An Entity of Type: office holder, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Titus Clodius Eprius Marcellus (died AD 79) was a Roman senator, twice consul, best known for his prosecution of the Stoic senator Thrasea Paetus and his bitter quarrel with Helvidius Priscus. Eprius was also notorious for his ability to ingratiate himself with the reigning Emperors – especially Nero and Vespasian – and his hostility to any senatorial opposition, but in the last year of Vespasian, in circumstances that remain obscure, he was accused of treason and committed suicide.

Property Value
dbo:abstract
  • Epri Marcel (en llatí Eprius Marcellus) va ser un magistrat i orador romà nascut a Càpua, que va viure al segle i. Va exercir com a orador a Roma, funció en la que va destacar, en els regnats de Claudi, Neró i Vespasià. A la mort de Luci Silà l'any 49 aC va ser designat per ocupar el càrrec de pretor que havia quedat vacant, càrrec que expirava al cap de pocs dies o potser al cap d'unes hores. Al començament del regnat de Neró l'any 56, va ser procònsol a Àsia, probablement a Pamfília, ja que el 57, al seu retorn a Roma, va ser acusat de malversació pels representants de Lícia que des de l'any 43 Claudi havia unit amb Pamfília. La seva eloqüència, i segurament també la seva riquesa, van aconseguir que fos absolt del càrrec i els que l'havien presentat van ser desterrats per presentar una acusació infundada i frívola. Sota Neró va ser un dels coneguts delators i va adquirir riqueses i influencia. L'any 66 va secundar a Cossutià Capitó en el processament de Trasea Pet, i va aconseguir una quantitat extravagant de diners de l'emperador per aquest fet. A la mort de Neró la seva sort es va capgirar i va ser acusat de delator per Helvidi Prisc (gendre de Trasea) i d'afavorir a Vitel·li per Licini Cecina (un partidari d'Otó), però les circumstàncies de l'època, la debilitat de Vitel·li i la seva pròpia oratòria el van salvar. Després del 70 Helvidi Prisc el va acusar novament i també se'n va sortir mercès a la seva amistat amb Vespasià i amb els Flavis, amb els quals va tornar a ser poderós. Cap al 79, per motius desconeguts, es va unir a la conspiració d'Aule Cecina Aliè contra Vespasià. Cecina va ser assassinat per ordre de Titus i Marcel va ser jutjat i abans de ser condemnat es va suïcidar. (ca)
  • Titus Clodius Eprius Marcellus (* in Capua; † 79) war ein römischer Politiker. (de)
  • Tito Clodio Eprio Marcelo (en latín, Titus Clodius Eprius Marcellus; m. 79) fue un político y militar romano del siglo I. (es)
  • Titus Clodius Eprius Marcellus (died AD 79) was a Roman senator, twice consul, best known for his prosecution of the Stoic senator Thrasea Paetus and his bitter quarrel with Helvidius Priscus. Eprius was also notorious for his ability to ingratiate himself with the reigning Emperors – especially Nero and Vespasian – and his hostility to any senatorial opposition, but in the last year of Vespasian, in circumstances that remain obscure, he was accused of treason and committed suicide. (en)
  • Тит Клодий Эприй Марцелл (лат. Titus Clodius Eprius Marcellus; умер в 79 году) — римский политический деятель. Происходил из знатного рода Клодиев из Капуи. О его родителях нет никаких сведений. В правление императора Калигулы Марцелл перебрался в Рим. Следующий император Клавдий предоставил ему звание сенатора. В 48 году Марцелл становится претором, а в 49 году получает назначение легата легиона. С 53 до 56 в качестве пропретора он управлял провинцией Ликия. По возвращении в Рим Эприй был обвинен в злоупотреблениях в провинции. Впрочем, благодаря вмешательству императора Нерона, он был оправдан. Около 56 года Марцелл был включён в состав жреческой коллегии авгуров. В правление Нерона он некоторое время занимал должность проконсула Кипра. В 62 году Марцелл становится консулом-суффектом. Обладая большими ораторскими способностями, Эприй в 66 году в угоду императора выступал против Тразеи Пета, который находился в оппозиции к императору. За это Марцелл получил пять миллионов сестерциев. После гибели Нерона обвинил Марцелла в пособничестве преступлениям погибшего императора, впрочем благодаря императору Вителлию, Тит Клодий был оправдан. Впоследствии Марцелл поддержал Веспасиана в борьбе за власть. После того, как Веспасиан стал императором, чтобы уменьшить недовольство Марцеллом в сенате, император назначил Клодия проконсулом провинции Азия. Последний выполнял свои обязанности с 70 по 73 год. В 74 году стал консулом-суффектом во второй раз вместе с Квинтом Петиллием Цериалом. Вопреки дружбе с императором, в 79 году Марцелл принял против него участие в заговоре Авла Цецины Алиена, однако они были разоблачены Титом Флавием и вскоре казнены. (ru)
  • Tito Clódio Éprio Marcelo (em latim: Titus Clodius Eprius Marcellus; m. 79) foi um senador romano da gente nomeado cônsul sufecto para o nundínio de novembro e dezembro de 62 com Quinto Júnio Marulo e novamente para os meses de maio e junho de 74 com Quinto Petílio Cerial Césio Rufo. É conhecido por ter sido adversário do senador estoicismo Trásea Peto e por seu embate contra . Éprio também ficou famoso por sua capacidade de cair nas graças dos imperadores da época, especialmente Nero e Vespasiano, e por sua hostilidade a qualquer oposição senatorial ao poder imperial. Contudo, no último ano do reinado de Vespasiano, em circunstâncias obscuras, foi acusado de traição e se matou. (pt)
  • Тит Клодій Епрій Марцелл (лат. Titus Clodius Eprius Marcellus, ?, Капуа — 79) — політичний діяч ранньої Римської імперії, консул-суффект 62 і 74 років, красномовець. (uk)
dbo:wikiPageID
  • 25212950 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 6240 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1118576833 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:as
  • Suffect consuls (en)
  • Ordinary consuls (en)
dbp:before
dbp:regent
dbp:title
  • Suffect consul of the Roman Empire (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 62 (xsd:integer)
  • 74 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Titus Clodius Eprius Marcellus (* in Capua; † 79) war ein römischer Politiker. (de)
  • Tito Clodio Eprio Marcelo (en latín, Titus Clodius Eprius Marcellus; m. 79) fue un político y militar romano del siglo I. (es)
  • Titus Clodius Eprius Marcellus (died AD 79) was a Roman senator, twice consul, best known for his prosecution of the Stoic senator Thrasea Paetus and his bitter quarrel with Helvidius Priscus. Eprius was also notorious for his ability to ingratiate himself with the reigning Emperors – especially Nero and Vespasian – and his hostility to any senatorial opposition, but in the last year of Vespasian, in circumstances that remain obscure, he was accused of treason and committed suicide. (en)
  • Tito Clódio Éprio Marcelo (em latim: Titus Clodius Eprius Marcellus; m. 79) foi um senador romano da gente nomeado cônsul sufecto para o nundínio de novembro e dezembro de 62 com Quinto Júnio Marulo e novamente para os meses de maio e junho de 74 com Quinto Petílio Cerial Césio Rufo. É conhecido por ter sido adversário do senador estoicismo Trásea Peto e por seu embate contra . Éprio também ficou famoso por sua capacidade de cair nas graças dos imperadores da época, especialmente Nero e Vespasiano, e por sua hostilidade a qualquer oposição senatorial ao poder imperial. Contudo, no último ano do reinado de Vespasiano, em circunstâncias obscuras, foi acusado de traição e se matou. (pt)
  • Тит Клодій Епрій Марцелл (лат. Titus Clodius Eprius Marcellus, ?, Капуа — 79) — політичний діяч ранньої Римської імперії, консул-суффект 62 і 74 років, красномовець. (uk)
  • Epri Marcel (en llatí Eprius Marcellus) va ser un magistrat i orador romà nascut a Càpua, que va viure al segle i. Va exercir com a orador a Roma, funció en la que va destacar, en els regnats de Claudi, Neró i Vespasià. A la mort de Luci Silà l'any 49 aC va ser designat per ocupar el càrrec de pretor que havia quedat vacant, càrrec que expirava al cap de pocs dies o potser al cap d'unes hores. (ca)
  • Тит Клодий Эприй Марцелл (лат. Titus Clodius Eprius Marcellus; умер в 79 году) — римский политический деятель. Происходил из знатного рода Клодиев из Капуи. О его родителях нет никаких сведений. В правление императора Калигулы Марцелл перебрался в Рим. Следующий император Клавдий предоставил ему звание сенатора. В 48 году Марцелл становится претором, а в 49 году получает назначение легата легиона. С 53 до 56 в качестве пропретора он управлял провинцией Ликия. По возвращении в Рим Эприй был обвинен в злоупотреблениях в провинции. Впрочем, благодаря вмешательству императора Нерона, он был оправдан. Около 56 года Марцелл был включён в состав жреческой коллегии авгуров. В правление Нерона он некоторое время занимал должность проконсула Кипра. (ru)
rdfs:label
  • Epri Marcel (ca)
  • Titus Clodius Eprius Marcellus (de)
  • Tito Clodio Eprio Marcelo (es)
  • Tito Clódio Éprio Marcelo (pt)
  • Titus Clodius Eprius Marcellus (en)
  • Тит Клодий Эприй Марцелл (ru)
  • Тит Клодій Епрій Марцелл (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:after of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License