dbo:abstract
|
- Miró (Myron, Μύρων fou un escultor grec un dels més importants, esmentat també com a gravador. Va néixer a Elèuteres a Beòcia vers el 480 aC. Pausànies el fa atenenc perquè Elèuteres (Eleutherae) havia estat admesa a la ciutadania atenenca. Fou deixeble d'Agelades i contemporani de Fídies. Va morir vers el 431 aC (olimpíada 87) al començament de la guerra del Peloponès. Tenia un gran poder expressiu per tota mena de formes. Primer per les figures humanes i després per animals que fou el primer gran artista que va representar acuradament (Plini el Vell diu Primus hic nmultiplicasse veritatem videtur, numerosior quam Polycletus). La multiplicitat de les formes va anar en detriment de la proporció i de l'expressió intel·lectual. Tot i la seva grandesa no era un escultor amb excessius detalls a les seves obres i mirava més l'efecte general. Quintilià esmenta els seus busts com especialment admirables. Quasi tots els seus treballs foren en bronze, de la variat dèlic (Políclet en canvi preferia el bronze d'Egina). La seva obra més coneguda fou el Discobolus, del que els van fer nombroses còpies al seu temps moltes de les quals es conserven. Llucià descriu el Discòbol: Μῶν τὸν δισκεύοντα, ἢν δ᾽ ἐγώ, φῂς, τὸν ἐπικεκνφότα κατὰ τὸ χῆμα τῆς ἀφέσεως, ἀπεστραμμένον εἰς τὸ δισκοφόρον, ἠρέμα ὀκλάζοντα δῷ ἑτερῷ, ἐοικότα ξυναστησομένῳ μετὰ τῆς βολῆς; οὐκ ἐκεῖνον, ? δ᾽ ὅς, ἐπεὶ καὶ Μύρωνος ἔργον εν καὶ τοῦτο ἔστιν, ὁ δισκθβόλος ?ν λέγεις.. Altres obres són:
* Un gos
* Monstres marins
* Sàtir
* Atletes
* Hèrcules
* Apol·lo
* Estàtua colossal de Zeus, Hera, i Hèracles, a
* Dionís a Helicó
* Hèrcules a Massana
* Apol·lo de bronze
* Hècate, en fusta, a Egina
* Diverses estàtues d'atletes
* Una dona vella beguda a Esmirna
* Alguns animals Va gravar també en metall, i una patera és esmentada per Marcial. Petroni diu que va morir en extrema pobresa. El seu fill Lici fou un reconegut artista. A l'antologia grega hi ha almenys 36 epigrames sobre Miró que donen alguns detalls de la seva obra. (ca)
- مايرون هو نحات يوناني اشتهر بمنحوتته رامي - أو ديسكوبولوس، وقد نُسخت هذه المنحوتة الحركية الجميلة مراراً، وهناك نسخ طبق الأصل عنها في المتحف البريطاني والفاتيكان .وكان مايرون تلميذ الذي درس عليه كذلك النحَّات فيدياس . (ar)
- Myrón z Eleuther (řecky Μύρων) byl antický řecký sochař, činný zejména v Athénách kolem poloviny 5. století př. n. l. Už ve starověku byl považován za mistra zachycení postav v pohybu. Jeho nejproslulejším dílem je Diskobolos a sousoší . (cs)
- Ο Μύρων (έδρασε περ. 480–440 π.Χ.) ήταν Έλληνας γλύπτης. (el)
- Mirono (antikve-greke Μύρων, Múrōn; laboris ĉirkaŭ 480-440 a.K.) estis skulptisto kaj bronzisto de mezo de la 5-a jarcento a.K. kaj unu el la plej konataj aŭtoroj de la greka arto, kies skulptaj verkoj markis la transiron al la klasika periodo. Naskiĝinta en , urbo situa ĉe la landlimo de Beotio kaj Atiko. Laŭ la Naturalis Historia (naturhistorio) de Plinio, de Argos estis ties instruisto. Li laboris ĉefe el bronzo: kaj kvankam li faris kelkajn statuojn de dioj kaj herooj, lia fama ĉefe kuŝas sur liaj reprezentaĵoj de atletoj, en kiuj li faris veran revolucion, laŭ la tiamaj komentistoj, ĉar enkondukis kuraĝon en la pozmaniero kaj ritmon pli perfektan, subigante la partojn al la tuto. Lia granda sukceso konsistis en la fakto ke li sciis kapti kiel neniu la movon. Lia plej famaj verkoj karakterizas pro la fidinda reprezentado de la streĉiĝoj de la homa korpo moviĝanta, kiel videblas en lia tre konata Diskobolo, kaj pri la realismo en liaj skulptaĵoj de homoj kaj bestoj. Liaj plej famaj verkoj, laŭ Plinio (Natura Historio, 34.57-59) estis bovido, hundo (canem, eble Cerbero), Perseo, satiruso — Marsiaso - admirante fluton kaj Minerva (Atena), Heraklo, kiu estis portita al la sanktejo kiun dediĉis al li Pompeo la Granda en la Maksima Cirko, la Diskobolo (nome ĵetsito de disko), kaj Apolo por Efezo, «kiun Antonio la triumviro rabis al efezanoj, sed diigita Aŭgusto restaŭris post esti avertita dum sonĝo». (eo)
- Myron (altgriechisch Μύρων Mýrōn; * um 500 v. Chr. oder bald danach in Eleutherai; † nach etwa 440 v. Chr.) war einer der bedeutendsten griechischen Bildhauer der griechischen Antike. Seine Hauptschaffenszeit umfasst die Jahre von etwa 480 v. Chr. bis 440 v. Chr., in denen er zahlreiche Bronzestatuen schuf, die noch Jahrhunderte nach seinem Tod gerühmt wurden. Mit seinem Hauptwerk stand er am Übergang von der Früh- zur Hochklassik der griechischen Kunst. Von seinem Werk sind keine Originale erhalten. Im reichen Denkmälerbestand römischer Marmorkopien nach griechischen Vorbildern konnten jedoch drei Statuen mehr oder weniger sicher identifiziert werden, die mit dem Werk Myrons zu verbinden sind: der Diskobol sowie Athena und Marsyas einer zweifigurigen Statuengruppe. Geboren wurde Myron in Eleutherai, einem Grenzort Böotiens zu Attika, der am Ende des 6. Jahrhunderts v. Chr. freiwillig die eigene Souveränität zu Gunsten der attischen Staatsbürgerschaft aufgab. Seine Künstlersignatur scheint ihn als Athener ausgewiesen zu haben. Sein Lehrmeister soll Ageladas, der auch Phidias und Polyklet ausbildete, gewesen sein. Wie für Polyklet überliefert Plinius auch für Myron die 90. Olympiade als Akme, das heißt das Jahr 420 v. Chr. Die Angabe ist problematisch und Plinius muss hier irren. Myron galt als vielseitiger Künstler, Holzschnitzer, Erzgießer und Ziseleur. Er schuf Götterstatuen sowie Heroen- und Athletenbilder, die meist in den großen Heiligtümern wie Delphi und Olympia aufgestellt waren. Unter ihnen waren am berühmtesten die Statuen des Läufers Ladas und der Diskobolos, der in römischer Zeit häufig in Marmor kopiert wurde. Myrons berühmteste Arbeit, neben dem Läufer, dem Diskobol und der Athena-Marsyas-Gruppe, war eine Bronzekuh, die auf der Akropolis stand und später nach Rom verbracht wurde. Überhaupt scheint er dem antiken Urteil nach am überzeugendsten in der Darstellung von Tieren gewesen zu sein, während man in seinen Menschenbildern eine gewisse Härte, in seinem Werk einen Übergangsstil zu den großen Meistern des 5. Jahrhunderts erkannte. Seitens der römischen Kunstgelehrten wird Myron attestiert, dass er – obwohl noch roh in der Darstellung des Scham- und Haupthaares wie in der älteren Kunst zuvor – als erster die Wahrheit vervielfältigt habe. Allerdings habe er (noch) nicht das Gefühl oder die Stimmung der Seele wiedergegeben; gleichwohl war er abwechslungsreicher und in der Festlegung seiner Symmetria sorgfältiger gewesen als Polyklet. Das vor dem 5. Jahrhundert v. Chr. nicht belegte Wort Symmetria meint im antiken Wortverständnis das Maßverhältnis, in dem verschiedene Aspekte ein und derselben Sache zueinander stehen, und kann auf „feucht“–„trocken“, „warm“–„kalt“, auf Gebäudeteile und Bauglieder, aber auch auf die Gliedmaßen eines Körpers bezogen werden. Symmetria ist im Gegensatz zu Asymmetria immer das „gute und richtige“ Maßverhältnis. Im Werk Myrons, vielleicht erst in seinem Spätwerk, ist also die Symmetria so weit entwickelt, dass selbst Polyklet ihn nicht erreichen konnte. Zugleich fehlte ihm noch die seelische Ausdruckskraft. Quintilian lobt an Myron die Bewegtheit seiner Statuen, mit denen er die Starre früherer Zeit mit ihren hängenden Armen und geschlossenen Füßen – gemeint sind archaische Kouroi oder Koren – überwand, und verteidigt das Werk Myrons, denn in der Kunst sei „doch gerade das Schwierige und Neue ganz besonders lobenswert.“ Eine Rekonstruktion der Athena-Marsyas-Gruppe befindet sich vor dem Liebieghaus in Frankfurt am Main, eine weitere im Botanischen Garten in Kopenhagen.
* Rekonstruktion des Diskobolos
* Torso des Diskobol; Musée Saint-Raymond, Toulouse.
* Statuengruppe der Athena und des Marsyas im Botanischen Garten Kopenhagen. (de)
- Miron Greziar eskultorea . Bere garaiko greziar eskultore handien arteko lehena izan zen, bide berriak ireki baitzituen Greziako eskulturan. Harenak dira Diskoboloa ospetsua, eta Atenearen eta Marsiasen estatuak. Lan horiek oso ezagunak izan ziren antzinatean, baina gaur egun arte gorde direnak erromatarren garaiko kopiak baizik ez dira. (eu)
- Mirón (en griego Μύρων; trabajó h. 480-440 a. C.) fue un escultor y broncista de mediados del siglo V a. C. y uno de los más conocidos autores del arte griego, cuyas aportaciones escultóricas supusieron la transición al periodo clásico. Nacido en Eléuteras, ciudad situada en la frontera de Beocia y el Ática. Según la Historia Natural de Plinio, Agéladas de Argos fue su maestro. El viajero Pausanias destacó esculturas de Mirón que permanecían in situ en el siglo II. Quionis, un vencedor olímpico del siglo VII de Esparta era conmemorado a través de un bronce idealizado obra de Mirón Trabajó fundamentalmente con el bronce: y aunque hizo algunas estatuas de dioses y héroes, su fama descansa principalmente en sus representaciones de atletas, en los que hizo una revolución, según los comentadores de la Antigüedad, al introducir una mayor audacia en la pose y un ritmo más perfecto, subordinando las partes al todo. La observación de Plinio de que las obras de Mirón eran numerosior que las de Policleto y «más diligentes» parece sugerir que eran consideradas de proporciones (numeri) más armoniosas y al mismo tiempo más convincentes en su realismo: diligentia denotaba «gran atención a los puntos delicados», una cualidad que, con moderación, era característica de las mejores obras de arte, según los críticos de la Antigüedad. Su gran mérito consistió en saber captar como nadie el movimiento. Sus obras más famosas se caracterizan por la representación fidedigna de las tensiones del cuerpo humano en movimiento, como se aprecia en su conocido Discóbolo, y el realismo en sus esculturas de hombres y animales. Sus obras más famosas, según Plinio (Historia Natural, 34.57-59) fueron una vaquilla, un perro (canem, tal vez Cerbero), un Perseo, un sátiro — Marsias— admirando la flauta y Minerva (Atenea), un Hércules, que se llevó al santuario que le dedicó Pompeyo el Grande en el Circo Máximo, el Discóbolo (el lanzador de disco), y un Apolo para Éfeso, «que Antonio el triunviro cogió a los efesios, pero el Augusto deificado lo restauró después de haber sido advertido en un sueño». Los escritores del Alto Imperio Romano consecuentemente consideraron a Mirón entre los más grandes de los escultores griegos, un signo de que su reputación contemporánea había permanecido alta. La vaquilla parece que obtuvo su fama principalmente por inspirar epigramas, lo que nada nos dice sobre la pose del animal. Un epigrama sobre Ladas, el corredor más veloz de la época, señala que fue conmemorado por una escultura de Mirón; del Ladas de Mirón no hay copia conocida. Una descripción de Luciano definitivamente identifica como obra de Mirón el Discóbolo o «Lanzador de disco», de la que existen varias copias, de las cuales la mejor es la del , Roma. Estrabón también registra grupos callejeros sobre Mirón, especialmente un amplio grupo en Samos; varias cabezas supervivientes se han identificado como copias de la Atenea Samia de Mirón por C.K. Jenkins en 1926. Una figura de mármol en el , que está actualmente restaurada como un sátiro danzante, es casi con certeza una copia de una obra de Mirón, un Marsias deseoso de tomar el aulos que Atenea había arrojado. El grupo entero está copiado en monedas de Atenas, en un vaso y en un relieve que representa a Marsias como oscilando entre la curiosidad y el miedo a desagradar a la diosa Atenea. Los críticos antiguos dicen de Mirón que, aunque tuvo un éxito admirable al dar vida y movimiento a sus figuras, no logró presentar las emociones de la mente. Esto concuerda con la evidencia existente, hasta cierto punto, aunque no perfectamente. Los cuerpos de sus hombres son de mucha mayor excelencia que sus cabezas. La cara de Marsias es casi una máscara; pero de la actitud conseguimos una impresión vívida de las pasiones que le dominan. La cara del Discóbolo está calmada y tranquila; pero todos los músculos de su cuerpo se concentran en el esfuerzo. Sin renunciar a algunas de las características esenciales de la escultura del periodo arcaico, su Discóbolo es una obra plenamente clásica. Y aunque supuso un avance decisivo en el estudio del movimiento, de la tensión muscular y de la integración de la figura en el espacio no captó el aspecto emocional y los detalles de un rostro expresivo. Por ello la cabeza conserva reminiscencias de la movilidad del estilo anterior, la sonrisa se parece todavía a la expresión arcaica. Un número considerable de otras obras existentes se adscribieron a la escuela o la influencia de Mirón, por Adolf Furtwängler. Estas atribuciones no han superado la prueba del tiempo. Un papiro de Oxirrinco da las fechas de vencedores de Olimpia de quienes Mirón hizo estatuas del atleta Timantes, victorioso en Olimpia en el año 456 a. C., y de Licino, victorioso en 448 y 444. Esto ayuda a fijar su data. Era contemporáneo, pero algo mayor, que Fidias y Policleto. (es)
- Myron of Eleutherae (Ancient Greek: Μύρων, Myrōn [mý.rɔːn]), working c. 480–440 BC, was an Athenian sculptor from the mid-5th century BC. He was born in Eleutherae on the borders of Boeotia and Attica. According to Pliny's Natural History, Ageladas of Argos was his teacher. None of his original sculptures are known to survive, but there are many of what are believed to be later copies in marble, mostly Roman. (en)
- Myron (en grec ancien Μύρων / Múrôn), né à Éleuthères en Attique, dans la première moitié du Ve siècle av. J.-C., est l'un des plus célèbres sculpteurs grecs, bronzier. Il est l'auteur de nombreuses statues d'athlètes, la plus connue étant le Discobole. (fr)
- 미론(Μύρων, 기원전 480년 ~ 기원전 440년 경)은 고대 아테나이의 조각가이다. 고졸기에서 고전기의 전환기에 선구적, 획기적인 역할을 하였다. 청동상 작가로 사실적이고 다양한 모티프를 가지고 격동하는 조각상을 만들었고 현실의 박진감을 나타냈다. 당시의 조각에서 미숙하였던 육체의 자유로운 운동 표현을 성취하였으며, 감정의 표출 까지도 성공하였다. 오늘날까지 남아 있는 그의 작품은 없으나, 《원반 던지는 사람》은 그의 작품을 그대로 옮긴 것으로 알려져 있다. 이 작품은 격렬하게 움직이는 순간의 자세를 잘 잡아 긴박하고 아름다운 느낌을 준다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
- Myron van Eleutherae (Oudgrieks: Μύρων) was een Griekse beeldhouwer en bronsgieter uit het midden van de 5e eeuw v.Chr. Hij werd geboren in Eleutherae, op de grens tussen Boeotië en Attica. (nl)
- ミュロン(希:Μύρων、ラテン文字転記:Myron、紀元前480年頃 - 紀元前445年)は、古代ギリシアの彫刻家。彼はアッティカとボイオティアとの境界にあるアッティカので生まれた。大プリニウスの『博物誌』によれば、がミュロンの師である(プリニウス, 『博物誌』, 34. 57)。 (ja)
- Mirone di Eleutère (Eleutere, ... – V secolo a.C.) è stato uno scultore greco antico attivo tra il 480 e il 440 a.C. Fu uno dei più elogiati rappresentanti dello stile severo. (it)
- Míron : Foi um escultor grego (século V a.C.), nascido em Foi o mais velho dos três grandes escultores do século de Péricles: Míron, Fídias e Policleto. Duas de suas obras chegaram até nós em cópias romanas: Atena, Mársias, e o Discóbolo, uma das esculturas mais famosas da história da arte.Suas estátuas de homens nus e de mulheres mais ou menos vestidas eram utilizadas principalmente para representar um deus ou deusa nos templos ou para decoração de túmulos (pt)
- Myron – jeden z najwybitniejszych rzeźbiarzy greckich, tworzący w latach 480-445 p.n.e. Był obywatelem Aten, mimo że urodził się w Eleuteraj (Beocja). Rzeźby i sztuki odlewu uczył się u Hageladesa. Do dnia dzisiejszego zachowały się w postaci rzymskich kopii dwa dzieła Myrona: Dyskobol oraz , o pozostałych wiemy dzięki przekazom poetów starożytności. Jego dzieła były ozdobą nie tylko ulic ateńskich, lecz także wzbudzały ogromny podziw poza Atenami. Myron był mistrzem rzeźby realistycznej, dynamicznej i perfekcyjnej technicznie. Najczęściej przedstawiał postacie bogów greckich (Zeus, Atena i Herakles w Herajonie), herosów, ale także atletów (oprócz słynnego dyskobola wiemy o posągu Ladasa) – każdy z tych tematów pozwalał na ukazanie aktu męskiego.Słynne były również Myrona wizerunki zwierząt, zachwyt wzbudzała Jałówka na Akropolu. (pl)
- Ми́рон (греч. Μύρων) — древнегреческий скульптор эпохи ранней классики «строгого стиля», предшествовавшего расцвету искусства древнегреческой классики (конец VI — начало V в. до н. э.). (ru)
- Myron (grekiska Μύρων) var en skulptör i Aten under mitten av 400-talet f.Kr. Han föddes i i Boiotien, på gränsen till Attika och var, enligt Plinius den äldre jämte Fidias och Polykleitos, lärjunge till Ageladas i Argos. (sv)
- Мирон (грец. Μύρων) — давньогрецький скульптор середини 5 століття до н. е. Народився бл.480 року до н. е. в Елевтерах на кордоні Беотії з Аттикою, працював в Афінах періоду класики. Навчався у найбільшого майстра 5 ст. до н. е. — Агелада. Твори Мирона, виконані головним чином у бронзі, не збереглися і відомі нам лише за свідченнями античних авторів та римськими мармуровими копіями. Найбільший представник ранньої класики, Мирон долав застиглість мистецтва архаїки, виявляючи особливий інтерес до зображення кульмінаційних моментів руху. Виявляючи в гармонії людського тіла динамічно-напружений початок, Мирон показував красу атлетичної сили (Дискобол, Національний музей у Римі) або розумної волі, що стримує невтримний порив (група Афіна і Марсій). Особливою популярністю, судячи з античних епіграм (яких відомо до 300), користувалася створена Мироном статуя корови, що вражала сучасників своєю життєвістю. Мирон був також майстром торевтики: виконував кубки із рельєфними зображеннями. (uk)
- 米隆(472B.C~440B.C),是一位能大膽進行藝術革新的雕刻家,勇於探索和表現新而又難的雕刻技法,力圖使和諧壯麗與逼真生動合二為一。他擅長以青銅為材料的雕塑,巧妙而準確地表現人體在運動中的正確姿態,塑成形神俱真的人物,這充分表現在他的《擲鐵餅者》(Discobolus)中。 米隆的雕塑藝術的最大長處是反映迅速變化的運動感,往往能突破時空的局限,抓住雕像動作的關鍵瞬間,擴大了形象的時空表現力。一種體育精神和力與美的集合就這樣展現在大家面前。由於米隆的作品,具體呈現出最完美的人體造型和瞬間動態,因而將希臘雕刻帶入了古典風格的成熟期。 (zh)
|
rdfs:comment
|
- مايرون هو نحات يوناني اشتهر بمنحوتته رامي - أو ديسكوبولوس، وقد نُسخت هذه المنحوتة الحركية الجميلة مراراً، وهناك نسخ طبق الأصل عنها في المتحف البريطاني والفاتيكان .وكان مايرون تلميذ الذي درس عليه كذلك النحَّات فيدياس . (ar)
- Myrón z Eleuther (řecky Μύρων) byl antický řecký sochař, činný zejména v Athénách kolem poloviny 5. století př. n. l. Už ve starověku byl považován za mistra zachycení postav v pohybu. Jeho nejproslulejším dílem je Diskobolos a sousoší . (cs)
- Ο Μύρων (έδρασε περ. 480–440 π.Χ.) ήταν Έλληνας γλύπτης. (el)
- Miron Greziar eskultorea . Bere garaiko greziar eskultore handien arteko lehena izan zen, bide berriak ireki baitzituen Greziako eskulturan. Harenak dira Diskoboloa ospetsua, eta Atenearen eta Marsiasen estatuak. Lan horiek oso ezagunak izan ziren antzinatean, baina gaur egun arte gorde direnak erromatarren garaiko kopiak baizik ez dira. (eu)
- Myron of Eleutherae (Ancient Greek: Μύρων, Myrōn [mý.rɔːn]), working c. 480–440 BC, was an Athenian sculptor from the mid-5th century BC. He was born in Eleutherae on the borders of Boeotia and Attica. According to Pliny's Natural History, Ageladas of Argos was his teacher. None of his original sculptures are known to survive, but there are many of what are believed to be later copies in marble, mostly Roman. (en)
- Myron (en grec ancien Μύρων / Múrôn), né à Éleuthères en Attique, dans la première moitié du Ve siècle av. J.-C., est l'un des plus célèbres sculpteurs grecs, bronzier. Il est l'auteur de nombreuses statues d'athlètes, la plus connue étant le Discobole. (fr)
- 미론(Μύρων, 기원전 480년 ~ 기원전 440년 경)은 고대 아테나이의 조각가이다. 고졸기에서 고전기의 전환기에 선구적, 획기적인 역할을 하였다. 청동상 작가로 사실적이고 다양한 모티프를 가지고 격동하는 조각상을 만들었고 현실의 박진감을 나타냈다. 당시의 조각에서 미숙하였던 육체의 자유로운 운동 표현을 성취하였으며, 감정의 표출 까지도 성공하였다. 오늘날까지 남아 있는 그의 작품은 없으나, 《원반 던지는 사람》은 그의 작품을 그대로 옮긴 것으로 알려져 있다. 이 작품은 격렬하게 움직이는 순간의 자세를 잘 잡아 긴박하고 아름다운 느낌을 준다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
- Myron van Eleutherae (Oudgrieks: Μύρων) was een Griekse beeldhouwer en bronsgieter uit het midden van de 5e eeuw v.Chr. Hij werd geboren in Eleutherae, op de grens tussen Boeotië en Attica. (nl)
- ミュロン(希:Μύρων、ラテン文字転記:Myron、紀元前480年頃 - 紀元前445年)は、古代ギリシアの彫刻家。彼はアッティカとボイオティアとの境界にあるアッティカので生まれた。大プリニウスの『博物誌』によれば、がミュロンの師である(プリニウス, 『博物誌』, 34. 57)。 (ja)
- Mirone di Eleutère (Eleutere, ... – V secolo a.C.) è stato uno scultore greco antico attivo tra il 480 e il 440 a.C. Fu uno dei più elogiati rappresentanti dello stile severo. (it)
- Míron : Foi um escultor grego (século V a.C.), nascido em Foi o mais velho dos três grandes escultores do século de Péricles: Míron, Fídias e Policleto. Duas de suas obras chegaram até nós em cópias romanas: Atena, Mársias, e o Discóbolo, uma das esculturas mais famosas da história da arte.Suas estátuas de homens nus e de mulheres mais ou menos vestidas eram utilizadas principalmente para representar um deus ou deusa nos templos ou para decoração de túmulos (pt)
- Ми́рон (греч. Μύρων) — древнегреческий скульптор эпохи ранней классики «строгого стиля», предшествовавшего расцвету искусства древнегреческой классики (конец VI — начало V в. до н. э.). (ru)
- Myron (grekiska Μύρων) var en skulptör i Aten under mitten av 400-talet f.Kr. Han föddes i i Boiotien, på gränsen till Attika och var, enligt Plinius den äldre jämte Fidias och Polykleitos, lärjunge till Ageladas i Argos. (sv)
- 米隆(472B.C~440B.C),是一位能大膽進行藝術革新的雕刻家,勇於探索和表現新而又難的雕刻技法,力圖使和諧壯麗與逼真生動合二為一。他擅長以青銅為材料的雕塑,巧妙而準確地表現人體在運動中的正確姿態,塑成形神俱真的人物,這充分表現在他的《擲鐵餅者》(Discobolus)中。 米隆的雕塑藝術的最大長處是反映迅速變化的運動感,往往能突破時空的局限,抓住雕像動作的關鍵瞬間,擴大了形象的時空表現力。一種體育精神和力與美的集合就這樣展現在大家面前。由於米隆的作品,具體呈現出最完美的人體造型和瞬間動態,因而將希臘雕刻帶入了古典風格的成熟期。 (zh)
- Miró (Myron, Μύρων fou un escultor grec un dels més importants, esmentat també com a gravador. Va néixer a Elèuteres a Beòcia vers el 480 aC. Pausànies el fa atenenc perquè Elèuteres (Eleutherae) havia estat admesa a la ciutadania atenenca. Fou deixeble d'Agelades i contemporani de Fídies. Va morir vers el 431 aC (olimpíada 87) al començament de la guerra del Peloponès. Quintilià esmenta els seus busts com especialment admirables. Quasi tots els seus treballs foren en bronze, de la variat dèlic (Políclet en canvi preferia el bronze d'Egina). Altres obres són: (ca)
- Myron (altgriechisch Μύρων Mýrōn; * um 500 v. Chr. oder bald danach in Eleutherai; † nach etwa 440 v. Chr.) war einer der bedeutendsten griechischen Bildhauer der griechischen Antike. Seine Hauptschaffenszeit umfasst die Jahre von etwa 480 v. Chr. bis 440 v. Chr., in denen er zahlreiche Bronzestatuen schuf, die noch Jahrhunderte nach seinem Tod gerühmt wurden. Mit seinem Hauptwerk stand er am Übergang von der Früh- zur Hochklassik der griechischen Kunst. Von seinem Werk sind keine Originale erhalten. Im reichen Denkmälerbestand römischer Marmorkopien nach griechischen Vorbildern konnten jedoch drei Statuen mehr oder weniger sicher identifiziert werden, die mit dem Werk Myrons zu verbinden sind: der Diskobol sowie Athena und Marsyas einer zweifigurigen Statuengruppe. (de)
- Mirono (antikve-greke Μύρων, Múrōn; laboris ĉirkaŭ 480-440 a.K.) estis skulptisto kaj bronzisto de mezo de la 5-a jarcento a.K. kaj unu el la plej konataj aŭtoroj de la greka arto, kies skulptaj verkoj markis la transiron al la klasika periodo. Naskiĝinta en , urbo situa ĉe la landlimo de Beotio kaj Atiko. Laŭ la Naturalis Historia (naturhistorio) de Plinio, de Argos estis ties instruisto. (eo)
- Mirón (en griego Μύρων; trabajó h. 480-440 a. C.) fue un escultor y broncista de mediados del siglo V a. C. y uno de los más conocidos autores del arte griego, cuyas aportaciones escultóricas supusieron la transición al periodo clásico. Nacido en Eléuteras, ciudad situada en la frontera de Beocia y el Ática. Según la Historia Natural de Plinio, Agéladas de Argos fue su maestro. El viajero Pausanias destacó esculturas de Mirón que permanecían in situ en el siglo II. Quionis, un vencedor olímpico del siglo VII de Esparta era conmemorado a través de un bronce idealizado obra de Mirón (es)
- Myron – jeden z najwybitniejszych rzeźbiarzy greckich, tworzący w latach 480-445 p.n.e. Był obywatelem Aten, mimo że urodził się w Eleuteraj (Beocja). Rzeźby i sztuki odlewu uczył się u Hageladesa. Do dnia dzisiejszego zachowały się w postaci rzymskich kopii dwa dzieła Myrona: Dyskobol oraz , o pozostałych wiemy dzięki przekazom poetów starożytności. Jego dzieła były ozdobą nie tylko ulic ateńskich, lecz także wzbudzały ogromny podziw poza Atenami. (pl)
- Мирон (грец. Μύρων) — давньогрецький скульптор середини 5 століття до н. е. Народився бл.480 року до н. е. в Елевтерах на кордоні Беотії з Аттикою, працював в Афінах періоду класики. Навчався у найбільшого майстра 5 ст. до н. е. — Агелада. Твори Мирона, виконані головним чином у бронзі, не збереглися і відомі нам лише за свідченнями античних авторів та римськими мармуровими копіями. (uk)
|