| dbo:abstract
|
- La talla, en la producció monetària, és la quantitat de peces d'un tipus monetari que estava determinat que s'havien d'obtenir per un pes prefixat, o patró, generalment la lliura, en un primer moment, o bé el marc, a partir del segle xii. Aquesta era la manera d'obtenir el pes de les monedes, ja que la tecnologia d'aleshores no permetia que cada una de les unitats fabricades tenguessin un pes exacte. Així, si es fixava que una especie monetària havia de tallar-se en 60 peces el marc, era la suma d'aquestes 60 peces les que havien de pesar el mateix que un marc, però cada una d'elles podia tenir un defecte de pes tant per excés com per defecte, segons una tolerància permesa, que no afectava al compliment de les condicions de moneda de curs legal. En la moneda de baix pes era normal que les seves especificacions es donassin en sous, i en aquest cas el sou tenia un significat de dotzena, que no s'ha de confondre amb altres sentits de la paraula. Per exemple, a la creació de la moneda mallorquina (1300) ho trobam expressat així en la versió catalana: "les malles d'aquella moneda ixens a pes de XLIIII sols p. march", on els 44 sous indicats suposen 528 unitats de malla per marc. A vegades també es revisava la talla de les monedes circulades per si el seu desgast ja havia superat la pèrdua de pes autoritzada i si era així es procedia a la seva retirada. (ca)
- Der Münzfuß (in der Numismatik auch kurz Fuß genannt) ist eine offizielle Bestimmung eines Münzherrn, wie viele Münzen einer Sorte aus einer Gewichtseinheit Edelmetall („Münzgrundgewicht“) geschlagen werden sollen. Der Münzfuß legt damit fest, welche Menge eines Edelmetalls (das Feingewicht) in einer bestimmten Münze enthalten sein soll. Erst in Verbindung mit dem Raugewicht einer Münze legt der Münzfuß auch den Feingehalt der Münze fest. Der Stolberger Münzmeister Julian Eberhard Volckmar Claus definierte in seiner 1753 gedruckten Kurzgefaßte Anleitung zum Probieren und Münzen den Münzfuß wie folgt: „Die gehörige Proportion der Metalle und des Gewichts der Münze, daß sie nehmlich nach ihrer innerlichen und äusserlichen Güte, oder nach Schrot und Korn, nach Zusaz und Feine, Zahl und Gewichte eingerichtet sey, wird Münzfuß genennet.“ Viele Münzen bestehen nicht ausschließlich aus dem Edelmetall, das dem jeweiligen Münzfuß zu Grunde liegt. So ist Gold- und Silbermünzen oft Kupfer beilegiert, z. B. zur Münzhärtung. Unterschieden wird daher:
* das Feingewicht (oder Korn) einer Münze
* das Gesamtgewicht (Raugewicht oder Schrot) des aus einer Legierung bestehenden Schrötlings der Münze. Beispielsweise wird von einer Mark fein gesprochen, wenn der reine Edelmetallgehalt einer Gewichtsmark gemeint ist; dagegen entspricht eine Mark rauh dem Gewicht des legierten Münzmetalls, das genau eine Mark fein enthält. Der Feingehalt ist kein Gewicht, sondern das (dimensionslose) Verhältnis von Fein- zu Raugewicht in Promille. Ein absichtliches Absenken des Münzfußes von Edelmetallmünzen durch Ausgabe neuer Münzen mit niedrigerem Feingewicht (bei gleichbleibendem Raugewicht) und damit niedrigerem Feingehalt bezeichnet man als Münzverschlechterung. Davon zu unterscheiden ist das kontinuierliche Absinken des Feingewichts sowie des Raugewichts der umlaufenden Münzen durch Abrieb. (de)
- Talla, en numismática, es el número de piezas o monedas que entran en una unidad de cuenta tomada como patrón. Es decir, es el valor que una moneda concreta tiene si usa como referencia o comparación una moneda teórica de mayor valor nominal. Por ejemplo, la talla de un real de plata español se expresaba como "de 72 piezas de marco", siendo en este caso el marco una moneda teórica o unidad de cuenta que no se acuñaba en España, sirviendo de referencia nominal para piezas tuvieran menor valor, como el real. (es)
- A Münzfuß (lit. "coin foot" or "mint foot") is an historical term, used especially in the Holy Roman Empire, for an official minting or coinage standard that determines how many coins of a given type were to be struck from a specified unit of weight of precious metal (the Münzgrundgewicht or coin base weight). The Münzfuß, or Fuß ("foot") for short in numismatics, determined a coin's fineness, i.e. how much of a precious metal it would contain. Mintmaster Julian Eberhard Volckmar Claus defined the standard in his 1753 work, Kurzgefaßte Anleitung zum Probieren und Münzen ("Brief Guide to Proving and Coins"), as follows: "The appropriate proportion of metals and the weight of the coin, measured according to their internal and external worth, or determined according to their quality, additives and fineness, number and weight, is called the Münzfuß." Many coins do not consist exclusively of the precious metal that the respective standard is based on. Gold and silver coins are often alloyed with copper for, e.g. coin hardening. A distinction is therefore made between the fine weight (or fineness or grain) of a coin and its total weight (gross weight, German: Schrot or Rau(h)gewicht) of the coin's planchet. For example, the term Fine Mark is used when the pure precious metal content of a Mark weight is meant. The term Mark rauh ("rough Mark") was the weight of alloyed coin metal that contained exactly one Mark fein ("fine Mark"). A drop in the standard of precious metal coins is referred to as debasement (Münzverschlechterung). A distinction must be made between the continuous deterioration of coins in circulation due to abrasion and the debasement of coins by issuing of new ones with a lower fine weight. (en)
- Le pied de monnaie, en numismatique, est le rapport entre le nombre de pièces taillées dans un marc et le titre, ou aloi. C'est un moyen permettant de connaître et de comparer la valeur réelle d'une émission monétaire d'argent par rapport à d'autres émissions, à partir d'un calcul combinant les conditions d'émission (poids, cours, titre). Le pied de monnaie a été en fonction dès l'émission des premières monnaies connues.En effet à toute époque l'autorité émettrice décidait du poids et du titre de chaque espèce en affectant à chaque pièce un cours en monnaie de compte exprimé selon la période et le lieu de l'émission. Les monnaies anciennes et médiévales, n'étant pas fiduciaires, étaient fonctions de leur composition en métaux précieux ou jugés comme tels au moment de leur émission (or, cuivre, argent...). (fr)
- In numismatica, il piede è il numero di monete che possono essere prodotte con una certa quantità di metallo prezioso. In pratica rappresenta il rapporto tra il valore della moneta (facciale) e il valore del metallo che la costituisce. Insieme ai costi di produzione contribuisce a determinare il signoraggio su quella moneta. (it)
- Stopa mennicza – dawniej ustalona liczba monet danego rodzaju wybijanych z określonej jednostki wagowo-pieniężnej (np. talentu, funta, grzywny); przykładem rzymska libra, funt karoliński, grzywna krakowska, pruska, brandenbursko-pruska. (pl)
- En myntfot eller myntstandard är det genom lag bestämda förhållandet mellan en viktenhet myntmetall och myntets räkneenhet. Med andra ord hur mycket guld eller silver det måste vara i mynt av en viss valör. Mynt kan i praktiken präglas i en annan metall än myntfoten, men det krävs att de vid erfordran av landets centralbank kan inlösas mot den angivna mängden metall. Ett mynt kan alltså ha ett metallvärde som är skilt från det symboliska värdet i handeln. Ordet fot betyder här enhet eller standard. (sv)
- Монетная стопа́, или единица (нем. Münzfuß) — нумизматический термин, которым обозначается точное количество монет одного и того же номинала, которое может быть отчеканено из определённой весовой единицы металла. Соответствие реального значения монетной стопы прописанной величине может быть проверено по соотношению средней массы монеты и весовой единицы. Допустимое отклонение от прописанной массы монеты — ремедиум. По монетной стопе в соответствии с масштабом цен можно было вычислить массу монеты конкретного номинала. Например, для медных монет Российской империи чеканки 1810—1830 годов монетная стопа составляла 24 рубля из одного пуда (16 380 граммов) меди, поэтому прописанная масса копеек в это время составляла 16380/24/100 = 6,825 грамма. (ru)
- Монетна стопа — кількість монет, що випускається з металу певної ваги (лібри, марки, гривні, фунти). Збільшення кількості монет, викарбуваних з певної вагової одиниці металу, призводило до зменшення ваги цінного металу в монеті. Отже, монетну стопу можна було або підвищити, тобто карбувати з цієї кількості металу менше монет, або зменшити — карбувати більше монет з тієї ж кількості металу. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Talla, en numismática, es el número de piezas o monedas que entran en una unidad de cuenta tomada como patrón. Es decir, es el valor que una moneda concreta tiene si usa como referencia o comparación una moneda teórica de mayor valor nominal. Por ejemplo, la talla de un real de plata español se expresaba como "de 72 piezas de marco", siendo en este caso el marco una moneda teórica o unidad de cuenta que no se acuñaba en España, sirviendo de referencia nominal para piezas tuvieran menor valor, como el real. (es)
- In numismatica, il piede è il numero di monete che possono essere prodotte con una certa quantità di metallo prezioso. In pratica rappresenta il rapporto tra il valore della moneta (facciale) e il valore del metallo che la costituisce. Insieme ai costi di produzione contribuisce a determinare il signoraggio su quella moneta. (it)
- Stopa mennicza – dawniej ustalona liczba monet danego rodzaju wybijanych z określonej jednostki wagowo-pieniężnej (np. talentu, funta, grzywny); przykładem rzymska libra, funt karoliński, grzywna krakowska, pruska, brandenbursko-pruska. (pl)
- En myntfot eller myntstandard är det genom lag bestämda förhållandet mellan en viktenhet myntmetall och myntets räkneenhet. Med andra ord hur mycket guld eller silver det måste vara i mynt av en viss valör. Mynt kan i praktiken präglas i en annan metall än myntfoten, men det krävs att de vid erfordran av landets centralbank kan inlösas mot den angivna mängden metall. Ett mynt kan alltså ha ett metallvärde som är skilt från det symboliska värdet i handeln. Ordet fot betyder här enhet eller standard. (sv)
- Монетна стопа — кількість монет, що випускається з металу певної ваги (лібри, марки, гривні, фунти). Збільшення кількості монет, викарбуваних з певної вагової одиниці металу, призводило до зменшення ваги цінного металу в монеті. Отже, монетну стопу можна було або підвищити, тобто карбувати з цієї кількості металу менше монет, або зменшити — карбувати більше монет з тієї ж кількості металу. (uk)
- La talla, en la producció monetària, és la quantitat de peces d'un tipus monetari que estava determinat que s'havien d'obtenir per un pes prefixat, o patró, generalment la lliura, en un primer moment, o bé el marc, a partir del segle xii. A vegades també es revisava la talla de les monedes circulades per si el seu desgast ja havia superat la pèrdua de pes autoritzada i si era així es procedia a la seva retirada. (ca)
- Der Münzfuß (in der Numismatik auch kurz Fuß genannt) ist eine offizielle Bestimmung eines Münzherrn, wie viele Münzen einer Sorte aus einer Gewichtseinheit Edelmetall („Münzgrundgewicht“) geschlagen werden sollen. Der Münzfuß legt damit fest, welche Menge eines Edelmetalls (das Feingewicht) in einer bestimmten Münze enthalten sein soll. Erst in Verbindung mit dem Raugewicht einer Münze legt der Münzfuß auch den Feingehalt der Münze fest. Unterschieden wird daher: Der Feingehalt ist kein Gewicht, sondern das (dimensionslose) Verhältnis von Fein- zu Raugewicht in Promille. (de)
- A Münzfuß (lit. "coin foot" or "mint foot") is an historical term, used especially in the Holy Roman Empire, for an official minting or coinage standard that determines how many coins of a given type were to be struck from a specified unit of weight of precious metal (the Münzgrundgewicht or coin base weight). The Münzfuß, or Fuß ("foot") for short in numismatics, determined a coin's fineness, i.e. how much of a precious metal it would contain. Mintmaster Julian Eberhard Volckmar Claus defined the standard in his 1753 work, Kurzgefaßte Anleitung zum Probieren und Münzen ("Brief Guide to Proving and Coins"), as follows: "The appropriate proportion of metals and the weight of the coin, measured according to their internal and external worth, or determined according to their quality, additive (en)
- Le pied de monnaie, en numismatique, est le rapport entre le nombre de pièces taillées dans un marc et le titre, ou aloi. C'est un moyen permettant de connaître et de comparer la valeur réelle d'une émission monétaire d'argent par rapport à d'autres émissions, à partir d'un calcul combinant les conditions d'émission (poids, cours, titre). Les monnaies anciennes et médiévales, n'étant pas fiduciaires, étaient fonctions de leur composition en métaux précieux ou jugés comme tels au moment de leur émission (or, cuivre, argent...). (fr)
- Монетная стопа́, или единица (нем. Münzfuß) — нумизматический термин, которым обозначается точное количество монет одного и того же номинала, которое может быть отчеканено из определённой весовой единицы металла. Соответствие реального значения монетной стопы прописанной величине может быть проверено по соотношению средней массы монеты и весовой единицы. Допустимое отклонение от прописанной массы монеты — ремедиум. (ru)
|
