About: Scapigliatura

An Entity of Type: organisation, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Scapigliatura (Italian: [skapiʎaˈtuːra]) is the name of an artistic movement that developed in Italy after the Risorgimento period (1815–71). The movement included poets, writers, musicians, painters and sculptors. The term Scapigliatura is the Italian equivalent of the French "bohème" (bohemian), and "Scapigliato" literally means "unkempt" or "dishevelled". Most of these authors have never been translated into English, hence in most cases this entry cannot have and has no detailed references to specific sources from English books and publications. However, a list of sources from Italian academic studies of the subject is included, as is a list of the authors' main works in Italian.

Property Value
dbo:abstract
  • La Scapigliatura va ser un moviment artístic i literari desenvolupat a Itàlia septentrional, que va tenir el seu centre a Milà i que després es va expandir instal·lant-se en tota la península, sobretot en els anys seixanta, setanta i vuitanta del segle xix. La paraula, que es va imposar en el curs dels anys cinquanta del segle xix per l'ús que li va donar l'escriptor Cletto Arrighi, és la lliure traducció del terme francès bohème (vida de gitanos), referit a la vida desordenada i anticonformista dels artistes parisencs descrita en la novel·la d' Scènes de la vie de bohème (1847-49). Els scapigliatos estaven animats per un esperit de rebel·lia contra la cultura tradicional i el bon sentit burgès. Un dels primers objectius contra el que van lluitar va ser el caràcter moderat i superficial de la cultura oficial italiana, l'estètica principal de la qual era la del secondo romanticismo d'Aleardi, Tommaseo i Prati. Van lluitar tant en contra del romanticisme italià, al qual jutjaven lànguid i frívol, com del provincialisme de la cultura del Risorgimento. Van veure de manera diferent la realitat, cercant localitzar el nexe subtil que unia la realitat física a la psíquica. D'aquí la fascinació que el tema de la malaltia va exercir sobre la seua poètica, sovint reflectint-se tràgicament sobre la seua vida que, com la dels bohémiennes francesos, va ser generalment breu. La Scapigliatura, que no va ser mai una escola o un moviment organitzat, amb una poètica comuna clarament expressada en manifestos i escrits teòrics, va tenir el mèrit de fer sorgir per primera vegada a Itàlia el conflicte entre artista i societat, típic del romanticisme estranger. El procés de modernització post-unitari havia portat als intel·lectuals italians, sobretot als de tendència humanista, als marges de la societat i va ser d'aquesta manera que entre els scapigliatos es va difondre un sentiment de rebel·lia i de menyspreu radical de les normes morals convencionals, que va tenir la conseqüència de crear el mite de la vida dissipada i irregular. En els scapigliatos es forma una mena de consciència dualística (una poesia d'Arrigo Boito es titula justament Dualisme) que subratlla el fortíssim contrast entre l'"ideal" que es voldria aconseguir i la "veritat", la crua realitat, descrita en mode objectiu i anatòmic. Es desenvolupa així un moviment que evoca els models típicament romàntics alemanys d'E.T.A. Hoffmann, Jean Paul, Heinrich Heine, però sobretot Charles Baudelaire. Entre els majors protagonistes, destaquen al camp literari Cletto Arrighi (pseudònim i anagrama de ), , , , , els germans Arrigo i i ; al camp artístic l'escultor i els pintors , , ; al camp de la música acadèmica Arrigo Boito (que va ser un cèlebre compositor i llibretista), Alfredo Catalani i Amilcare Ponchielli. També Giacomo Puccini va donar els seus primers passos dins del món de la Scapigliatura. (ca)
  • Η Scapigliatura' ήταν ένα κίνημα τέχνης και λογοτεχνίας που αναπτύχθηκε στη βόρεια Ιταλία, από την έκτη του 19ου αιώνα. Είχε το επίκεντρό της στο Μιλάνο και στη συνέχεια καθιερώθηκε σε όλη τη χερσόνησο. Ο όρος προτάθηκε για πρώτη φορά από τον Κλέτο Αρίγκι (ψευδώνυμο του Κάρλο Ριγκέτι) στο μυθιστόρημά του "Η ''Scapigliatura'' και η 6η Φεβρουαρίου'', το 1862, και πρόκειται για την ελεύθερη μετάφραση του γαλλικού όρου bohème (ζωή των τσιγγάνων), που αναφερόταν στη διαταραγμένη και αντικομφορμιστική ζωή των καλλιτεχνών του Παρισιού που περιγράφεται στο μυθιστόρημα του Henri Murger Scènes de la vie de bohème (1847-1849). Ενάντια στο ρομαντισμό της ιταλικής πλειοψηφίας (Μαντσόνι, , ), επανάκτησε τις προτάσεις του ξένου ρομαντισμού και διέδωσε τη γεύση του γαλλικού νατουραλισμού που γεννιόταν και της κολασμένης ποίησης του Μπωντλαίρ, επισπεύδοντας τον Βερισμό και το Κίνημα της Παρακμής. (el)
  • La Scapigliatura (von ital. scapigliare: die Haare zerzausen) war die Bezeichnung für eine Gruppe vorwiegend lombardischer Künstler und Schriftsteller in Mailand zwischen 1860 und 1880. Wie auch andere europäische Künstlergruppen jener Jahre (etwa die Impressionisten) forderte sie eine Erneuerung der Kunst. In Anlehnung an die Pariser Bohème wurde der bürgerliche Lebensstil abgelehnt. Unzweifelhaft ist auch der Einfluss französischer Schriftsteller wie Charles Baudelaire und Gustave Flaubert. Als Vorbilder der Scapigliatura gelten zudem die deutschen Dichter Novalis, Friedrich Hölderlin, E. T. A. Hoffmann und Heinrich Heine. Die scapigliati – also die Mitglieder der Gruppe – wandten sich gegen die Vorherrschaft der Religion und die Rhetorik des Risorgimento und befürworteten eine freiere Erotik sowie die Freigabe von Drogen.Charakteristisch für die Scapigliatura war neben dem antibürgerlichen Protest auch die Verherrlichung der sinnlichen Liebe und des Bösen. Außerdem stand diese Bewegung in der Literatur im Dialog mit der Musik und der bildenden Kunst. Man spricht auch von „le tre arti sorelle“ (den drei schwesterlichen Künsten). Bedeutende Vertreter waren die Schriftsteller Arrigo und Camillo Boito (ein Brüderpaar), Emilio Praga, Giuseppe Rovani, (alias Carlo Righetti), Igino Ugo Tarchetti, Giovanni Camerana, Carlo Alberto Dossi, Salvatore Farina, der Komponist Franco Faccio (zusammen mit Praga schrieb er die Oper I profughi fiamminghi und mit Arrigo Boito die Oper Amleto) sowie auch der junge Giovanni Verga und die Maler , Vespasiano Bignami, , , , Eugenio Gignous, , , Giuseppe Mentessi, Angelo Morbelli, Giuseppe Pellizza da Volpedo, Gaetano Previati, , und Giovanni Segantini. Die jungen Autoren schrieben für Zeitschriften und veröffentlichten ihre Werke auch in diesen. Erst später wurden die Werke in gebundener Form publiziert. (de)
  • Scapigliatura italieraz: Bizitza-nahasia, araurik gabeko bizitza XIX. mendeko ipar Italian zabaldu zen arte eta literatura mugimendua izan zen. Haren gune nagusia Milanen zegoen baina, ondoren, penintsula osoan zabaldu zen, batez ere 1850. urtetik aurrera. (eu)
  • La Scapigliatura /skapiʎʎaˈtuːra/ est un mouvement littéraire et artistique qui s'est développé en Italie du Nord. Il commence à Milan et se diffuse ensuite dans toute la péninsule particulièrement dans les années 1860-1880. Le terme (scapigliato = ébouriffé) est la traduction libre du mot français « bohème » qui se réfère à la vie désordonnée et anticonformiste des artistes parisiens décrite dans le roman d'Henri Murger Scènes de la vie de bohème 1847-1849. Les « Scapigliati » sont animés d'un esprit de rébellion contre la culture traditionnelle et le bon sens bourgeois. Un des premiers objectifs de leur bataille est le conservatisme de la culture officielle italienne. Ils critiquent le romantisme italien qu'ils jugent langoureux et artificiel et le provincialisme de la culture du Risorgimento. Ils adoptent un point de vue différent sur la réalité et cherchent à trouver le lien subtil entre le physique et le psychique. De là se développe la fascination qu'exerce sur eux le thème de la maladie dans leur poésie. La maladie se retrouve souvent aussi mêlée à leur existence qui, comme celle des « bohèmes » français, est en général fort brève. La Scapigliatura n'a jamais été une école ou un mouvement organisé, mais elle a eu le mérite de faire émerger pour la première fois en Italie le conflit entre l'artiste et la société typique du romantisme européen. La modernisation qui suivit l'unification de l'Italie avait repoussé les intellectuels humanistes italiens aux marges de la société. C'est ainsi que se développe chez les Scapigliati un sentiment de rébellion et de mépris total pour les normes morales et les convictions courantes qui eut pour conséquence de créer le mythe de la vie dissipée et sans règles. Chez les Scapigliati se forme une sorte de conscience duelle qui souligne le contraste violent entre l'« idéal » qu'on cherche à atteindre et le « réel », la dure réalité. Le mouvement se développe en se référant aux modèles allemands E.T.A. Hoffmann, Jean Paul, Heinrich Heine, mais surtout Charles Baudelaire. En littérature, les principaux représentants sont (pseudonyme de Carlo Righetti), Vittorio Imbriani, , Iginio Ugo Tarchetti, les frères Arrigo et Camillo Boito, Carlo Dossi et Emilio Praga. En art, on compte les peintres Tranquillo Cremona, Daniele Ranzoni, Giuseppe Amisani, Francesco Filippini, Eugenio Gignous, Luigi Conconi et Mosè Bianchi, ainsi que le sculpteur Giuseppe Grandi. En musique, appartiennent au mouvement le même Arrigo Boito (librettiste des opéras de Verdi Otello et Falstaff, et compositeur de Mefistofele et Nerone), ainsi que Catalani, Ponchielli (La Gioconda). Puccini fait ses premiers pas dans la mouvance de la scapigliatura et composera, plus tard, l'opéra La Bohème. (fr)
  • La Scapigliatura​ fue un movimiento artístico y literario desarrollado en la Italia septentrional, que tuvo su epicentro en Milán y que luego se expandió instalándose en toda la península, sobre todo en los años sesenta, setenta y ochenta del siglo XIX. La palabra, que se impuso en el curso de los años cincuenta del siglo XIX por el uso que le dio el escritor Cletto Arrighi, es la libre traducción del término francés bohème (vida de gitanos), referido a la vida desordenada y anticonformista de los artistas parisinos descrita en la novela de Henri Murger Scènes de la vie de bohème (1847–1849). Los scapigliati estaban animados por un espíritu de rebeldía contra la cultura tradicional y el buen sentido burgués. Uno de los primeros objetivos de su lucha fue lo moderado y superficial de la cultura oficial italiana, cuya estética principal era la del secondo romanticismo de Aleardi, Tommaseo y Prati. Se lanzaron tanto en contra del romanticismo italiano, al cual juzgaban lánguido y frívolo, como del provincialismo de la cultura del Risorgimento. Vieron de manera diferente la realidad, buscando localizar el nexo sutil que unía la realidad física a la psíquica. De aquí la fascinación que el tema de la enfermedad ejerció sobre su poética, a menudo reflejándose trágicamente sobre su vida que, como la de los bohémiennes franceses, fue generalmente breve. La Scapigliatura, que no fue nunca una escuela o un movimiento organizado con una poética común precisamente expresada en manifiestos y escritos teóricos, tuvo el mérito de hacer surgir por vez primera en Italia el conflicto entre artista y sociedad, típico del romanticismo extranjero: el proceso de modernización post-unitario había llevado a los intelectuales italianos, sobre todo a los de tendencia humanista, a los márgenes de la sociedad y fue de este modo que entre los scapigliatos se difundió un sentimiento de rebeldía y de desprecio radical de las normas morales y las convenciones corrientes que tuvo como consecuencia el surgimiento del mito de la vida disipada e irregular (el llamado malditismo). En los scapigliati se forma una suerte de conciencia dualística (una poesía de Arrigo Boito se titula justamente Dualismo) que subraya el fortísimo contraste entre el «ideal» que se querría alcanzar y la «verdad», la cruda realidad, descrita en modo objetivo y anatómico. Se desarrolla así un movimiento que recuerda de este modo los modelos típicamente románticos alemanes de E.T.A. Hoffmann, Jean Paul, Heinrich Heine, pero sobre todo Charles Baudelaire. El término scapigliatura-que literalmente podría traducirse por "desmelenamiento"- fue utilizado por primera vez por Cletto Arrighi (seudónimo anagramático de Carlo Righetti) en su novela La Scapigliatura e il 6 febbraio, de 1862, en cuya "introducción" define así el concepto: En todas las grandes y ricas ciudades del mundo civilizado existe una cierta cantidad de individuos de ambos sexos, lo que se diría una cierta raza de gente -entre 20 y 35 años, no más-, casi siempre llenos de ingenio, más avanzados que su siglo, independientes como el águila de los Alpes, prestos para el bien tanto como para el mal, inquietos, preocupados, turbulentos, los cuales, por ciertas contradicciones terribles entre su condición y su estado -vale decir: entre lo que tienen en la cabeza y lo que tienen en los bolsillos- y por su manera excéntrica y desordenada de vivir (... ) merecen ser clasificados en una nueva y particular subdivisión de la gran familia civil, como aquellos que forman una casta sui generis distinta de todas las otras. Esta casta o clase (...), personificación del atolondramiento y de la locura, depósito del desorden, del espíritu de independencia y de oposición al orden establecido, a esta clase, repito, que tiene en Milán más que en cualquier otra parte una razón y una excusa para existir, yo, con una bella y pura palabra italiana, la he bautizado con precisión: la Scapigliatura milanesa.​ Otros importantes exponentes del movimiento scapigliato fueron, en el campo literario, , , Iginio Ugo Tarchetti, , los hermanos Arrigo y Camillo Boito y ; en el campo artístico el escultor y los pintores Tranquillo Cremona, Mosè Bianchi, Daniele Ranzoni; en el campo de la música académica Arrigo Boito (que fue un célebre compositor y libretista), Alfredo Catalani y Amilcare Ponchielli. También Giacomo Puccini dio sus primeros pasos dentro del mundo de la Scapigliatura. (es)
  • Scapigliatura (Italian: [skapiʎaˈtuːra]) is the name of an artistic movement that developed in Italy after the Risorgimento period (1815–71). The movement included poets, writers, musicians, painters and sculptors. The term Scapigliatura is the Italian equivalent of the French "bohème" (bohemian), and "Scapigliato" literally means "unkempt" or "dishevelled". Most of these authors have never been translated into English, hence in most cases this entry cannot have and has no detailed references to specific sources from English books and publications. However, a list of sources from Italian academic studies of the subject is included, as is a list of the authors' main works in Italian. (en)
  • La scapigliatura fu un gruppo artistico e letterario sviluppatosi nell'Italia settentrionale a partire dagli anni sessanta dell'Ottocento; ebbe il suo epicentro a Milano e si andò poi affermando in tutta la penisola. Il termine fu proposto per la prima volta da Cletto Arrighi (anagramma di Carlo Righetti) nel suo romanzo La scapigliatura e il 6 febbraio, pubblicato nel 1862, ed è la libera traduzione del termine francese bohème (vita da zingari), che si riferiva alla vita disordinata e anticonformista degli artisti, parigini, riconosciuti per la loro capigliatura anarchica descritta nel romanzo di Henri Murger, Scènes de la vie de Bohème (1847-1849). Contro il romanticismo italiano maggioritario (Manzoni, Berchet, D'Azeglio), recuperarono le suggestioni del romanticismo straniero e diffusero il gusto del naturalismo francese nascente e del maledettismo alla Baudelaire, anticipando verismo e decadentismo. (it)
  • Скапильятура (итал. Scapigliatura, то есть «содружество растрёпанных») — литературное и художественное движение, зародившееся в Милане 1860-х годов. В 1880-е годы распространилось по всей Италии, став национальным проявлением декадентства. (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 6504303 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 18846 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1115315019 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Scapigliatura italieraz: Bizitza-nahasia, araurik gabeko bizitza XIX. mendeko ipar Italian zabaldu zen arte eta literatura mugimendua izan zen. Haren gune nagusia Milanen zegoen baina, ondoren, penintsula osoan zabaldu zen, batez ere 1850. urtetik aurrera. (eu)
  • Scapigliatura (Italian: [skapiʎaˈtuːra]) is the name of an artistic movement that developed in Italy after the Risorgimento period (1815–71). The movement included poets, writers, musicians, painters and sculptors. The term Scapigliatura is the Italian equivalent of the French "bohème" (bohemian), and "Scapigliato" literally means "unkempt" or "dishevelled". Most of these authors have never been translated into English, hence in most cases this entry cannot have and has no detailed references to specific sources from English books and publications. However, a list of sources from Italian academic studies of the subject is included, as is a list of the authors' main works in Italian. (en)
  • Скапильятура (итал. Scapigliatura, то есть «содружество растрёпанных») — литературное и художественное движение, зародившееся в Милане 1860-х годов. В 1880-е годы распространилось по всей Италии, став национальным проявлением декадентства. (ru)
  • La Scapigliatura va ser un moviment artístic i literari desenvolupat a Itàlia septentrional, que va tenir el seu centre a Milà i que després es va expandir instal·lant-se en tota la península, sobretot en els anys seixanta, setanta i vuitanta del segle xix. La paraula, que es va imposar en el curs dels anys cinquanta del segle xix per l'ús que li va donar l'escriptor Cletto Arrighi, és la lliure traducció del terme francès bohème (vida de gitanos), referit a la vida desordenada i anticonformista dels artistes parisencs descrita en la novel·la d' Scènes de la vie de bohème (1847-49). (ca)
  • Η Scapigliatura' ήταν ένα κίνημα τέχνης και λογοτεχνίας που αναπτύχθηκε στη βόρεια Ιταλία, από την έκτη του 19ου αιώνα. Είχε το επίκεντρό της στο Μιλάνο και στη συνέχεια καθιερώθηκε σε όλη τη χερσόνησο. Ο όρος προτάθηκε για πρώτη φορά από τον Κλέτο Αρίγκι (ψευδώνυμο του Κάρλο Ριγκέτι) στο μυθιστόρημά του "Η ''Scapigliatura'' και η 6η Φεβρουαρίου'', το 1862, και πρόκειται για την ελεύθερη μετάφραση του γαλλικού όρου bohème (ζωή των τσιγγάνων), που αναφερόταν στη διαταραγμένη και αντικομφορμιστική ζωή των καλλιτεχνών του Παρισιού που περιγράφεται στο μυθιστόρημα του Henri Murger Scènes de la vie de bohème (1847-1849). Ενάντια στο ρομαντισμό της ιταλικής πλειοψηφίας (Μαντσόνι, , ), επανάκτησε τις προτάσεις του ξένου ρομαντισμού και διέδωσε τη γεύση του γαλλικού νατουραλισμού που γεννιόταν κ (el)
  • La Scapigliatura (von ital. scapigliare: die Haare zerzausen) war die Bezeichnung für eine Gruppe vorwiegend lombardischer Künstler und Schriftsteller in Mailand zwischen 1860 und 1880. Wie auch andere europäische Künstlergruppen jener Jahre (etwa die Impressionisten) forderte sie eine Erneuerung der Kunst. In Anlehnung an die Pariser Bohème wurde der bürgerliche Lebensstil abgelehnt. Unzweifelhaft ist auch der Einfluss französischer Schriftsteller wie Charles Baudelaire und Gustave Flaubert. Als Vorbilder der Scapigliatura gelten zudem die deutschen Dichter Novalis, Friedrich Hölderlin, E. T. A. Hoffmann und Heinrich Heine. Die scapigliati – also die Mitglieder der Gruppe – wandten sich gegen die Vorherrschaft der Religion und die Rhetorik des Risorgimento und befürworteten eine freiere E (de)
  • La Scapigliatura​ fue un movimiento artístico y literario desarrollado en la Italia septentrional, que tuvo su epicentro en Milán y que luego se expandió instalándose en toda la península, sobre todo en los años sesenta, setenta y ochenta del siglo XIX. La palabra, que se impuso en el curso de los años cincuenta del siglo XIX por el uso que le dio el escritor Cletto Arrighi, es la libre traducción del término francés bohème (vida de gitanos), referido a la vida desordenada y anticonformista de los artistas parisinos descrita en la novela de Henri Murger Scènes de la vie de bohème (1847–1849). (es)
  • La Scapigliatura /skapiʎʎaˈtuːra/ est un mouvement littéraire et artistique qui s'est développé en Italie du Nord. Il commence à Milan et se diffuse ensuite dans toute la péninsule particulièrement dans les années 1860-1880. Le terme (scapigliato = ébouriffé) est la traduction libre du mot français « bohème » qui se réfère à la vie désordonnée et anticonformiste des artistes parisiens décrite dans le roman d'Henri Murger Scènes de la vie de bohème 1847-1849. (fr)
  • La scapigliatura fu un gruppo artistico e letterario sviluppatosi nell'Italia settentrionale a partire dagli anni sessanta dell'Ottocento; ebbe il suo epicentro a Milano e si andò poi affermando in tutta la penisola. Il termine fu proposto per la prima volta da Cletto Arrighi (anagramma di Carlo Righetti) nel suo romanzo La scapigliatura e il 6 febbraio, pubblicato nel 1862, ed è la libera traduzione del termine francese bohème (vita da zingari), che si riferiva alla vita disordinata e anticonformista degli artisti, parigini, riconosciuti per la loro capigliatura anarchica descritta nel romanzo di Henri Murger, Scènes de la vie de Bohème (1847-1849). Contro il romanticismo italiano maggioritario (Manzoni, Berchet, D'Azeglio), recuperarono le suggestioni del romanticismo straniero e diffuse (it)
rdfs:label
  • Scapigliatura (ca)
  • Scapigliatura (de)
  • Scapigliatura (el)
  • Scapigliatura (es)
  • Scapigliatura (eu)
  • Scapigliatura (it)
  • Scapigliatura (fr)
  • Scapigliatura (en)
  • Скапильятура (ru)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:movement of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:movement of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License