.000 famílies a votar i s’ha canviat el sistema educatiu, en què ja no conviuran els dos idiomes, sinó que separarà en una classe els alumnes que volen estudiar prioritàriament en valencià i en una altra, els que volen estudiar prioritàriament en castellà. Una vegada canviat tot, s’ha confirmat que quasi la meitat de famílies no tenien ganes de votar i que a la major part –llevat d’Alacant– ni tan sols els sobrava el valencià.

Problemes d’organització

A partir de divendres li sobrevindrà un altre problema: com traslladar els resultats a la vida real dels col·legis a partir de setembre, perquè en realitat no pot triar cada família, sinó que tot depén del que voten la resta dels pares. Es trobarà amb milers de dubtes i queixes de persones que van votar una llengua i estudiaran en l’altra. Per exemple, quan un col·legi té una sola classe per curs, s’estudiarà l’idioma que va obtindre més del 50% dels vots: si en un col·legi de Castelló hi ha una classe de quart de Primària amb 20 xiquets i 11 famílies han votat estudiar en valencià, ho hauran de fer els 20 en aquesta llengua base, també els que van votar pel castellà. En el cas de cursos amb més d’una classe és distint: si un centre de Primària té 3r A i 3r B amb un total de 40 alumnes, que 10 famílies (el 25%, segons estableix la llei) hagen triat valencià, el col·legi ha de crear una classe en aquesta llengua (i viceversa). Però com que la ràtio màxima per classe és de 25 alumnes, hi ha cinc estudiants que van demanar castellà que haurien de passar a valencià. La casuística és infinita, incloent-hi col·legis en què pràcticament no ha canviat res. I altres en què miraculosament haja pogut encaixar la demanda dels pares amb l’oferta de places en cada llengua.

En els pròxims dies eixiran a la llum a més tota mena de problemes generats en l’organització dels col·legis –materials i llibres que caldrà canviar, alumnes que canviaran de classe i professor a mitjan cicle, docents que hauran d’impartir en un altre idioma, xiquets amb necessitats especials que es concentraran en la mateixa classe, classes molt plenes i d’altres molt buides–. Un altre misteri és què passa amb el pas a l’institut adscrit si no té lloc en l’idioma triat. Davant l’allau de dubtes, el conseller va dir en el seu moment que s’estudiarà “cas per cas” i preveu fins i tot que alumnes canvien de centre si cal per a poder estudiar en la llengua votada, cosa que ha generat l’oposició frontal de les famílies. A més de tot això, el referèndum ha sigut portat al Tribunal Constitucional per un grup de 50 diputats, impulsats per Compromís, i encara que ja s’ha celebrat, hi haurà, d’ací a un temps, un veredicte.

La preocupació en el Consell de Mazón amb la mesura que suposaria una fita en la legislatura ha anat acreixent-se a mesura que passaven els dies, les protestes anaven pujant de to i l’estat d’ànim del carrer anava enviant senyals que el valencià és un tema transversal i que ha passat el temps de ‘problematitzar-lo’. La prova és que el conseller Rovira ha hagut d’enviar dues cartes a més de mig milió de pares: la primera, justificant la consulta com una “promoció del valencià”. La segona, a mitjan procés, cridant a la participació, vist que no els donaven suport a la iniciativa amb vots.

Mazón s’ha vist sorprés, en el seu pitjor moment polític, per la seua pròpia idea. Volent acontentar els que li murmuraven a cau d’orella, confonent tot el poble valencià amb una part menuda, ha fet una aposta que li fa coltellada i que revela que ha perdut, si alguna vegada la va tindre, la intuïció i la connexió amb el carrer. Vista la desfeta, ara manté que no ha guanyat cap idioma i que no hi ha perdedors en el concurs que ell mateix va organitzar. “Felicitats a tothom. Guanya la llibertat”, ha sostingut en les seues xarxes. Llàstima que no siga aquesta victoriosa llibertat que ha guanyat –sinó famílies reals i professors concrets– la que ha d’encaixar ara en un sudoku quasi impossible la seua malmesa idea.