Roberto Saviano

Roberto Saviano
	Roberto Saviano
Biografia
Naixement	22 setembre 1979 (45 anys); Nàpols (Itàlia)
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Nàpols Frederic II
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	Escriptor i periodista
Activitat	2000 -
Participà en
25 maig 2023	Manifest internacional per una Barcelona que obre camí
Obra
Obres destacables	Obres destacables Gomorra
Premis
	(2016) Premis M100 Media; (2011) Premi Pinter International Writer of Courage; (2011) Premi Olof Palme; (2009) Premi Germans Scholl; (2009) Premi a la llibertat i el futur dels mitjans de comunicació; (2009) Premi Martinetto; (2008) Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán; (2008) Premi del Cinema Europeu al millor guionista, per l'obra Gomorra; (2008) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula, per l'obra Gomorra; (2006) Premi Viareggio ;
Lloc web	robertosaviano.com

Roberto Saviano (Nàpols, 22 de setembre de 1979) és un periodista i escriptor italià llicenciat en filosofia per la Universitat Frederic II de Nàpols. Forma part del grup d'investigadors de l'Observatori sobre la Camorra i sobre la Il·legalitat. Habitualment col·labora a l'Espresso. En els seus escrits utilitza tècniques del reportatge i de la narrativa per explicar la realitat econòmica i territorial de la Camorra i d'altres formes de crim organitzat.

Saviano va fer-se conegut mundialment amb la publicació de Gomorra, on descriu els negocis de la Camorra napolitana. La gran repercussió que va tenir, amb més d'un milió de còpies venudes, va reobrir a Itàlia el debat sobre la Màfia, i va suposar a l'autor amenaces de mort de les famílies camorristes. Des de l'octubre de 2006 l'escriptor viu amb escorta permanent. El 14 d'octubre de 2008 la premsa, gràcies a la informació d'un penedit, va desvelar que el clan dels Casalesi tenia previst assassinar-lo en un atemptat que es produiria a l'autopista entre Roma i Nàpols abans de Nadal. Des d'aleshores, Roberto Saviano viu amagat fora d'Itàlia.

Per la seva posició tan ferma és considerat un heroi nacional per importants escriptors i personatges de la cultura de l'alçada de Umberto Eco.^[1] Dario Fo, Günter Grass, Desmond Tutu, José Saramago i molts d'altres han mostrat la seva solidaritat amb el napolità^[2]

El 2018, en una carta publicada a Le Monde amb Erri de Luca, Daniel Pennac, i Jean Marie Laclavetine van demanar l'alliberament dels presos polítics catalans.^[3]

Bibliografia

L'autor ha publicat innombrables articles i alguns llibres. Entre els llibres, hi ha:

Gomorra: Viaggio nell'impero economico e nel sogno di dominio della camorra (Milà: Arnoldo Mondadori Editore, 2006). ISBN 88-04-55450-9.
- en català: Gomorra: Viatge a l'imperi econòmic i al somni de domini de la camorra, traducció de Pau Vidal i Gavilan (Barcelona: Editorial Empúries, 2007)
Il contrario della morte (Milà: Corriere della Sera, 2007), contes ISBN 88-7606-134-7
- en català: El contrari de la mort: Dues històries, traducció de Pau Vidal (Barcelona: Editorial Empúries, 2009)
La bellezza e l'inferno: Scritti 2004-2009 (Milà: Mondadori, 2010), assaig
- en català: La bellesa i l'infern, traducció de Pau Vidal (Barcelona: Editorial Empúries, 2010)
Amb altres autors, el recull de narracions: Sei fuori posto. Storie italiane (Torí: Einaudi, 2010)
La parola contro la camorra (Torí: Einaudi, 2010), assaig
- en català: La bellesa i l'infern, traducció de Pau Vidal (Barcelona: Editorial Empúries, 2010)
Vieni via con me (Milà: Feltrinelli, 2011), assaig
- en català: Escapa't amb mi, traducció de Pau Vidal (Barcelona: Editorial Empúries, 2011)
Super Santos (Milà: Feltrinelli, 2012), contes
ZeroZeroZero: Viaggio nell'inferno della coca (Milà: Feltrinelli, 2013)
- en català: ZeroZeroZero: Com la cocaïna governa el món, traducció de Pau Vidal (Barcelona: Editorial Empúries, 2014)
La paranza dei bambini (Milà: Feltrinelli, 2016)
La banda dels nanos (Anagrama)^[4]

Cinema

Gomorra (2008), del director italià Matteo Garrone. Saviano va col·laborar en el guió. La pel·lícula va guanyar el Gran Premi en el Festival de Canes de 2008, així com el premi Città di Roma – Arcobaleno Latino 2008.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roberto Saviano

(castellà) Biografia de Roberto Saviano Arxivat 2009-08-22 a Wayback Machine. a la seva pàgina oficial.
(castellà) Entrevista a Saviano al diari El País
(castellà) Entrevista a Saviano Universidad Internacional Menéndez Pelayo, 2009, Santander, Espanya.

Notes

↑ (italià) Umberto Eco: non lasciamo da solo Saviano La Repubblica, 16 octubre de 2006
↑ (italià) Signatures en suport a Roberto Saviano
↑ «Roberto Saviano i Erri de Luca reclamen la llibertat "dels catalans empresonats per les seves idees polítiques"». Ara.cat.
↑ García, Fernando «La Vanguardia». Els joves mafiosos admiren els terroristes i són fans de l'EI, 13-09-2017, pàg. 36.

[1] (italià) Umberto Eco: non lasciamo da solo Saviano La Repubblica, 16 octubre de 2006

[2] (italià) Signatures en suport a Roberto Saviano

[3] «Roberto Saviano i Erri de Luca reclamen la llibertat "dels catalans empresonats per les seves idees polítiques"». Ara.cat.

[4] García, Fernando «La Vanguardia». Els joves mafiosos admiren els terroristes i són fans de l'EI, 13-09-2017, pàg. 36.

[1]

[2]

[3]

[4]

Guanyadors del Premi Viareggio
1930s	Anselmo Bucci – Lorenzo Viani (1930) Corrado Tumiati (1931) Antonino Foschini (1932) Achille Campanile (1933) Raffaele Calzini (1934) Mario Massa – Stefano Pirandello (1935) Riccardo Bacchelli (1936) Guelfo Civinini (1937) Vittorio Giovanni Rossi – Enrico Pea (1938) Arnaldo Frateili – Orio Vergani – Maria Bellonci (1939)
1940s	Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949)
1950s	Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959)
1960s	Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969)
1970s	Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979)
1980s	Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989)
1990s	Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999)
2000s	Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009)
2010s	Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019)
2020s	Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021)

Premis Manuel Vázquez Montalbán
Periodisme cultural i polític	2004: Maruja Torres i Anna Politkóvskaia 2005: Josep Pernau 2006: Tomàs Alcoverro i Teresa Pàmies 2007: Seymour Hersh 2008: Roberto Saviano 2009: Luz Sosa 2010: Juan José Millás 2011: Rosa Marqueta i Fran Llorente 2012: Jordi Évole 2013: Marc Marginedas, Javier Espinosa i Ricard Garcia Vilanova 2014: Andreu Missé
Periodisme esportiu	2004: Patrick Mignon 2005: Joaquim Maria Puyal 2006: Juan Villoro 2007: Simon Kuper 2008: Candido Cannavò 2009: Ramon Besa 2010: Eduardo Galeano 2011: Santiago Segurola 2012: Nick Hornby 2013: Sergi Pàmies 2014: Tostão 2017: Michael Robinson 2018: Emanuela Audisio

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Europeana (1)