Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)
El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del qual foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.
Context
modificaEl comte Ramon Berenguer IV es trobava implicat en les guerres pel domini de Provença. El 1162 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i son nebot Ramon Berenguer III de Provença determinaren que Hug II dels Baus havia actuat amb perjuri per haver trencat l'acte d'homentage. Amb aquest objectiu s'acordà que per l'1 d'agost del 1162 es faria concòrdia amb l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic a Torí. Primerament Ramon Berenguer IV i Ramon Berenguer III de Provença viatjaren per mar fins a Gènova, i des d'allí seguiren amb tota la seva cort cap a Torí, però abans d'arribar-hi sobrevingué una gran malaltia al comte de Barcelona, i hagué d'aturar-se a Borgo San Dalmazzo. Veient que la malaltia era mortal, ordenà de paraula el seu testament.
Antecedents
modificaCapítols matrimonials de Barbastre
modificaLa noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill Alfons VII de Castella, temerosos de caure sota el domini de Castella. Del 24 d'agost del 1136, a l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar el jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat.
El rei donà al comte sa filla per muller amb el seu regne tal com s'estenia i havia posseït son pare i rei Sanç Ramires, rei d'Aragó i Pamplona, i per sos germans els reis Pere I d'Aragó i Alfons I d'Aragó, restant en llei i força els seus furs, costums i usatges que en temps dels seus precedessors havien tingut els aragonesos i eren vigents al regne. Restava el comte com a rei en cas que la seva muller Peronella morís sense fills. També li encomenava les terres i súbdits en homenatge i jurament que li guardarien fidelment la vida i el cos del comte sense cap engany, i que l'obeirien lleialment, guardant la fidelitat que li devien a sa filla, que era la seva senyora natural, amb la condició que si ella moria quedaria el regne subjecte al comte sense cap contradicció, i que el tindria i posseiria després de la mort del rei.
Per la seva part, el rei Ramir II seria rei mentre visqués, i seria senyor i pare en el regne d'Aragó i en els comtats del comte de Barcelona mentre li plagués.
La confirmació d'Ayerbe
modificaEl 27 d'agost del 1137 el rei Ramir II d'Aragó confirmà de declaració feta setze dies abans relativa a la declaració d'írrites de qualsevulla donacions que poguera fer al regne d'Aragó. L'historiador Antonio Ubieto Arteta assenyalà que la raó d'aquest document podria ser que el rei Ramir II d'Aragó hagués fet alguna donació a particulars després de firmar els Capítols matrimonials de Barbastre (1137), però que amb aquest document es comprometia a no fer-ne mai més cap, si no comptava amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer IV; i que si en feia cap més sense el consentiment del comte, la donació seria considerada nul·la.
La renúncia pública de Saragossa
modificaEl 13 de novembre del 1137, vora tres mesos després del pacte matrimonial, Ramir II d'Aragó comunicà als seus súbdits que havia fet donació de sa filla i del seu regne al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.[1] L'historiador Antonio Ubieto Arteta interpreta el document com un pas més del rei Ramir II d'Aragó en el deixament de l'exercici de drets i prerrogatives, i on cedia pràcitcament la potestas (poder) reial al comte Ramon Berenguer IV, reservant-se tan sols la fidelitat que el comte de Barcelona li devia a Ramir II com a rei d'Aragó. Amb aquest document es completava el procés successori:
- potestas (poder) reial d'Aragó: Ramir II va lliurar la potestas a Ramor Berenguer IV, que a partir d'aleshores va esdevenir governant i exercí el principatum (cabdillatge militar i govern) sobre els barons.
- honor (propietat) reial d'Aragó: Ramir II va lliurar sa filla amb el seu regne a Ramon Berenguer IV, no el regne d'Aragó directament. El regne d'Aragó tan sols passaria a Ramon Berenguer IV en el cas que Peronella morís, però com que això mai no succeí, la propietat del regne fou sempre de la seva muller, Peronella. Ramir II es reservà la propietat de les esglésies. Ramir II no va poder entregar la propietat del regne a Ramon Berenguer perquè les terres patrimonials del rei, la terra regis, tan sols podien donar-se als membres de la família reial aragonesa, i Ramon Berenguer IV no va ni integrar-se, ni formar part de la casa aragonesa. A l'ésser marit de Peronella d'una banda, i rebre la donació del regne per part dels Ordes militars de l'altra, va exercir el dominatum, com a senyor propietari del regne d'Aragó, però en darrer terme, la propietat de la terra regis fou de Peronella, que en el seu testament el donà a son fill, el futur rei Alfons el Cast.
- dignitat (títol) reial d'Aragó. El comte de Barcelona mai no va rebre la dignitat reial, que Ramir II es reservà per a ell. Fins després de la mort d'aquest, el 1157, el comte de Barcelona no va prendre la dignitat reial. La dignitat (títol) que prengué Ramon Berenguer IV fou la de Príncep dels aragonesos i Dominador del regne dels aragonesos, dignitats que Ramon Berenguer IV sempre va posar en lloc secundari per darrere del seu títol principal, el de ser Comte de Barcelona.
Tractat de Carrión
modificaEl Tractat de Carrión és un tractat signat el 21 de febrer del 1140 a Carrión de los Condes (Regne de Lleó) entre el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella pel qual el comte recuperà la tinença del regne de Saragossa, ocupat pel castellà, a canvi de retre homenatge a Alfons VII i cedir-li algunes viles. També s'estipulava la invasió i repartiment de Navarra entre Aragó i Castella.
Cessions de les Orders militars a Ramon Bereguer IV
modificaLa Cessió dels Ordes militars són els tres tractats pels quals els Ordes militars cediren el 1140 i el 1141 a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, els drets que havien rebut sobre les terres del difunt rei Alfons I «el Bataller» i que aquest els havia cedit.
Casament de Ramon Bereguer IV amb Peronella I d'Aragó
modificaEl Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà l'agost del 1150 a Lleida.[2] Com que Peronella va néixer el 29 de juny de 1136,[3] i que els Capítols matrimonials de Barbastre (1137) s'havien signat l'11 d'agost del 1137, tot plegat indicaria que l'agost del 1150 la reina Peronella havia complert ja els catorze anys, la majoria d'edat establerta pel dret canònic per a poder contraure matrimoni.
Testament de Peronella de 1152
modificaEstant de part, la reina ordenà el seu testament el 4 d'abril del 1152; en el testament deixava al fill que nasqués com a hereu del regne d'Aragó amb els límits que l'havia tingut el rei Alfons I d'Aragó, ordenant que mai fes per cap ciutat ni vila que heretés o guanyés als musulmans cap mena de reconeixement als castellans. Així mateix ordenà que durant la vida del pare, el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, fos governat per ell, i que després el succeís el seu futur fill. En cas que no visqués cap fill, que tot quedés en mans del seu marit, el comte de Barcelona. Així mateix ordenava que si en lloc d'un mascle tenia una filla, aquesta restaria exclosa de la successió, declarant que fos casada d'acord amb el seu rang i que el regne restés per al seu marit el comte de Barcelona.
Testament sacramental
modificaEl 4 d'agost del 1162 manifestà les seves darreres voluntats en presència del Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, d'Albert de Castellvell, i del mestre Guillem, el seu capellà. Tres dies després, el 7 d'agost del 1162, morí el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. La lectura pública del testament es va fer en l'assemblea general d'Osca l'11 d'octubre del 1162.[4]
- El comte deixava a son fill primogènit anomenat Ramon (futur rei Alfons II d'Aragó «el Cast»), tota l'honor (propietat) que tenia a Aragó i Barcelona i en tots els seus dominis, excepció feta dels següents:
- L'honor (propietat) del comtat de Cerdanya tal com l'havia tinguda Bernat Guillem (darrer comte de Cerdanya), la Senyoria de Carcassona amb tota la seva terra i el feu que Ramon Trencavell I tenia per ell, i els drets que tenia a Narbona i el feu que la vescomtessa Ermengarda de Narbona tenia per ell. Tot això ho deixava a son segon fill Pere (futur Ramon Berenguer IV de Provença), que tindria aquestes en feu de son germà primogènit Ramon, a qui havia de retre homenatge per elles.
- L'honor (propietat) del comtat de Besalú seria per a la seva muller Peronella I d'Aragó
Si el primogènit Ramon moria sense fills legítims, el seu segon fill Pere rebria l'herència del primogènit, i la d'aquest passaria al tercer fill anomenat Sanç (futur Sanç de Barcelona i d'Aragó). I si Pere moria sense fills legítims, tot passaria al tercer fill Sanç. Així mateix deixava com a tutor i protector dels seus al rei Enric II d'Anglaterra, amic seu i casat amb Elionor d'Aquitània, cosina de la reina Peronella.[5][6]
| « | Això és un trasllat fet fidelment. Aquesta és la clàusula del jurament de la darrera voluntat del senyor i ínclit Ramon Berenguer, comte dels barcelonins i príncep dels aragonesos, d'acord amb la manera del quart ordre fet «Qui en l'instant de perill de greu malaltia quan els llibres no van ésser trobats», per Guillem Ramon dapifer i Albert de Castellvell i el mestre Guillem, el seu capellà, per això per a ésser manifestat i corroborat. Per aquest motiu nosaltres els dits més amunt juntament donem veritable testimoni davant la presència de Bernat, arquebisbe de Tarragona, i de Guillem, bisbe de Barcelona, i de Pere, bisbe de Vic, i de Gausfred, bisbe de Tortosa, i de Pere, bisbe de Saragossa, i de Guillem, bisbe de Girona, i de Artal, bisbe d'Elna, i de Martí, bisbe de Tarassona, i de Guillem Pérez, bisbe de Lleida, i del jutge Miró, i de molts altres magnats de la terra, tant aragonesos com barcelonins, jurem per Déu viu i veritable, i sobre els sants quatre evangelis, i sobre aquestes condicions amb les nostres mans jurant, ens va esdevenir que nosaltres vam veure i sentim, i allà presents érem, quan el predit i venerable comte, anant al col·loqui acordat entre ell i l'emperador Romà al costat de la ciutat de Torí, agreujat de la malaltia de la qual va morir al burg de Sant Dalmau, mentre encara estava en la seva plena memòria i paraula, va ordenar la seva darrera voluntat en les seves coses només amb paraules, en les quals va deixar el seu cos per a ésser enterrat a Santa Maria de Ripoll, amb el senyoriu de Molló, com ja anteriorment ho havia donat. I va deixar a son fill gran Ramon tots la seva honor d'Aragó i de Barcelona i tota altra honor on vulgui que ho tingués, a excepció del comtat de Cerdanya, que el va deixar al seu altre fill anomenat Pere, íntegrament, amb tota l'honor que Bernat Guillem, comte de Cerdanya, tenia i havia el dia de la seva mort a tot arreu. I va deixar a son fill Pere el senyoriu de Carcassona i tot altre la seva honor i feu que Trencavell tenia i per ell hi havia. I de nou va deixar a son fill Pere es dret que tenia a Narbona o després li devia correspondre, per tal pacte que aquestes coses sobredites que a ell va deixar el sobredit Pere les tingui i hagi per Ramon, son germà gran, i tot seguit li faci homenatge i fidelitat i li serveixi. I manà que tot el que va deixar a son fill Pere el tingui Ramon, son fill, fins que Pere son germà sigui cavaller. I va deixar a la reina la seva dona Besalú i Ribas, mentre visqués. I manà que si son fill Ramon morís sense infant de legítim matrimoni, tot el que el va deixar vagi a Pere, son fill, i totes les coses que va deixar a Pere, vagin a Sanç, son fill menor, i faci les conveniències i fidelitats i homenatge Sanç a Pere com Pere havia de fer a son germà Ramon. I si el ja esmentat Pere morís abans que Ramon, sense infant legítim, tota la seva honor torni a Sanç, son germà i faci el predit homenatge i fidelitat i servei a son germà Ramon. I si Ramón i Pedro morissin sense fill de legítim matrimoni, tot el més amunt dit d'ells revertiria a Sanç. També va dividir tota la capella de l'església de Sant Ruf, que està al costat de Lleida, i va manar que tots els deutes seus es paguessin de les rendes i sortides de la seva honor. Va deixar tota la seva honor i fill en batllia, protecció i defensa del senyor Enric, rei d'Anglaterra. Tot això el ja esmentat comte va ordenar als seus només de paraules, les nonas d'agost (4 d'agost) de l'any de l'encarnació del Senyor MCLXII (1162), any vint-i del regnat de Lluís el Jove, i després de la seva mort així va manar que es complís. Després empitjorant de la seva malaltia dèbilment d'aquest segle va marxar a Déu el VII idus (7 d'agost), no havent canviat la seva voluntat que nosaltres sabéssim. Per això aquesta última voluntat del testador nosaltres ja citats testimonis, com vam veure i sentim i per ell preguem vam anar, als sis mesos, al costat de la presència dels sobredichos, legalment jurant amb dret, amb les nostres pròpies mans el corroborem, amb extensa preparació, al costat d'Osca, l'11 d'octubre del mateix any. Sig + num Guillem Ramon Dpifer Sig + num Albert de Castellvell. Jo Guillem capellà del senyor comte subscrip. Sig + num Bernardi terrachonensis Archiepiscopi. Sig + num Guillelmi barchinonensis episcopi. Sig + num Martini tirassonensis episcopi. + Petrus ausonensis episcopus subscric. Guillelmus Dei gràcia gerundensis ecclesie episcopus subscric. + Artalli elenensis episcopi. Sig + num Guillelmi ilcrdensis episcopi. Petrus Dei gràcia cesaraugustanus episcopus. Ego Gaufredus dertusensis diocesis episcopus. A més nosaltres els sobredits testimonis G. Ramon i A. de Castellvell i G. capellà jurem i testifiquem que el sobredit venerable comte, mentre encara estigué en la seva plena memòria, va deixar al seu fill Pere tot el feu que dona Ermengarda, vescomtessa de Narbona, tenia per ell, i a Hug de Cervelló mil auris al seu empeny de Vilamajor, que ja a ell havia subordinat, pel seu deute, i així veritable ser amb les nostres pròpies mans ho jurem per Déu i aquests sants. Sig + num Arnaldi Mir comitis pallariensis. Sig + num Petri de Castelazol. Sig + num Palasin. Sig + num Sancii Ennechons de Daroca. Sig + num Gallimó Exemenes de Belgit. Sig + num Fertun Acenars de Tirassonia. Sig + num Deus ajuda. Sig + num Petro Lopez de Luisa. Sig + num Marxo de Oscha. Sig + num Petri Lopez de Lluna. Sig + num peregrini de Castelazol. Sig + num Fortunii de Stada. Sig + num Blascho Massa. Sig + num Arpa. Sig + num Raimundi de Podioalto. Sig + num Guillelmi de Cervera. Sig + num Geralldi de Jorba. Sig + num Guillelmi de Castrovetulo. Sig + num Raimundi Fulchonis Cardonensis. Sig + num Bertrandi de Castellet. Sig + num Guillelmi de Montcada. Sig + nuin Arnalldi de Lerçio. Sig + num Guillelmi de Castrovetulo junioris. Sig + num Ottonis. Sig + num Bernardi de Rochafret. Sig + num Raimundi de Torroja. Sig + num Guillelmi Montispessulani. Sig + num P. reina d'Aragó i comtessa de Barcelona muller del dict comte que hoc laude et propria manu mea confirmo et corroboro. Sig + num Mironis judicis. Sig + num Bernardi Marcucii. Sig + num Ugonis de Cervilione barchinonensis sacriste qui huic testament interfui apud Sanctum Dalmacium et hujns rei testis sum et sicut vidi et audivi ita verum esse manu propria rogatus juro et dic per Deum et hec sancta. Sig + num Dominici scriptoris qui hanc voluntatem novissimam et Judicium domini comitis rogatus scripsit desembre et anno quo supra. |
» |
Referències
modifica- ↑ Arxiu de la Corona d'Aragó: Ramiro II de Aragón comunica a sus súbditos que ha hecho donación de la hija y del reino al conde Ramón Berenguer, de Barcelona
- ↑ Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 170; Los documentos que datan la boda de doña Petronila
- ↑ Gran Enciclopedia Aragonesa: Petronila I de Aragón Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.
- ↑ Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 188; La adveración de la última voluntad del conde Ramón Berenguer IV de Barcelona
- ↑ Bofarull, Próspero: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Vol IV: Testamento Sagramental de Ramon Berenguer IV
« Hoc est translatum fideliter factum.
Hec est sacramentalis condicio ultime voluntatis domini ac incliti Raimundi Berengarii barchinonensium comitis et aragonensium principis juxta quarti ordinis modum edite que instante periculo gravis infirmitatis cum scripta non fuit injuncta est Guillelmo Raimundi Dapifero et Arberto de Castrovetulo et magistro Guillelmo capellano suo ab eo ad manifestandum et corroborandum. Eapropter nos supradicti verum pariter dantes testimonium ante presenciara domini Bernardi terrachonensis archiepiscopi et Guillelmi barchinonensis episcopi et Petri ausonensis et Gaufredi dertosensis et Petri cesaraugustani episcopi et Guillelmi gerundensis et Artaldi elenensis et Martini tirasonensis et Guillelmi illerdensis et Mironis judicis et aliorum multorum terre magnatum tam aragonensium quam barchinonensium juramus per Deum vivum et verum et super sancta quatuor evangelia superque has condiciones manibus nostris jurando contingimus qui nos vidimus et audivimus et ibi presentes eramus quando predictus venerabilis comes proficiens ad colloquium constitum inter eum et romanum imperatorem tpud civitatem de Thaurins gravatus infirmitate qua obíit in burgo sancti Dalmacii dum adhuc esset in sua plana memoria ac loquela ordinavit suam extremam voluntatem in suis solumodo verbis in quibus dimisit corpus suum ad scpeliendum Sancte Marie rivipollensi cum dominicatura de Mojon sicut jam sibi ante donaverat.
Et dimisit filio suo majori Raimundo omncin suum honorem de Aragone et Barchinona atque universum alium suum honorem ubicumque eum habebat preter comitatum Ceritanie quem dimisit alio filio suo Petro integre cum omni honore quem Bernardus Guillelmus comes Ceritanie tenebat et habebat ad diem obitus sui in cunctis locis. Et dimisit eidem íilio suo Petro senioraticum Carcasone et omnem alium suum honorem et fevum quem Trencavellus tenebat et per eum hahebat. Et iterum dimisit eidem filio suo Petro suum jus quod in Narbonam habebat vel eximf e ei pervenire debebat tali pacto ut hec omnia suprascripta que ei dimisit prefatus Petrus teneat et habeat per Raimundum fratrem suum majorem et exinde faciat ei hominium et fidelitatem et serviat ei. Et prerepit ut lotum illud quod dimisit filin suo Petro teneat Raimundus lilius suus predictus donec Petrus frater ejus sit miles. Et dimisit regine uxori sue Bisuldunium et Ripas unde viveret. Et precepit quod si lilius suus Raimundus obierit absque infante de legitimo conjugio omne quod ei dimisit revertatur ad Petrum lílium suum et omnia que dimisit Petro statim revertantur ad Sancium filium suum minorem et faciat illas conveniencias et fidelitates et hominium Sancius Petro quas Petrus debebat facere Raimundo fratri suo. Et si jamdictus Petrus obierit priusquam Raimundus absque infante de legitimo conjugio omnis suus honor revertatur ad Sancium fratrem suum et faciat predictum hominium et fidelitatem atque servicium Raimundo fratri suo. Et si Raimundus et Petrus obierint sine infante de legitimo conjugio totus supradictus eorum honor reverteretur Sancio, item dimisit totam capellam ecclesie Sancti Rufi que est apud Ilerdam et precepit ut omnia debita sua persolverentur de redditibus et exitibus sui honoris. Dimisit omnem suum honorem ac filios in bajulia tuicione et deffensione domini Enrici regis Anglie.
Hoc totum jamdictus comes ita ordinavit suis solumodo verbis pridie nonas augusti anuo ab incarnatione Domini MCLXII regni Ledoici regis junioris XXVI et post obitum suum sic stare mandavit. Deinde ingravescente langore ab hoc seculo ad Deum migravit VII idus ejusdem mensis immutata sua voluntate nobis scientibus. Ilanc igitur hujus testatoris ultimam voluntatem nos jamdicti testes sicut vidimus et audimus et ab eo rogati extitimus infra VI menses coram supradictorum presencia legaliter jurejurando propriis manibus corroboramus. Late condiciones apud Oscam V idus octobris eodem anno.
Sig+num Guillelmi Raimundi Dapiferi Sig+num Arberti de Castrovetulo. Ego Guillelmus ipsius domini comitis capellanus subscripsi.
Sig+num Bernardi terrachonensis archiepiscopi. Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi. Sig+num Martini tirassonensis episcopi. +Petrus ausonensis episcopus subscribo. Guillclmus Dei gracia gerundensis ecclesie episcopus subscribo. +Artalli elenensis episcopi. Sig+num Guillelmi ilcrdensis episcopi. Petrus Dei gracia cesaraugustanus episcopus. Ego Gaufredus dertusensis diocesis episcopus.
Preterea nos supradicti testes G. Raimundi et A. d e Castro vetulo et G. capellanus juramus et testificamus quod supradictus vencrabilis comes dum adhuc esset in sua plana memoria dimisit filio suo Petro totum feudum quod domna Ermengaudis vicecomitissa narbonensis per eum tenebai et Ugoni de Cervilione millo aureos in suo pignore de Villamajore quod jam ei subposuerat pro suo debito et ita verum esse manibus propriis juramus per Deum et hec sancta.
Sig+num Arnaldi Mir comitis pallariensis. Sig+num Petri de Castelazol. Sig+num Palasin. Sig+num Sancii Ennechons de Daroca. Sig+num Gallim Exemenes de Belgit. Sig+num Fertun Acenars de Tirassonia. Sig+num Deus ajuda. Sig+num Petro Lopez de Lusia. Sig+num Marcho de Oscha. Sig+num Petri Lopez de Luna. Sig+num Peregrini de Castelazol. Sig+num Fortunii de Stada. Sig+num Blascho Massa. Sig+num Arpa. Sig+num Raimundi de Podioalto. Sig+num Guillelmi de Cervera. Sig+num Geralldi de Jorba. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num Raimundi Fulchonis Cardonensis. Sig+num Bertrandi de Castelleto. Sig+num Guillelmi de Monteada. Sig+nuin Arnalldi de Lerçio. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo junioris. Sig+num Ottonis. Sig+num Bernardi de Rochafret. Sig+num Raimundi de Torroja. Sig+num Guillelmi Montispessulani.
Sig+num P. regine Aragonum et comitisse Barchinone uxor jamdicti comitis que hoc laudo et propria manu mea conlirmo et corroboro.
+Mironis judicis. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Ugonis de Cervilione barchinonensis sacriste qui huic testamento interfui apud Sanctum Dalmacium et hujns rei testis sum et sicut vidi et audivi ita verum esse manu propria rogatus juro et afirmo per Deum et hec sancta.
Sig+num Dominici scriptoris qui hanc voluntatem novissimam et judicium domini comitis rogatus scripsit dic et anno quo supra.» - ↑ Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 191; La adveración de la última voluntad del conde Ramón Berenguer IV de Barcelona
« Esto es un traslado hecho fielmente.
Esta es la cláusula del juramento de la última voluntad del señor e ínclito Ramon Berenguer, conde de los barceloneses y príncipe de los aragoneses, de acuerdo con el modo del cuarto orden hecho «Quien en el instante de peligro de grave enfermedad cuando los escritos no fueron encontrados», por Guillermo Raimundo dapifer y Alberto de Castellvell y el maestro Guillermo, su capellán, por ello para ser manifestado y corroborado. Por este motivo nosotros los sobredichos juntamente damos verdadero testimonio ante la presencia de Bernardo, arzobispo de Tarragona, y de Guillermo, obispo de Barcelona, y de Pedro, obispo de Vic, y de Gaufredo, obispo de Tortosa, y de Pedro, obispo de Zaragoza, y de Guillermo, obispo de Gerona, y de Artal, obispo de Elna, y de Martín, obispo de Tarazona, y de Guillermo Pérez, obispo de Lérida, y del juez Mirón, y de otros muchos magnates de la tierra, tanto aragoneses como barceloneses, juramos por Dios vivo y verdadero, y sobre los santos cuatro evangelios, y sobre estas condiciones con nuestras manos jurando, nos aconteció que nosotros vimos y oímos, y allí presentes éramos, cuando el predicho y venerable conde, yendo al coloquio acordado entre él y el emperador Romano junto a la ciudad de Turín, agravado de la enfermedad de la que murió en el burgo de San Dalmacio, mientras todavía estuviese en su plena memoria y palabra, ordenó su última voluntad en sus cosas tan sólo con palabras, en las cuales dejó su cuerpo para ser enterrado en Santa María de Ripoll, con el señorío de Mojón, como ya anteriormente lo había donado.
Y dejó a su hijo mayor Ramón todo su honor de Aragón y de Barcelona y todo otro honor donde quiera que lo tuviese, a excepción del condado de Cerdaña, que lo dejó a su otro hijo suyo llamado Pedro, íntegramente, con todo el honor que Bernardo Guillermo, conde de Cerdaña, tenía y había el día de su muerte en todos los lugares. Y dejó a su hijo Pedro el señorío de Carcassona y todo otro su honor y feudo que Trencavell tenía y por él había. Y de nuevo dejó a su hijo Pedro se derecho que tenía en Narbona o después le debía corresponder, con tal pacto que estas cosas sobredichas que a él dejó el sobredicho Pedro las tenga y haya por Ramon, su hermano mayor, y seguidamente le haga homenaje y fidelidad y le sirva. Y mandó que todo lo que dejó a su hijo Pedro lo tenga Ramón, su hijo, hasta que Pedro su hermano sea caballero. Y dejó a la reina su mujer Besalú y Ribas, mientras viviese. Y mandó que si su hijo Ramón muriese sin infante de legítimo matrimonio, todo lo que le dejó vaya a Pedro, su hijo; y todas las cosas que dejó a Pedro, vayan a Sancho, su hijo menor; y haga las conveniencias y fidelidades y homenaje Sancho a Pedro como Pedro debía hacer a su hermano Ramón. Y si el ya citado Pedro muriese antes que Ramón, sin infante legítimo, todo su honor vuelva a Sancho, su hermanoM y haga el predicho homenaje y fidelidad y servicio a su hermano Ramón. Y si Ramón y Pedro muriesen sin hijo de legítimo matrimonio, todo lo sobredicho de ellos revertiría a Sancho. También dividió toda la capilla de la iglesia de San Rufo, que està junto a Lérida, y mandó que todas las deudas suyas se pagasen de las rentas y salidas de su honor. Dejó todo su honor e hijo en bailía, protección y defensa de don Enrique, rey de Inglaterra. Todo esto el ya citado conde ordenó a los suyos solamente de palabras, el día 4 de agosto de 1162, año ventiséis del reinado de Luis el Joven; y después de su muerte así mandó que se cumpliese. Después empeorando de su enfermedad débilmente de este siglo marchó a Dios el día 7 de agosto, no habiendo cambiado su voluntad que nosotros supiésemos. Por esto esta última voluntad del testador nosotros ya citados testigos, como vimos y oímos y por él rogamos fuimos, a los seis meses, junto a la presencia de los sobredichos, legalmente jurando con derecho, con nuestras propias manos lo corroboramos, con extensa preparación, junto a Huesca, el 11 de octubre del mismo año.
Sig+num Guillelmi Raimundi Dapiferi Sig+num Arberti de Castrovetulo. Ego Guillelmus ipsius domini comitis capellanus subscripsi
Sig+num Bernardi terrachonensis archiepiscopi. Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi. Sig+num Martini tirassonensis episcopi. +Petrus ausonensis episcopus subscribo. Guillclmus Dei gracia gerundensis ecclesie episcopus subscribo. +Artalli elenensis episcopi. Sig+num Guillelmi ilcrdensis episcopi. Petrus Dei gracia cesaraugustanus episcopus. Ego Gaufredus dertusensis diocesis episcopus.
Además nosotros los sobredichos testigos G.Raimundo y A. de Castellvell y G.capellán juramos y testificamos que el sobredicho venerable conde, mientras todavía estuviese en su plena memoria, dejó a su hijo Pedro todo el feudo que doña Ermengaudis, vizcondesa de Narbona, tenía por él; y a Hugo de Cervellón mil áureos en su empeño de Vilamajor, que ya a él había subordinado, por su deduda; y así verdadero ser con nuestras propias manos lo juramos por Dios y estos santos.
Sig+num Arnaldi Mir comitis pallariensis. Sig+num Petri de Castelazol. Sig+num Palasin. Sig+num Sancii Ennechons de Daroca. Sig+num Gallim Exemenes de Belgit. Sig+num Fertun Acenars de Tirassonia. Sig+num Deus ajuda. Sig+num Petro Lopez de Lusia. Sig+num Marcho de Oscha. Sig+num Petri Lopez de Luna. Sig+num Peregrini de Castelazol. Sig+num Fortunii de Stada. Sig+num Blascho Massa. Sig+num Arpa. Sig+num Raimundi de Podioalto. Sig+num Guillelmi de Cervera. Sig+num Geralldi de Jorba. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num Raimundi Fulchonis Cardonensis. Sig+num Bertrandi de Castelleto. Sig+num Guillelmi de Monteada. Sig+nuin Arnalldi de Lerçio. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo junioris. Sig+num Ottonis. Sig+num Bernardi de Rochafret. Sig+num Raimundi de Torroja. Sig+num Guillelmi Montispessulani.
Sig+num P. regine Aragonum et comitisse Barchinone uxor jamdicti comitis que hoc laudo et propria manu mea conlirmo et corroboro.
+Mironis judicis. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Ugonis de Cervilione barchinonensis sacriste qui huic testamento interfui apud Sanctum Dalmacium et hujns rei testis sum et sicut vidi et audivi ita verum esse manu propria rogatus juro et afirmo per Deum et hec sancta.
Sig+num Dominici scriptoris qui hanc voluntatem novissimam et judicium domini comitis rogatus scripsit dic et anno quo supra.»
Bibliografia
modifica- Pujades, Jeroni. Cronica universal del principado de Cataluña; Vol. 8; Part 3, 1609. (castellà)
- Ubieto Arteta, Antonio. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, 1987. ISBN 84-7013-227-X. (castellà)
- Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, 1562-1580. Lib. II, cap. XX (castellà)