| dbo:abstract
|
- Aquest article tracta sobre les característiques de la demografia d'Angola, incloent la densitat de població, ètnies, nivell d'educació, salut de la població, situació econòmica, afiliacions religioses i altres aspectes de la població. Segons les dades del cens de 2014, Angola tenia una població de 25.789.024 habitants en 2014.Ètnicament, hi ha tres grups principals, tots ells parlants de llengües bantus: els ovimbundu que representen el 37% de la població, els ambundu amb un 25%, i els bakongo el 13%. Altres grups numèricament importants són els estretament relacionats chokwes i lundes, el nganguela i nyaneka- (en ambdós casos termes de classificació representen una varietat de grups petits), els ovambo, hereros, els xindonga i grups residuals dispersos de sans. A més, les persones de raça mixta o mestiços (europea i africana) ascendeixen al voltant del 2%, amb una població petita (1%) dels blancs, principalment d'ascendència portuguesa (lusoangolesos i lusoafricans). Com a antic territori d'ultramar portuguès fins 1975, Angola té una població de 200.000 portuguesos, un nombre que ha crescut des de l'any 2000 a causa de la demanda creixent de mà d'obra qualificada a Angola. A més dels portuguesos s'hi pot trobar un nombre significatiu de persones d'altres països europeus i de diversos països d'Amèrica Llatina (especialment Brasil). Des de la dècada de 2000, molts xinesos s'hi han establert i han posat en marxa petites empreses, alhora que molts han vingut com a treballadors de les grans empreses de construcció (o altres). Els observadors afirmen que la comunitat xinesa a Angola podria incloure fins a 300.000 persones al 2010, però hom no disposa d'estadístiques fiables. El 1974/75 uns 25.000 soldats cubans van arribar a Angola per ajudar les forces del MPLA al començament de la Guerra Civil angolesa. Un cop aquesta va acabar es va iniciar un programa de cooperació per al desenvolupament massiu en el camp de la salut i l'ensenyament que va portar nombrós personal civil de Cuba. No obstant això, només un percentatge molt petit de totes aquestes persones ha estat a Angola, ja sigui per raons personals (endogàmia) o com a professionals (per exemple, metges). La denominació religiosa més gran és el catolicisme, a la qual s'adhereix la meitat de la població. Aproximadament el 26% són seguidors de les formes tradicionals de protestantisme (Congregacionalistes, metodistes, baptistes, luterans, reformats), però en les últimes dècades s'ha produït un fort creixement de les comunitats pentecostals i . El 2006, una de cada 221 persones era testimonis de Jehovà. Els originaris de Mali, Nigèria i Senegal són majoritàriament musulmans sunnites, però no constitueixen més de l'1-2% de la població. Per ara pocs angolesos professen religions africanes tradicionals i segueixen diferents religions ètniques. (ca)
- Al año 2007, Angola tiene una población de 12.263.596 habitantes. La esperanza de vida es de 37 años. Angola posee seis grupos étnicos bien definidos, de punto de vista lingüístico, hablantes todos de la lengua bantú: ovimbundu 37%, kimbundu 25%, bakongo 13%, Tucokwe 13%, Vangangela 9%, Vanyaneka 5%. Cuando se considera el punto de vista del número de hablantes, es la lengua Umbundu que sobresale. Lo más importante es que todos los hablantes quieren defender su cultura preservando sus lenguas. Actualmente las lenguas bantú de Angola tienen mucho valor con la creación de la facultad de letras y ciencias sociales, muy específicamente con el departamento de Letras dónde hay los cursos de lenguas y culturas con un acento sobre Lenguas y literaturas africanas. Además, una raza mixta (entre europeos y africanos) ascienden a un 2%, una pequeña población de blancos 1%, de ascendencia portuguesa y holandesa. Portugueses representan la población más grande de origen no angoleño, con cerca de 100.000 personas (por lo que los nativos nacidos en Angola pueden reclamar por su nacionalidad conforme a la ley portuguesa). El portugués es tanto lengua oficial como predominante. La segunda lengua de origen europeo en Angola es el español, que constituye un 4,34% en la provincia de Moxico. El promedio de hijos por mujer es de 6,27, una de las tasas más altas del mundo, lo cual está provocando un aumento poblacional nunca visto en la historia de este pobre país, con consecuencias tanto económicas como ambientales. (es)
- This article is about the demographic features of the population of Angola, including population density, ethnicity, education level, health of the populace, economic status, religious affiliations and other aspects of the population. According to 2014 census data, Angola had a population of 25,789,024 inhabitants in 2014.Ethnically, there are three main groups, each speaking a Bantu language: the Ovimbundu who represent 37% of the population, the Ambundu with 25%, and the Bakongo 13%. Other numerically important groups include the closely interrelated Chokwe and Lunda, the Ganguela and Nyaneka- (in both cases classification terms that stand for a variety of small groups), the Ovambo, the Herero, the Xindonga and scattered residual groups of San. In addition, mixed race (European and African) people amount to about 2%, with a small (1%) population of whites, mainly ethnically Portuguese. As a former overseas territory of Portugal until 1975, Angola possesses a Portuguese population of over 200,000, a number that has been growing from 2000 onwards, because of Angola's growing demand for qualified human resources. Currently, over 300,000 Angolans are white, 1 million Angolans are mixed race (black and white) and 50,000 Angolans are from China, which accounts for 1.35 million people. In 1974, white Angolans made up a population of 330,000 to 350,000 people in an overall population of 6.3 million Angolans at that time. The only reliable source on these numbers is Gerald Bender & Stanley Yoder, Whites in Angola on the Eve of Independence: The Politics of Numbers, Africa Today, 21 (4) 1974, pp. 23 – 37. Today, many Angolans who are not ethnic Portuguese can claim Portuguese nationality under Portuguese law. Estimates on the overall population are given in O País Besides the Portuguese, significant numbers of people from other European and from diverse Latin American countries (especially Brazil) can be found. From the 2000s, many Chinese have settled and started up small businesses, while at least as many have come as workers for large enterprises (construction or other). Observers claim that the Chinese community in Angola might include as many as 300,000 persons at the end of 2010, but reliable statistics are not at this stage available. In 1974/75, over 25,000 Cuban soldiers arrived in Angola to help the MPLA forces at the beginning of the Angolan Civil War. Once this was over, a massive development cooperation in the field of health and education brought in numerous civil personnel from Cuba. However, only a very small percentage of all these people has remained in Angola, either for personal reasons (intermarriage) or as professionals (e.g., medical doctors). The largest religious denomination is Catholicism, to which adheres about half the population. Roughly 26% are followers of traditional forms of Protestantism (Congregationals, Methodists, Baptista, Lutherans, Reformed), but over the last decades there has in addition been a growth of Pentecostal communities and African Initiated Churches. In 2006, one out of 221 people were Jehovah's Witnesses. Blacks from Mali, Nigeria and Senegal are mostly Sunnite Muslims, but do not make up more than 1 - 2% of the population. By now few Angolans retain African traditional religions following different ethnic faiths. (en)
- Cet article contient des statistiques sur la démographie de l'Angola. (fr)
- A população angolana é estimada em 32 milhões de habitantes ( dados de 2019 ). Cerca de 95% dos angolanos são africanos bantu, pertencentes a uma diversidade de etnias. Entre estas, a mais importante é a dos Ovimbundu que representam mais de um terço da população, seguidos dos Ambundu com cerca de um quarto, e os Bakongo com mais de 10%. Menor peso demográfico têm os Lunda - Côkwe, os Ovambo, os Nyaneka-Nkhumbi, os Ganguela e os Xindonga. Existem ainda pequenos grupos residuais de Khoisan (ocasionalmente designados como bosquímanos ou hotentotes), habitantes originais do território da Angola de hoje (e portanto pré-bantu). O habitat destas etnias, tal como existia no fim da era colonial, continua no essencial inalterado. No entanto, durante a segunda metade do século XX houve um fluxo permanente de habitantes das áreas rurais para as cidades. A seguir à independência, a Guerra Civil Angolana provocou um verdadeiro êxodo rural, de modo que neste momento (2015) um pouco mais de metade da população total de Angola vive em áreas urbanas. Neste contexto, muitos Bakongo e Ovimbundu (e contingentes bem mais limitados de outros grupos) fixaram-se em cidades fora do habitat tradicional da sua respectiva etnia. Em consequência deste movimento, existe hoje uma diversidade étnica muito acentuada em Luanda (inclusive região adjacente), mas também no Lubango, enquanto ela é relativamente mais limitada p.ex. em Benguela e no Huambo. Ao longo do período colonial constituiu-se em Angola uma população portuguesa que em 1975 contava com 320 mil a 350 mil pessoas. Entre estes, uma parte estava radicada no país a título permanente, muitas vezes na segunda ou mesmo terceira geração; a outra parte tinha vindo na fase do "colonialismo tardio" dos anos 1960/70, geralmente a título temporário. Na sua grande maioria saíram de Angola na altura da independência, mas entretanto alguns deste grupo, mas sobretudo outros portugueses, afluíram ao país nas duas últimas décadas, em busca de empregos ou de possibilidades empresariais. O número de portugueses que vivem actualmente em Angola foi estimada em aproximadamente pelo menos de 200 mil pessoas (registos consulares) em 2012, mas é provavelmente superior. Como ao mesmo tempo houve uma forte imigração de latino-americanos, especialmente brasileiros e cubanos, a população "caucasiana" voltou a constituir um grupo seguramente não inferior a 300 mil pessoas. A longa presença de portugueses em Angola esteve na origem de um número considerável de mestiços, ou seja, de pessoas de ascendência africana e europeia. Tanto em termos administrativos como em termos sociais, estes foram no tempo colonial considerados como uma "raça" distinta das "raças" branca e negra. Em ambos os termos, esta distinção continua a vigorar até ao presente. A proporção dos mestiços na população total é estimada em cerca de 2%. Por fim, formou-se a partir dos anos 1990, mas sobretudo a partir do fim da Guerra Civil em 2002, um novo grupo populacional - o dos chineses, directa ou indirectamente associados à forte presença económica da China em Angola. Há poucas fontes confiáveis sobre o seu número, mas as estimativas apontam para uma ordem de grandeza de 259 mil, em 2012. Em 2009 a estimativa era de 22 milhões de habitantes (contra 7 milhões em 1975), o que reflecte uma verdadeira explosão populacional, explicada por um aumento da natalidade, uma diminuição da mortalidade infantil e uma maior esperança de vida à nascença, ocorridas no essencial nas crescentes áreas urbanas. Uma consequência importante é o considerável rejuvenescimento da população: as crianças com menos de 14 anos constituem 46%. A densidade demográfica é globalmente baixa, com cerca de 15 habitantes por quilómetro quadrado, mas extremamente desigual: às áreas urbanas, em constante expansão, contrapõem-se grandes extensões pouco habitadas, particularmente nas províncias situadas a Leste e ao Sul do país. (pt)
- Численность населения Анголы — 25 789 024 (Перепись 2014 года). Основную часть народа Анголы составляют три этнические группы: Овимбунду (37 %), Северный мбунду (25 %) и Баконго (13 %). Остальные народности, населяющие страну — Чокве, Гангуэла, Нханека-Хумбе, Амбо, Хереро и Ксиндунга. Около 2 % населения составляют африкано-европейские мулаты, 1 % — этнические белые, преимущественно ассимилировавшиеся португальцы. Рост населения в стране составляет порядка 2 % ежегодно. В Анголе довольно велика детская смертность — в среднем 185 младенцев из 1000 умирают. Средняя продолжительность жизни ангольцев составляет всего порядка 38 лет. В 2003 году 3,9 % населения было заражено вирусом иммунодефицита (ВИЧ). Каждый год от этой болезни умирает около 21 000 человек. Более 88 % населения в Анголе — христиане. Большинство из них — католики (57 %) и протестанты (31 %). Около 4,5 % ангольцев исповедуют местные верования. Официальный государственный язык — португальский. Но широко распространены и африканские языки банту: киконго, кимбунду, умбунду, чокве, мбунда, кваньяма. Из всех африканских стран Ангола является страной, где процент говорящих на португальском языке, как на родном языке является самым высоким: по всей стране около 71,15 % из почти 25,8 миллионов жителей говорят дома на португальском языке согласно данным переписи населения, проведенной в 2014 году. Ангола является второй страной с наибольшим количеством португалоговорящих людей в мире после Бразилии. (ru)
- Населення Анголи. Чисельність населення країни 2015 року становила 19,625 млн осіб (59-те місце у світі), за даними офіційного перепису 2014 року 25,8 млн осіб. Чисельність ангольців стабільно збільшується, народжуваність 2015 року становила 38,78 ‰ (9-те місце у світі), смертність — 11,49 ‰ (29-те місце у світі), природний приріст — 2,78 % (16-те місце у світі) . (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Cet article contient des statistiques sur la démographie de l'Angola. (fr)
- Населення Анголи. Чисельність населення країни 2015 року становила 19,625 млн осіб (59-те місце у світі), за даними офіційного перепису 2014 року 25,8 млн осіб. Чисельність ангольців стабільно збільшується, народжуваність 2015 року становила 38,78 ‰ (9-те місце у світі), смертність — 11,49 ‰ (29-те місце у світі), природний приріст — 2,78 % (16-те місце у світі) . (uk)
- Aquest article tracta sobre les característiques de la demografia d'Angola, incloent la densitat de població, ètnies, nivell d'educació, salut de la població, situació econòmica, afiliacions religioses i altres aspectes de la població. (ca)
- This article is about the demographic features of the population of Angola, including population density, ethnicity, education level, health of the populace, economic status, religious affiliations and other aspects of the population. (en)
- Al año 2007, Angola tiene una población de 12.263.596 habitantes. La esperanza de vida es de 37 años. Angola posee seis grupos étnicos bien definidos, de punto de vista lingüístico, hablantes todos de la lengua bantú: ovimbundu 37%, kimbundu 25%, bakongo 13%, Tucokwe 13%, Vangangela 9%, Vanyaneka 5%. Cuando se considera el punto de vista del número de hablantes, es la lengua Umbundu que sobresale. Lo más importante es que todos los hablantes quieren defender su cultura preservando sus lenguas. Actualmente las lenguas bantú de Angola tienen mucho valor con la creación de la facultad de letras y ciencias sociales, muy específicamente con el departamento de Letras dónde hay los cursos de lenguas y culturas con un acento sobre Lenguas y literaturas africanas. Además, una raza mixta (entre euro (es)
- A população angolana é estimada em 32 milhões de habitantes ( dados de 2019 ). Cerca de 95% dos angolanos são africanos bantu, pertencentes a uma diversidade de etnias. Entre estas, a mais importante é a dos Ovimbundu que representam mais de um terço da população, seguidos dos Ambundu com cerca de um quarto, e os Bakongo com mais de 10%. Menor peso demográfico têm os Lunda - Côkwe, os Ovambo, os Nyaneka-Nkhumbi, os Ganguela e os Xindonga. Existem ainda pequenos grupos residuais de Khoisan (ocasionalmente designados como bosquímanos ou hotentotes), habitantes originais do território da Angola de hoje (e portanto pré-bantu). O habitat destas etnias, tal como existia no fim da era colonial, continua no essencial inalterado. No entanto, durante a segunda metade do século XX houve um fluxo perm (pt)
- Численность населения Анголы — 25 789 024 (Перепись 2014 года). Основную часть народа Анголы составляют три этнические группы: Овимбунду (37 %), Северный мбунду (25 %) и Баконго (13 %). Остальные народности, населяющие страну — Чокве, Гангуэла, Нханека-Хумбе, Амбо, Хереро и Ксиндунга. Около 2 % населения составляют африкано-европейские мулаты, 1 % — этнические белые, преимущественно ассимилировавшиеся португальцы. В 2003 году 3,9 % населения было заражено вирусом иммунодефицита (ВИЧ). Каждый год от этой болезни умирает около 21 000 человек. (ru)
|
