An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Emir Sayyid Mir Muhammad Alim Khan (Uzbek: Said Mir Muhammad Olimxon, 3 January 1880 – 28 April 1944) was the last emir of the Uzbek Manghit dynasty, rulers of the Emirate of Bukhara in Central Asia. Although Bukhara was a protectorate of the Russian Empire from 1873, the Emir presided over the internal affairs of his emirate as absolute monarch and reigned from 3 January 1911 to 30 August 1920.

Property Value
dbo:abstract
  • أمير محمد عالم خان (3 يناير 1880-28 أبريل 1944) هو آخر أمراء من سلالة منغيط في بخارى في آسيا الوسطى. واخذ الحكم من 3 يناير 1911 إلى 30 أغسطس 1920، على الرغم من كون بخارى كانت تحت المباشرة من للامبراطورية الروسية منذ عام 1873، إلانه كان يسيّر الشؤون الداخلية للإمارة بنظام حكم ملكي مطلق، ويفترض أنه أحد أحفاد جنكيز خان. في الثالثة عشرة من عمر عالم خان بعثه والده الأمير عبد الأحد خان إلى سانت بطرسبرغ لدراسة التقنيات العسكرية الحديثة لمدة ثلاث سنوات. وفي عام 1896 ، بعد أن أخذ تعهدا رسميا بكونه ولي العهد لإمارة بخارى من الحكومة الروسية، عاد إلى الوطن. بقي سنتين في بخارى يساعد والده في إدارة الحكم، ثم عين حاكما لمنطقة ناصف لمدة اثني عشر عاما. ليتم نقله إلى شمال مقاطعة كرمينا، والتي حكمها لمدة سنتين أخريين، حتى تلقى نبأ وفاة والده في عام 1910. عمل عالم خان في البداية على ترسيخ قواعد لتحديث الإمارة ونبذ كل المعاملات الغير قانونية كالرشوة والمحسوبية كما أعلن أنه لن يقبل أي محاباة أو تمييز بين الرعية، كما حظر على موظفيه من قبول الرشاوي والهدايا من العامة، أو فرض ضريبة دون الرجوع إليه شخصيا. ولكن مع مرور الوقت بدا مواقف عالم من الرشاوي والمحسبيات وفرض الضرائب تتهاوى، لعدم تمكنه من فرض التغيير. ولاحتدام الصراع ما بين الإصلاحيين والتقليديين، ولينتهي بفوز التيار التقليدي وسيطرته على مقاليد الحكم، وتم نفي الإصلاحيين إلى موسكو أو قازان. ومن المعتقد أن عالم خان، الذي اختار في بدايته التحديث مع الإصلاحيين، أدرك أنه حتى يتمكن من المحافظة على حكمه وحكم نسله من بعد لابد أن يساير التيار التقليدي في الحكم وإن ظل طوال حياته يتشذق بمفهوم الإصلاح والتحديث دون أي معنى حقيقي لذلك. في مارس 1918 أحد الناشطين في حركة الشباب البخاريين أبلغ السوفييت أن أهل بخارى متأهبون للثورة، وفي أثناء مسير الجيش الأحمر إلى بخارى طالب قائد الجيش من الأمير تسليم المدينة إلى البخاريين الشباب، كما ذكرت مصادر روسية في تقرير أن الأمير قتل الوفد السوفييتي، إلى جانب المئات من سكان بخارى الروسية ومحيطها. غالبية البخاريين لم يؤيدوا الغزو، لأن بخارى لم تكن مجهزة بجيش كجيش السوفييت، فهرب أكثرهم إلى المعقل السوفييتي في طشقند. لكن الأمير لم يفز سوى بهدنة مؤقتة، حيث في روسيا كانت حدة الحرب الأهلية تتناقص، وقامت الحكومة البلشفية بإرسال تعزيزات إلى وسط آسيا، تضم أحسن ضباط الجيش الأحمر، تحت القيادة العامة لميخائيل فرونز، فهاجمت المدينة. بعد أربعة أيام من القتال، تم احتلال وتدمير قلعة القوس، ورفع العلم الأحمر في أعلى المئذنة، عندها اضطر الأمير عالم خان للفرار إلى قاعدته دوشنبه في بخارى الشرقية، ثم إلى كابل في أفغانستان. توفي في كابل في عام 1944. (ar)
  • Sàyyid Muhàmmad Alim Khan (3 de gener de 1880– 28 d'abril de 1944) fou el darrer emir de Bukharà de la dinastia Mangit. Va succeir el seu pare Sayyid Abd al-Ahad Khan a la mort d'aquest el 3 de gener de 1911. El 1891 fou enviat a Sant Petersburg per estudiar govern i tècniques militars modernes. El 1896, confirmat com a hereu de Bukharà pel govern rus, va retornar a l'Àsia central i durant dos anys va ajudar el seu pare en l'administració sent nomenat governador de la província de Nasef (1896-1908) i després governador de la província de Karmana (1908-1911). Al saber la mort del seu pare va viatjar a Bukharà on va assolir el tron. La seva primera decisió fou anunciar que no acceptaria més regals i va prohibir als seus oficials demanar suborns als seus administrats o imposar taxes sense autorització. Aquesta actitud no va durar gaire temps i aviat els suborns van tornar a ser cosa habitual. Els tradicionalistes van agafar el control de l'administració i els reformistes es van haver d'exiliar a Moscou o Kazan. Alim Khan, inicialment partidari de les reformes, es va adonar que en cas de fer-les, no hi hauria lloc per ell i la seva nissaga a l'estat. Hauria estat l'únic governant Mangit a adoptar el títol de Califa i es considerava descendent de Genguis Khan (en tot cas per via femenina) Després de la revolució russa, l'abril de 1917 Bukharà es va proclamar independent i, després de la revolució bolxevic, el govern de Moscou va renunciar al protectorat el 18 de març de 1918. El Moviment de la Jove Bukhària (Yeni Bukharlylar) va fer aliança amb els bolxevics. Othman Khodja amb la fortuna paterna va pujar a cap dels djadids (renovadors) i va contribuir a la formació del (1918). El Soviet de Taixkent fou convidat a envair l'emirat (març de 1919), i van exigir de l'emir l'entrega del poder al . L'emir va respondre executant a la delegació bolxevic i va fer massacrar als russos establerts a la ciutat (uns centenars); contra el que havia dit el Partit dels Joves Bukharians la població no donava suport a la invasió i el mal equipat i poc disciplinat contingent bolxevic va retornar a Taixkent amb Khodjaev. Al final del 1919 els djedids es van revoltar i es va iniciar la guerra civil contra l'emir (kan), i es van acostar a Bukharà el febrer, obtenint l'ajut directe dels soviètics el maig de 1920. Moscou va enviar reforços manats pel general i el 10 d'agost es formava un Comitè Revolucionar Provisional de Bukharà presidit per Ahmedzhan Abdusaidov "Hamdi", que va convidar a l'emir a rendir-se. El dia 26 d'agost es va iniciar l'atac final. La lluita va durar quatre dies; la ciutadella de l'emir fou destruïda. L'emir va fugir el dia 30 d'agost cap a la part oriental del kanat (a Duixanbe) encara no dominat pels bolxevics i la bandera vermella es va hissar al minaret Kalyan. El govern de Bukharà fou dirigit de facto pel cap reformista Othman Khodja (Polat Usmon Khodzhayev). El 2 de setembre de 1920 es va proclamar la república Soviètica de Bukharà. El 5 d'octubre es va aprovar una constitució provisional que establia la República Popular de Bukharà d'orientació socialista i deixava el govern en un Comité Revolucionari Central i el 8 d'octubre entrava en funcions el govern, sota presidència de Khodja i dirigit per Mirza Abdulkadyr Mansuroghli Muhitdinov (1892 - 1934) amb una coalició de liberals i bolxevics. Alim Khan va fugir a l'Afganistan i es va establir a Kabul on el 1921 va fer una crida a la resistència. Part del país li continuava restant fidel, sobretot el governador d'Hissar, Ibrahim Beg. Les tribus rebels formaran més tard el nucli inicial dels basmatxis. Els reformistes es van veure impotents per realitzar el seu programa, ja que depenien d'una administració conservadora que desitjava mantenir les tradicions socials i religioses, i això els va acostar cada vegada més als bolxevics. El 23 de setembre de 1921 es va promulgar una nova constitució. El 1922, el Partit Comunista de Bukharà es va afiliar al Partit Comunista de la Unió Soviètica. Es va tornar a promulgar una nova constitució el 18 d'agost de 1922. El 1923 la resistència (excepte grups aïllats) va tocar a la fi. El juny de 1923, Stalin va acusar el govern local de reaccionari i es va procedir a una purga; els membres nacionalistes del govern foren arrestats. L'11 d'octubre de 1923, el Kurultay (l'Assemblea General) va adoptar l'acord d'establir una bandera del tot vermella amb les inicials de la república daurades. Els caràcters ciríl·lics van substituir els caràcters aràbics que s'utilitzaren fins al 1923. El setembre del 1924, el quart Kurultay adoptà l'acord unànime de transformar la República Popular en una República Soviètica Socialista, i demanar l'ingrés a la Unió Soviètica. L'emir va continuar residint a Kabul, en alguns moments sota residència vigilada. Contra la idea que vivia en extrema pobresa, avui se sap que va viure en condicions normals. Alim Khan va morir amb 64 anys el 28 d'abril de 1944 i fou enterrat al cementiri de Shuadoi Solehin. La seva filla Shukria Raad Alimi va treballar a Radio Afganistan i va abandonar al país el 1980, poc després de la invasió soviètica de finals de desembre de 1979; amb el seu marit periodista i dos fills, es van establir al Pakistan des d'on van emigrar a Alemanya i un temps després als Estats Units on va treballar (des de 1982) a la Veu d'Amèrica per les emissions de propaganda en dari cap a l'Afganistan. (ca)
  • Seyyid Mir Mohammed Alim Khan (persisch امیر عالم خان, usbekisch Said Mir Muhammad Olimxon; * 3. Januar 1880; † 28. April 1944 in Kabul) war bis zu seiner Vertreibung durch die Bolschewiki 1920 der letzte Emir des Emirats von Buchara. (de)
  • Sejid Mir Mohamed Alim Ĥan, uzbeke Said Mir Muhammad Olim Xon, perse امیر عالم خان, (naskiĝis la 3-an de januaro 1880; mortis la 28-an de aprilo 1944 en Kabulo) ĝis sia forpelo fare de la bolŝevikoj estis la lasta emiro de la emirlando Buĥaro. (eo)
  • Mohammed Alim Khan, né le 3 janvier 1880 à Boukhara (Émirat de Boukhara) et mort le 28 avril 1944 à Kaboul (Afghanistan), est le dernier émir de la dynastie Manghit de l'émirat de Boukhara, en Asie centrale. Son règne s'étend du 3 janvier 1911 au 30 août 1920. Durant celui-ci, en 1914-1915, il a fait ériger la Médersa de l'émir Alim Khan à Boukhara. Bien que l'émirat de Boukhara ait été un protectorat de la Russie impériale à partir de 1868, l'émir était monarque absolu et chef religieux de son État. Déposé en 1920 par les Bolcheviks, il se réfugie à Kaboul, Afghanistan, où il meurt en 1944. Il est inhumé au cimetière Chouadoï Solehin. Richissime, son palais à Saint-Pétersbourg est toujours visible. (fr)
  • Said Mohammed Alim Khan (enero de 1880 - 28 de abril de 1944), en persa امیر عالم خان, fue el último emir de la dinastía Mangudai, la última dinastía gobernante del Emirato de Bujará en Asia Central.​ A pesar de que Bujará era un protectorado del Imperio ruso desde 1873,​ el emir dirigió los asuntos internos de su emirato como monarca absoluto y reinó desde el 3 de enero de 1911 hasta el 30 de agosto de 1920. A la edad de trece años, Alim Khan fue enviado por su padre el emir a San Petersburgo por un periodo de tres años para estudiar el gobierno y las técnicas militares modernas. En 1896, después de haber recibido la confirmación formal como príncipe heredero de Bukhara por el gobierno ruso, regresó a su casa. Después de dos años en Bujará ayudando en la administración del emirato a su padre, fue nombrado gobernador de la región Nasef, cargo que desempeñó durante doce años. Luego fue trasladado a la provincia norteña de Karmana, que gobernó durante dos años más, hasta recibir la noticia de la muerte en 1910 de su padre. El gobierno de Alim Khan comenzó con promesas. En un principio, declaró que ya no esperaría o aceptaría regalos, y prohibió a sus funcionarios aceptar sobornos por parte del pueblo, o la imposición de impuestos sobre su propia autoridad. Sin embargo, con el paso del tiempo la actitud del emir hacia los sobornos, impuestos y salarios estatales cambió. El conflicto entre los tradicionalistas y los reformistas terminó con los tradicionalistas en el poder, y con los reformistas en el exilio en Moscú o Kazán. Se cree que Alim Khan, que inicialmente favoreció la modernización y a los reformistas, se dio cuenta de que los objetivos de estos a largo plazo no había lugar para él o sus descendientes como gobernantes. Al igual que sus predecesores, Alim Khan era un gobernante tradicional. Él jugó con la idea de la reforma como una herramienta para mantener al clero en línea, y solo en la medida que veía la posibilidad de usarlo para fortalecer el estado Mangudai.[cita requerida] Sadriddin Aini, uno de los escritores más importantes de Tayikistán, escribió relatos vívidos de la vida bajo el gobierno del emir. Fue azotado por hablar en tayiko y más tarde escribió sobre la vida en el emirato en Los verdugos de Bujará ("Jallodon Bujara-i"). Alim Khan fue el único gobernante Mangudai que añadió el título de califa a su nombre[cita requerida] y fue el último descendiente directo de Genghis Khan[cita requerida] que ejerció como un gobernante nacional. En marzo de 1918, activistas del (Yeni Bukharlylar) informaron a los bolcheviques que los Bukharans estaban listos para la revolución y que la gente estaba esperando la liberación. El Ejército Rojo marchó a las puertas de Bujará y exigió al emir que entregara la ciudad a los jóvenes . Según afirman las fuentes rusas, el emir respondió matando a la delegación bolchevique, junto con varios cientos de partidarios de los bolcheviques rusos en Bujará y los territorios circundantes. La mayoría de los Bukharans no apoyó la invasión y el mal equipado y poco disciplinado ejército bolchevique se retiró de vuelta a la plaza fuerte soviética de Taskent. Sin embargo, el emir había ganado solo un respiro temporal. A medida que la guerra civil en Rusia finalizó, Moscú envió refuerzos a Asia Central. El 2 de septiembre de 1920, un ejército de tropas bien disclipinadas y equipadas del ejército rojo bajo el mando del general bolchevique Mijaíl Frunze atacó la ciudad. Después de cuatro días de combates, la ciudadela del emir fue destruida, la bandera roja fue izada en la parte superior del minarete de Kalyan, y el emir Alim Khan se vio obligado a huir a su refugio en Dusambé (en el actual Tayikistán), y finalmente, a la ciudad afgana de Kabul, donde murió en 1944. Está enterrado en el cementerio Shuadoi Solehin. (es)
  • Emir Sayyid Mir Muhammad Alim Khan (Uzbek: Said Mir Muhammad Olimxon, 3 January 1880 – 28 April 1944) was the last emir of the Uzbek Manghit dynasty, rulers of the Emirate of Bukhara in Central Asia. Although Bukhara was a protectorate of the Russian Empire from 1873, the Emir presided over the internal affairs of his emirate as absolute monarch and reigned from 3 January 1911 to 30 August 1920. (en)
  • Amir Said Mohammed Alim Khan (1880 - 1944) ialah penguasa terakhir Dinasti serta amir terakhir Keamiran Bukhara di Asia Tengah. Baginda yang memerintah dari 3 Januari 1911 hingga 30 Agustus 1920 juga merupakan keturunan langsung Genghis Khan sekaligus yang terakhir menjadi raja sebuah negara. Selain itu, Alim Khan juga merupakan raja pertama serta raja Manghit yang tunggal untuk menggunakan gelaran Kalifah. Walaupun Bukhara merupakan sebuah negeri bawahan Kekaisaran Rusia sejak tahun 1873, amir-amirnya mengendalikan internal seluruh negeri sebagai raja mutlak. (in)
  • Mohammed Alim Khan (Bukhara, 3 gennaio 1880 – Kabul, 28 aprile 1944) è stato l'ultimo emiro della dinastia Manghit, l'ultima dell'emirato di Bukhara nell'Asia centrale. Anche se Bukhara era, dal 1873, un protettorato dell'Impero russo, l'Emiro presiedeva alle relazioni internazionali del suo emirato come monarca assoluto e regnò dal 3 gennaio 1911 al 30 agosto 1920. Mohammed Alim Khan era un discendente di Gengis Khan, l'ultimo a regnare come sovrano di una nazione. (it)
  • Muhammad Alimkhan of Alim Khan (1880-1944) was de laatste emir van het Emiraat Buchara van 1910 tot 1920. In laatstgenoemde jaar werd hij door revolutionairen, gesteund door het Rode Leger verjaagd. Hij vond asiel in het bevriende Afghanistan. (nl)
  • サイイド・エミール・ムハンマド・アーリム・ハーン(Emir Mohammed Alim Khan, 1880年1月3日 - 1944年4月28日)は、ロシア帝国の軍人、中央アジアのブハラ・アミール国最後のアミール(在位:1911年1月3日 - 1920年8月30日)。 ブハラは1873年にロシア帝国の保護国とされたとはいえ、アミールは専制君主としてアミール国国内を統治していた。 13歳のとき、アーリム・ハーンは父王(Abdulahad Khan)により、政治学と近代軍事技術を学ばせるために、サンクトペテルブルクに送られた。1896年、ロシア政府によりブハラ・アミール国の太子として正式に認められ、彼は帰国した。 ブハラにおいて父の統治を手伝った後、彼はナゼフ(Nasef)県の知事に任命され、12年間務めた。彼はその後、カルミナ(Karminah)の北部州へ転任し、彼の父が亡くなる1910年まで2年間、ここを統治した。 アーリム・ハーンの統治は、約束事をもって始められた。初め彼は、もはや如何なる贈り物も望まず、受け取らない、そして役人が国民に賄賂を要求したり、個人的に税を課すのを禁止する、と宣言した。しかしながら、アミールの態度が時の経過で変わるとともに、賄賂、税、役人の給与も変わって行った。伝統主義者と革新主義者との争いは、伝統主義者による統制、革新主義者のモスクワやカザンへの亡命という結果に終った。初めは近代化と革新主義者を支持したアーリム・ハーンも、それらの究極の目標が、支配者としての彼や彼の子孫が排除されることに気が付いた、と考えられる。前王と同じで、アーリム・ハーンは伝統的支配者であった。彼はウラマーたちを押さえ込む道具として改革の考えを弄び、そしてマンギト朝支配を強固なものにするのに利用できるかどうかを見ていた。 最も重要なタジク人作家の一人、は、アミールの下での生活を活き活きと記述している。彼はタジク語を話すとして鞭を打たれ、後に著書『ブハラの死刑執行人』(Jallodon-i Bukhara, The Bukhara Executioners)においてアミールの支配下での生活を描いている。 アーリム・ハーンは最初にして唯一、カリフを名乗ったマンギト朝の支配者であった。 1920年にボリシェビキがブハラを併合し、ブハラ人民ソビエト共和国を宣言したとき、アミールはドゥシャンベに逃げ、その後アフガニスタンに亡命した。彼は1944年、カーブルで死去した。 アミールの娘シュクリア・ラード・アリミはソ連のアフガニスタン侵攻でアメリカ合衆国に逃れてボイス・オブ・アメリカで活動し、アミールの息子シャームラード・オリモフは父のアミールと対立して赤軍に加わって大祖国戦争で武功をあげた。 (ja)
  • Said Mir Muhammed Alim Chan (Сейид Мир Мухаммед Алим-хан; ur. 3 stycznia 1880 w Bucharze, zm. 28 kwietnia 1944 w Kabulu) – ostatni emir Buchary, pochodzący z dynastii Mangytów, panujący w latach 1910–1920. (pl)
  • Сеїд Мір Мохаммед Алім-хан (узб. Said Mir Muhammad Amirhon; *3 січня 1880, Бухара, Бухарський емірат — 28 квітня 1944, Кабул, Афганістан) — останній емір Бухарського емірату, що правив до захоплення Бухари більшовиками 30 серпня 1920 року, представник династії Мангитів. Хоча Бухара мала статус васальної від Російської імперії держави, Алім-хан керував внутрішніми справами свого емірату як абсолютний монарх. (uk)
  • Saíde Mir Maomé Alim Cã (em russo: Сеи́д Мир Мухамме́д Али́м-хан; romaniz.: Seid Mir Mukhammed Alim-Khan; em usbeque: Said Mir Muhammad Olim Xon), mais conhecido só como Maomé Alim Cã, foi um último emir de Bucara da de 1911 a 1920. No contexto da Primeira Guerra Mundial (1914–1919), ficou do lado do czar Nicolau II (r. 1894–1917) do Império Russo contra o Império Otomano, que declarou a jiade ao Aliados, inclusive cedendo parte do tesouro de Bucara para o esforço de guerra. (pt)
  • Сеи́д Мир Мухамме́д Али́м-хан (3 января 1880 года, Бухара, Эмират Бухара — 5 мая 1944 года, Кабул, Королевство Афганистан) — последний, 12-й, эми́р Бухарского эмирата. Представитель узбекского рода и династии Мангы́тов. Взошёл на трон после смерти отца — Сеида Абдулахад-хана, правил с 10 января 1911 года по 30 августа 1920 года и был вынужден бежать из эмирата в соседний Эмират Афганистан из-за революции в Бухаре и вторжения Рабоче-крестьянской Красной армии и большевиков, которые установили на территории эмирата Бухарскую Народную Советскую Республику. В вынужденной эмиграции в Афганистане поддерживал Белое движение, сотрудничал с Британской империей в надежде вернуть власть и возродить эмират. Эмират Бухара, основанный в 1785 году, с 1868 года имел статус вассального государства Российской империи, с элементами протектората. (ru)
  • 赛义德·米尔·穆罕默德·阿利姆汗(烏茲別克語:Said Mir Muhammad Olimxon;1880年1月3日-1944年4月28日),布哈拉酋长国末代埃米爾,1910年1月3日至1918年8月30日在位。出身烏兹别克族曼吉特部。 他是成吉思汗的后裔中,最后一位对原蒙古帝国部份领土拥有统治权者:虽然布哈拉酋长国在阿利姆·汗统治期间已成为俄罗斯帝国的保护国,但他仍可于国內行使专制君主权力。 (zh)
dbo:activeYearsEndYear
  • 1920-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 1911-01-01 (xsd:gYear)
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 3046311 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 14162 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123606824 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:birthDate
  • 1880-01-03 (xsd:date)
dbp:birthPlace
  • Bukhara, Emirate of Bukhara (en)
dbp:caption
  • Alim Khan, photographed by Prokudin-Gorskii in 1911 (en)
dbp:deathDate
  • 1944-04-28 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:father
dbp:house
dbp:name
  • Sayyid Mir Mohammed Alim Khan (en)
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 0001-01-03 (xsd:gMonthDay)
dbp:religion
dbp:succession
  • Emir of Bukhara (en)
dbp:successor
  • Monarchy abolished by Red Army invasion. Territory taken over by the Soviet Union. (en)
dbp:title
  • Emir of Bukhara (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1911 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Seyyid Mir Mohammed Alim Khan (persisch امیر عالم خان, usbekisch Said Mir Muhammad Olimxon; * 3. Januar 1880; † 28. April 1944 in Kabul) war bis zu seiner Vertreibung durch die Bolschewiki 1920 der letzte Emir des Emirats von Buchara. (de)
  • Sejid Mir Mohamed Alim Ĥan, uzbeke Said Mir Muhammad Olim Xon, perse امیر عالم خان, (naskiĝis la 3-an de januaro 1880; mortis la 28-an de aprilo 1944 en Kabulo) ĝis sia forpelo fare de la bolŝevikoj estis la lasta emiro de la emirlando Buĥaro. (eo)
  • Emir Sayyid Mir Muhammad Alim Khan (Uzbek: Said Mir Muhammad Olimxon, 3 January 1880 – 28 April 1944) was the last emir of the Uzbek Manghit dynasty, rulers of the Emirate of Bukhara in Central Asia. Although Bukhara was a protectorate of the Russian Empire from 1873, the Emir presided over the internal affairs of his emirate as absolute monarch and reigned from 3 January 1911 to 30 August 1920. (en)
  • Amir Said Mohammed Alim Khan (1880 - 1944) ialah penguasa terakhir Dinasti serta amir terakhir Keamiran Bukhara di Asia Tengah. Baginda yang memerintah dari 3 Januari 1911 hingga 30 Agustus 1920 juga merupakan keturunan langsung Genghis Khan sekaligus yang terakhir menjadi raja sebuah negara. Selain itu, Alim Khan juga merupakan raja pertama serta raja Manghit yang tunggal untuk menggunakan gelaran Kalifah. Walaupun Bukhara merupakan sebuah negeri bawahan Kekaisaran Rusia sejak tahun 1873, amir-amirnya mengendalikan internal seluruh negeri sebagai raja mutlak. (in)
  • Mohammed Alim Khan (Bukhara, 3 gennaio 1880 – Kabul, 28 aprile 1944) è stato l'ultimo emiro della dinastia Manghit, l'ultima dell'emirato di Bukhara nell'Asia centrale. Anche se Bukhara era, dal 1873, un protettorato dell'Impero russo, l'Emiro presiedeva alle relazioni internazionali del suo emirato come monarca assoluto e regnò dal 3 gennaio 1911 al 30 agosto 1920. Mohammed Alim Khan era un discendente di Gengis Khan, l'ultimo a regnare come sovrano di una nazione. (it)
  • Muhammad Alimkhan of Alim Khan (1880-1944) was de laatste emir van het Emiraat Buchara van 1910 tot 1920. In laatstgenoemde jaar werd hij door revolutionairen, gesteund door het Rode Leger verjaagd. Hij vond asiel in het bevriende Afghanistan. (nl)
  • Said Mir Muhammed Alim Chan (Сейид Мир Мухаммед Алим-хан; ur. 3 stycznia 1880 w Bucharze, zm. 28 kwietnia 1944 w Kabulu) – ostatni emir Buchary, pochodzący z dynastii Mangytów, panujący w latach 1910–1920. (pl)
  • Сеїд Мір Мохаммед Алім-хан (узб. Said Mir Muhammad Amirhon; *3 січня 1880, Бухара, Бухарський емірат — 28 квітня 1944, Кабул, Афганістан) — останній емір Бухарського емірату, що правив до захоплення Бухари більшовиками 30 серпня 1920 року, представник династії Мангитів. Хоча Бухара мала статус васальної від Російської імперії держави, Алім-хан керував внутрішніми справами свого емірату як абсолютний монарх. (uk)
  • Saíde Mir Maomé Alim Cã (em russo: Сеи́д Мир Мухамме́д Али́м-хан; romaniz.: Seid Mir Mukhammed Alim-Khan; em usbeque: Said Mir Muhammad Olim Xon), mais conhecido só como Maomé Alim Cã, foi um último emir de Bucara da de 1911 a 1920. No contexto da Primeira Guerra Mundial (1914–1919), ficou do lado do czar Nicolau II (r. 1894–1917) do Império Russo contra o Império Otomano, que declarou a jiade ao Aliados, inclusive cedendo parte do tesouro de Bucara para o esforço de guerra. (pt)
  • 赛义德·米尔·穆罕默德·阿利姆汗(烏茲別克語:Said Mir Muhammad Olimxon;1880年1月3日-1944年4月28日),布哈拉酋长国末代埃米爾,1910年1月3日至1918年8月30日在位。出身烏兹别克族曼吉特部。 他是成吉思汗的后裔中,最后一位对原蒙古帝国部份领土拥有统治权者:虽然布哈拉酋长国在阿利姆·汗统治期间已成为俄罗斯帝国的保护国,但他仍可于国內行使专制君主权力。 (zh)
  • أمير محمد عالم خان (3 يناير 1880-28 أبريل 1944) هو آخر أمراء من سلالة منغيط في بخارى في آسيا الوسطى. واخذ الحكم من 3 يناير 1911 إلى 30 أغسطس 1920، على الرغم من كون بخارى كانت تحت المباشرة من للامبراطورية الروسية منذ عام 1873، إلانه كان يسيّر الشؤون الداخلية للإمارة بنظام حكم ملكي مطلق، ويفترض أنه أحد أحفاد جنكيز خان. في الثالثة عشرة من عمر عالم خان بعثه والده الأمير عبد الأحد خان إلى سانت بطرسبرغ لدراسة التقنيات العسكرية الحديثة لمدة ثلاث سنوات. وفي عام 1896 ، بعد أن أخذ تعهدا رسميا بكونه ولي العهد لإمارة بخارى من الحكومة الروسية، عاد إلى الوطن. توفي في كابل في عام 1944. (ar)
  • Sàyyid Muhàmmad Alim Khan (3 de gener de 1880– 28 d'abril de 1944) fou el darrer emir de Bukharà de la dinastia Mangit. Va succeir el seu pare Sayyid Abd al-Ahad Khan a la mort d'aquest el 3 de gener de 1911. (ca)
  • Mohammed Alim Khan, né le 3 janvier 1880 à Boukhara (Émirat de Boukhara) et mort le 28 avril 1944 à Kaboul (Afghanistan), est le dernier émir de la dynastie Manghit de l'émirat de Boukhara, en Asie centrale. Son règne s'étend du 3 janvier 1911 au 30 août 1920. Durant celui-ci, en 1914-1915, il a fait ériger la Médersa de l'émir Alim Khan à Boukhara. (fr)
  • Said Mohammed Alim Khan (enero de 1880 - 28 de abril de 1944), en persa امیر عالم خان, fue el último emir de la dinastía Mangudai, la última dinastía gobernante del Emirato de Bujará en Asia Central.​ A pesar de que Bujará era un protectorado del Imperio ruso desde 1873,​ el emir dirigió los asuntos internos de su emirato como monarca absoluto y reinó desde el 3 de enero de 1911 hasta el 30 de agosto de 1920. (es)
  • サイイド・エミール・ムハンマド・アーリム・ハーン(Emir Mohammed Alim Khan, 1880年1月3日 - 1944年4月28日)は、ロシア帝国の軍人、中央アジアのブハラ・アミール国最後のアミール(在位:1911年1月3日 - 1920年8月30日)。 ブハラは1873年にロシア帝国の保護国とされたとはいえ、アミールは専制君主としてアミール国国内を統治していた。 13歳のとき、アーリム・ハーンは父王(Abdulahad Khan)により、政治学と近代軍事技術を学ばせるために、サンクトペテルブルクに送られた。1896年、ロシア政府によりブハラ・アミール国の太子として正式に認められ、彼は帰国した。 ブハラにおいて父の統治を手伝った後、彼はナゼフ(Nasef)県の知事に任命され、12年間務めた。彼はその後、カルミナ(Karminah)の北部州へ転任し、彼の父が亡くなる1910年まで2年間、ここを統治した。 最も重要なタジク人作家の一人、は、アミールの下での生活を活き活きと記述している。彼はタジク語を話すとして鞭を打たれ、後に著書『ブハラの死刑執行人』(Jallodon-i Bukhara, The Bukhara Executioners)においてアミールの支配下での生活を描いている。 アーリム・ハーンは最初にして唯一、カリフを名乗ったマンギト朝の支配者であった。 (ja)
  • Сеи́д Мир Мухамме́д Али́м-хан (3 января 1880 года, Бухара, Эмират Бухара — 5 мая 1944 года, Кабул, Королевство Афганистан) — последний, 12-й, эми́р Бухарского эмирата. Представитель узбекского рода и династии Мангы́тов. Эмират Бухара, основанный в 1785 году, с 1868 года имел статус вассального государства Российской империи, с элементами протектората. (ru)
rdfs:label
  • محمد عالم خان (ar)
  • Muhàmmad Alim Khan (ca)
  • Alim Khan (de)
  • Alim Ĥan (eo)
  • Alim Khan (es)
  • Mohammed Alim Khan (in)
  • Alim Khan (fr)
  • Mohammed Alim Khan (it)
  • アーリム・ハーン (ja)
  • Muhammed Alim Chan (pl)
  • Alimkhan (nl)
  • Sayyid Mir Muhammad Alim Khan (en)
  • Maomé Alim Cã (pt)
  • Сеид Алим-хан (ru)
  • Сеїд Алім-хан (uk)
  • 穆罕默德·阿利姆汗 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Sayyid Mir Mohammed Alim Khan (en)
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:commander of
is dbp:issue of
is dbp:leader of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License