1808
any
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1808 (mdcccviii) |
| Islàmic | 1223 – 1224 |
| Xinès | 4504 – 4505 |
| Hebreu | 5568 – 5569 |
| Calendaris hindús | 1863 – 1864 (Vikram Samvat) 1730 – 1731 (Shaka Samvat) 4909 – 4910 (Kali Yuga) |
| Persa | 1186 – 1187 |
| Armeni | 1257 |
| Rúnic | 2058 |
| Ab urbe condita | 2561 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1770 1780 1790 - 1800 - 1810 1820 1830 | |
| Anys | |
| 1805 1806 1807 - 1808 - 1809 1810 1811 | |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 9 de febrer, La Jonquera: amb el pretext d'atacar Portugal, d'acord amb el Tractat de Fontainebleau, sota les ordres del general Duhesme, entren a Catalunya les primeres tropes franceses (preludi de la Guerra del Francès).
- 28 de febrer, Barcelona: les tropes franceses hi ocupen per sorpresa la Ciutadella i el castell de Montjuïc.
- 23 de maig, València: s'hi esdevé una revolta contra l'ocupació francesa.
- 6 de juny, el Bruc: s'hi esdevé el primer combat del Bruc, que es converteix en la primera victòria popular contra l'ocupació francesa (gràcies a la intervenció, segons hom explica, del timbaler del Bruc).
- 14 de juny, el Bruc (l'Anoia): el sometent català guanya la segona batalla del Bruc a la guerra del Francès contra l'exèrcit napoleònic.
- 16 de juny - Montgat (Maresme): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Montgat de 1808 durant la guerra del Francès.
- 20 de juny - Girona: l'exèrcit espanyol guanya el primer setge de Girona de 1808 i l'exèrcit napoleònic es retira durant la guerra del Francès.
- 16 d'agost - Girona: l'exèrcit napoleònic es retira del segon setge de Girona de 1808 després de la defensa dels catalans durant la guerra del Francès.
- 2 de setembre a 17 de desembre. Bloqueig de Barcelona: intent de reconquesta de la ciutat, per part de les tropes espanyoles, que acaba amb victòria francesa.
- 5 de desembre - Roses (Alt Empordà): l'exèrcit napoleònic va ocupar el poble al final del setge de Roses, quan els defensors van rendir-lo en el marc de la guerra del Francès.
- 16 de desembre. Batalla de Llinars: el VII cos de l'exèrcit francès, comandat pel general Saint-Cyr, venç les tropes espanyoles del general Vives a Llinars del Vallès.
- 21 de desembre. Batalla de Molins de Rei: després de trencar el bloqueig de Barcelona, el general Saint-Cyr derrota les tropes del bàndol patriòtic reagrupades en la línia del Llobregat.
- Deixa de publicar-se l'Almanak mercantil
- Resta del món
- 1 de gener - Estats Units: Es prohibeix la importació d'esclaus als Estats Units, ja que es fa efectiva la Act Prohibiting Importation of Slaves (Llei de prohibició de la importació d'esclaus).[1]
- 18 - 19 de març - Aranjuez (Comunitat de Madrid): es produeix el motí d'Aranjuez, una revolta popular contra Carles IV d'Espanya que possibilitat la proclamació com a nou rei de Ferran VII d'Espanya durant l'ocupació francesa del país.
- 2 de maig, Madrid, Espanya: s'hi produeix un aixecament popular contra les forces napoleòniques ocupants que desencadena la Guerra del Francès. El mateix dia els alcaldes de Móstoles signen el ban dels alcaldes de Móstoles.[2]
- 7 de juny, Espanya: L'exèrcit francès comandat per Pierre-Antoine Dupont de l'Étang venç a les forces espanyoles i entra en la Província de Còrdova on realitza un brutal i sanguinari saqueig de la ciutat[3] després de guanyar la batalla del Pont d'Alcolea.
- 6 de juliol, Baiona, França: Napoleó fa proclamar rei d'Espanya son germà Josep, per l'Estatut de Baiona.
- 19 de juliol - Bailèn (Província de Badajoz, Extremadura): l'exèrcit espanyol guanya la batalla de Bailèn contra l'exèrcit napoleònic a la guerra del Francès.[4]
- 10 de novembre - Gamonal (Província de Burgos, Castella i Lleó): després de guanyar en la batalla de Gamonal Napoleó Bonaparte va fer de Burgos la seva capital fins a ocupar Madrid durant la Guerra del Francès.
- 23 de novembre, Navarra: els espanyols perden la Batalla de Tudela enfrontament bèl·lic de la Guerra del Francès, davant de les tropes franceses prop de la ciutat de Tudela.
- 1 de desembre - Finlàndia: el tsar Alexandre I de Rússia proclama que Finlàndia, que era part de Suècia, passa a ser de Rússia.[5]
- Prohibició d'importar esclaus als Estats Units.[6]
- Inici de la Guerra de Finlàndia entre Rússia i Suècia pel control de Finlàndia (febrer 1808 a setembre 1809).[7]
- 45 de desembre - sud-oest de l'oceà Pacífic: en un període de 14 dies abans o després d'aquesta data es produeix una erupció volcànica que afecta el clima global
Naixements
modifica- Països Catalans
- 28 de gener: Vilanova i la Geltrú (Garraf): Manuel de Cabanyes i Ballester, poeta preromàntic en llengua castellana.[8]
- Resta del món
- 21 de gener: Juan Crisóstomo Torrico, president del Perú (m. 1875).
- 24 de març, París: Maria Malibran, compositora i cantant d'òpera d'una fama i renom inaudits en la seva època. (m. 1836).[9]
- 20 d'abril: París, Primera República Francesa: Napoleó III, darrer rei de França (m. 1873).[4]
- 15 de maig, Limerick (Irlanda): Michael William Balfe, baríton i compositor irlandès (m. 1870).[10]
- 18 de maig: Venancio Flores, president de l'Uruguai (m. 1868).
- 22 de maig: Gérard de Nerval, poeta francés (m. 1855).[11]
- 3 de juny - Kentucky: Jefferson Davis, un polític sudista, primer i únic president dels Estats Confederats d'Amèrica (m. 1889).[4]
- 5 de juny - Aarau Emil Zschokke, eclesiàstic i escriptor suís.
- 13 de juliol- Sully (Saona i Loira) (França): Patrice de Mac Mahon, mariscal de França i primer President de la República francesa (m. 1893).
- 6 de setembre - Guetna (Algèria): Abd al-Kader, emir, líder de la resistència algerina davant la colonització francesa.
- 29 de desembre: Raleigh, Carolina del Nord (EUA):Andrew Johnson, sastre, 17è president dels Estats Units (m. 1875).
- Brian: Gabriel Gauthier, organista.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 11 de desembre: Miquel Gaietà Soler, ministre il·lustrat de Carles IV d'Espanya, és assassinat a Malagón.
- Resta del món
- 17 de març: París: Anna Heinel, ballarina alemanya de carrera brillant a París i a Londres (n. 1753).[12]
- 2 de maig
- Madrid: Luis Daoíz y Torres i Pedro Velarde y Santillán, militars espanyols, destacats per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès.
- Einsenstad: Alois Luigi Tomasini, músic.[10]
- 22 de maig, Westminster (Anglaterra): Edmund Ayrton, organista i compositor anglès (n. 1734).[10]
- 5 de setembre: Louis-Pierre Anquetil, historiador francès.
Referències
modifica- ↑ Joseph R. Conlin, The American Past: A Survey of American History (Cengage Learning, 2008)
- ↑ García de Cortázar, Fernando.. Breve historia de España. Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8.
- ↑ «Saqueo de Córdoba» (en castellà). Ingenieros del Rey. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2011. [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Edward C. Thaden, Russia's Western Borderlands, 1710-1870 (Princeton University Press, 2014) p85
- ↑ (anglès) An Act to Prohibit the Importation of Slaves into any Port or Place Within the Jurisdiction of the United States, From and After the First Day of January, in the Year of our Lord One Thousand Eight Hundred and Eight
- ↑ Monteith, William. Narrative of the conquest of Finland by the Russians in the years 1808-9, 1854.
- ↑ Pi de Cabanyes, Oriol. A punta d'espasa: noves glosses d'escriptors. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 26-27 (Col. Biblioteca Serra d'Or). ISBN 978-84-8415-707-6.
- ↑ «Maria Malibran». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/litterature/G�rard_Labrunie_dit_G�rard_de_Nerval/175586 Encyclopédie Larousse en ligne - Gérard Labrunie dit Gérard de Nerval]» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Craine, Debra; Mackrell, Judith. Heinel, Anna Fredrike (en anglès). Oxford University Press, 2010. DOI 10.1093/acref/9780199563449.001.0001/acref-9780199563449-e-1159. ISBN 978-0-19-956344-9.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1808