Vai al contenuto

Marcadënc de Gherdëina

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina

Marcadënc de Gherdëina.

Ël de Gherdëina che jiva cun la chiena sun na fiërtla da banch.
Ël de Gherdëina che jiva cun la chiena sun na fiërtla da banch.

Ti seculi 1700 y 1900 fovel te duta la zitëies dl Europa families de Gherdëina che marciadova o che ova butëighes.

L vën ratà che bele tl 1500 ova scumencià l'ëiles de Gherdëina a fé zandli sul puntl. L'ëiles plu jëunes y nce ëi jiva pona ora per l mond cun la crama a vënder chisc zandli y n ti dijova zandlëtes y zandlëc. Chisc ova pona scumencià a vënder dl dut y sanbën nce chiena. Ëi stajova ora de Gherdëina nce ani y univa de reviërs suënz me a to nueva marcanzia y nce a se maridé. Bele ntëur l 1750 fovel te Gherdëina 50 persones che ziplova, 50 ani dopro fovel bel 300 y ti ani 1850 mesa la populazion che ziplova o depenjova.

Ntëur l ann 1800 fovel, aldò de Steiner, doi terzi dla persones che vivova te Gherdëina a marciadé ora de Gherdëina. L ne da deguna mercanzia che la jënt de Gherdëina nen ësse marciadà. Danter l auter laurovi nce cun i scioldi da giamië y n valguni ie deventei nce banchiers sciche i Perathoner de Firënza.

Bele l'ann 1777 ie Peter Welponer ruà tl Mexico y s’à ilo lascia jù. Tl 1805 più jëuni de nosta valeda à bele dà sëura tl’America dl Nord a Philadelphia, Newyork y Charlestown (cf. Steiner). Te 70 zitëies dl Europa à l Steiner nutà su 279 cëses de marcià o butëighes y passa 350 persones y families che stajova iló[1].

Danter i marcadënc de Gherdëina fova persones che jiva a vënder sui marcëies ma che nen ova nia la lizënza da ji da una cësa al autra coche la zandlëtes y i zandlëc. Chisc pudova nce vester scialdi jëuni[2].

Aldò che scrisc l Vian fova la populazion de Gherdëina jita ndëur dal 1780 al 1860 nce sce nlëuta ova la families suënz plu de 10 fions.

Un de chisc marcadënc fova Dominik (Mëine) Mahlknecht (1724-1809) tlamà l vedl Pana. Un de si lëures fova mandé sëida da Rurëi, ulache la univa fileda, a Viena[3][4].

Ferlëigheri

[mudé | muda l codesc]

Ntëur la metà dl 1800 ova dut chësc lascià dò bonamënter per n valguna gaujes danter l'auter che duc i jëuni messova ji per n valgun ani a fé saudé, che se ova miurà la stredes y che se à svilupà i ferlëigheri che mandova demetz stajan te Gherdëina.

I primes fova plutosc persones che mandova a parënc che stajova dalonc. Un de chisc fova l mëune che fova nce paurJohann Dominik Moroder de Muradëures (1755-1825). Si fra fova Josef Moroder (1760-1812) che stajova a Valencia tla Spania. N auter fova Josef Purger (1772-1830), sotler tla cësa Pana a Urtijëi, pere de Johann Baptist Purger. N auter fova Josef Gudauner (1772-1825), che vën numina te n recurs dl chemun de Urtijëi de vester stat chël che à nsenia ju l gran ferlëigher Josef Insam Brida.

Autri, numinei ti libri de calonia de Urtijëi, fova Andreas Obletter Coldeflam, Anton Runggaldier Janon, Johann Anton Demetz da Banch, Josef Prinoth Faujëina, Christian Gudauner Nevin, Josef Senoner Maidl, Josef Pitscheider Bugon.

Truepes de chisc mprestova scioldi cun si davanies ajache i vivova nce na vita plutosc ala bona via. Johann Dominik da Bruel ova mprestà scioldi per 23.544 rainesc (valor al di da ncuei ann 2024 220.000 Euro) l 60% de si avëi. L ann 1884 ova Josef Moroder da Bruel lascià a si fra Dominik na arpejon de 118.848 rainesc (ca. 2 milions de Euro) de chisc fova 107.745 rainesc scioldi che l ova dat n mprëst.

L ann 1880 fovel te Gherdëina 17 verleigheri che scumenciova a marciadé nce de sanc y nia me de chiena. La majera firmes fova Insam & Prinoth 1820, Vinzenz Senoner Vastlé 1831, Johann Baptist Purger 1832, Senoner (Grof da Costa), Jan Batista Mauroner 1840, Josef y Dominik Moroder da Bruel, Franz y Alois Moroder de Plandemureda Gebrüder Moroder 1869, tlamei "i nueves", Mahlknecht da Sneton (Ingenuin 1790-1867 y Johann Baptist 1825-1904), Johann Dominik Runggaldier Janon (1804-1874). Plu tert ie uni leprò a Urtijëi Josef Rifesser, Ferdinand Stuflesser, Ferdinand Demetz; a Sëlva Ferdinand Riffeser da Pigon.

Autri marcadënc dl Tirol

[mudé | muda l codesc]

Nce i uemes dla Val Tesino ova scumencià ti seculi 1600 y 1700 a ji ncantëur a vënder dant al dut stampes di Remondini de Bassano del Grappa[5]

  1. Marina Demetz: Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental: vom 18. bis zum beginnenden 20. Jahrhundert. Tiroler Wirtschaftsstudien 38, Universitätsverlag Wagner, Dispruch 1987. ISBN 978 3703001864. Pl. 23-26.
  2. Marina Demetz: Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental: vom 18. bis zum beginnenden 20. Jahrhundert. Tiroler Wirtschaftsstudien 38, Universitätsverlag Wagner, Dispruch 1987. ISBN 978 3703001864. Pl. 115-116.
  3. Josef Komplojer: Sparsamkeit und Freigebigkeit in einer Biographie. Wagner Dispruch 1820
  4. Toni Sotriffer (traduzion): Jan Demëine Mahlknecht. L Vedl Pana (1724-1809). Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi 2007.
  5. Josef Steiner: Der Sammler für Geschichte und Statistik von Tirol. Dispruch: Wagner 1807 pl. 36-47.

Bibliografia

[mudé | muda l codesc]

Cëla nce

[mudé | muda l codesc]