Maryana Marrash
| |||
| Nom original | (ar) مريانا بنت فتح الله بن نصر الله مرّاش  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | agost 1848 Alep (Imperi Otomà) | ||
| Mort | 1919 (70/71 anys) Alep (Síria) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poetessa, salonnière, escriptora | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Germans | Francis Marrash Abdallah Marrash | ||
Maryana bint Fathallah bin Nasrallah Marrash (àrab: مريانا بنت فتح الله بن نصر الله مرّاش, Maryānā bint Fatḥ Allāh ibn Naṣr Allāh Marrāx), més coneguda com a Maryana Marrash o Mariana Marrache (Alep, Síria, 1848-1919), fou una escriptora i poeta siriana pertanyent al moviment literari de la Nahda, també conegut com el Renaixement Àrab. Revifà els salons literaris a Orient Pròxim, d'origen preislàmic, i fou la primera siriana a publicar una col·lecció de poemes, així com a escriure per a un periòdic àrab.[1]
Biografia
[modifica]Orígens, família i educació
[modifica]Maryana Marrash nasqué a Alep, una ciutat de la província otomana de Síria situada en l'actual Síria, al si d'una família melquita de comerciants benestants coneguda pel seu interés en la literatura.[2] La seua família estava còmodament assentada a Alep, tot i els contratemps que havien patit a causa del seu credo: Butrus Marrash, emparentat amb Maryana, havia estat martiritzat per fonamentalistes ortodoxos grecs a l'abril de 1818, mentre que altres melquites, com el sacerdot Jibrail Marrash, s'havien exiliat de la ciutat.[3][4][nota 1][5] El pare de Maryana, Fathallah, tractà de calmar la situació escrivint un tractat el 1849, en què rebutjava la clàusula Filioque.[6] Fathallah havia construït una gran biblioteca privada per donar als seus tres fills, Francis, Abdallah i Maryana, una exhaustiva educació, concentrada en la literatura i la gramàtica àrabs.[7][8] Segons Marilyn Booth, la mare de Maryana provenia de «la famosa família al-Antaki», emparentada amb l'arquebisbe Demetrius Antachi.[9]
Aleshores, Alep era un important centre intel·lectual dins de l'Imperi Otomà, bona part de la seua població eren intel·lectuals i escriptors adherits al Nahda i preocupats pel futur del poble àrab.[1] Els germans Marrash, a més de rebre educació a casa, assistien a escoles missioneres franceses, on adquiriren coneixements de francés, italià i anglés. En proporcionar-li a la seua filla una educació, quan a les dones d'Orient Mitjà no se'ls donava cap mena de formació intel·lectual, els pares de Maryana reptaren la creença generalitzada que l'educació i l'àmbit intel·lectual eren només per als homes, i les xiquetes no eren educades «perquè no se sentiren en l'ambient de recepció dels homes», afirma Marilyn Booth.[10] Fathallah inscrigué sa filla de cinc anys en una escola maronita local; després l'educaren les monges de San José a Alep, i acabà els estudis en una escola anglesa de Beirut.[11][12] A més estigué sota la tutela del seu pare i germans, que li impartien classes de literatura.[7] Maryana destacava en francés, literatura i matemàtica, i podia tocar el qanun i cantar harmoniosament.[13]
L'historiador sirià Muhammad al-Ragib Tabbakh afirma que Maryana era una dona diferent del que s'esperava en l'època i «la gent la mirava amb altres ulls».[14] Al principi, no volia casar-se, malgrat que contragué matrimoni amb Habib Ghadban, membre d'una família cristiana local.[15][16] La parella va tenir un fill i dues filles.[17]
Carrera literària
[modifica]
El 1870, Marrash comença a publicar articles i poemes en revistes i diaris sirians i libanesos, com en Lisan Al-hal i en Al-Jinan.[18] En els articles, criticava la condició de les dones àrabs i les instava, sense importar la religió que professaren, a accedir a l'educació i a manifestar les seues opinions.[19] El 1893, obtingué permís de la Sublim Porta per publicar la seua col·lecció de poemes Bint fikr (Una filla del pensament) a Beirut, gràcies que havia escrit un poema en què exaltava la figura del soldà Abdul Hamid II i altres panegírics als governadors otomans d'Alep.[nota 2][20][21][22] La seua poesia tenia un estil més tradicional que la del seu germà Francis.[23] Maryana també estudià alguns poetes romàntics francesos, com Alphonse de Lamartine i Alfred de Musset.
Entre les seues obres no literàries, destaca Tarikh Suriya al-hadith, que és el primer llibre que tracta la història tardana de la Siriana otomana.[24]
El saló de Marrash
[modifica]Marrash era famosa a Alep pel saló que tenia a casa i que compartia amb el seu marit, on organitzava reunions a les quals assistien intel·lectuals d'Alep.[25] Havia realitzat un viatge per Europa en una ocasió, i havia tornat a casa impressionada per la cultura literària pròpia de l'època.[26] Segons Joseph Zeidan, però, no hi ha proves que confirmen que Marrash instaurà el seu saló després del seu pas per Europa; doncs la majoria que hi acudia eren visitants habituals de la casa de la seua família, on solien reunir-se amb son pare o els seus germans.[20]
Els participants de les seues reunions incloïen intel·lectuals d'Alep de tots dos sexes, a més de polítics i diplomàtics estrangers.[nota 3][26][27] Durant les reunions, Marrash solia entretenir els convidats tocant el qanun i cantant.[7]
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Poc se sap sobre les vides de Butrus i Jibrail Marrash. Se sap que Butrus estava casat en el moment en què fou assassinat, i que el nom de son pare era Nasrallah Marrash. El poeta Niqula al-Turk escrigué una oda fúnebre en la seua memòria.
- ↑ Maryana havia dedicat aquestes línies a la mare d'Abdul Hamid II quan aquest pujà al tron: «Mentre ella li ressuscità la infantesa, temorosa de les seues responsabilitats, ell ara ha de guiar les nacions amb les regnes de la reialesa».
- ↑ Joseph Zeidan i Antun Sha'arawi esmenten entre els assistents: Jibrail Al-Dallal, Kamil Al-Ghazzi, Rizqallah Hassun, Qustaki Al-Himsi, Abd Al-Rahman Al-Kawakibi, Victor Khayyat, Antun Al-Saqqal, Mikha'il Al-Saqqal i Abd Al-Salam Al-Tarmanini.
Referències
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Bosworth, van Donzel, Lewis & Pellat (ed.), p. 598.
- ↑ Wielandt, p. 119; Zeidan, p. 50.
- ↑ Wielandt, p. 119; Hafez, p. 274.
- ↑ Wielandt, p. 120; Charon, p. 115.
- ↑ Charon, p. 115.
- ↑ Wielandt, p. 120.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Zeidan, p. 50.
- ↑ Wielandt, p. 122; Bosworth, van Donzel, Lewis & Pellat (ed.), p. 598.
- ↑ Booth, p. 125; de Tarrazi, p. 241.
- ↑ Watenpaugh, H. Z., p. 235; Booth, p. 125.
- ↑ Booth, p. 125.
- ↑ Dabbāgh; Watenpaugh, K. D., p. 52.
- ↑ Watenpaugh, H. Z., pp. 226–227.
- ↑ Watenpaugh, H. Z., p. 226.
- ↑ Watenpaugh, H. Z., p. 227.
- ↑ Watenpaugh, H. Z., p. 227; al-Mawsū‘at aṣ-ṣuḥufīyat al-‘Arabīyah, volumen VI.
- ↑ Al-Mawsū‘at aṣ-ṣuḥufīyat al-‘Arabīyah, volumen VI.
- ↑ Watenpaugh, H. Z., p. 227; Dorigo (ed.), p. 43; Zeidan, p. 50.
- ↑ Zeidan, p. 50; Ende & Steinbach (ed.), p. 623.
- ↑ 20,0 20,1 Zeidan, p. 284.
- ↑ Masters, p. 179.
- ↑ Zeidan, p. 57.
- ↑ Somekh, p. 44; Zeidan, p. 58.
- ↑ Ashour, Ghazoul & Reda-Mekdashi (ed.), p. 440.
- ↑ Watenpaugh, H. Z., p. 227; Watenpaugh, K. D., p. 52.
- ↑ 26,0 26,1 Watenpaugh, H. Z., p. 227; Zeidan, p. 50.
- ↑ Zeidan, p. 50; Watenpaugh, H. Z., p. 229.
Bibliografia
[modifica]- Watenpaugh, Heghnar Zeitlian. Al-Mawsū‘at aṣ-ṣuḥufīyat al-‘Arabīyah (en anglès). VI, 1997. ISBN 978-9973150455.
- Ashour, Radwa; Ghazoul; Reda-Mekdashi. Arab Women Writers: a Critical Reference Guide, 1873–1999 (en anglès). El Cairo: American University in Cairo Press, 2008. ISBN 978-9774161469.
- Booth, Marilyn. May Her Likes Be Multiplied: Biography and Gender Politics in Egypt (en anglès). Berkeley: University of California Press, 2001. ISBN 978-0520224209.
- Bosworth, Clifford Edmund. Encyclopaedia of Islam (en anglès). VI. Brill, 1991. ISBN 978-9004081123.
- Cyrille, Charon. L'Église Grecque Melchite Catholique. Chapitre VIII : persécutions d'Alep et de Damas (1817–1832) (en francés). VI. Échos d'Orient, 1903.
- Cooke, Miriam. Dissident Syria: Making Oppositional Arts Official (en anglès). Durham: Duke University Press, 2007. ISBN 978-0822340355.
- Dabbāgh, ‘Ā’ishah. Al-Ḥarakat al-fikrīyah fī Ḥalab: fī al-nișf al-thānī min al-qarn al-tāsi‘i ‘ashara wa-maṭla‘ al-qarn al-‘ashrīn (en árabe). Dār al-Fikr, 1972.
- De Tarrazi, Philippe. Tārīkh al-ṣiḥāfah al-‘arabiyyah (en árabe). II. Al-Maṭba‘ah al-adabiyyah, 1913.
- Dorigo, Rosella. «Literary Innovation in Modern Arabic Literature». A: Quaderni di studi arabi (en anglès). XVIII. Herder, 2000.
- Ende, Werner; Steinbach. Islam in the World Today: a Handbook of Politics, Religion, Culture, and Society (en anglès). Ithaca: Cornell University Press, 2010. ISBN 978-0801445712.
- Hafez, Sabry. The Genesis of Arabic Narrative Discourse: a Study in the Sociology of Modern Arabic Literature (en anglès). Saqi Books, 1993. ISBN 978-0863561498.
- Masters, Bruce. Christians and Jews in the Ottoman Arab World: the Roots of Sectarianism (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-80333-0.
- Somekh, Sasson. «Modern Arabic Literature». A: The Neo-classical Arabic poets (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1992. ISBN 978-0521331975.
- Watenpaugh, Heghnar Zeitlian. Booth, Marilyn. Harem Histories: Envisioning Places and Living Spaces (en anglès). Durham: Duke University Press, 2010. ISBN 978-0822348580.
- Watenpaugh, Keith David. Being Modern in the Middle East: Revolution, Nationalism, Colonialism, and the Arab Middle Class (en anglès). Princeton: Princeton University Press, 2006.
- Wielandt, Rotraud. «The Middle East and Europe: Encounters and Exchanges». A: Fransis Fathallah Marrashs zugang zum Gedankengut der Aufklärung und der französischen Revolution (en anglès). Rodopi Publishers, 1992. ISBN 978-9051833973.
- Zeidan, Joseph T. Arab Women Novelists: the Formative Years and Beyond (en anglès). Albany: State University of New York Press, 1995. ISBN 978-0791421727.