| dbo:abstract
|
- Nicèfor Paleòleg (en grec Νικηφόρος Παλαιολόγος) fou un funcionari romà d'Orient, el primer membre conegut de la noble família dels Paleòleg. Portava el títol d'hypertimus i fou un fidel servidor de Nicèfor III Botaniates (1078-1081), que el va recompensar amb el govern de Mesopotàmia. Nicèfor és el primer membre conegut de la família Paleòleg, que van ser emperadors romans d'Orient des del 1261. Tenia dos fills: Jordi i Nicolau, el primer dels quals va ser un important general.Nicèfor ja és esmentat durant el breu regnat de Romà IV Diògenes (r. 1068–1071). va ser partidari dels Ducas, que eren contraris a Romà i va formar part de l'oposició que es va formar al voltant de Joan Ducas (cèsar) i Miquel Psel·los. Després de l'enderrocament del govern de Romà, a la Batalla de Manazkert (1071), Nicèfor va ser enviat a lluitar contra el mercenari normand Roussel de Bailleul, que s'havia revoltat contra el l'emperador. Va aplegar uns 6.000 mercenaris a Geòrgia i amb aquest exèrcit es va enfrontar a Roussel, però va ser derrotat. El 1077 va obtenir el nomenament de doux de Mesopotàmia. Encara que era fidel a la dinastia dels Ducas i a l'emperador Miquel VII Ducas (r. 1071–1078), va permetre que el seu fill Jordi s'unís a la rebel·lió del general Nicèfor Botaniates, que va esdevenir emperador Nicèfor III (r. 1078–1081). El 1081, restà fidel a Botaniates quan els Comnè, liderats per Aleix I Comnè es van sublevar. Segons narra Anna Comnè a l'Alexíada, Nicèfor i el seu fill Jordi es van haver d'enfrontar, ja que estaven en bàndols contraris, quan els Comnè van entrar a Constantinoble l'1 d'abril del 1081, en el que Basile Skoulatos ha descrit com "una de les més apassionades escenes" de l'obra. Nicèfor Paleòleg va animar Botaniates a resistir, li va demanar que li confiés el comandament de la guàrdia varega per intentar defensar el palau, cosa que no van aconseguir. Llavors es va oferir per fer de mediador entre els dos bàndols i va proposar que Aleix fos adoptat per Botaniates: el primer assumiria el control de l'imperi mentre que Botaniates tindria el títol merament honorífic d'emperador. Per consell de Joan Ducas, aquesta proposta no va ser acceptada. Al final Botaniates va abdicar. Nicèfor va acceptar Aleix com a nom emperador i el va acompanyar en una campanya el mateix any contra els normands, comandats Robert Guiscard. Va morir en batalla, defensant Dirraqui, el 18 d'octubre del 1081. (ca)
- Ο Νικηφόρος Παλαιολόγος (... - 18 Οκτωβρίου 1081) ήταν στρατηγός του 11ου αι. και ήταν ο αρχηγέτης του Οίκου των Παλαιολόγων. (el)
- Nikephoros Palaiologos (Greek: Νικηφόρος Παλαιολόγος; died 18 October 1081) was a Byzantine general of the 11th century. (en)
- Nicéphore Paléologue (en grec : Νικηφόρος Παλαιολόγος), mort le 18 octobre 1081 est un général byzantin du XIe siècle. (fr)
- Niceforo Paleologo (in greco: Νικηφόρος Παλαιολόγος; prima metà XI secolo – dopo il 1081) è stato un generale bizantino e il primo membro conosciuto della nobile famiglia bizantina dei Paleologi, che avrebbe retto il trono dell'impero bizantino dal 1259 al 1453. (it)
- Nicefor Paleolog (gr.) Νικηφόρος Παλαιολόγος, zm. 18 października 1081) − bizantyjski generał, pierwszy wzmiankowany w źródłach przedstawiciel dynastii Paleologów. Brał udział w walkach o władzę toczonych w XI wieku w Bizancjum. (pl)
- Nicéforo Paleólogo (em grego: Νικηφόρος Παλαιολόγος; romaniz.: Nikephóros Palaiológos; m. 18 de outubro de 1081) foi um general bizantino do século XI. (pt)
- Ники́фор Палеоло́г (греч. Νικηφόρος Παλαιολόγος; ум. 18 октября 1081 года) — византийский военачальник времён правления императоров Романа IV Диогена, Михаила VII Дуки, Никифора III Вотаниата и Алексея I Комнина. Один из последних византийских наместников Месопотамии, участник битвы при Диррахии. Первый известный представитель знатного рода Палеологов, впоследствии последней и наиболее долговечной императорской династии, правившей Византией в 1261—1453 годах. (ru)
- Никифор Палеолог (д/н — 18 жовтня 1081) — військовий діяч Візантійської імперії. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Νικηφόρος Παλαιολόγος (... - 18 Οκτωβρίου 1081) ήταν στρατηγός του 11ου αι. και ήταν ο αρχηγέτης του Οίκου των Παλαιολόγων. (el)
- Nikephoros Palaiologos (Greek: Νικηφόρος Παλαιολόγος; died 18 October 1081) was a Byzantine general of the 11th century. (en)
- Nicéphore Paléologue (en grec : Νικηφόρος Παλαιολόγος), mort le 18 octobre 1081 est un général byzantin du XIe siècle. (fr)
- Niceforo Paleologo (in greco: Νικηφόρος Παλαιολόγος; prima metà XI secolo – dopo il 1081) è stato un generale bizantino e il primo membro conosciuto della nobile famiglia bizantina dei Paleologi, che avrebbe retto il trono dell'impero bizantino dal 1259 al 1453. (it)
- Nicefor Paleolog (gr.) Νικηφόρος Παλαιολόγος, zm. 18 października 1081) − bizantyjski generał, pierwszy wzmiankowany w źródłach przedstawiciel dynastii Paleologów. Brał udział w walkach o władzę toczonych w XI wieku w Bizancjum. (pl)
- Nicéforo Paleólogo (em grego: Νικηφόρος Παλαιολόγος; romaniz.: Nikephóros Palaiológos; m. 18 de outubro de 1081) foi um general bizantino do século XI. (pt)
- Ники́фор Палеоло́г (греч. Νικηφόρος Παλαιολόγος; ум. 18 октября 1081 года) — византийский военачальник времён правления императоров Романа IV Диогена, Михаила VII Дуки, Никифора III Вотаниата и Алексея I Комнина. Один из последних византийских наместников Месопотамии, участник битвы при Диррахии. Первый известный представитель знатного рода Палеологов, впоследствии последней и наиболее долговечной императорской династии, правившей Византией в 1261—1453 годах. (ru)
- Никифор Палеолог (д/н — 18 жовтня 1081) — військовий діяч Візантійської імперії. (uk)
- Nicèfor Paleòleg (en grec Νικηφόρος Παλαιολόγος) fou un funcionari romà d'Orient, el primer membre conegut de la noble família dels Paleòleg. Portava el títol d'hypertimus i fou un fidel servidor de Nicèfor III Botaniates (1078-1081), que el va recompensar amb el govern de Mesopotàmia. Nicèfor va acceptar Aleix com a nom emperador i el va acompanyar en una campanya el mateix any contra els normands, comandats Robert Guiscard. Va morir en batalla, defensant Dirraqui, el 18 d'octubre del 1081. (ca)
|
