Vés al contingut

Gigantotèrmia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Gran tauró blanc, Carcharodon carcharias, mostra gigantotèrmia

La gigantotèrmia (de vegades nomenada homeotèrmia ectotèrmica) és un fenomen especialment significatiu en la biologia i la paleontologia, pel qual grans i voluminosos animals ectotèrmics són fàcilment més capaços de mantenir una temperatura del cos constant i relativament alta que els animals més petis, ja que els primers tenen una relació entre volum i superfície més petita.[1] Un animal més gros té proporcionalment menys del seu cos tancat al medio ambient exterior que un animal més petit amb, d'altra banda, una forma similar i per això guanya i perd calor més lentament.[2]

Aquest fenomen és important en la biologia de la megafauna ectotèrmica, com en les tortugues grosses i els rèptils aqüàtics com ictiosaure i mosasaure. També es presenta en certs peixos grossos, com el tauró blanc gegant. Els gigantoterms, encara que gairebé sempre són ectotèrmics, generalment tene una temperatura del cos similar a la dels endoterms. S'ha suggerit que els dinosaures més grossos podrien haver estat gigantotèrmics, essent virtualment homeoterms.[3]

Notes

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]