dbo:abstract
|
- عبيرو والأصح خبيرو (ha-bi-ru) بالأكادية وبالسومرية (Lu- SA.GAZ)اسم لمجموعات بشرية ورد في العديد من كتابات الهلال الخصيب، والأناضول ووادي النيل حيث تعود أقدم الشواهد لزمن سلالة أور الثالثة في الألف الثالث ق.م وأيضاً في كتابات ماري من القرن الثامن عشر ق.م وألالاخ وأوغاريت وفي رسائل تل العمارنةالتي كتبت بالأكاديةً، أما في وثائق المكتوبة بالهيرغايفية المصرية من طيبة وغيرها فوردت الكلمة على شكل (C P R). (ar)
- Habiru o també Hapiru i Apiru és un poble que apareix esmentat a les inscripcions de l'antic Egipte, i en diverses fonts antigues, tant hitites i accàdies com sumèries i mesopotàmiques. Els habiru, que en els textos hitites són habitualment mercenaris contractats durant les guerres, es descriuen com un poble apàtrida, sense cap vinculació amb la societat, només com a soldats de fortuna. Les referències diuen que era un grup molt mòbil, refugiats d'altres estats, que per algun motiu desconegut es van anar instal·lant en diferents països. La paraula va arribar a ser un insult dirigit a persones sense estatus i sense pàtria. Els egipcis, sobretot en època de Ramsès II, els utilitzaven com a mà d'obra, i s'ha cregut que entre ells hi hauria els hebreus dels que parla l'Èxode. Avui dia, la identificació d'aquests habiru amb els hebreus generalment es descarta per part dels historiadors, ja que els hebreus bíblics són un poble homogeni, no un grup d'homes sense casta. En temps d'Amenofis III i del seu fill Akhenaton el país d'Amurru era una regió salvatge dominada per un grup de tribus nòmades governades per Abdi-Asirta. Aquest home es va proposar conquerir la regió i va reunir al seu entorn una sèrie d'aventurers semi-nòmades, els anomenats habiru, als que va prometre llibertat de saqueig. Va sortir de les muntanyes i va començar la conquesta, primer atacant als grups de comerciants que passaven pel seu territori, i després envaint les ciutats. En poc temps es va apoderar d'una extensa zona fins que els egipcis van enviar una expedició contra ell, el van capturar i segurament el van matar. Però el seu fill, Aziru, va seguir comandant els habiru i conquerint nous territoris, fins que Subiluliuma I va sotmetre el regne d'Amurru i als habiru. (ca)
- Habiroj aŭ Hapiroj estis la nomo de popolo indikita de multaj sumeriaj, egiptaj, akadaj, hititoj, , kaj ugaritaj fontoj (de ĉ. -2000 ĝis ĉ. -1200). Ili vivis en la nordoriento de Mezopotamio kaj de la limoj de Egipto en Kanaano ĝis la moderna teritorio de Irano. Laŭ la epoko, tiuj habiroj estas varie priskribitaj kiel nomadoj, preskaŭ-nomadoj, ribelaj, ekzilitoj, pagsoldatoj, servoj, sklavoj, migraj laboristoj, ktp. La nomojn "habirojn" kaj "hapirojn" oni nomis en la akadaj kojnoskribaj tekstoj. La nomo respondas al egipta `PR.W, konvencie pronuncata Apiru (W estas la sufikso de pluralo). En registroj de Mezopotamio, ili estis identigitaj per la sumeralogogramo SA.GAZ, de nekonata prononco. Kiam la unuaj registroj de l' habiroj estis trovitaj en leteroj de Kanaano al egipta faraono, homoj rapide volis identifiki ilin al la `BRY (עבר) de l' Biblio, t.e. la "Hebreoj", kaj ili pensis ke oni trovis konfirmon de l' invado de Kanaano de la hebreoj gviditaj de . Sede, malgraŭ multaj analizoj, tiu hipotezo estas disputata. (eo)
- Die Apiru (ugaritisch ˁapiru; babylonisch Ḫabiru, Chabiru; altägyptisch Aper(u)) sind eine aus verschiedenen altorientalischen Quellen bekannte Menschengruppe im Gebiet der Levante um 1200 v. Chr. (de)
- Habiru (sometimes written as Hapiru, and more accurately as ʿApiru, meaning "dusty, dirty"; Sumerian: 𒊓𒄤, sagaz; Akkadian: 𒄩𒁉𒊒, ḫabiru or ʿaperu) is a term used in 2nd-millennium BCE texts throughout the Fertile Crescent for people variously described as rebels, outlaws, raiders, mercenaries, bowmen, servants, slaves, and laborers. (en)
- Habiru o Apiru fue el nombre dado por varias fuentes sumerias, egipcias, acadias, hititas, mitanias, y ugaríticas (datadas, aproximadamente, desde antes de 2000 a. C. hasta alrededor de 1200 a. C.) a un grupo de gentes que vivían en las áreas de Mesopotamia nororiental y el Creciente Fértil desde las fronteras de Egipto en Canaán hasta Persia. Dependiendo de fuente y época, los habiru son descritos variadamente como nómadas o seminómadas, generalmente como trabajadores migrantes, ocasionalmente como mercenarios, eventualmente sirvientes o incluso esclavos, aunque también como gente rebelde. (es)
- Apirou, Abirou, Hapirou ou Habirou est le nom donné par de nombreuses sources sumériennes, égyptiennes, akkadiennes, hittites, mittaniennes, et ougaritiques (datant environ de 2000 à 1200 av. J.-C.) à une catégorie de la population du nord-ouest de la Mésopotamie et du Croissant fertile, depuis les frontières de l'Égypte, jusqu'en Canaan et en Iran. Le portrait que l'on dresse des Apirous varie selon la source et l'époque : ils sont nomades, semi-sédentaires, hors-la-loi, marginaux, rebelles, mercenaires, esclaves, travailleurs migrants, etc… Les termes Habiru et Hapiru se trouvent dans les tablettes akkadiennes en écriture cunéiforme et semblent correspondre au terme apr.w apparaissant dans les textes égyptiens à partir de Thoutmôsis III, conventionnellement prononcé « Apirou » (w étant la marque du pluriel en égyptien). Dans les annales mésopotamiennes, on les identifie par le logogramme sumérien sa.gaz, dont la prononciation est inconnue. Apirou signifie peut-être poussiéreux, à l'instar des nomades de la steppe. Hapirou est le terme utilisé pour désigner un des deux groupes d’étrangers qui préféraient vivre en marge de la société du Canaan. Ce terme fut d’abord mentionné dans les lettres de Tell el-Amarna datées du XIVe siècle av. J.-C. ainsi que dans d’autres documents de l’âge du bronze. Celui-ci est doté d’une connotation négative puisque ces étrangers, chassés de leur foyer par la famine et la guerre, sont présentés comme des brigands, hors-la-loi et soldats de fortune. Bien que ce terme ne puisse être directement sur le plan linguistique associé aux Hébreux au delà d'une certaine homophonie, d'aucuns noteront des similitudes entre ces groupes turbulents et les Hébreux fuyant l’Égypte et tentant de s'implanter en Canaan. (fr)
- Habiru atau Apiru atau Ibrani adalah nama yang diberikan oleh berbagai sumber Sumeria, Mesir, Akkadia, Het, Mitanni, dan Ugarit (dari masa sekitar sebelum 2000 SM hingga sekitar ) kepada sekelompok orang yang hidup di daerah Mesopotamia Timur Laut dan Bulan Sabit Subur dari perbatasan Mesir di Kanaan hingga Iran. Tergantung pada sumber dan zamannya, orang-orang Habiru ini digambarkan sebagai kelompok nomaden atau setengah nomaden, pemberontak, perampok, penyamun, tentara bayaran, hamba atau budak, tenaga buruh asing, dll. Nama Habiru dan Apiru digunakan dalam teks-teks huruf paku bahasa Akkadia. Nama yang sepadan dengan tulisan Mesir yang hanya terdiri dari konsonan tampaknya adalah `PR.W, yang secara konvensional diucapkan Apiru (W dalam bahasa Mesir menunjukkan akhiran jamak); {Contoh tentang bagaimana melihat kata ini dalam bahasa Mesir adalah: prU = pr, pr, pr // Keduanya adalah contoh dari bentuk jamak. pr juga digambarkan dengan "kaki yang berjalan", dan dengan "pr" untuk rumah, dan kombinasi dengan "r"}. Dalam catatan-catatan Mesopotamia mereka juga diidentifikasikan oleh logogram Sumeria SA.GAZ, yang tidak diketahui bagaimana pengucapannya. Ada pula teori-teori yang menghubungkan bangsa Habiru dengan tokoh-tokoh Alkitab Eber dan Abraham. Sementara kebanyakan pakar sepakat bahwa silsilah yang ditelusuri dari Abraham didasarkan pada keyakinan budaya dan tidak memiliki landasan historis, ada pula yang merasa bahwa mungkin Eber mewakili kaitan etimologis dengan bangsa Habiru. (in)
- "Ḫabiru" (talvolta hapiru o 'apiru, forse con il significato di 'sporco', 'impolverato') è un termine in accadico babilonese, usato nel II millennio a.C. dai popoli della Mezzaluna Fertile per indicare genti variamente descritte come ribelli, fuorilegge, razziatori, talvolta asserviti o utilizzati come mercenari. Si trattava dunque di una variegata classe sociale, che cumulava tutti coloro che vivevano ai margini della società, tipicamente per sfuggire ai creditori e ad un destino di asservimento. Il termine ricorre, in particolare, in sette delle Lettere di Amarna (XIV secolo a.C.), un archivio di missive tra il Faraone e altri re (pari grado o minori), gettando luce su un periodo, quello del Tardo Bronzo antico-orientale, denso di acute tensioni sociali ed economiche, in gran parte provocate dal progressivo indebitamento dei contadini. Fu anzi con la scoperta delle Lettere, negli anni ottanta dell'Ottocento, che il termine habiru si impose all'attenzione degli studiosi. Successivamente, il termine fu rintracciato in documenti provenienti da Alalakh, Nuzi, Hattusa, Ugarit, Nippur, Babilonia. La maggior parte delle attestazioni del termine sono in babilonese, ma i habiru sono talvolta menzionati anche in sumero (SA.GAZ, termine che in altri contesti significa 'ladro'), in ugaritico ('prm), in egizio ('pr.w). (it)
- Habiru, Hapiru of Apiru waren verschillende groepen in de Vruchtbare Sikkel, die zich uitstrekte van Noordoost-Mesopotamië over de Kanaänitische regio en van de grenzen van Iran tot die van het Oude Egypte. Deze groepen worden over een periode van 2000 tot 1200 v.Chr. vermeld in verschillende bronnen uit het Oude Nabije Oosten. Het waren geen etnische, maar sociale groepen, die veelal de banden met hun gemeenschap verbroken hadden, bijvoorbeeld om schuldslavernij te ontvluchtten. concludeerde dat de term Habiru niet in verband stond met een bepaalde etniciteit, dat de Habiru geen gemeenschappelijke taal spraken en dat zij aan de zelfkant van de gevestigde maatschappij leefden. De Habiru moeten volgens sommige moderne academici eerder gezien worden als een inferieure sociale klasse dan als een etnische groep of als een stam. Afhankelijk van de bron en het tijdperk werden deze mensen als weinig constructief en eerder als storende amok makende elementen in en rond de gevestigde samenleving beschouwd. Ze werden benoemd als nomaden of semi-nomaden, rebellen, vogelvrij verklaarden, roversbenden, huurlingen, dienstvolk of slaven, zich verplaatsende werklieden. Deels vindt dit zijn oorsprong in de gekleurde beschrijvingen van stadsbewoners. (nl)
- Habiru (także Habiri, Khabiri, Hapiru, `Apiru, `Eperu) – starożytna grupa ludzi zamieszkujących rejon Syropalestyny, którzy nie posiadali własnego państwa. Byli przybyszami (zza Eufratu) i prowadzili głównie koczowniczy tryb życia, przez co można ich porównać do wędrownych Cyganów. Do grupy tej należeli głównie Huryci i Semici, zaś w starożytnych inskrypcjach występują jako włóczędzy i rabusie, zaciężni wojownicy, słudzy i niewolnicy oraz kupcy i handlarze. Z racji zbliżonego brzmienia oraz wspólnego źródłosłowu nazwy, podobnego stylu życia, a także relacjach o podboju Kanaanu w listach amarneńskich wielu uczonych uważa, że do grupy tej zaliczano także Hebrajczyków. (pl)
- Habiru, ou Apiru, foi o nome dado por várias fontes Sumérias, Egípcias, Acádias, Hititas e Ugaríticas (datadas aproximadamente de antes de 2000 a cerca de 1 200 a.C.) a grupos de pessoas que viveram como invasores nômades em áreas da região noroeste do Crescente Fértil da Mesopotâmia e do Irã até á fronteira do Egito em Canaã. Dependendo da fonte e época, estes Habirus são descritos como nômades ou semi-nômades, rebeldes, bandidos, salteadores, mercenários e arqueiros, servos, escravos, trabalhadores migrantes. Os nomes Habiru e Apiru são usados em textos cuneiformes acádios. O nome correspondente na escritura consoante egípcia parece ser pr.u, convencionalmente pronunciado apiru (sendo u o sufixo plural egípcio). Em registros mesopotâmicos, eles também são identificados pelo logograma sumério SA.GAZ, de pronúncia desconhecida. O nome Habiru também foi encontrado nas cartas de Amarna, que também incluem muitos nomes de povos cananeus escritos em acadiano. As Cartas de Amarna escritas para os faraós egípcios no século XIV a.C., documentam o tempo de agitação em Canaã que se remonta antes da batalha de Cadexe no tempo de Tutemés I. (pt)
- Хабіру або ж хапіру чи апіру, давньоєгипетське: ˁpr.w; (назва походить ймовірно від хабару — виїжджати, емігрувати; тобто хабіру — чужинці, прибульці, біженці, бездомні) — група людей, соціальна група країнах родючого півмісяця у ІІ тисячолітті до нашої ери. (uk)
- Хабиру (аккад. хапиру, апиру; егип. pr.w) — название, упоминаемое в различных шумерских, древнеегипетских, аккадских, хеттских, митаннийских и угаритских источниках, приблизительно датируемых между 1800 и 1100 гг. до н. э., для группы племён, кочевавших по территории Плодородного полумесяца от северо-востока Месопотамии и Ирана до границ Египетского царства в Ханаане. В зависимости от источника и эпохи, хабиру описывают как кочевников или полукочевников, повстанцев, разбойников, совершающих набеги, торговцев, лучников, слуг, рабов, мигрирующую рабочую силу и т. п. В XII-XIV веках до н.э. хабиру массово мигрировали в пустынную местность в верховьях реки Оронт (территория современной Сирии), внеся заметный вклад в становление государства Амурру. Некоторые исследователи предполагают, что хабиру имеют отношение к этногенезу еврейского народа. (ru)
|
rdfs:comment
|
- عبيرو والأصح خبيرو (ha-bi-ru) بالأكادية وبالسومرية (Lu- SA.GAZ)اسم لمجموعات بشرية ورد في العديد من كتابات الهلال الخصيب، والأناضول ووادي النيل حيث تعود أقدم الشواهد لزمن سلالة أور الثالثة في الألف الثالث ق.م وأيضاً في كتابات ماري من القرن الثامن عشر ق.م وألالاخ وأوغاريت وفي رسائل تل العمارنةالتي كتبت بالأكاديةً، أما في وثائق المكتوبة بالهيرغايفية المصرية من طيبة وغيرها فوردت الكلمة على شكل (C P R). (ar)
- Die Apiru (ugaritisch ˁapiru; babylonisch Ḫabiru, Chabiru; altägyptisch Aper(u)) sind eine aus verschiedenen altorientalischen Quellen bekannte Menschengruppe im Gebiet der Levante um 1200 v. Chr. (de)
- Habiru (sometimes written as Hapiru, and more accurately as ʿApiru, meaning "dusty, dirty"; Sumerian: 𒊓𒄤, sagaz; Akkadian: 𒄩𒁉𒊒, ḫabiru or ʿaperu) is a term used in 2nd-millennium BCE texts throughout the Fertile Crescent for people variously described as rebels, outlaws, raiders, mercenaries, bowmen, servants, slaves, and laborers. (en)
- Habiru o Apiru fue el nombre dado por varias fuentes sumerias, egipcias, acadias, hititas, mitanias, y ugaríticas (datadas, aproximadamente, desde antes de 2000 a. C. hasta alrededor de 1200 a. C.) a un grupo de gentes que vivían en las áreas de Mesopotamia nororiental y el Creciente Fértil desde las fronteras de Egipto en Canaán hasta Persia. Dependiendo de fuente y época, los habiru son descritos variadamente como nómadas o seminómadas, generalmente como trabajadores migrantes, ocasionalmente como mercenarios, eventualmente sirvientes o incluso esclavos, aunque también como gente rebelde. (es)
- Habiru (także Habiri, Khabiri, Hapiru, `Apiru, `Eperu) – starożytna grupa ludzi zamieszkujących rejon Syropalestyny, którzy nie posiadali własnego państwa. Byli przybyszami (zza Eufratu) i prowadzili głównie koczowniczy tryb życia, przez co można ich porównać do wędrownych Cyganów. Do grupy tej należeli głównie Huryci i Semici, zaś w starożytnych inskrypcjach występują jako włóczędzy i rabusie, zaciężni wojownicy, słudzy i niewolnicy oraz kupcy i handlarze. Z racji zbliżonego brzmienia oraz wspólnego źródłosłowu nazwy, podobnego stylu życia, a także relacjach o podboju Kanaanu w listach amarneńskich wielu uczonych uważa, że do grupy tej zaliczano także Hebrajczyków. (pl)
- Хабіру або ж хапіру чи апіру, давньоєгипетське: ˁpr.w; (назва походить ймовірно від хабару — виїжджати, емігрувати; тобто хабіру — чужинці, прибульці, біженці, бездомні) — група людей, соціальна група країнах родючого півмісяця у ІІ тисячолітті до нашої ери. (uk)
- Habiru o també Hapiru i Apiru és un poble que apareix esmentat a les inscripcions de l'antic Egipte, i en diverses fonts antigues, tant hitites i accàdies com sumèries i mesopotàmiques. Els habiru, que en els textos hitites són habitualment mercenaris contractats durant les guerres, es descriuen com un poble apàtrida, sense cap vinculació amb la societat, només com a soldats de fortuna. Les referències diuen que era un grup molt mòbil, refugiats d'altres estats, que per algun motiu desconegut es van anar instal·lant en diferents països. La paraula va arribar a ser un insult dirigit a persones sense estatus i sense pàtria. Els egipcis, sobretot en època de Ramsès II, els utilitzaven com a mà d'obra, i s'ha cregut que entre ells hi hauria els hebreus dels que parla l'Èxode. Avui dia, la iden (ca)
- Habiroj aŭ Hapiroj estis la nomo de popolo indikita de multaj sumeriaj, egiptaj, akadaj, hititoj, , kaj ugaritaj fontoj (de ĉ. -2000 ĝis ĉ. -1200). Ili vivis en la nordoriento de Mezopotamio kaj de la limoj de Egipto en Kanaano ĝis la moderna teritorio de Irano. Laŭ la epoko, tiuj habiroj estas varie priskribitaj kiel nomadoj, preskaŭ-nomadoj, ribelaj, ekzilitoj, pagsoldatoj, servoj, sklavoj, migraj laboristoj, ktp. (eo)
- Habiru atau Apiru atau Ibrani adalah nama yang diberikan oleh berbagai sumber Sumeria, Mesir, Akkadia, Het, Mitanni, dan Ugarit (dari masa sekitar sebelum 2000 SM hingga sekitar ) kepada sekelompok orang yang hidup di daerah Mesopotamia Timur Laut dan Bulan Sabit Subur dari perbatasan Mesir di Kanaan hingga Iran. Tergantung pada sumber dan zamannya, orang-orang Habiru ini digambarkan sebagai kelompok nomaden atau setengah nomaden, pemberontak, perampok, penyamun, tentara bayaran, hamba atau budak, tenaga buruh asing, dll. (in)
- Apirou, Abirou, Hapirou ou Habirou est le nom donné par de nombreuses sources sumériennes, égyptiennes, akkadiennes, hittites, mittaniennes, et ougaritiques (datant environ de 2000 à 1200 av. J.-C.) à une catégorie de la population du nord-ouest de la Mésopotamie et du Croissant fertile, depuis les frontières de l'Égypte, jusqu'en Canaan et en Iran. Le portrait que l'on dresse des Apirous varie selon la source et l'époque : ils sont nomades, semi-sédentaires, hors-la-loi, marginaux, rebelles, mercenaires, esclaves, travailleurs migrants, etc… (fr)
- "Ḫabiru" (talvolta hapiru o 'apiru, forse con il significato di 'sporco', 'impolverato') è un termine in accadico babilonese, usato nel II millennio a.C. dai popoli della Mezzaluna Fertile per indicare genti variamente descritte come ribelli, fuorilegge, razziatori, talvolta asserviti o utilizzati come mercenari. Si trattava dunque di una variegata classe sociale, che cumulava tutti coloro che vivevano ai margini della società, tipicamente per sfuggire ai creditori e ad un destino di asservimento. (it)
- Habiru, Hapiru of Apiru waren verschillende groepen in de Vruchtbare Sikkel, die zich uitstrekte van Noordoost-Mesopotamië over de Kanaänitische regio en van de grenzen van Iran tot die van het Oude Egypte. Deze groepen worden over een periode van 2000 tot 1200 v.Chr. vermeld in verschillende bronnen uit het Oude Nabije Oosten. Het waren geen etnische, maar sociale groepen, die veelal de banden met hun gemeenschap verbroken hadden, bijvoorbeeld om schuldslavernij te ontvluchtten. concludeerde dat de term Habiru niet in verband stond met een bepaalde etniciteit, dat de Habiru geen gemeenschappelijke taal spraken en dat zij aan de zelfkant van de gevestigde maatschappij leefden. De Habiru moeten volgens sommige moderne academici eerder gezien worden als een inferieure sociale klasse dan als (nl)
- Habiru, ou Apiru, foi o nome dado por várias fontes Sumérias, Egípcias, Acádias, Hititas e Ugaríticas (datadas aproximadamente de antes de 2000 a cerca de 1 200 a.C.) a grupos de pessoas que viveram como invasores nômades em áreas da região noroeste do Crescente Fértil da Mesopotâmia e do Irã até á fronteira do Egito em Canaã. Dependendo da fonte e época, estes Habirus são descritos como nômades ou semi-nômades, rebeldes, bandidos, salteadores, mercenários e arqueiros, servos, escravos, trabalhadores migrantes. (pt)
- Хабиру (аккад. хапиру, апиру; егип. pr.w) — название, упоминаемое в различных шумерских, древнеегипетских, аккадских, хеттских, митаннийских и угаритских источниках, приблизительно датируемых между 1800 и 1100 гг. до н. э., для группы племён, кочевавших по территории Плодородного полумесяца от северо-востока Месопотамии и Ирана до границ Египетского царства в Ханаане. В зависимости от источника и эпохи, хабиру описывают как кочевников или полукочевников, повстанцев, разбойников, совершающих набеги, торговцев, лучников, слуг, рабов, мигрирующую рабочую силу и т. п. (ru)
|