| dbo:abstract
|
- La regió asiàtica oriental (també coneguda com a Oriasiaticum, regió sino-japonesa) és la regió florística més rica en espècies dins del regne holàrtic a la zona de clima temperat d'Àsia oriental. Està reconeguda com una zona florística natural des de 1872 per August Grisebach en la seva obra Die Vegetation der Erde i delineada més tard per botànics com Ludwig Diels, Adolf Engler, i Armèn Takhtadjan. Aquesta regió asiàtica oriental està dominada per tàxons molt antics de gimnospermes i famílies de plantes llenyoses i es creu que és el bressol de la flora holàrtica. A més aquesta regió va ser poc afectada per les glaciacions del Plistocè, i molts gèneres relictes del Terciari com Metasequoia glyptostroboides, hi van trobar refugi. La seva flora inclou una trentena de famílies endèmiques, incloent-hi: Ginkgoaceae, Sciadopityaceae, Trochodendraceae, Tetracentraceae, Cercidiphyllaceae, Circaeasteraceae, Eucommiaceae, , Sargentodoxaceae, , , Rhoipteleaceae, Stachyuraceae, , , ) i de tres a sis-cents gèneres endèmics (entre ells Cephalotaxus, , , Keteleeria, Pseudolarix, Cathaya, Metasequoia, Cryptomeria, Microbiota, Akebia, , , , , , , , , , , , , , , , , , Stephanandra, , , Chaenomeles, Rhaphiolepis, , , , , , Phellodendron, Poncirus, , , , Fatsia, , , , , , , , Oreocharis, Paulownia, , , , Popoviocodonia, , , , , , , , , , , Hosta, , , , , , Aspidistra, Lycoris, Sasa, Phyllostachys, , Shibataea, Phaenosperma, Chikusichloa, Trachycarpus, . Aproximadament unes vuit altres famílies les comparteix amb l'Àsia sel sud-est tropical . Molts gèneres relictes de l'Àsia oriental com Liriodendron i Hamamelis, estan compartits amb l'Amèrica del Nord temperada, especialment en la regió atlàntica nord-americana. La regió asiàtica oriental fa frontera amb la regió circumboreal del regne holàrtic al nord, la Regió irano-turaniana a l'oest i , i al sud. Comprèn la part sud de la regió de l'extrem oriental rus, la part sud de Sakhalín, Manxúria, Corea, Japó, Taiwan, part est humida de la Xina i vall de Kali Gandaki al Nepal, incloent-hi Sikkim, nord de Birmània i extrem nord de Vietnam (parts de Tonkin). (ca)
- The Eastern Asiatic Region (also known as Oriasiaticum, Sino-Japanese Region, East Asian Region, Temperate Eastern Region) is the richest floristic region within the Holarctic Kingdom and situated in temperate East Asia. It has been recognized as a natural floristic area since 1872 August Grisebach's volume Die Vegetation der Erde and later delineated by such geobotanists as Ludwig Diels, Adolf Engler (as Temperate Eastern region), Ronald Good (as Sino-Japanese Region) and Armen Takhtajan. The Eastern Asiatic Region is dominated by very old lineages of gymnosperms and woody plant families and is thought to be the cradle of the Holarctic flora. Moreover, this floristic region wasn't significantly glaciated in the Pleistocene, and many relict Tertiary genera (such as Metasequoia glyptostroboides, ancestors of which were once common throughout the Northern Hemisphere up to subpolar latitudes) found refuge here. (en)
- La région de l'est asiatique fait partie de l'Écozone nommée Paléarctique, plus précisément en Holarctique dans la sous-division nommée boréale. La région de l'est asiatique est composée de treize provinces. Cette phytorégion est très riche, elle est dominée par un très vieux lignage de Gymnosperme.La distribution intercontinentale des genres indique que l’Asie de l’Est et l’Amérique du Nord pourraient avoir été sous la même influence climatique à travers leur histoire géologique et dans l’origine du développement de la flore. C’est pourquoi on retrouve une flore similaire entre ces deux phytorégions. (fr)
|
