Vés al contingut

Die unendliche Geschichte (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDie unendliche Geschichte
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióWolfgang Petersen Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBernd Eichinger Modifica el valor a Wikidata
GuióHerman Weigel i Wolfgang Petersen Modifica el valor a Wikidata
MúsicaKlaus Doldinger Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJost Vacano Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJane Seitz Modifica el valor a Wikidata
VestuariDiemut Remy Modifica el valor a Wikidata
ProductoraConstantin Film Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena6 abril 1984 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeVancouver Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost27.000.000 $ i 60.000.000 DM Modifica el valor a Wikidata
Recaptació20.158.808 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLa història interminable Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema fantàstic, cinema infantil, pel·lícula basada en una novel·la, drama i cinema d'espasa i bruixeria Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0088323 FilmAffinity: 575958 Allocine: 27570 Rottentomatoes: m/the_neverending_story_1984 Letterboxd: the-neverending-story Mojo: neverendingstory Allmovie: v34833 TCM: 84726 Metacritic: movie/the-neverending-story TV.com: movies/the-neverending-story TMDB.org: 34584 Modifica el valor a Wikidata

Die unendliche Geschichte (coneguda també pel seu títol en anglès, The NeverEnding Story) és una pel·lícula alemanya de 1984[1] dirigida i coescrita per Wolfgang Petersen (en el seu primer film en anglés), i basada en la novel·la La història interminable de Michael Ende. El film va estar produït Bernd Eichinger i Dieter Giessler, i va ser protagonitzat per Noah Hathaway, Barret Oliver, Tami Stronach, Patricia Hayes, Sydney Bromley, Gerald McRaney, Moses Gunn, i Alan Oppenheimer com les veus de Falkor i Gmork (entre d'altres personatges). La pel·lícula segueix un xic que es troba amb un llibre màgic que parla d'un jove guerrer que té l'encàrrec d'aturar el No-res, una força fosca, que pensa engolir el món místic de Fantasia.

En el moment de l'estrena, era la pel·lícula més cara produïda fora dels Estats Units i de la Unió Soviètica.[2]

El tema principal va ser interpretat per Limahl.[3]

Argument

[modifica]

Bastian Baltazar Bux (Barret Oliver) és un nen de 10 anys que és víctima d'assetjament escolar ja que sofreix freqüentment els abusos dels seus companys de classe. Un dia, fugint d'ells, s'amaga en una botiga de llibres. L'amo de la tenda, el Sr. Koreander (Thomas Hill), li adverteix del perill d'un llibre anomenat La història interminable, no obstant això, Bastian no pot resistir-se a la temptació, i aprofita una distracció del Sr. Koreander per agafar-lo, deixant-li una nota amb la promesa de retornar-lo després.

Aconsegueix entrar en el vell àtic de la seva escola, i impacientment comença a llegir. El llibre parla del jove Atreyu (Noah Hathaway), l'escollit per salvar a tot el regne de Fantasia d'una força destructiva anomenada «el no-res» que lentament va consumint-ho tot. Bastian nota que no pot deixar de llegir la història i se submergeix per complet al món d'Atreyu, amb éssers fantàstics com nans, caragols de curses i dracs de la fortuna. Quan tot sembla perdut per Fantasia i Atreyu equivocat creu que fracassa en la seva missió de destruir «el no-res», Bastian s'adona que el noi salvador de l'aventura en el qual va posar totes les seves esperances no és Atreyu el guerrer, sinó ell mateix.

Per salvar a l'Emperadriu Infantil (Tami Stronach), i amb això a Fantasia, finalment fa allò que li demanen els propis personatges de la història: cridar el tan demandat nou nom per a l'Emperadriu. Amb això, Bastian es troba cara a cara amb la princesa. Ella porta a les seves mans una llavor que conté tot el que queda de Fantasia i li demana a Bastian que es col·loqui davant d'ella amb la llavor a la mà i demani un desig per a un nou món. Bastian fa el que li demana la princesa i Fantasia floreix de nou.

Referències

[modifica]
  1. «THE NEVER ENDING STORY (U)». British Board of Film Classification, 26-06-1984.
  2. «The Neverending Story Review». Variety, 31-12-1983.
  3. Pingitore, Silvia. «Interview with Limahl about The NeverEnding Story» (en anglès britànic), 28-05-2020. [Consulta: 6 juliol 2023].