Elionor d'Aquitània

Elionor d'Aquitània
Nom original	(fr) Aliénor d'Aquitaine; (fr) Éléonore de Guyenne; (en) Eleanor of Aquitaine; (la) Alienora (Alienordis) ducissa Aquitaniae; (oc) Alienòr d'Aquitània
Biografia
Naixement	1122 (Gregorià) ; Bordeus (Ducat d'Aquitània)
Mort	1r abril 1204 (Gregorià) (81/82 anys); Poitiers (França)
Sepultura	Abadia de Fontevraud
Consort d'Anglaterra
	1154 – 1189
Duquessa d'Aquitània
	9 abril 1137 – 1204
Reina dels Francs
	1137 – 1152
Comtat de Poitiers
	1137 – 1204
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Camp de treball	Cultura occitana
Ocupació	dona croada
Altres
Títol	Reina consort (1154–1189); Reina consort (1137–1152); Duquessa (1137–1204)
Família	Ramnúlfids
Cònjuge	Lluís VII de França
Fills	Maria de França i d'Aquitània; () Lluís VII de França; Alix de França; () Lluís VII de França; Guillem IX de Poitiers; () Enric II d'Anglaterra; Enric II el Jove; () Enric II d'Anglaterra; Matilda d'Anglaterra; () Enric II d'Anglaterra; Ricard Cor de Lleó; () Enric II d'Anglaterra; Geoffroi II de Bretanya; () Enric II d'Anglaterra; Elionor d'Anglaterra; () Enric II d'Anglaterra; Joana d'Anglaterra; () Enric II d'Anglaterra; Joan sense Terra; () Enric II d'Anglaterra
Pares	Guillem X d'Aquitània i Elionor de Châtellerault
Germans	Peronel·la d'Aquitània
Parents	Blanca de Castella i d'Anglaterra, neta; Enric I de Castella, neta

Elionor d'Aquitània (francès: Aliénor d'Aquitaine) (Bordeus, 1122 ^(Gregorià) - Poitiers, 1 d'abril de 1204 ^(Gregorià)) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).

Biografia

Va ser filla del comte Guillem X d'Aquitània i de la seva esposa Elionor de Châtellerault, i va rebre una formació inusual per a les dones de l'època a la cort de Poitiers. Després de la mort del seu únic germà Guillem, es va convertir en l'hereva del seu pare al ducat d'Aquitània, que s'estenia des del riu Loira fins als Pirineus i era molt més gran que els dominis del rei de França.^[1]

Elionor d'Aquitània es casà el 22 de juliol de 1137 a la catedral de Saint André a Bordeus amb el príncep Lluís VII de França. D'aquesta unió van néixer la princesa Maria de França i la princesa Alix de França. El 18 de maig de 1152, Elionor es casà en segones noces a la catedral de Bordeus amb el príncep Enric II d'Anglaterra. D'aquesta unió van néixer el príncep Guillem de Poiters, el príncep Enric Plantagenet, la princesa Matilde Plantagenet, el príncep Ricard I d'Anglaterra, el príncep Jofre de Bretanya, la princesa Elionor d'Anglaterra, la princesa Joana d'Anglaterra i el príncep Joan I d'Anglaterra. Tots els fills d'Elionor van ser importants figures històriques i van ocupar càrrecs importants al llarg de llurs vides.^[1]

Lluís VII de França i Elionor d'Aquitània van patir tensions des del principi de llur matrimoni a causa de les diferències en llurs personalitats i comportaments. Aquestes tensions es van agreujar durant llur participació en la segona croada i les relacions de la reina consort amb el seu oncle, Raimon de Poitiers. Després d'intentar reconciliar-los a Roma, el papa Eugeni III va aconseguir l'anul·lació del matrimoni el 21 de març de 1152. El preu que va exigir Elionor per aquesta separació va ser la conservació dels seus dominis: Aquitània i Poitou.^[1]

L'Imperi angeví

Elionor d'Aquitània es va casar amb Enric II d'Anglaterra, amb qui va formar l'Imperi angeví, un conjunt de dominis a França i Anglaterra. L'Imperi angeví es va formar quan els dominis d'Elionor a França es van unir als que ja posseïa Enric II a Anglaterra, l'Anjou, el Maine, la Normandia, així com Anglaterra i Gal·les. Això va fer que els reis d'Anglaterra, tot i ser vassalls del rei de França, controlessin un territori vuit vegades més gran que el directament controlat per Lluís VII.^[1]

La cort d'Elionor a Poitiers va ser un centre d'excel·lència per la poesia trobadoresca i Elionor va ser mecenes de nombrosos trobadors.^[1] Per això part de la historiografia l'anomena "la cort de l'amor".

L'existència d'una amant d'Enric II, Rosemond Clifford, va provocar l'enfrontament entre Elionor i el rei anglès, i a partir de 1173 Elionor va promoure la rebel·lió de tres dels fills del rei contra llur pare. Després de reprimir la rebel·lió, el rei va empresonar Elionor, primer a Chinon i després a Salisbury, on va romandre sota arrest fins a la mort del rei Enric el 1189. Després de recuperar la llibertat, Elionor es va convertir en regent dels dominis angevins durant les absències del seu fill Ricard Cor de Lleó fins que va tornar de la tercera croada. La mort de Ricard el 1199 va fer que Elionor abandonés de nou el seu retir per aconseguir la coronació del seu altre fill, Joan Sense Terra, relegant el seu net, el duc Artur I de Bretanya, al qual pràcticament no coneixia.^[1]

Darrers anys

El 1200, quan tenia gairebé 80 anys, Elionor va demostrar una gran fortalesa quan va decidir viatjar fins al Regne de Castella per escollir entre les seves netes, les infantes de Castella, la futura muller del fill de Felip II August, el príncep i futur rei Lluís VIII el Lleó. Va morir l'1 d'abril de 1204 a l'abadia de Fontevrault, on es va retirar, als 82 anys, i va ser enterrada al mateix monestir, al costat del seu espòs Enric II i llur fill Ricard Cor de Lleó.^[1]

Galeria d'imatges

Elionor i el seu fill Joan sense Terra.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 30-39. ISBN 9781492173960.

Vegeu també

Protofeminisme.

Precedida per: Guillem X	Duquessa d'Aquitània amb Lluís VII i Enric II 1137-1168	Succeïda per: Ricard I Cor de Lleó
Precedida per: Guillem X	Comtessa de Potiers amb Lluís VII i Enric II 1137-1153	Succeïda per: Guillem de Poitiers

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor d'Aquitània

[:02-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 30-39. ISBN 9781492173960.

[1]