Per a altres significats, vegeu «Limerick (poema)».

Limerick (Luimneach en gaèlic irlandès, que ve de Lom na nEach - lloc obert als cavalls) és la tercera ciutat de la República d'Irlanda i la quarta ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín, Belfast i Cork, en aquest ordre. Es tracta de la ciutat principal i el centre administratiu del comtat de Limerick i la segona ciutat més gran de la província de Munster. L'àrea metropolitana arriba als 93.251 habitants.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLimerick
Limerick (en)
Luimneach (ga) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat i ciutat administrativa Modifica el valor a Wikidata

Lema«Urbs Antiqua Fuit Studiisque Asperrima Belli» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 52° 39′ 55″ N, 8° 37′ 26″ O / 52.6653°N,8.6238°O / 52.6653; -8.6238
EstatIrlanda
ProvínciaMunster
Comtatcomtat de Limerick Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població62.702 (2022) Modifica el valor a Wikidata (3.015,97 hab./km²)
Geografia
Superfície20,79 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Shannon Modifica el valor a Wikidata
Altitud10 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan executiuoffice of the Mayor of the City and County of Limerick (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiulegislative body of Limerick City and County Council (en) Tradueix Circumscripció: 6, (Escó: 40) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic61 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Kansas City
Cloppenburg
Kemper (1980–)
Hohenlohe (en) Tradueix (1990–)
Spokane (1990–)
New Brunswick (1999–)
Santa Clara (2014–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblimerickcity.ie Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Tot i que hom pensa que ja fou habitada de ben antic, les primeres notícies de la ciutat daten de la invasió vikinga el 812. Els normands la redissenyaren i en construïren alguns castells al segle xii. Fou assetjada per Oliver Cromwell el 1651 i pels partidaris de Guillem d'Orange cap al 1690.

Va assolir una gran prosperitat mercè el comerç en el segle xviii, però l'Acta d'Unió del 1800 i la fam de la patata de 1848 provocaren el seu declivi, que va durar fins a començaments del 1990. Està unida a per ferrocarril a Cork i Dublín des del 1848 i a Waterford des del 1853.

Ciutats agermanades

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica