| dbo:abstract
|
- La Danse macabre (Dansa macabra), op. 40, és un poema simfònic de Camille Saint-Saëns compost el 1874 tot inspirant-se d'un poema de recreant l'antiga superstició de la Dansa de la Mort. És una de les composicions més populars del seu autor. L'obra, estrenada a París el 24 de gener de 1875, descriu la mort tocant el violí a mitjanit. Al seu ritme, els esquelets ballen al voltant d'una tomba. A l'alba, amb el cant del gall, els morts tornen a les seves tombes. La primera vegada que Danse macabre es va estrenar en públic no va tenir bona recepció. El crític musical Roger Nichols esmenta que les novetats musicals de Saint-Saëns van produir reaccions adverses amb acusacions de ser «una versió deformada del Dies irae» i de ser «un horrible solo esgarrapat de violí». Segons Nichols, l'ús del xilòfon i les hipnòtiques repeticions van constituir un avanç del posterior Bolero de Ravel. (ca)
- Tanec kostlivců (v originále Danse macabre), Op. 40, je symfonická báseň pro orchestr, zkomponovaná roku 1874 francouzským skladatelem Camille Saint-Saënsem. Je napsaná v tónině g moll. Původně vznikla jako píseň pro sólový hlas a klavír, kterou Saint-Saëns napsal v roce 1872 na text básníka Henriho Cazalise, založený na staré francouzské pověsti. Teprve dva roky po této verzi Saint-Saëns skladbu přepsal pro orchestr, lidský hlas nahradily sólové housle. (cs)
- Ο Μακάβριος Χορός, έργο 40 (προφορά: dɑ̃s ma.kabʁ) είναι συμφωνικό ποίημα για ορχήστρα που γράφτηκε, το 1874, από από τον Γάλλο μουσικό Καμίγ Σαιν-Σανς. Το κομμάτι γράφτηκε στη Σολ ελάσσονα. Αρχικά, το κομμάτι δημιουργήθηκε το 1872, ως τραγούδι για φωνή και πιάνο, βασισμένο σε ένα ποίημα του Ανρί Καζαλίς. Παρόλα αυτά, δύο χρόνια αργότερα, ο Σαιν-Σανς το δούλεψε από την αρχή και αντικατέστησε τη φωνή με βιολί. Λίγο μετά την πρώτη του εκτέλεση, ο Φραντς Λιστ, το διασκεύασε σε πιάνο, S.555. Το κομμάτι δεν σταμάτησε να εμπνέει κι άλλες μορφές τεχνών, αφού χρησιμοποιήθηκε από πολλά τηλεοπτικά και κινηματογραφικά έργα. (el)
- Der Danse Macabre (dt. „Totentanz“), op. 40, ist eine Sinfonische Dichtung des französischen Komponisten Camille Saint-Saëns. (de)
- Danse macabre, Op. 40, is a tone poem for orchestra, written in 1874 by the French composer Camille Saint-Saëns. It premiered 24 January 1875. It is in the key of G minor. It started out in 1872 as an art song for voice and piano with a French text by the poet Henri Cazalis, which is based on an old French superstition. In 1874, the composer expanded and reworked the piece into a tone poem, replacing the vocal line with a solo violin part. (en)
- La «Danza macabra» (Danka makabre), opus 40, es un poema sinfónico compuesto en 1874 por Camille Saint-Saëns, inspirándose en un poema de Henri Cazalis recreando la antigua superstición de la Danza de la Muerte. Es la pieza más popular del compositor. La obra, estrenada en París el 24 de enero de 1875, describe a la Muerte tocando el violín a medianoche. A su ritmo, los esqueletos bailan alrededor de una tumba. Al amanecer, con el canto del gallo, los muertos vuelven a sus tumbas. (es)
- La Danse macabre, opus 40, est un poème symphonique en sol mineur composé en 1874 par Camille Saint-Saëns d'après le poème d'Henri Cazalis Égalité-Fraternité, tiré des Heures sombres, quatrième partie de son recueil L'Illusion paru en 1875. Elle est jouée pour la première fois à Paris le 24 janvier 1875, sous la direction d'Édouard Colonne. Contrairement à la légende, la Danse macabre n'a été ni chahutée ni sifflée à la première de Colonne, ni à la seconde audition, le 7 février 1875. Colonne dut même la bisser. En revanche, elle le fut chez Pasdeloup, lorsque ce dernier la présenta le 24 octobre de la même année. C'est aujourd'hui un morceau célèbre. (fr)
- 『死の舞踏』（しのぶとう、フランス語：Danse macabre）作品40, R. 171は、カミーユ・サン＝サーンスが作曲した交響詩である。サン＝サーンスの作曲した4つの交響詩の中では最も有名な作品である。 (ja)
- Danza Macabra op. 40 (Danse macabre) è un breve poema sinfonico composto nel 1874 da Camille Saint-Saëns che nacque come Chanson (voce e pianoforte) e fu successivamente strumentata. (it)
- ( 중세 우화에 관해서는 《죽음의 무도》 문서를 보십시오.) 《죽음의 무도 사단조 작품번호 40》(-舞蹈, 프랑스어: Danse macabre 당스 마카브르[*])는 1874년 프랑스의 작곡가 카미유 생상스가 작곡한 교향시이다. 이 곡은 시인 (Henry Cazalis)가 오래된 프랑스 괴담 죽음의 무도를 바탕으로 쓴 시에서 영감을 얻어 1872년에 작곡된 성악과 피아노를 위한 예술가곡으로 시작하였다. 1874년에 작곡가가 작품을 표제 음악의 하나인 음시로 확장 및 편곡하고 성악 부분을 바이올린 독주로 갈음했다. (ko)
- De Danse macabre is een symfonisch gedicht van de Franse componist Camille Saint-Saëns, (1835-1921). Het werk ging op 24 januari 1875 in première onder Édouard Colonne. Voorloper van het orkestwerk was een lied met pianobegeleiding uit 1872. (nl)
- Danse macabre (Taniec śmierci) opus 40 – poemat symfoniczny Camille’a Saint-Saënsa z 1874 roku. Premiera odbyła się 24 stycznia 1875. Używana jest także nazwa Taniec szkieletów. Utwór powstał pod wpływem wiersza francuskiego poety Henryka Cazalisa, nawiązującego do popularnego w literaturze i sztuce od czasów średniowiecza tematu tańca śmierci. Pod względem budowy formalnej Danse macabre jest rozbudowanym walcem z dwoma tematami w opracowaniu wariacyjnym. Kompozytor wykorzystał ilustracyjne możliwości ksylofonu, w którego suchej i twardej barwie dźwięku wyraźnie jest słyszalny klekot szkieletów wirujących w tańcu. Programowe treści utworu są bardzo czytelne: jest północ. Rozstrojonym głosem gęśli (solo skrzypcowe) śmierć sprasza duchy. Zabawie, narastającej w coraz bardziej dzikim tańcu, kładzie kres pianie koguta o świcie (grane na oboju). W zanikającym zawodzeniu śmierci jest zapowiedź dnia. (pl)
- Danse macabre (Dödsdansen) är en symfonisk dikt (op. 40) av Camille Saint-Saëns från 1874. Kompositören fick inspiration till verket av dikt om de dödas dans natten till Alla helgons dag. Först skrev han musiken i form av en sång men omarbetade sedan den till en symfonisk dikt. Verket gjorde ingen större lycka när det första gången framfördes 1875. Åhörarna tyckte att musiken var alltför egendomlig. Men stämningen slog snart om och den succé verket sedermera gjorde föranledde kompositören att arrangera musiken för två pianon. Franz Liszt omarbetade den för solopiano. För att mana fram intryck av de dödas dans använde Saint-Saëns egendomliga, klangverkningar. Xylofonen använde han för att återge rasslandet av skeletten. I fri prosaöversättning är diktens innehåll följande: "Genom sönderrivna moln bryter då och då en månstråle fram. Tolv tunga slag hörs då från kyrktornet. Då sista slaget dör bort ljuder sällsamma toner från kyrkogården. Månljuset faller på en ohygglig gestalt. Det är döden som sitter på en gravsten och stämmer sin fiol, ihåligt och falskt. Man hör skrik och jämmer i gravarna och vinden rister klagande i de nakna trädkronorna. De dystra tonerna från dödens förstämda fiol kallar fram de döda ur gravarna. I vita svepningar fladdrar de runt i en demonisk dans. Ihåliga skrik och fasansfulla skratt river sönder gravfriden. Allt vildare jagar de rasslande skeletten omkring Döden, som stampar takten med sin klapprande fot. Då – som gripna av ett ohyggligt varsel – stannar skeletten. I den isande blåsten hörs inte Dödens musik. En skälvning går genom de dödas skara. De grinande skallarna vänds mot den bleka månen som om de lyssnade. Men åter skär Dödens hetsande toner genom stillheten. Åter störtar de döda sig in i dansen vildare än förut. Vinden tjuter med i den ohyggliga kören, och de nakna lindarna jämrar sig. Plötsligt stannar Döden upp sitt spel och i stillheten som följer hör man ljudet av en galande tupp. De döda skyndar tillbaka till gravarna och den fantastiska synen upplöses i ljuset av den gryende dagen." Tolv dämpande slag på harpan anger midnattstimman. Orkestern sätter in med ett valsartat teman som tas upp av flöjten. "Dödens" violin, stämd i g-d-a-ess, tränger igenom musiken, som efterhand växer intensifieras. Xylofonen frammanar stampandet av Dödens häl mot gravstenen och de dödas dans. Brottstycken av Dies irae smälter ihop med dansrytmerna. Mot slutet hörs oboen mitt i stillheten. Det är hanegället. Hornen signalerar och dagen är inne. De sista tonerna från orkestern och det ohyggliga ljudet av den förstämda violinen dör bort. (sv)
- «Пляска смерти» (фр. Danse macabre) Op. 40 — симфоническая поэма французского композитора Камиля Сен-Санса, созданная в 1874 году по стихотворению «Равенство, братство» (фр. Égalité-Fraternité) поэта Анри Казалиса, в котором описывается ночная пляска скелетов на кладбище под стук каблуков Смерти, играющей на скрипке. Посвящена пианистке Каролине Монтиньи-Ремори. Впервые симфоническая поэма была исполнена 24 января 1875 года в концерте дирижёра Эдуара Колонна в зале Шатле. «Пляска смерти» — одно из наиболее известных и репертуарных сочинений Сен-Санса. (ru)
- 《骷髏之舞》（法語：Danse Macabre），作品40，又名《死之舞》，是法國作曲家聖桑的管絃樂作品。此曲本源自1872年的一首藝術歌曲，1874年將原曲改成為管絃樂作品，並於1875年1月24日於巴黎由指揮作首演。可惜當時並未受到觀眾的欣賞，尤其是對於他運用了木琴那種刺耳的效果，認為是低俗的趣味。不過，現今《骷髏之舞》已經成為了其中一首受一般人所認識的正統音樂曲目之一。 本曲是題獻給聖桑的好朋友，鋼琴家蕾米尼（Caroline Montigny-Rémaury）。 (zh)
- Danse macabre, Op. 40 (укр. Танець смерті) — симфонічна поема французького композитора Каміля Сен-Санса, написана у 1874 році. Прем'єра відбулася 24 січня 1875 року у Парижі під керівництвом Едуара Колонна. Композиція була написана на основі віршів французького поета . (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Tanec kostlivců (v originále Danse macabre), Op. 40, je symfonická báseň pro orchestr, zkomponovaná roku 1874 francouzským skladatelem Camille Saint-Saënsem. Je napsaná v tónině g moll. Původně vznikla jako píseň pro sólový hlas a klavír, kterou Saint-Saëns napsal v roce 1872 na text básníka Henriho Cazalise, založený na staré francouzské pověsti. Teprve dva roky po této verzi Saint-Saëns skladbu přepsal pro orchestr, lidský hlas nahradily sólové housle. (cs)
- Ο Μακάβριος Χορός, έργο 40 (προφορά: dɑ̃s ma.kabʁ) είναι συμφωνικό ποίημα για ορχήστρα που γράφτηκε, το 1874, από από τον Γάλλο μουσικό Καμίγ Σαιν-Σανς. Το κομμάτι γράφτηκε στη Σολ ελάσσονα. Αρχικά, το κομμάτι δημιουργήθηκε το 1872, ως τραγούδι για φωνή και πιάνο, βασισμένο σε ένα ποίημα του Ανρί Καζαλίς. Παρόλα αυτά, δύο χρόνια αργότερα, ο Σαιν-Σανς το δούλεψε από την αρχή και αντικατέστησε τη φωνή με βιολί. Λίγο μετά την πρώτη του εκτέλεση, ο Φραντς Λιστ, το διασκεύασε σε πιάνο, S.555. Το κομμάτι δεν σταμάτησε να εμπνέει κι άλλες μορφές τεχνών, αφού χρησιμοποιήθηκε από πολλά τηλεοπτικά και κινηματογραφικά έργα. (el)
- Der Danse Macabre (dt. „Totentanz“), op. 40, ist eine Sinfonische Dichtung des französischen Komponisten Camille Saint-Saëns. (de)
- Danse macabre, Op. 40, is a tone poem for orchestra, written in 1874 by the French composer Camille Saint-Saëns. It premiered 24 January 1875. It is in the key of G minor. It started out in 1872 as an art song for voice and piano with a French text by the poet Henri Cazalis, which is based on an old French superstition. In 1874, the composer expanded and reworked the piece into a tone poem, replacing the vocal line with a solo violin part. (en)
- La «Danza macabra» (Danka makabre), opus 40, es un poema sinfónico compuesto en 1874 por Camille Saint-Saëns, inspirándose en un poema de Henri Cazalis recreando la antigua superstición de la Danza de la Muerte. Es la pieza más popular del compositor. La obra, estrenada en París el 24 de enero de 1875, describe a la Muerte tocando el violín a medianoche. A su ritmo, los esqueletos bailan alrededor de una tumba. Al amanecer, con el canto del gallo, los muertos vuelven a sus tumbas. (es)
- La Danse macabre, opus 40, est un poème symphonique en sol mineur composé en 1874 par Camille Saint-Saëns d'après le poème d'Henri Cazalis Égalité-Fraternité, tiré des Heures sombres, quatrième partie de son recueil L'Illusion paru en 1875. Elle est jouée pour la première fois à Paris le 24 janvier 1875, sous la direction d'Édouard Colonne. Contrairement à la légende, la Danse macabre n'a été ni chahutée ni sifflée à la première de Colonne, ni à la seconde audition, le 7 février 1875. Colonne dut même la bisser. En revanche, elle le fut chez Pasdeloup, lorsque ce dernier la présenta le 24 octobre de la même année. C'est aujourd'hui un morceau célèbre. (fr)
- 『死の舞踏』（しのぶとう、フランス語：Danse macabre）作品40, R. 171は、カミーユ・サン＝サーンスが作曲した交響詩である。サン＝サーンスの作曲した4つの交響詩の中では最も有名な作品である。 (ja)
- Danza Macabra op. 40 (Danse macabre) è un breve poema sinfonico composto nel 1874 da Camille Saint-Saëns che nacque come Chanson (voce e pianoforte) e fu successivamente strumentata. (it)
- ( 중세 우화에 관해서는 《죽음의 무도》 문서를 보십시오.) 《죽음의 무도 사단조 작품번호 40》(-舞蹈, 프랑스어: Danse macabre 당스 마카브르[*])는 1874년 프랑스의 작곡가 카미유 생상스가 작곡한 교향시이다. 이 곡은 시인 (Henry Cazalis)가 오래된 프랑스 괴담 죽음의 무도를 바탕으로 쓴 시에서 영감을 얻어 1872년에 작곡된 성악과 피아노를 위한 예술가곡으로 시작하였다. 1874년에 작곡가가 작품을 표제 음악의 하나인 음시로 확장 및 편곡하고 성악 부분을 바이올린 독주로 갈음했다. (ko)
- De Danse macabre is een symfonisch gedicht van de Franse componist Camille Saint-Saëns, (1835-1921). Het werk ging op 24 januari 1875 in première onder Édouard Colonne. Voorloper van het orkestwerk was een lied met pianobegeleiding uit 1872. (nl)
- «Пляска смерти» (фр. Danse macabre) Op. 40 — симфоническая поэма французского композитора Камиля Сен-Санса, созданная в 1874 году по стихотворению «Равенство, братство» (фр. Égalité-Fraternité) поэта Анри Казалиса, в котором описывается ночная пляска скелетов на кладбище под стук каблуков Смерти, играющей на скрипке. Посвящена пианистке Каролине Монтиньи-Ремори. Впервые симфоническая поэма была исполнена 24 января 1875 года в концерте дирижёра Эдуара Колонна в зале Шатле. «Пляска смерти» — одно из наиболее известных и репертуарных сочинений Сен-Санса. (ru)
- 《骷髏之舞》（法語：Danse Macabre），作品40，又名《死之舞》，是法國作曲家聖桑的管絃樂作品。此曲本源自1872年的一首藝術歌曲，1874年將原曲改成為管絃樂作品，並於1875年1月24日於巴黎由指揮作首演。可惜當時並未受到觀眾的欣賞，尤其是對於他運用了木琴那種刺耳的效果，認為是低俗的趣味。不過，現今《骷髏之舞》已經成為了其中一首受一般人所認識的正統音樂曲目之一。 本曲是題獻給聖桑的好朋友，鋼琴家蕾米尼（Caroline Montigny-Rémaury）。 (zh)
- Danse macabre, Op. 40 (укр. Танець смерті) — симфонічна поема французького композитора Каміля Сен-Санса, написана у 1874 році. Прем'єра відбулася 24 січня 1875 року у Парижі під керівництвом Едуара Колонна. Композиція була написана на основі віршів французького поета . (uk)
- La Danse macabre (Dansa macabra), op. 40, és un poema simfònic de Camille Saint-Saëns compost el 1874 tot inspirant-se d'un poema de recreant l'antiga superstició de la Dansa de la Mort. És una de les composicions més populars del seu autor. L'obra, estrenada a París el 24 de gener de 1875, descriu la mort tocant el violí a mitjanit. Al seu ritme, els esquelets ballen al voltant d'una tomba. A l'alba, amb el cant del gall, els morts tornen a les seves tombes. La primera vegada que Danse macabre es va estrenar en públic no va tenir bona recepció. El crític musical Roger Nichols esmenta que les novetats musicals de Saint-Saëns van produir reaccions adverses amb acusacions de ser «una versió deformada del Dies irae» i de ser «un horrible solo esgarrapat de violí». Segons Nichols, l'ús del xi (ca)
- Danse macabre (Taniec śmierci) opus 40 – poemat symfoniczny Camille’a Saint-Saënsa z 1874 roku. Premiera odbyła się 24 stycznia 1875. Używana jest także nazwa Taniec szkieletów. Utwór powstał pod wpływem wiersza francuskiego poety Henryka Cazalisa, nawiązującego do popularnego w literaturze i sztuce od czasów średniowiecza tematu tańca śmierci. (pl)
- Danse macabre (Dödsdansen) är en symfonisk dikt (op. 40) av Camille Saint-Saëns från 1874. Kompositören fick inspiration till verket av dikt om de dödas dans natten till Alla helgons dag. Först skrev han musiken i form av en sång men omarbetade sedan den till en symfonisk dikt. Verket gjorde ingen större lycka när det första gången framfördes 1875. Åhörarna tyckte att musiken var alltför egendomlig. Men stämningen slog snart om och den succé verket sedermera gjorde föranledde kompositören att arrangera musiken för två pianon. Franz Liszt omarbetade den för solopiano. (sv)
|
