Distintius L'ús públic d'una llengua és un dels distintius més clars de la realitat diferenciad a d 'un país. I fer servir norm alm ent la llen gua catalana en el món de la just ícia és una peça im portant en la consolidació del seu ús...
moreDistintius L'ús públic d'una llengua és un dels distintius més clars de la realitat diferenciad a d 'un país. I fer servir norm alm ent la llen gua catalana en el món de la just ícia és una peça im portant en la consolidació del seu ús públic. La prova pilot im pul sada pel Depart ament de Justícia a qua ranta jutjats pe rquè usin exclusiv ame n t el català en tot s els seus actes durant un període inicia l de sis mesos és una dem ostració de l'esforç insti tucional per instaurar mesures per a la dreta aplicac ió de la Llei de política lingüística i per a la normalitz ació. Volem mani festar la satisfacció qu e ens produeix la bona aco llida qu e ha tingu t en tre els princi pa ls in teressats, entre els qu als hi ha la Sala de Gove rn del Tribunal Superi or de Justícia de Cataluny a i el fiscal en cap de l mat eix Tribunal. Per ajudar a fer qu e aquesta expe rièn cia esdev ingui una realita t quotidia na , en els darrers mesos han vist la llum eines específiques, com ara el Vocabularidel dret penal i penitenciari, elaborat pel Depar ta me n t de Justícia i el TERMCAT, del qua l us donem notícia en aquest número de LLENGUA I ús, i com ara els program es de traducció caste llà-català, cata là-castellà. En aquest sen tit, la recent signa tura d 'un acor d en tre el Govern d'Andorra i la Gene ralitat de Cata lu nya per la co l-laborací ó en l'àmbit cultural i lingüístic preveu, en tre d 'alt res aspectes, el desen volupament i la difusió d'aqu est program ari. Aquest acord s'une ix al qu e van firm ar el Govern de les Illes Balears i el de la Gene ralitat en matèria de política lingüística l'abril del 2000 , els fruits del qual, pel qu e fa a la col-laborací ó a LLENGUA I ús, ja podeu comprovar en aq uest nú mero. La toponím ia és una altra peça en la confecció de l'ú s públic de la llen gua. El reconeixem en t com a úniques formes oficials de les formes catalan es dels topònim s va ser una fita, per bé que va generar una certa confusió en l'ús d'aqu ests top ònims en altres llengües. En qualsevol llen gua s'imposa la t raducció del topònim quan té una forma trad iciona l en la llengua d'arribada. Pel qu e fa als to pòn im s qu e disposen de forma cata lana, ens serà de molt a utilitat l'Atles universal d'Enciclopèdia Catalana , del qua l trob areu una ressen ya en les pàgin es d 'aquest número. A més de ser una obra capdava n tera en l'àmbit de la cartografia, l'Atles inclou un exte ns repertori de topònim s, en la llen gua pròpia i traduïts al cata là si ten en una forma trad icional en aquesta llen gua. Perquè tan important és que es tradueixin els topònims amb forma tradici onal com qu e es reconeg uin les formes pròp ies com a oficials. Amb això, i co m a nota d 'actu alitat, ens torna a la memòria l'a tzarosa campanya dels conduc to rs gironin s per la presència de les inicials de la dema rcació de Giro na a les m at rícu les dels cotxes, fita aconseguida llavors i qu e no mantindrà conti nuïtat: les noves matrícules adaptades a l'exigència de la Unió Europea no reconeixen , per opció estatal, la pro cedència terr itorial d'un vehi cle pertanyent a l' Estat espanyol. La voluntat novam ent dels conducto rs del Principat adhe reix a la matrícula o al seu costat el distintiu territorial CAT. No pod em llegir en aquest acte res diferent de la consciència de la ciutadania, qu e, amb detalls com aquest, petits si es vol, ajuda a crear, també, la realitat d'u n país.