| dbo:abstract
|
- Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí. La possessió dels comtats fronterers de Pallars i Ribagorça li donava dret a l'ús del títol de marquès. Era fill del comte Fulcoald de Roergue i de Senegunda. A la mort del pare abans del 849 el va succeir el seu fill Frèdol, que va morir el 852, deixant només una filla (Faquilena de Roergue) i Ramon va heretar tots els seus honors. El 849 o poc després, sempre abans del 852 va rebre de Carles el Calb el comtat de Carcí i el de Llemotges o Llemosí, que acabaven de ser conquerits a Pipí II d'Aquitània. Que era comte el 852 resulta de l'afirmació a Miscellania de l'historiador Étienne Baluze (1630-1818) que diu que Aimar, abat de Figeac, va morir al mateix any que la reunió de Crespian (el 852, vegeu Odalric) sota govern de Ramon I comte de Tolosa; també afegeix que Ramon fou el primer comte de Tolosa que va fer homenatge als abats de Figeac, i com que aquesta abadia estava situada al Carcí, això vol dir que posseïa ja aquest comtat i que era abat laic de Figeac. Ramon va oferir terres a l'abat Aldagís, fugit del Perigord, per fundar un monestir. L'abat va anar a Tolosa i en una assemblea (861) presidida per Helisacar, bisbe de la ciutat de Rodès, es va acordar que el monestir fos fundat a Vabres al comtat de Roergue, a la riba del Dourdon, prop del límit amb l'Albigès. Adalgís va anar a aquest lloc on va construir una església sota advocació de la Verge, de sant Pere, de sant Denis i d'altres sants; poc després un eclesiàstic del país, Roland, fillol i clergue o capellà del comte Ramon, va fer una donació considerable al monestir i va abraçar l'estat religiós i fou abat després d'Adalgís. Un altre deixeble d'aquest fou Jordi, abans religiós de Conques, també al Roergue, que després fou bisbe de Lodeva i és considerat sant. Ramon va demanar confirmació de la fundació del monestir al rei Carles que la va concedir el 19 de juliol del 862, agafant-lo sota la seva protecció especial. Com a contribució a la fundació el rei va donar quatre lliures de plata. Al seu retorn, Ramon i la seva esposa Berta van dotar al monestir amb diverses terres a Roergue i una quants serfs per cultivar-les; en la carta datada el 3 de novembre del 862 Ramon fa la donació per la salut de la seva anima, de la del seu pare Fulcoald i de la seva mare Senegunda, i del seu germà Frèdol, i posava el monestir sota protecció, per a després de la seva mort, dels seus fills Bernat el Vedell, Fulcoald de Llemotges i Odó que subscrivien la carta; el fill Bernat ja és esmentat com a comte el que fa pensar que hauria ja rebut o bé el comtat de Roergue o el de Carcí encara vivint el seu pare, amb el consentiment reial; un quart fill, Arbert o Aribert, dedicat des de jove a la religió, fou monjo de Vabres agafant el nom de Benet; signen el document tanmateix Helizacar bisbe de Rodès, Bigó vescomte (de Rouergue més probablement que de Tolosa) i altres magnats. L'abadia de Vabres fou el santuari patrimonial dels primers comtes tolosans de la dinastia roergata (també anomenada fredelona, ramondina). (ca)
- Raimund I. († 865) aus der Familie der Raimundiner war ein Graf von Rouergue und Quercy seit 849 sowie Graf von Toulouse und Albi seit 852. Er war der jüngere Sohn von Fulcoald, dem missus im Rouergue, und der Senegundis. Wie sein älterer Bruder Fredelo unterstützte Raimund den König Karl den Kahlen im Kampf gegen König Pippin II. von Aquitanien. Dafür wurde er 849 mit dem Rouergue und dem Quercy beliehen. Die Grafschaft Toulouse erbte er wohl um 852 nach dem Tod seines Bruders. Er dehnte seinen Einfluss in das Limousin aus, indem er dem Grafen Gotfred von Turenne zur Unterwerfung zwang und die Kontrolle der Abteien von Solignac und Beaulieu übernahm. Um die Jahre 862/863 gründete Raimund die Benediktinerabtei von Vabres. Zur selben Zeit wurde er von dem revoltierenden Humfried von Gothien angegriffen und zur Aufgabe seines Besitzes gezwungen. Raimund starb 865, während er noch um seinen Besitz kämpfte; sein Sohn konnte aber im selben Jahr, unterstützt von König Karl dem Kahlen, das Erbe wieder erlangen. Raimund heiratete Bertha, die Tochter eines Remy (Remigius), die 863 bezeugt ist, und mit der er mehrere Kinder hatte: 1.
* Fulguad, 862 bezeugt 2.
* Bernhard II. († August/Dezember 874), Graf von Toulouse 3.
* Odo († 918/919), Graf von Toulouse 4.
* Aribert (Benedikt), 862 Mönch, Abt von Vabres 5.
* Tochter; ∞ Stephanus, Graf von Auvergne († 864, getötet von den Normannen) 6.
* ? Regilindis; ∞ , Graf von Périgord und Agen († um 918) (de)
- Raimundo I (fallecido en 865) fue el (desde 841), Rouergue y Quercy (desde 849), y Tolosa y Albi (desde 852). Fue el hijo menor de Fulcoaldo de Rouergue y , sobrina de Guillermo de Gellone a través de su hermana Alda. En 852, a la muerte de su hermano Fredo, él, que ya era conde de Limoges, Quercy, y Rouergue, recibió Tolosa y Albi. En 862, se vio atacado por Hunifredo, conde de Barcelona, y obligado a abdicar Limoges. En 863, se vio de la misma manera obligado a abdicar de Rouergue y Tolosa. Murió en 865 mientras luchaba por sus posesiones contra el nuevo conde Sunifredo I. De su esposa Berta, Raimundo tuvo cinco hijos:
* Bernardo II, conde de Tolosa, Rouergue, Quercy, Albi, y Nîmes
* , vizconde de Limoges
* Odón, conde de Tolosa, Rouergue, y Quercy y
* Ariberto, abad de Vabres
* que se casó con Lope I de Bigorra. (es)
- Raymond Ier de Toulouse ou de Rouergue (mort vers 865) est aristocrate franc, comte de Quercy, de Rouergue, puis de Toulouse à l'époque carolingienne, appartenant à la dynastie raimondine. (fr)
- Raymond I (died 865) was the (from 841), Rouergue and Quercy (from 849), and Toulouse and Albi (from 852). He was the younger son of Fulcoald of Rouergue and , niece of William of Gellone through his sister Alda. In 852, on the death of his brother Fredelo, Raymond, already count of Limoges, Quercy, and Rouergue, received Toulouse and Albi. In 862, he was attacked by Humfrid, Count of Barcelona, and forced to abdicate Limoges. In 863, he was likewise forced to abdicate Rouergue and Toulouse. He died in 865 while fighting for his possessions against the new count Sunifred I. Raymond married Bertha and had five children:
* Bernard II, count of Toulouse, Rouergue, Quercy, Albi, and Nîmes
* Foucher de Limoges, viscount of Limoges
* Odo, count of Toulouse, Rouergue, and Quercy and duke of Septimania
* Aribert, abbot of
* a daughter who married (en)
- Raimondo di Rouergue (820 circa – 865 circa), fu conte di Quercy dall'849 e poi conte di Tolosa dall'852 all'863 e anche conte di Rouergue dall'849 fino alla morte. (it)
- Raymond I van Toulouse (ca. 817 – voor 17 april 865) was de stamvader van een geslacht dat ongeveer 400 jaar lang zou heersen over het graafschap Toulouse en het zou uitbouwen tot een van de belangrijkste feodale vorstendommen van Frankrijk. Raymond werd in 841 vermeld als graaf van Limoges. In 849 werd hij ook benoemd tot graaf van Rouergue, en Quercy, als dank voor zijn hulp bij de strijd van Karel de Kale tegen Pepijn II van Aquitanië. In 852 volgde hij zijn broer op als graaf en markies van Toulouse en Albi. Raymond onderwierp graaf Godfried van Turenne en de abdijen van Solignac en Beaulieu. In 862 stichtte hij de abdij van Vabres. Ook in 862 begon zijn conflict met de opstandige graaf en moest hij Limoges opgeven. Een jaar later verloor hij ook Toulouse en Rouergue, en in 865 sneuvelde Raymond tegen Sunifred, een bondgenoot van Humfried. Raymond was een zoon van Fulgaud van Rouergue en van Senegonde. Hij was getrouwd met Bertha (ca. 825 - na 6 april 883), dochter van Remigius en Arsinda. Ze kregen de volgende kinderen:
* Bernard (-877)
* een dochter gehuwd met graaf Steven van Auvergne. In 860 vermeldt de correspondentie van de bisschop van Reims dat hun huwelijk niet was geconsummeerd.
* Fulgaud (- na 883)
* Odo (± 845 - na 16 juni 918)
* Benedictus (-862), zijn dood was mogelijk de aanleiding van de stichting van de abdij van Vabres. In de stichtingsoorkonden wordt zijn dood vermeld.
* Heribert, abt van Vabres
* Regilindis, in 892 gehuwd met graaf Willem I van Périgueux en Agen. (nl)
- Raimundo I de Ruergue ou também Raimundo I de Tolosa ou ainda Raimundo I de Limoges (? - 865), foi um nobre da Alta Idade Média francesa com origem na dinastia . (pt)
- Раймунд I (*Raymond I, д/н —865) — граф Тулузи у 852—863 роках. (uk)
- Раймунд I (фр. Raymond, ок. 815/820 — ок. 865) — с 841, граф Керси и граф Руэрга с 849, граф Тулузы и Каркассона с 852, маркиз Тулузы с 855, сын Фулькоальда, графа Руэрга, и Сенегунды (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Raymond Ier de Toulouse ou de Rouergue (mort vers 865) est aristocrate franc, comte de Quercy, de Rouergue, puis de Toulouse à l'époque carolingienne, appartenant à la dynastie raimondine. (fr)
- Raimondo di Rouergue (820 circa – 865 circa), fu conte di Quercy dall'849 e poi conte di Tolosa dall'852 all'863 e anche conte di Rouergue dall'849 fino alla morte. (it)
- Raimundo I de Ruergue ou também Raimundo I de Tolosa ou ainda Raimundo I de Limoges (? - 865), foi um nobre da Alta Idade Média francesa com origem na dinastia . (pt)
- Раймунд I (*Raymond I, д/н —865) — граф Тулузи у 852—863 роках. (uk)
- Раймунд I (фр. Raymond, ок. 815/820 — ок. 865) — с 841, граф Керси и граф Руэрга с 849, граф Тулузы и Каркассона с 852, маркиз Тулузы с 855, сын Фулькоальда, графа Руэрга, и Сенегунды (ru)
- Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí. La possessió dels comtats fronterers de Pallars i Ribagorça li donava dret a l'ús del títol de marquès. (ca)
- Raimund I. († 865) aus der Familie der Raimundiner war ein Graf von Rouergue und Quercy seit 849 sowie Graf von Toulouse und Albi seit 852. Er war der jüngere Sohn von Fulcoald, dem missus im Rouergue, und der Senegundis. Raimund heiratete Bertha, die Tochter eines Remy (Remigius), die 863 bezeugt ist, und mit der er mehrere Kinder hatte: (de)
- Raimundo I (fallecido en 865) fue el (desde 841), Rouergue y Quercy (desde 849), y Tolosa y Albi (desde 852). Fue el hijo menor de Fulcoaldo de Rouergue y , sobrina de Guillermo de Gellone a través de su hermana Alda. En 852, a la muerte de su hermano Fredo, él, que ya era conde de Limoges, Quercy, y Rouergue, recibió Tolosa y Albi. En 862, se vio atacado por Hunifredo, conde de Barcelona, y obligado a abdicar Limoges. En 863, se vio de la misma manera obligado a abdicar de Rouergue y Tolosa. Murió en 865 mientras luchaba por sus posesiones contra el nuevo conde Sunifredo I. (es)
- Raymond I (died 865) was the (from 841), Rouergue and Quercy (from 849), and Toulouse and Albi (from 852). He was the younger son of Fulcoald of Rouergue and , niece of William of Gellone through his sister Alda. In 852, on the death of his brother Fredelo, Raymond, already count of Limoges, Quercy, and Rouergue, received Toulouse and Albi. In 862, he was attacked by Humfrid, Count of Barcelona, and forced to abdicate Limoges. In 863, he was likewise forced to abdicate Rouergue and Toulouse. He died in 865 while fighting for his possessions against the new count Sunifred I. (en)
- Raymond I van Toulouse (ca. 817 – voor 17 april 865) was de stamvader van een geslacht dat ongeveer 400 jaar lang zou heersen over het graafschap Toulouse en het zou uitbouwen tot een van de belangrijkste feodale vorstendommen van Frankrijk. Ook in 862 begon zijn conflict met de opstandige graaf en moest hij Limoges opgeven. Een jaar later verloor hij ook Toulouse en Rouergue, en in 865 sneuvelde Raymond tegen Sunifred, een bondgenoot van Humfried. (nl)
|
