Portals immobiliaris anuncien per error la venda de la finca on anava construir-se la macrogranja de Sineu

Són Vanrell, la finca mallorquina on preveia instal·lar-se una macrogranja avícola per allotjar 750.000 gallines, ha romàs 'a la venda' aquests dies per 4,5 milions d'euros en diversos portals immobiliaris després que el Govern balear paralitzés aquest projecte i prohibís mitjançant decret llei les explotacions de més de 160.000 d'aquestes aus. No obstant això, després de la difusió de la notícia de la venda, l'empresa propietària dels terrenys ha negat que el terreny hagi sortit al mercat i assenyala que l'anunci, en realitat de 2017, va ser penjat per error en diverses pàgines especialitzades. Els anuncis, de fet, ja han estat donats de baixa.

Els terrenys, de 1.720 metres quadrats, compten amb una de les possessions històriques de l'illa, l'antiguitat de la qual es remunta al segle XVI. Actualment, la major part del solar el compon un bosc d'alzines mentre que altres zones es dediquen al cultiu de garrofers, ametllers i figueres.

Enmig del fervor per la compravenda de propietats emblemàtiques, sobretot per part de grups d'inversió i estrangers d'elevat poder adquisitiu, la finca es publicitava de nou en diversos portals immobiliaris. En un d'ells, l'anunci de Son Vanrell la descrivia com a “una de les possessions històriques de Mallorca, amb una antiguitat que es remunta al segle XVI”. “Té una casa senyorial, casa de pagès, estables i una caseta de caçadors. Té magnifiques vistes sobre la pròpia finca i sobre la Serra de Tramuntana”, continuava la publicació de venda, avançada pel diari local Última Hora i confirmada per elDiario.es.

En un altre dels anuncis, la immobiliària assenyalava que la possessió “està situada gairebé al centre geogràfic de l'illa mediterrània i està catalogada entre les possessions antigues de Mallorca”. “La ubicació suaument elevada, oferint unes vistes increïbles cap a la muntanya de Tramuntana, juntament amb una absoluta privadesa, fa d'aquest lloc únic. Un camí d'entrada amb xiprers porta fins a un edifici impressionant el qual necessita reforma total. La típica arquitectura mallorquina amb diverses dependències i edificis mirant cap al gran pati interior ofereixen un ampli ventall.”

També afegia que la possessió compta amb diverses naus agrícoles, un vedat privat de caça i grans terrenys naturals baix de protecció i, respecte a Sineu, el municipi on es troba el terreny, subratllava que “és un dels pobles més coneguts per als estrangers que s'interessen per l'autèntica vida mallorquina, sense renunciar a les ”.

Precisament en aquesta finca és on l'empresa Avícola Son Perot va projectar la construcció de la seva macrogranja, per a la qual havia previst deu naus agrícoles per a les gallines —tres de 2.041 m2 cadascuna per a la recria, quatre de 5.256 m2 cadascuna per a la cria de gallines—, un centre de classificació i magatzem d'envasos, un porxo per a contenidors de residus, un magatzem al costat d'aljubs per a l'aigua potable, un femer de 14.000 metres quadrats, diverses fosses d'aigües brutes, una bassa prefabricada de lixiviats, guals sanitaris, un pou i diverses soleres per als dipòsits de props.

El projecte va despertar immediatament la indignació de veïns i ecologistes. Segons va denunciar Greenpeace, l'explotació es convertiria en la més contaminant de tot el territori espanyol i preveia consumir més de 61.000 m3/any d'aigua —l'equivalent a unes 25 piscines olímpiques— en un municipi que, per si mateix, pateix una pressió greu sobre els seus recursos hídrics.

En el seu període d'exposició pública, la iniciativa va rebre prop de 1.500 al·legacions (un total de 1.453 al·legacions per part de residents de diversos municipis, i 15 d'associacions i grup polítics) i els informes desfavorables de diverses direccions generals del Govern (la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal; la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, i la Direcció General de Salut Pública), així com del Consell de Mallorca i del Grup d´Ornitologia Balear (GOB).

Cal recordar que, el mes d'octubre passat, l'Ajuntament de Sineu va acordar la suspensió de l'atorgament i admissió a tràmit de tota classe d'autoritzacions i llicències urbanístiques vinculades a activitats ramaderes intensives en l'àmbit de tot el sòl rústic del municipi, tal com va publicar el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), que assenyala que la mesura estarà vigent durant un any o fins a l'aprovació inicial de la modificació de les actuals Normes Subsidiàries (NNSS) del municipi, aprovades en 1990. Es tracta d'una mesura que va frenar de facto la tramitació de la polèmica macrogranja.

Al gener, el Govern balear va tirar definitivament per terra el projecte en denegar l'autorització ambiental imprescindible perquè pogués tirar endavant. Tot just uns dies després, l'Executiu va acordar prohibir mitjançant decret llei les macrogranges avícoles de més de 160.000 gallines, a més d'establir altres límits a la grandària d'aquests projectes en funció de la proximitat amb els nuclis urbans: en concret, les macrogranges que allotgin a menys de 20.000 gallines a distància de 20.000 gallines. Entre els dos i els quatre quilòmetres aquestes podran disposar de fins a 40.000 aus, mentre que entre els quatre i els sis quilòmetres podran albergar fins a 60.000 exemplars. El topall màxim se situa a les 160.000, que en qualsevol cas s'hauran de trobar a una distància no inferior a aquests sis quilòmetres de distància dels nuclis urbans residencials.

Després d'això, Avícola Son Perot va traslladar la seva “total rebuig” al decret llei en considerar-ho “un greu atac a la seguretat jurídica” i una “discriminació injustificada”. La promotora va retreure l'Executiu per “legislar en calent” i, segons la seva opinió, sense una anàlisi profunda. “És una manera de legislar a la carta que penalitza el sector primari de Balears”, va criticar.

Igualment, des de l'empresa van qualificar de discriminació sectorial injustificada el fet que el decret limiti únicament les explotacions intensives d'aus de corral excloent-ne els sectors porcí i boví. “Des d´Avícola Son Perot reiterem el nostre compromís amb un model de producció responsable i sostenible i exigim un marc normatiu just que respecti la igualtat d´oportunitats i l´estabilitat jurídica”, van sentenciar.