| dbo:abstract
|
- أبو عبد الله محمد الثاني (1234 - 1302) (633 - 701 هـ)، هو محمد بن محمد بن يوسف بن محمد بن احمد بن نصر. من بني نصر أو بني الأحمر المنحدرة من قبيلة الخزرج الأزدية القحطانية، حكم مملكة غرناطة في الأندلس بين عامي (1273 - 1302). (ar)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih ibn Muhàmmad (1234-1302) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1273 al 1302. Va succeir el seu pare Muhàmmad I al-Ghàlib quan tenia prop de 40 anys. Els Ashkilula governaven a Màlaga i a Guadix i per evitar caure en mans dels cristians va voler eliminar aquest problema i va fer aliança amb una sèrie de nobles castellans malcontents encapçalats per Nuño Gonzáles de Lara i el mateix 1273 va poder conquerir Antequera que estava en mans dels seus rivals; però sospitant que els nobles volien tornar a l'obediència al seu rei (que era contrari a donar suport al granadí), va demanar la pau a Castella que es va signar amb la condició del pagament d'un tribut de 30.000 maravedís. Llavors però va sospitar que el rei castellà volia tractar amb els Ashkilula i va demanar el suport del sultà marínida del Magreb Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq (1258-1286) al que també havien demanat suport els seus rivals. El sultà va respondre als dos favorablement i va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'Estret apoderant-se de Tarifa i Algesires, fent creuar llavors el gruix del seu exèrcit; el mateix sultà es va posar al davant l'agost de 1275. La campanya contra els nobles castellans, ara aliats al rei Alfons X de Castella, i en la qual Muhammad II i els Ashkilula foren obligats a participar plegats, fou victoriosa, derrotant els castellans a la i el cap dels nobles, Nuño González de Lara, fins i tot va morir; però Muhàmmad II es va mostrar distant i en canvi els Ashkilula es van acostar més als magrebins i el 2 de març de 1278 van entregar Màlaga a un governador marínida. Però aquests, per temor a una aliança de Muhàmmad II amb els abdalwadites de Tlemcen i amb Alfons X de Castella, es van retirar el 1279 i llavors Muhàmmad va poder entrar a Màlaga. En guanyar una sortida propera al mar, el regne es consolidava. Alfons X, els Ashkilula (que conservaven el poder a Guadix i altres poblacions)i el sultà marínida es van aliar i van iniciar el maig de 1280 una ofensiva conjunta que va durar fins a l'abril del 1281. L'ajut que Muhàmmad II va rebre de Sanç, l'hereu d'Alfons X, li va permetre mantenir bàsicament els seus dominis. Sanç va pujar al tron a la mort del seu pare com a Sanç IV de Castella. Els Ashkilula, amenaçats, van cridar altre cop al sultà marínida que el 1285 va creuar altre cop l'Estret de Gibraltar. Pocs mesos després Sanç acceptava una treva i renunciava a fer operacions a Granada a favor de cap partit. El sultà, al sorgir dificultats internes, va acceptar la situació per poder retornar com més aviat millor, renunciant a tota reclamació territorial excepte Algesires, Tarifa i el protectorat sobre Guadix. El 1288 el sultà va oferir als Ashkilula el govern d'al-Kasr al-Kabir al Marroc a canvi de Guadix, que van acceptar. Governaran a aquesta ciutat marroquina durant molt de temps. Muhàmmad II va formar una coalició entre Granada, Castella, Catalunya-Aragó i Tlemcen, contra el Marroc. L'octubre de 1292 Sanç IV, amb l'ajut de la flota catalana, va . Segons els pactes entre els estats, Tarifa havia de ser entregada al granadí però el castellà no va respectar la paraula donada i escrita i llavors Muhàmmad va buscar el suport marínida per , però l'intent va fracassar l'agost de 1294. El sultà marínida, convençut que era inútil combatre a la península, va cedir a Muhammad II totes les fortaleses que posseïa i va renunciar a qualsevol dret sobre altres, retirant-se amb les seves tropes cap al Magreb en 1295. Llavors va esclatar la revolta a Ronda dirigida pels Banu l-Hakim, causada pels abusos comesos per les tropes africanes de Muhammad II sobre la població. Finalment va poder entrar en aquesta ciutat el gener de 1296 després d'acceptar les condicions dels rebels, que incloïen que no hi hauria més tropes africanes a la ciutat i que cap príncep nassirita residiria a la comarca. Poc abans la mort de Sanç IV l'abril de 1295 i la pujada al tron de l'infant Ferran IV de Castella va deixar per un temps lliure d'aquesta amenaça a Muhàmmad que va poder fer una sèrie d'atacs cap al nord en els següents anys en els quals va aconseguir algunes fites notables com la conquesta de Quesada (Kayjata) a finals del 1295, i la d'Alcaudete (al-Kabdhak) el juny de 1300. També va pactar amb la corona catalana el reconeixement dels seus drets sobre Tarifa i altres llocs que Muhàmmad planejava ocupar. Va morir el 8 d'abril de 1302 i el va succeir el seu fill Muhàmmad III al-Makhlú (ca)
- Muhammad II. (* 1235; † 1302), mit Beinamen al-Faqih („der Rechtsgelehrte“), war von 1273 bis 1302 Emir von Granada. Muhammad II. trat die Nachfolge seines Vaters Muhammad I. ibn Nasr (1232–1273) in Granada an. Durch das Erstarken der Meriniden in Marokko war er zu einer Schaukelpolitik zwischen diesen und Kastilien gezwungen, da beide Mächte die Meerenge von Gibraltar beherrschen wollten (Tarifa und Algeciras befanden sich im Besitz der Nasriden). Dabei wurde Muhammad II. von Aragon und Genua unterstützt, die als Seemächte des Mittelmeeres ein großes Interesse am freien Zugang zum Atlantik hatten. Zunächst musste allerdings ein Bündnis mit den Meriniden abgeschlossen werden, denen Algeciras, Tarifa und Gibraltar als Stützpunkte überlassen wurden (1275–1293). Nachdem diese aber ihren Einfluss im westlichen Teil des Sultanats von Granada ausdehnten und sich mit den oppositionellen Banu Ashkilula verbündeten, kam es auch zu Kämpfen zwischen den Nasriden und Meriniden. 1279 gelang Muhammad II. die Unterwerfung von Málaga, in dem sich die Banu Ashkilula verschanzt hatten. Ein Bündnis der Meriniden mit den Banu Ashkilula und Kastilien gegen Granada (1280–1281) konnte neutralisiert werden. Nachdem die Banu Ashkilula 1288 bei Guadix besiegt und nach Nordafrika vertrieben worden waren, verbündete sich Muhammad II. mit Kastilien und vertrieb die Meriniden aus Tarifa. 1295 wurde dann wiederum Kastilien angegriffen und einige Grenzgebiete erobert. Nach dem Tod von Muhammad II. wurde sein Sohn Muhammad III. Nachfolger auf dem Thron von Granada (1302–1309). (de)
- Abû ‘Abd Allâh Mohammed ben Mohammed (Granada, 1235 – Granada, 7 de abril de 1302), fue el segundo rey nazarí de Granada, como Muhammad II reinó entre 1273 y 1302 con el sobrenombre de al-Faqih ('el jurisconsulto') debido a sus conocimientos jurídicos y religiosos. (es)
- Muhammad II (Arabic: محمد الثاني) (also known by the epithet al-Faqih, "the canon-lawyer", c. 1235 – 8 April 1302; reigned from 1273 until his death) was the second Nasrid ruler of the Emirate of Granada in Al-Andalus on the Iberian Peninsula, succeeding his father, Muhammad I. Already experienced in matters of state when he ascended the throne, he continued his father's policy of maintaining independence in the face of Granada's larger neighbours, the Christian kingdom of Castile and the Muslim Marinid state of Morocco, as well as an internal rebellion by his family's former allies, the Banu Ashqilula. After he took the throne, he negotiated a treaty with Alfonso X of Castile, in which Castile agreed to end support for the Banu Ashqilula in exchange for payments. When Castile took the money but maintained its support for the Banu Ashqilula, Muhammad turned towards Abu Yusuf of the Marinids. The Marinids sent a successful expedition against Castile, but relations soured when the Marinids treated the Banu Ashqilula as Muhammad's equals. In 1279, through diplomatic manoeuvring, Muhammad regained Málaga, formerly the centre of Banu Ashqilula power. In 1280, his diplomacy backfired when Granada faced simultaneous attacks from Castile, the Marinids and the Banu Ashqilula. Attacked by his more powerful neighbours, Muhammad exploited the rift between Alfonso and his son Sancho, as well as receiving help from Volunteers of the Faith, soldiers recruited from North Africa. The threat subsided when Alfonso died in 1284 and Abu Yusuf in 1286; their successors (Sancho and Abu Yaqub, respectively) were preoccupied with domestic matters. In 1288 the Banu Ashqilula emigrated to North Africa at Abu Yaqub's invitation, removing Muhammad's biggest domestic concern. In 1292, Granada helped Castile take Tarifa from the Marinids on the understanding that the town would be traded to Granada, but Sancho reneged on the promise. Muhammad II then switched to the Marinid side, but a Granadan–Marinid attempt to retake Tarifa in 1294 failed. In 1295, Sancho died and was succeeded by Ferdinand IV, a minor. Granada took advantage by conducting a successful campaign against Castile, taking Quesada and Alcaudete. Muhammad also planned a joint offensive with Aragon against Castile, but he died in 1302 before the operation took place. During his 25-year rule, Muhammad consolidated the state founded by his father and implemented administrative and military reforms. He instituted the Nasrid royal protocol and the court chancery, organized the Volunteers of the Faith—troops recruited from North Africa—and increased the importance of the office of the vizier in the government. He also directed the construction of a series of strongholds in strategic positions throughout his frontiers, which formed the backbone of Granadan border defences in the centuries to come. He expanded the Alhambra palace and fortress complex, and increased the emirate's trade with Christian Europe, especially with traders from Genoa and Pisa. His epithet al-Faqih reflects his high education as well as his preference for surrounding himself with scholars and poets. (en)
- Muhammad II (bahasa Arab: محمد الثاني; juga dikenal dengan julukan al-Faqih, "pakar hukum agama", ca. 1235 – 8 April 1302; berkuasa sejak 1273 hingga kematiannya) adalah penguasa Nashri kedua di Kesultanan Granada di Al-Andalus, Semenanjung Iberia, menggantikan ayahnya, Muhammad I. Sudah berpengalaman dalam urusan negara ketika naik tahta, ia melanjutkan kebijakan ayahnya mempertahankan kemerdekaan di hadapan tetangga Granada yang lebih besar, Kerajaan Kristen Kastila dan Kesultanan Mariniyah Maroko, serta pemberontakan internal oleh mantan sekutu keluarganya, Banu Asyqilula. Setelah dia naik takhta, dia menegosiasikan perjanjian dengan Alfonso X dari Kastila, di mana Kastilia setuju untuk mengakhiri dukungan untuk Banu Ashqilula dengan imbalan pembayaran. Ketika Castile mengambil uang itu tetapi mempertahankan dukungannya untuk Banu Ashqilula, Muhammad beralih ke Abu Yusuf dari Mariniyah. Mariniyah mengirim ekspedisi yang berhasil melawan Kastilia, tetapi hubungan memburuk ketika Mariniyah memperlakukan Banu Ashqilula sebagai sederajat dengan Muhammad. Pada 1279, melalui manuver diplomatik, Muhammad merebut kembali Málaga, dulunya pusat kekuasaan Banu Ashqilula. Pada tahun 1280, diplomasinya menjadi bumerang ketika Granada menghadapi serangan serentak dari Castile, Mariniyah, dan Banu Ashqilula. Diserang oleh tetangganya yang lebih kuat, Muhammad mengeksploitasi keretakan antara Alfonso dan putranya Sancho, serta menerima bantuan dari Ghuzat al-Mujahidin, tentara yang direkrut dari Afrika Utara. Ancaman mereda ketika Alfonso meninggal pada tahun 1284 dan Abu Yusuf pada tahun 1286; penerus mereka (Sancho dan Abu Yaqub, masing-masing) disibukkan dengan urusan rumah tangga. Pada tahun 1288 Bani Ashqilula beremigrasi ke Afrika Utara atas undangan Abu Yaqub, menghilangkan perhatian domestik terbesar Muhammad. Pada tahun 1292, Granada membantu Castile merebut Tarifa dari Marinids dengan pemahaman bahwa kota itu akan diperdagangkan ke Granada, tetapi Sancho mengingkari janjinya. Muhammad II kemudian beralih ke pihak Marinid, tetapi upaya Granadan–Marinid untuk merebut kembali Tarifa pada tahun 1294 gagal. Pada tahun 1295, Sancho meninggal dan digantikan oleh Fernando IV, yang masih di bawah umur. Granada mengambil keuntungan dengan melakukan kampanye sukses melawan Castile, merebut Quesada dan Alcaudete. Muhammad juga merencanakan serangan bersama dengan Aragon melawan Castile, tetapi dia meninggal pada tahun 1302 sebelum operasi berlangsung. Selama 25 tahun pemerintahannya, Muhammad mengkonsolidasikan negara yang didirikan oleh ayahnya dan melaksanakan reformasi administrasi dan militer. Dia melembagakan protokol kerajaan Nasrid dan kekanseliran istana, mengorganisir Relawan Iman — pasukan yang direkrut dari Afrika Utara — dan meningkatkan pentingnya jabatan wazir dalam pemerintahan. Dia juga mengarahkan pembangunan serangkaian benteng di posisi strategis di seluruh perbatasannya, yang menjadi tulang punggung pertahanan perbatasan Granada di abad-abad mendatang. Dia memperluas kompleks istana dan benteng Alhambra, dan meningkatkan perdagangan emirat dengan Eropa Kristen, terutama dengan pedagang dari Genova dan Pisa. Julukannya al-Faqih mencerminkan pendidikannya yang tinggi serta kesukaannya untuk mengelilingi dirinya dengan para ulama dan penyair. (in)
- Mohammed II al-Faqîh ou Abû `Abd Allâh “al-Faqîh” Mohammed ben Mohammed surnommé Al-Faqîh Le juriste est le fils de Mohammed Ier al-Ahmar al-Ghâlib bi-llâh auquel il succède en 1273. Il est né en 1235, et est mort en 1302. Il est le deuxième émir nasride de Grenade. (fr)
- Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Muḥammad, detto " al-Faqīh" (il Giurisperito), a causa delle sue conoscenze giuridico-religiose (in arabo: أبو عبد الله محمد ﺑﻦ محمد; Granada, 1235 – Granada, 7 aprile 1302), è stato il secondo sultano nasride del Sultanato di Granada. Figlio del fondatore della dinastia Muhammad ibn Nasr, salì al trono dopo la morte di quest'ultimo, avvenuta nel 1273, e regnò fino alla data della sua morte avvenuta nel 1302. (it)
- Mohammed II al-Faqih (†1302) was de tweede sultan van de Nasriden-dynastie van het rijk van Granada en heerste van 1273 tot aan zijn dood. Hij was de opvolger van zijn vader Mohammed I ibn Nasr. (nl)
- ムハンマド2世（アブー・アブドゥッラー・ムハンマド・ブン・ムハンマド, アラビア語: أبو عبد الله محمد بن محمد, ラテン文字転写: Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Muḥammad, 1235年もしくは1236年 - 1302年4月8日）、またはラカブでアル＝ファキーフ（アラビア語: الفقيه, ラテン文字転写: al-Faqīh,「イスラーム法学者」の意）は第2代のナスル朝グラナダ王国の君主である（在位：1273年1月22日 - 1302年4月8日）。ムハンマド2世は自国よりも大きな隣国であったキリスト教国のカスティーリャ王国とモロッコのイスラーム教国のマリーン朝、さらにはかつてのナスル朝の同盟者であるとの抗争に対処しつつ父親が築いた国家の基盤を固め、ナスル朝の独立を維持することに成功した。 (ja)
- Maomé II (Granada, c. 1235 – Granada, 7 de abril de 1302), nascido Abu Abedalá Maomé ibne Maomé (Abu `Abd Allah Muhammad ibn Muhammad) e também conhecido pelo epíteto Alfaqui (lit. "jurisconsulto"), foi o segundo governante nacérida do Emirado de Granada em Alandalus na Península Ibérica, sucedendo seu pai, Maomé I. Já com experiência em questões de estado quando subiu ao trono, continuou a política de seu pai de manter a independência diante dos vizinhos maiores de Granada, o reino cristão de Castela e o estado muçulmano Merínida de Marrocos, bem como uma rebelião interna dos ex-aliados de sua família, os Banu Asquilula. Depois de assumir o trono, negociou um tratado com Afonso X de Castela, no qual o reino católico concordou em encerrar o apoio aos Banu Asquilula em troca de pagamentos. Quando Castela pegou o dinheiro, mas manteve seu apoio ao clã rival, o emir voltou-se para Abu Iúçufe, dos merínidas. Estes enviaram uma expedição bem-sucedida contra Castela, mas as relações azedaram quando os merínidas trataram os Banu Asquilula como iguais a Maomé. Em 1279, através de manobras diplomáticas, recuperou Málaga, anteriormente o centro do poder dos Banu Asquilula. Em 1280, sua diplomacia saiu pela culatra quando Granada enfrentou ataques simultâneos de Castela, dos merínidas e dos Banu Asquilula. Atacado por seus vizinhos mais poderosos, o governante nacérida explorou a brecha entre Afonso e seu filho Sancho, além de receber ajuda de Voluntários da Fé, soldados recrutados do norte da África. A ameaça diminuiu quando Afonso morreu em 1284 e Abu Iúçufe em 1286; seus sucessores (Sancho e Abu Iacube Iúçufe Nácer, respectivamente) estavam preocupados com assuntos domésticos. Em 1288, os Banu Asquilula emigraram para o norte da África a convite de Abu Iacube, removendo a maior preocupação doméstica de Maomé. Em 1292, Granada ajudou Castela a tirar Tarifa dos merínidas, entendendo que a cidade seria negociada para Granada, mas Sancho renegou a promessa. O sultão nacérida mudou para o lado merínida, mas uma tentativa destes com os granadinos de retomar Tarifa em 1294 falhou. No ano seguinte, Sancho morreu e foi sucedido por Fernando IV, um menor. Granada aproveitou a realização de uma campanha bem-sucedida contra Castela, conquistando Quesada e Alcaudete. Maomé também planejou uma ofensiva conjunta com Aragão contra Castela, mas morreu em 1302 antes da operação. Durante seus 25 anos de governo, consolidou o estado fundado por seu pai e implementou reformas administrativas e militares. Instituiu o protocolo real nacérida e a , organizou os Voluntários da Fé – tropas recrutadas no norte da África – e aumentou a importância do cargo de vizir no governo. Também dirigiu a construção de uma série de fortalezas em posições estratégicas ao longo de suas fronteiras, que formaram a espinha dorsal das defesas nas fronteiras granadinas nos próximos séculos. Expandiu o palácio de Alhambra e o complexo da fortaleza e aumentou o comércio do emirado com a Europa cristã, especialmente com comerciantes de Gênova e Pisa. Seu epíteto Alfaqui reflete sua educação superior e sua preferência por cercar-se de estudiosos e poetas. (pt)
- Muhammad II (ur. ok. 1235, zm. 1302) – od 1273 emir emiratu Grenady, W czasie swego panowania odpierał ataki Marynidów z Maroka. Kolejnym emirem został jego syn Muhammad III. (pl)
- Абу́ Абдулла́х Мухаммад II ибн Мухаммад (араб. أبو عبد الله محمد بن محمد), по прозвищу аль-Факих (араб. الفقيه; 1235, Архона, Хаэн — 7 апреля 1302, Гранада, Аль-Андалус) — второй эмир Гранады с 1273 по 1302 год. (ru)
- Абу Абдаллах Мухаммад II ібн Мухаммад (араб. أبو عبد الله محمد بن محمد; бл. 1235 — 7 квітня 1302) — 2-й емір Гранадського емірату в 1273—1302 роках. Мав лакаб аль-Факіх («Той, хто знає [закон]»). (uk)
|
| rdfs:comment
|
- أبو عبد الله محمد الثاني (1234 - 1302) (633 - 701 هـ)، هو محمد بن محمد بن يوسف بن محمد بن احمد بن نصر. من بني نصر أو بني الأحمر المنحدرة من قبيلة الخزرج الأزدية القحطانية، حكم مملكة غرناطة في الأندلس بين عامي (1273 - 1302). (ar)
- Abû ‘Abd Allâh Mohammed ben Mohammed (Granada, 1235 – Granada, 7 de abril de 1302), fue el segundo rey nazarí de Granada, como Muhammad II reinó entre 1273 y 1302 con el sobrenombre de al-Faqih ('el jurisconsulto') debido a sus conocimientos jurídicos y religiosos. (es)
- Mohammed II al-Faqîh ou Abû `Abd Allâh “al-Faqîh” Mohammed ben Mohammed surnommé Al-Faqîh Le juriste est le fils de Mohammed Ier al-Ahmar al-Ghâlib bi-llâh auquel il succède en 1273. Il est né en 1235, et est mort en 1302. Il est le deuxième émir nasride de Grenade. (fr)
- Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Muḥammad, detto " al-Faqīh" (il Giurisperito), a causa delle sue conoscenze giuridico-religiose (in arabo: أبو عبد الله محمد ﺑﻦ محمد; Granada, 1235 – Granada, 7 aprile 1302), è stato il secondo sultano nasride del Sultanato di Granada. Figlio del fondatore della dinastia Muhammad ibn Nasr, salì al trono dopo la morte di quest'ultimo, avvenuta nel 1273, e regnò fino alla data della sua morte avvenuta nel 1302. (it)
- Mohammed II al-Faqih (†1302) was de tweede sultan van de Nasriden-dynastie van het rijk van Granada en heerste van 1273 tot aan zijn dood. Hij was de opvolger van zijn vader Mohammed I ibn Nasr. (nl)
- ムハンマド2世（アブー・アブドゥッラー・ムハンマド・ブン・ムハンマド, アラビア語: أبو عبد الله محمد بن محمد, ラテン文字転写: Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Muḥammad, 1235年もしくは1236年 - 1302年4月8日）、またはラカブでアル＝ファキーフ（アラビア語: الفقيه, ラテン文字転写: al-Faqīh,「イスラーム法学者」の意）は第2代のナスル朝グラナダ王国の君主である（在位：1273年1月22日 - 1302年4月8日）。ムハンマド2世は自国よりも大きな隣国であったキリスト教国のカスティーリャ王国とモロッコのイスラーム教国のマリーン朝、さらにはかつてのナスル朝の同盟者であるとの抗争に対処しつつ父親が築いた国家の基盤を固め、ナスル朝の独立を維持することに成功した。 (ja)
- Muhammad II (ur. ok. 1235, zm. 1302) – od 1273 emir emiratu Grenady, W czasie swego panowania odpierał ataki Marynidów z Maroka. Kolejnym emirem został jego syn Muhammad III. (pl)
- Абу́ Абдулла́х Мухаммад II ибн Мухаммад (араб. أبو عبد الله محمد بن محمد), по прозвищу аль-Факих (араб. الفقيه; 1235, Архона, Хаэн — 7 апреля 1302, Гранада, Аль-Андалус) — второй эмир Гранады с 1273 по 1302 год. (ru)
- Абу Абдаллах Мухаммад II ібн Мухаммад (араб. أبو عبد الله محمد بن محمد; бл. 1235 — 7 квітня 1302) — 2-й емір Гранадського емірату в 1273—1302 роках. Мав лакаб аль-Факіх («Той, хто знає [закон]»). (uk)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih ibn Muhàmmad (1234-1302) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1273 al 1302. Va succeir el seu pare Muhàmmad I al-Ghàlib quan tenia prop de 40 anys. Va morir el 8 d'abril de 1302 i el va succeir el seu fill Muhàmmad III al-Makhlú (ca)
- Muhammad II. (* 1235; † 1302), mit Beinamen al-Faqih („der Rechtsgelehrte“), war von 1273 bis 1302 Emir von Granada. Muhammad II. trat die Nachfolge seines Vaters Muhammad I. ibn Nasr (1232–1273) in Granada an. Durch das Erstarken der Meriniden in Marokko war er zu einer Schaukelpolitik zwischen diesen und Kastilien gezwungen, da beide Mächte die Meerenge von Gibraltar beherrschen wollten (Tarifa und Algeciras befanden sich im Besitz der Nasriden). Dabei wurde Muhammad II. von Aragon und Genua unterstützt, die als Seemächte des Mittelmeeres ein großes Interesse am freien Zugang zum Atlantik hatten. (de)
- Muhammad II (Arabic: محمد الثاني) (also known by the epithet al-Faqih, "the canon-lawyer", c. 1235 – 8 April 1302; reigned from 1273 until his death) was the second Nasrid ruler of the Emirate of Granada in Al-Andalus on the Iberian Peninsula, succeeding his father, Muhammad I. Already experienced in matters of state when he ascended the throne, he continued his father's policy of maintaining independence in the face of Granada's larger neighbours, the Christian kingdom of Castile and the Muslim Marinid state of Morocco, as well as an internal rebellion by his family's former allies, the Banu Ashqilula. (en)
- Muhammad II (bahasa Arab: محمد الثاني; juga dikenal dengan julukan al-Faqih, "pakar hukum agama", ca. 1235 – 8 April 1302; berkuasa sejak 1273 hingga kematiannya) adalah penguasa Nashri kedua di Kesultanan Granada di Al-Andalus, Semenanjung Iberia, menggantikan ayahnya, Muhammad I. Sudah berpengalaman dalam urusan negara ketika naik tahta, ia melanjutkan kebijakan ayahnya mempertahankan kemerdekaan di hadapan tetangga Granada yang lebih besar, Kerajaan Kristen Kastila dan Kesultanan Mariniyah Maroko, serta pemberontakan internal oleh mantan sekutu keluarganya, Banu Asyqilula. (in)
- Maomé II (Granada, c. 1235 – Granada, 7 de abril de 1302), nascido Abu Abedalá Maomé ibne Maomé (Abu `Abd Allah Muhammad ibn Muhammad) e também conhecido pelo epíteto Alfaqui (lit. "jurisconsulto"), foi o segundo governante nacérida do Emirado de Granada em Alandalus na Península Ibérica, sucedendo seu pai, Maomé I. Já com experiência em questões de estado quando subiu ao trono, continuou a política de seu pai de manter a independência diante dos vizinhos maiores de Granada, o reino cristão de Castela e o estado muçulmano Merínida de Marrocos, bem como uma rebelião interna dos ex-aliados de sua família, os Banu Asquilula. (pt)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
