| dbo:abstract
|
- Gurgum també Gumgum o Gamgum va ser un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia. La capital era aquesta ciutat, llavors anomenada Marqasi. Segurament eren de parla luvita. El 859 aC Assíria va atacar Bit Adini on regnava Akhuni. Des de Bit Adini el rei Salmanassar III va entrar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va haver de pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish. El rei Khanu va ser derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes d'Amanus; després els assiris van travessar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, no es coneix el nom del rei), al rei Pikhiris de Khilikka (Cilícia) i al rei Bur Anati de Yasbuk, però els aliats van ser derrotats per Salmanassar i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i va assolar tot el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandreta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu). El 854 aC. Salmanassar va sortir de Nínive i va creuar el Tigris i es va dirigir cap al Balikh, a la ciutat de Giammu que va ocupar i saquejar (enviant el botí a Assur). De Kitlala es va dirigir a la fortalesa al riu de Kar-Shulman-asharid i va creuar l'Eufrates amb bots. Es va dirigir cap a la ciutat "que els hitites anomenaven Pitru" que és la ciutat bíblica de Pethor, i que els assiris anomenaven Asshur-utir-asbat, a la riba del Sagur, on va rebre el tribut de Sangar de Karkemish, de Kundashpi de Kummukh, d'Aramu de Bit Agusi, de Lallu el melidseu (de Milid), de Khayani o Khaianu de Bit Gabbar (Bit Gabar), de Kalparuda o Karparuda de Patin i de Kalpanida de Gurgum; els tributs eren plata, or, plom, coure, objectes de coure. Kalparunda III va lluitar a Paqarhubuni contra Atarsumki de Bit Agusi (Arpad), Una aliança de 8 reis, entre ells Kalparunda III, va establir la frontera entre Gurgum i Bit Agusi l'any 805 aC. Més tard va atacar a Zakir o Zakur (III?) d'Hamath a Khatarika (vers 795 aC). El rei d'Urartu Sarduri II (753 aC a 735 aC) va sotmetre a vassallatge els regnes de Gurgum i Samallu o Samal (moderna Zendjirli) i altres. El 743 aC el rei Teglatfalassar III (745-727 aC) va fer una expedició contra Bit Agusi, on regnava Matilu que estava sota influència d'Urartu. Va assetjar Arpad, la capital. Matilu tenia l'aliança de Sulumal de Melid o Meliddu (Malatya), el rei Tarkhulara o Tarkhularas de Gurgum i el rei Kushtashpi de Kummukh, però la principal força aliada era la del rei d'Urartu, que va atacar directament territori assiri forçant al rei Teglatfalassar a retornar a correcuita creuant l'Eufrates per la zona de Til Barsip i dirigint-se cap al nord. Es va lliurar una batalla en un lloc al sud-est de Khummukhi, entre Khalpa (a la Commagena/Kummukhi) i (moderna Kustam, prop de Biredjik) i els assiris van triomfar. Va assetjar la ciutat d'Arpad altre cop i el setge durarà tres anys, amb un exèrcit assiri i el rei va marxar al nord i va destruir les ciutats d'Izzida, Ququsanshu i Kharbisina, arribant a Amedi i encara més al nord, i ja no van seguir endavant perquè els soldats estaven cansats. Quan Teglatfalassar III (741 aC-724 aC) va iniciar la lluita pels districtes fronterers que s'havien sotmès a Urartu, Gurgum va ajudar a Urartu, però victoriós l'assiri, Gurgum va quedar en zona d'influència assíria. Era un aliat poc segur i apareix novament pocs anys després com aliat d'Urartu. El 740 aC es va rendir Arpad. Tropes assíries van creuar Kummukhi. El rei de Gurgum, Tarkhularas, Dadilu de Kask (lloc no identificat) i el de Meliddu, Samulal, van pagar tribut. El van seguir Urikki de Que, Azriyau de Yaudi-Samal, Uassurme (Wasu Sharumush) de Tabal, Ushkhitti d'Atun (propera a Tabal), Urballa de Tokhan, Tukhammi d'Ishtunda, i Urimmi de Khubishna. El rei Tutammu de Khatina o Patin va ser el cap de la resistència contra els assiris. El 738 aC els assiris es van presentar a Karkemish i van imposar com a rei Pisiris. Van organitzar una expedició contra Yaudi-Samal, on el rei Azriyau va acabar deposat potser el 738 aC i un descendent de l'antiga casa reial, Panammuruwa II o Panammu va pujar al tron; el regne va incorporar alguns territoris del veí regne de Gurgum. El rei Tutammu de Patin va ser derrotat, la capital Kinalia ocupada, i el rei fet presoner i deposat; el regne va esdevenir la província assíria d'Umqi amb un governador assiri. Tabal va pagar tribut Finalment el 710 aC Sargon II va atacar Marqasi; el rei Mutallu de Gurgum (que hauria matat al seu pare) es va sotmetre a Assíria i va ser deportat. Aquest rei portava el mateix nom que un rei de Commagena (Kummukh) contemporani, però no governava sobre els dos regnes sinó que eren persones diferents. Gurgum va esdevenir província assíria amb el nom de Marqasi. Un governador, Naabu-sarru-usur, va ser epònim el 682 aC. (ca)
- جورجوم أو بيت يأيدي (الآشورية بت بألا) كانت دولة مدينة من دوبلات الحثيين الجدد في سهل مرعش . كانت العاصمة مقاسي Maqasi (الآن مرعش). (ar)
- Gurgum (assyrisch Bit Pa'alla) war ein neo-hethitischer Stadtstaat in der Ebene von Maraş. Hauptstadt war Maqasi (heute Maraş). (de)
- Gurgum was a Neo-Hittite state in Anatolia, known from the 10th to the 7th century BC. Its name is given as Gurgum in Assyrian sources, while its native name seems to have been Kurkuma for the reason that the capital of Gurgum—Marqas in Assyrian sources (today Maraş)—was named "the Kurkumaean city" (ku+ra/i-ku-ma-wa/i-ni-i-sà(URBS)) in local Hieroglyphic Luwian inscriptions. (en)
- Gurgum fue un estado neohitita situado en Anatolia que existió desde el siglo X AC hasta el siglo VII AC. Aunque los archivos asirios se referían a él con el nombre de Gurgum, al parecer su nombre nativo era Kurkuma ya que su capital era llamada "la ciudad kurkuma" en jeroglíficos luvitas locales. (es)
- Gurgum est un des royaumes néo-hittites nés au XIIe siècle av. J.-C. après l'effondrement de l'empire hittite. Le royaume de Gurgum perdure entre le Xe et le VIIe siècle av. J.-C. Il se situait dans l'actuelle région de Kahramanmaraş en Turquie. Gurgum est le nom donné à ce royaume par ses voisins les Assyriens. Les habitants eux-mêmes ont peut-être appelé leur royaume Kurkuma, car la capitale de Gurgum, que les sources assyriennes appellent Marqas (l'actuelle Maraş) était appelée « la cité kurkuméenne » (ku+ra/i-ku-ma-wa/i-ni-i-sà(URBS)) dans les inscriptions locales en hiéroglyphes louvites. (fr)
- Gurgum is de Assyrische naam voor een neo-Hettitisch vorstendom waarvan de Luwische naam niet bekend is. De inscripties noemen de vorsten wel de kurkumawani-(URBS), de "Kurkumese (vorsten)". De hoofdstad ervan was gelegen in het moderne Maraş. In de inscripties van Sargon in Dur-Sharrukin heette het Marqas. Na de annexatie bleef het Marqas heten. De stad en omgeving zijn nooit aan systematische opgravingen onderworpen. In het centrum is een oude ruïneheuvel (höyük) met een oud middeleeuws fort (kale) erop. Het vorstendom lag ten westen van Kummuh en ten noorden van Sam'al. Over de bergen in het noorden lag de vlakte van Elbistan die waarschijnlijk onder bewind van Malatya was. Naar het westen lagen ook bergen en in die richting lag Que, maar de begrenzing is niet bekend. De meeste kennis erover komt uit Assyrische bron, zo wordt er gemeld dat er gezanten van Gurgum aanwezig waren gij de inauguratie van het nieuwe paleis van Assurnasirpal II. Adad-nirari III beslechtte een geschil tussen Gurgum en naburig Kummuh in het voordeel van Kummuh en richtte een grenspaal tussen beide rijkjes op. Later werd deze steen door Bar-Hadad II van Aram-Damascus weggehaald in een veldtocht tegen Kummuh en zijn bondgenoot Assyrië. In 773 haalde Sjamsji-ilu de steen terug en helstelde de oude grens. Er zijn echter ook een aanzienlijk aantal Luwische inscripties in of rond de stad gevonden, waaruit de stamboom van negen generaties vorsten -allen vader op zoon- af te leiden valt. Vorsten van Gurgum (nl)
- Gurgum – nowohetyckie królestwo w południowej Anatolii istniejące w 1 poł. I tys. p.n.e.; graniczyło od południa z królestwem Sam'al, a od wschodu z królestwem Kummuh. Jego stolicą, poświadczoną za czasów panowania asyryjskiego króla Sargona II (721-705 p.n.e.), było miasto Marqas (współczesne Kahramanmaraş w Turcji). (pl)
|
| rdfs:comment
|
- جورجوم أو بيت يأيدي (الآشورية بت بألا) كانت دولة مدينة من دوبلات الحثيين الجدد في سهل مرعش . كانت العاصمة مقاسي Maqasi (الآن مرعش). (ar)
- Gurgum (assyrisch Bit Pa'alla) war ein neo-hethitischer Stadtstaat in der Ebene von Maraş. Hauptstadt war Maqasi (heute Maraş). (de)
- Gurgum was a Neo-Hittite state in Anatolia, known from the 10th to the 7th century BC. Its name is given as Gurgum in Assyrian sources, while its native name seems to have been Kurkuma for the reason that the capital of Gurgum—Marqas in Assyrian sources (today Maraş)—was named "the Kurkumaean city" (ku+ra/i-ku-ma-wa/i-ni-i-sà(URBS)) in local Hieroglyphic Luwian inscriptions. (en)
- Gurgum fue un estado neohitita situado en Anatolia que existió desde el siglo X AC hasta el siglo VII AC. Aunque los archivos asirios se referían a él con el nombre de Gurgum, al parecer su nombre nativo era Kurkuma ya que su capital era llamada "la ciudad kurkuma" en jeroglíficos luvitas locales. (es)
- Gurgum est un des royaumes néo-hittites nés au XIIe siècle av. J.-C. après l'effondrement de l'empire hittite. Le royaume de Gurgum perdure entre le Xe et le VIIe siècle av. J.-C. Il se situait dans l'actuelle région de Kahramanmaraş en Turquie. Gurgum est le nom donné à ce royaume par ses voisins les Assyriens. Les habitants eux-mêmes ont peut-être appelé leur royaume Kurkuma, car la capitale de Gurgum, que les sources assyriennes appellent Marqas (l'actuelle Maraş) était appelée « la cité kurkuméenne » (ku+ra/i-ku-ma-wa/i-ni-i-sà(URBS)) dans les inscriptions locales en hiéroglyphes louvites. (fr)
- Gurgum – nowohetyckie królestwo w południowej Anatolii istniejące w 1 poł. I tys. p.n.e.; graniczyło od południa z królestwem Sam'al, a od wschodu z królestwem Kummuh. Jego stolicą, poświadczoną za czasów panowania asyryjskiego króla Sargona II (721-705 p.n.e.), było miasto Marqas (współczesne Kahramanmaraş w Turcji). (pl)
- Gurgum també Gumgum o Gamgum va ser un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia. La capital era aquesta ciutat, llavors anomenada Marqasi. Segurament eren de parla luvita. El 859 aC Assíria va atacar Bit Adini on regnava Akhuni. Des de Bit Adini el rei Salmanassar III va entrar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va haver de pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish. El rei Khanu va ser derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes d'Amanus; després els assiris van travessar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), q (ca)
- Gurgum is de Assyrische naam voor een neo-Hettitisch vorstendom waarvan de Luwische naam niet bekend is. De inscripties noemen de vorsten wel de kurkumawani-(URBS), de "Kurkumese (vorsten)". De hoofdstad ervan was gelegen in het moderne Maraş. In de inscripties van Sargon in Dur-Sharrukin heette het Marqas. Na de annexatie bleef het Marqas heten. De stad en omgeving zijn nooit aan systematische opgravingen onderworpen. In het centrum is een oude ruïneheuvel (höyük) met een oud middeleeuws fort (kale) erop. Vorsten van Gurgum (nl)
|
