An Entity of Type: military conflict, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Old Swiss Confederacy began as a late medieval alliance between the communities of the valleys in the Central Alps, at the time part of the Holy Roman Empire, to facilitate the management of common interests such as free trade and to ensure the peace along the important trade routes through the mountains. The Hohenstaufen emperors had granted these valleys reichsfrei status in the early 13th century. As reichsfrei regions, the cantons (or regions) of Uri, Schwyz, and Unterwalden were under the direct authority of the emperor without any intermediate liege lords and thus were largely autonomous.

Property Value
dbo:abstract
  • بدأ الاتحاد السويسري القديم «الكونفدرالية» كتحالف بين مجتمعات الوديان في جبال الألب الوسطى في أواخر العصور الوسطى، التي كانت جزءاً من الإمبراطورية الرومانية المقدسة في ذلك الوقت، وهذا بهدف تسهيل إدارة المصالح المشتركة مثل التجارة الحرة ولضمان السلام على طول طرق التجارة الرئيسية عبر الجبال. وقد وضع أباطرة هوهنشتاوفن هذه الوديان تحت سلطة الامبراطورية المباشرة في مكانة «رايشسفراي-تحت الحكم الفوري» في أوائل القرن الثالث عشر. فكانت كانتونات «أو مناطق» أوري وشفيتز تحت السلطة المباشرة للإمبراطور دون وساطة أي أمراء إقطاعيين، وبالتالي كانت مستقلة إلى حد كبير. مع صعود آل هابسبورغ إلى الحكم، سعى ملوك ودوقات هابسبورغ إلى توسيع نفوذهم على هذه المنطقة ووضعها تحت حكمهم؛ نتيجة لذلك نشأ صراع بين عائلة هابسبورغ وهذه المجتمعات الجبلية التي حاولت الدفاع عن وضعها المتميز كمناطق رايشسفراي. انضمت ولايات لوسرن وزيورخ وبرن إلى الكانتونات الثلاثة المؤسسة للاتحاد السويسري في أوائل القرن الرابع عشر، فاستطاعوا هزيمة جيوش هابسبورغ في عدة مناسبات. وقد استفادوا أيضًا من حقيقة أن أباطرة الإمبراطورية الرومانية المقدسة على مدار معظم القرن الرابع عشر كانوا ينحدرون من آل لوكسمبورغ، فوجدوا فيهم حلفاء محتملين ضد آل هابسبورغ المنافسة لهم. بحلول عام 1460، سيطر الكونفدراليون على معظم الأراضي الواقعة جنوب وغرب نهر الراين حتى جبال الألب وجبال جورا. في نهاية القرن الخامس عشر، قامت حربان أسفرتا عن توسع الاتحاد ليضم ثلاثة عشر كانتوناً: في في سبعينيات القرن الخامس عشر بسطوا هيمنتهم على الحدود الغربية، وكان انتصارهم في في عام 1499 ضد قوات الإمبراطور الهابسبورغي ماكسيمليان الأول، ضمانة استقلالهم الفعلي عن الإمبراطورية. وخلال مشاركتهم في الحروب الإيطالية، وضع السويسريون تيسينو تحت حكمهم أيضاً. نشأ اتحادان مشابهان في المناطق المجاورة لجبال الألب في القرن الرابع عشر: في غراوبوندن، تأسس اتحاد التحالفات الثلاثة، وفي فاليز، تشكلت السبعة أعشار كنتيجة للصراعات مع دوقات سافوي. لم يكن أي من هذه الاتحادات جزءًا من الاتحاد السويسري في العصور الوسطى، لكن حافظ كلاهما على صلات وثيقة به. (ar)
  • L'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa és el període de la història de Suïssa que abasta aproximadament des de la creació de les primeres aliances entre regions, a 1291, fins a l'entrada de la Reforma Protestant en la ja madura Antiga Confederació Suïssa, el 1516. Aquesta època es va caracteritzar en els territoris alpins per l'establiment d'aliances, en un principi febles, entre un nombre creixent de regions i el seu progressiu enfortiment fins a formar un estat independent de la resta de les potències. Va començar com una aliança entre les comunitats de les valls dels Alps centrals per facilitar la satisfacció dels interessos comuns com el lliure comerç i per assegurar la pau al llarg de les importants rutes comercials a través de les muntanyes. A finals de l'edat mitjana, aquesta regió pertanyia al Sacre Imperi Romanogermànic i, a causa de la seva importància estratègica, els emperadors Hohenstaufen li havien garantit la condició de reichsfrei (regne lliure) a principis del segle xiii. Com a regions reichsfrei , els cantons (o regions) d'Uri, Schwyz i Unterwalden van quedar sota l'autoritat directa de l'emperador, però fora del control intermedi de senyors feudals, per la qual cosa gaudien d'una àmplia autonomia. Amb l'auge de la dinastia dels Habsburg, els reis i ducs d'Habsburg tractaren d'estendre la seva influència sobre aquesta regió i situar-la sota el seu domini. En conseqüència es van produir conflictes entre els Habsburg i les comunitats de les muntanyes, que tractaven de defensar el seu estatus privilegiat com a regions reichsfrei. Els tres estats fundadors de l' suïssa , nom que va rebre la confederació, es van unir a principis del segle xiv a les ciutats estat de Lucerna, Zuric i Berna, i aconseguiren derrotar els exèrcits dels Habsburg en nombroses ocasions. També van treure partit que el Sacre Imperi Germànic, durant la major part del segle xiv, va estar sota la influència de la Casa de Luxemburg, que els considerava aliats potencials contra els Habsburg. El 1460 els confederats controlaven la major part del territori al sud i l'oest del Rin fins als Alps i la serralada del Jura. A finals del segle xv i després de lliurar dues guerres, la confederació es va estendre fins a sumar tretze cantons (els Dreizehn Orte): a la Guerra de Borgonya de la dècada del 1470 els confederats van assegurar la seva hegemonia a la frontera occidental i la seva victòria en la guerra de Suàbia a 1499 contra els exèrcits de l'emperador Habsburg Maximilià I els va proporcionar la independència de facto de l'imperi. Durant la seva participació en les Guerres Italianes els suïssos van aconseguir el control sobre el Cantó de Ticino. Al segle xiv van florir dues federacions similars en els Alps: en l'actual Cantó dels Grisons es va fundar la federació de les Tres Lligues (Drei Bunde), i en l'actual cantó del Valais, els Set Dècims (Sieben Zenden), que es van formar com a resultat dels conflictes amb la Casa de Savoia. Cap d'aquestes dues federacions va formar part de l'Eidgenossenschaft, però ambdues estaven estretament relacionades amb ella. (ca)
  • Die Entstehung und das Wachstum der Alten Eidgenossenschaft wird gemeinhin zwischen 1291 und 1516 angesetzt. Die Alte Eidgenossenschaft entstand nach 1291/1315 um die drei als Waldstätte bezeichneten Urkantone Uri, Schwyz und Unterwalden. Bis 1513 erweiterte sich das Bündnisgeflecht um immer weitere Partner, zuletzt um das Land Appenzell, und wurde zu einem Machtfaktor in Mitteleuropa. Obgleich auch nach 1513 noch weitere Gebiete erworben wurden, gilt die Phase des Wachstums der Alten Eidgenossenschaft mit der inneren Spaltung durch die beginnende Reformation um 1516 als abgeschlossen, da durch die innere Uneinigkeit eine Erweiterung des Bündnisses um zusätzliche Partner unmöglich geworden war. Die Eroberung der Waadt durch Bern und Freiburg 1536 war beispielsweise keine kollektive Aktion der Alten Eidgenossenschaft mehr. (de)
  • The Old Swiss Confederacy began as a late medieval alliance between the communities of the valleys in the Central Alps, at the time part of the Holy Roman Empire, to facilitate the management of common interests such as free trade and to ensure the peace along the important trade routes through the mountains. The Hohenstaufen emperors had granted these valleys reichsfrei status in the early 13th century. As reichsfrei regions, the cantons (or regions) of Uri, Schwyz, and Unterwalden were under the direct authority of the emperor without any intermediate liege lords and thus were largely autonomous. With the rise of the Habsburg dynasty, the kings and dukes of Habsburg sought to extend their influence over this region and to bring it under their rule; as a consequence, a conflict ensued between the Habsburgs and these mountain communities who tried to defend their privileged status as reichsfrei regions. The three founding cantons of the Schweizerische Eidgenossenschaft, as the confederacy was called, were joined in the early 14th century by the city states of Lucerne, Zürich, and Bern, and they managed to defeat Habsburg armies on several occasions. They also profited from the fact that the emperors of the Holy Roman Empire, for most of the 14th century, came from the House of Luxembourg and regarded them as potential useful allies against the rival Habsburgs. By 1460, the confederates controlled most of the territory south and west of the Rhine to the Alps and the Jura mountains. At the end of the 15th century, two wars resulted in an expansion to thirteen cantons (Dreizehn Orte): in the Burgundian Wars of the 1470s, the confederates asserted their hegemony on the western border, and their victory in the Swabian War in 1499 against the forces of the Habsburg emperor Maximilian I ensured a de facto independence from the empire. During their involvement in the Italian Wars, the Swiss brought the Ticino under their control. Two similar federations sprung up in neighboring areas in the Alps in the 14th century: in the Grisons, the federation of the Three Leagues (Drei Bünde) was founded, and in the Valais, the Seven Tenths (Sieben Zenden) were formed as a result of the conflicts with the Dukes of Savoy. Neither federation was part of the medieval Eidgenossenschaft but both maintained very close connections with it. (en)
  • La expansión de la Antigua Confederación Suiza es el período de la historia de Suiza que abarca aproximadamente desde la creación de las primeras alianzas entre regiones, en 1291, hasta la Reforma Protestante en 1516. Esta época se caracterizó en los territorios alpinos por el establecimiento de alianzas, en un principio débiles, entre un número creciente de regiones y su progresivo fortalecimiento hasta formar un Estado independiente del resto de las potencias. Empezó como una alianza entre las comunidades de los valles de los Alpes centrales para facilitar la satisfacción de los intereses comunes, como el libre comercio, y para asegurar la paz a lo largo de las importantes rutas comerciales a través de las montañas. A finales de la Edad Media, esta región pertenecía al Sacro Imperio Romano Germánico y, a causa de su importancia estratégica, los emperadores Hohenstaufen le habían garantizado la condición de reichsfrei (inmediación imperial) a principios del siglo XIII. Como regiones reichsfrei, los cantones (o regiones) de Uri, Schwyz y Unterwalden quedaron bajo la autoridad directa del emperador, pero fuera del control intermedio de señores feudales, así que disfrutaban de una amplia autonomía. Con el auge de la dinastía de los Habsburgo, los reyes y duques de Habsburgo procuraron extender su influencia sobre esta región y colocarla bajo su dominio. En consecuencia se produjeron conflictos entre los Habsburgo y las comunidades forestales (Waldstätten), que trataban de defender su estatus privilegiado como regiones reichsfrei. Los tres Estados fundadores de la Eidgenossenschaft Suiza, nombre que recibió la confederación, se unieron a principios del siglo XIV a las ciudades-Estado de Lucerna, Zúrich y Berna, consiguiendo derrotar a los ejércitos de los Habsburgo en numerosas ocasiones. También sacaron partido de que el Sacro Imperio Romano Germánico, durante la mayor parte del siglo XIV, estuvo bajo la influencia de la Casa de Luxemburgo, que les consideraba aliados potenciales contra los Habsburgo. En 1460 los confederados controlaban la mayor parte del territorio al sur y al oeste del Rin hasta los Alpes y la cordillera del Jura. A finales del siglo XV y tras librar dos guerras, la confederación se extendió hasta sumar trece cantones (los Dreizehn Orte): en la Guerra de Borgoña de la década de 1470. los confederados aseguraron su hegemonía en la frontera occidental, y su victoria en la Guerra Suaba en 1499 contra los ejércitos del emperador Habsburgo Maximiliano I les proporcionó la independencia de facto del Imperio. Durante su involucramiento en las Guerras Italianas, los suizos consiguieron el control sobre el Cantón del Tesino. En el siglo XIV florecieron dos federaciones similares en los Alpes: en el actual Cantón de los Grisones se fundó la federación de las Tres Ligas (Drei Bünde) y en el actual cantón del Valais, los Siete Décimos (Sieben Zenden), que se formaron como resultado de los conflictos con la Casa de Saboya. Ninguna de estas dos federaciones fue parte de la Eidgenossenschaft, pero ambas estaban estrechamente relacionadas con ella. (es)
  • A expansão da Antiga Confederação Suíça é o período da história de Suíça que abarca aproximadamente desde a criação das primeiras alianças entre regiões, em 1291, até a entrada da Reforma Protestante, em 1516. Esta época caracterizou-se nos territórios alpinos pelo estabelecimento de alianças, num princípio débis, entre um número crescente de regiões e seu progressivo fortalecimento até formar um Estado independente do resto das potências. Começou como uma aliança entre as comunidades dos vales dos Alpes centrais para facilitar a satisfação dos interesses comuns, como o livre comércio, e para assegurar a paz ao longo das importantes rotas comerciais através das montanhas. No final da Idade Média, esta região pertencia ao Sacro Império Romano Germánico, e por causa de sua importância estratégica, os imperadores Hohenstaufen tinham-lhe garantido a condição de reichsfrei (inmediación imperial) no início do século XIII. Como regiões reichsfrei, os cantões (ou regiões) de Uri, Schwyz e Unterwalden ficaram sob a autoridade direta do imperador, mas fora do controle intermediário de senhores feudais, de modo que desfrutavam de uma ampla autonomia. Com o auge da dinastía dos Habsburgo, os reis e duques de Habsburgo procuraram estender sua influência sobre esta região e situá-la sob seu domínio. Como consequência, produziram-se conflitos entre os Habsburgo e as comunidades das montanhas, que tratavam de defender seu status privilegiado como regiões reichsfrei. Os três Estados fundadores da Eidgenossenschaft Suíça, nome que recebeu a confederação, se uniram no início do século XIV às cidades-Estado de Lucerna, Zurique e Berna, conseguindo derrotar os exércitos dos Habsburgo em numerosas ocasiões. Também sacaram partido de que o Sacro Império Germánico, durante a maior parte do século XIV, esteve sob a influência da Casa de Luxemburgo, que lhes considerava aliados potenciais contra os Habsburgo. Em 1460 os confederados controlavam a maior parte do território ao sul e ao oeste do Rin até os Alpes e a cordillera do Jura. No final do século XV e depois de livrar duas guerras, a confederação estendeu-se até somar treze cantones (os Dreizehn Orte): na Guerra de Borgoña da década de 1470 os confederados asseguraram sua hegemonia na fronteira ocidental, e sua vitória na Guerra Suaba em 1499 contra os exércitos do imperador Habsburgo Maximiliano I proporcionou-lhes a independência de facto do Império. Durante seu envolvimento nas Guerras Italianas, os suíços conseguiram o controle sobre o Cantão do Tesino. No século XIV floresceram duas federações similares nos Alpes: no atual Cantão dos Grisones fundou-se a federação das Três Unes (Drei Bünde), e no actual cantón do Valais, os Sete Décimos (Sieben Zenden), que se formaram como resultado dos conflitos com a Casa de Saboya. Nenhuma destas duas federações foi parte da Eidgenossenschaft, mas ambas estavam estreitamente relacionadas com ela. (pt)
  • Швейцарский союз зародился как позднесредневековый союз между в то время являвшихся частью Священной Римской империи коммунами долин Центральных Альп для облегчения управления общими интересами, такими как свободная торговля и обеспечения мира на важных торговых путях через горы. Императоры из династии Гогенштауфенов в начале XIII века предоставили этим долинам статус reichsfrei, благодаря чему кантоны Ури, Швиц и Унтервальден находились под прямой властью императора без каких-либо промежуточных сеньоров и были в значительной мере автономны. С возвышением династии Габсбургов, её правители стремились расширить свое влияние на этот регион и подчинить его своей власти. По этой причине между ними и горными общинами возник конфликт, в котором последние пытались защитить свой привилегированный статус. К трём кантонам-основателям (первоначальное название конфедерации) в начале XIV века присоединились города-государства Люцерн, Цюрих и Берн, общими усилиями им удалось несколько раз победить армии Габсбургов. Они также извлекли выгоду из того факта, что императоры Священной Римской империи на протяжении большей части столетия происходили из Люксембургского дома, и считали их потенциально полезными союзниками против своих конкурентов в лице Габсбургов. К 1460 году конфедераты контролировали большую часть территории к югу и западу от реки Рейн до Альп и гор Юра. В конце 15 века две войны привели к расширению до тринадцати кантонов (Dreizehn Orte): в Бургундских войнах 1470-х швейцарцы утвердили свою гегемонию на западной границе, а в ходе Швабской войны 1499 года против императора СРИ Максимилиана I Габсбурга обеспечили фактическую независимость от империи. За время участия в Итальянских войнах XVI века конфедерация взяла под свой контроль Тичино. В XIV веке в соседних регионах Альп возникли две аналогичные федерации: в Граубюндене возникли Три лиги (Drei Bünde), а в Вале по итогу противостояния с герцогами Савойи — Семь десятых (Sieben Zenden). Ни одна из этих федераций не была частью средневекового , но обе поддерживали с ней очень тесные связи. (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1063933 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 52808 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1109668404 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:bot
  • InternetArchiveBot (en)
dbp:date
  • January 2020 (en)
dbp:fixAttempted
  • yes (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • بدأ الاتحاد السويسري القديم «الكونفدرالية» كتحالف بين مجتمعات الوديان في جبال الألب الوسطى في أواخر العصور الوسطى، التي كانت جزءاً من الإمبراطورية الرومانية المقدسة في ذلك الوقت، وهذا بهدف تسهيل إدارة المصالح المشتركة مثل التجارة الحرة ولضمان السلام على طول طرق التجارة الرئيسية عبر الجبال. وقد وضع أباطرة هوهنشتاوفن هذه الوديان تحت سلطة الامبراطورية المباشرة في مكانة «رايشسفراي-تحت الحكم الفوري» في أوائل القرن الثالث عشر. فكانت كانتونات «أو مناطق» أوري وشفيتز تحت السلطة المباشرة للإمبراطور دون وساطة أي أمراء إقطاعيين، وبالتالي كانت مستقلة إلى حد كبير. (ar)
  • L'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa és el període de la història de Suïssa que abasta aproximadament des de la creació de les primeres aliances entre regions, a 1291, fins a l'entrada de la Reforma Protestant en la ja madura Antiga Confederació Suïssa, el 1516. Aquesta època es va caracteritzar en els territoris alpins per l'establiment d'aliances, en un principi febles, entre un nombre creixent de regions i el seu progressiu enfortiment fins a formar un estat independent de la resta de les potències. (ca)
  • Die Entstehung und das Wachstum der Alten Eidgenossenschaft wird gemeinhin zwischen 1291 und 1516 angesetzt. Die Alte Eidgenossenschaft entstand nach 1291/1315 um die drei als Waldstätte bezeichneten Urkantone Uri, Schwyz und Unterwalden. Bis 1513 erweiterte sich das Bündnisgeflecht um immer weitere Partner, zuletzt um das Land Appenzell, und wurde zu einem Machtfaktor in Mitteleuropa. Obgleich auch nach 1513 noch weitere Gebiete erworben wurden, gilt die Phase des Wachstums der Alten Eidgenossenschaft mit der inneren Spaltung durch die beginnende Reformation um 1516 als abgeschlossen, da durch die innere Uneinigkeit eine Erweiterung des Bündnisses um zusätzliche Partner unmöglich geworden war. Die Eroberung der Waadt durch Bern und Freiburg 1536 war beispielsweise keine kollektive Aktion (de)
  • The Old Swiss Confederacy began as a late medieval alliance between the communities of the valleys in the Central Alps, at the time part of the Holy Roman Empire, to facilitate the management of common interests such as free trade and to ensure the peace along the important trade routes through the mountains. The Hohenstaufen emperors had granted these valleys reichsfrei status in the early 13th century. As reichsfrei regions, the cantons (or regions) of Uri, Schwyz, and Unterwalden were under the direct authority of the emperor without any intermediate liege lords and thus were largely autonomous. (en)
  • La expansión de la Antigua Confederación Suiza es el período de la historia de Suiza que abarca aproximadamente desde la creación de las primeras alianzas entre regiones, en 1291, hasta la Reforma Protestante en 1516. Esta época se caracterizó en los territorios alpinos por el establecimiento de alianzas, en un principio débiles, entre un número creciente de regiones y su progresivo fortalecimiento hasta formar un Estado independiente del resto de las potencias. (es)
  • A expansão da Antiga Confederação Suíça é o período da história de Suíça que abarca aproximadamente desde a criação das primeiras alianças entre regiões, em 1291, até a entrada da Reforma Protestante, em 1516. Esta época caracterizou-se nos territórios alpinos pelo estabelecimento de alianças, num princípio débis, entre um número crescente de regiões e seu progressivo fortalecimento até formar um Estado independente do resto das potências. (pt)
  • Швейцарский союз зародился как позднесредневековый союз между в то время являвшихся частью Священной Римской империи коммунами долин Центральных Альп для облегчения управления общими интересами, такими как свободная торговля и обеспечения мира на важных торговых путях через горы. Императоры из династии Гогенштауфенов в начале XIII века предоставили этим долинам статус reichsfrei, благодаря чему кантоны Ури, Швиц и Унтервальден находились под прямой властью императора без каких-либо промежуточных сеньоров и были в значительной мере автономны. (ru)
rdfs:label
  • تطور الاتحاد السويسري القديم (ar)
  • Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa (ca)
  • Entstehung und Wachstum der Alten Eidgenossenschaft (de)
  • Expansión de la Antigua Confederación Suiza (es)
  • Growth of the Old Swiss Confederacy (en)
  • Expansão da Antiga Confederação Suíça (pt)
  • Экспансия Швейцарского союза (ru)
  • Експансія Старої Швейцарської конфедерації (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:homepage
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:isPartOfMilitaryConflict of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:establishedEvent of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License