| dbo:abstract
|
- Bel·lovès o Bellovesus (en llatí) fou un llegendari cap del poble gal dels bitúrigs, que es creu va viure al voltant de l'any 600 d.C. Segons una llegenda recollida per Tit Livi (Titus Livi), el rei Ambicat, que vivia a les planes riberenques del Roine, va enviar els fills de la seva germana, els caps guerrers Bel·lovès i Segovès (o Segovesus), a la recerca de noves terres per habitar, amb motiu de la superpoblació que patien a la seva pàtria. Mentre Segovès va explorar el Bosc Hercini,que es creu que podria equivaldre a la Vall del Danubi, se suposa que Bel·lovès va dirigir la invasió gal·la de la zona del nord de la Península Itàlica, on hi havia els aedui, amb un gran exèrcit d'infanteria i cavalleria integrat per gent de les tribus gal·les dels bitúrigs, arverns, senons, ambarres, carnuts i aulercs. La invasió es produí durant el regnat del cinquè rei de Roma, el també llegendari Tarquini Prisc (Tarquinus Priscus) (616–579 d.C.), conquerint, presumptament, el poble dels etruscs i fundant la ciutat de Mediolànum (actual Milà). Bel·lovès va veure al lloc indicat una truja de senglar amb la particularitat de tenir els cabells molt llargs a la part davantera del cos (una truja semi-peluda), que era el mateix animal que el cap gal ostentava al seu escut. Bel·lovès va creure reconèixer en el signe la voluntat divina i, per tant, va decidir construir la seva ciutat en aquell lloc i anomenar-la Medio-lanum. En memòria d’aquesta llegenda i de la consagració del nom de la ciutat de Milà a la truja semi-peluda, avui es pot observar en un dels pilars del Broletto, al costat de la Via Mercanti de Milà, un baix relleu que representa un senglar salvatge. (ca)
- Belloveso (600 a.K.) estis laŭ legendo princo gaŭla, citita en la rakonto de la historiisto Livio kiel legenda fondinto de la urbo de Milano. (eo)
- Bellovesus (Gaulish: 'Worthy of Power') is a legendary Gallic chief of the Bituriges, said to have lived ca. 600 BC. According to a legend recounted by Livy, the king Ambigatus sent his sister's sons Bellovesus and Segovesus in search of new lands to settle because of overpopulation in their homeland. While Segovesus headed towards the Hercynian Forest, Bellovesus is said to have led the Gallic invasion of the Po Valley during the legendary reign of the fifth king of Rome, Tarquinius Priscus (616–579 BC), where he allegedly conquered the Etruscans and founded the city of Mediolanum (Milan). (en)
- Bellovesus ist eine Gestalt der gallischen Sage. Er soll um 600 oder 400 v. Chr. mit seinem Volk in Oberitalien eingefallen sein. Die Bellovesus-Sage wird von dem römischen Geschichtsschreiber Titus Livius in seinem Werk Ab urbe condita überliefert. Ihm zufolge soll Bellovesus der Sohn der Schwester des Königs Ambicatus gewesen sein. Seine Familie gehörte zum Stamm der Biturigen, die zu dieser Zeit der mächtigste gallische Stamm waren und daher jeweils den König von ganz Gallien stellten. In dieser Zeit sei die Bevölkerung Galliens so stark gewachsen, dass es nötig wurde, neue Siedlungsgebiete zu erschließen. Bellovesus und sein Bruder Segovesus wurden mit dieser Aufgabe betraut. Während Segovesus von den Göttern ein Zeichen bekam, im Herkynischen Wald nach neuen Gebieten zu suchen, wurde Bellovesus nach Oberitalien, in die spätere Provinz Gallia cisalpina, geleitet. Bellovesus nahm angeblich die überschüssige Bevölkerung von sechs Stämmen mit auf den Zug über die Alpen: Biturigen, Arverner, Senonen, Haeduer, Ambarrer, Karnuten und Aulerker. Die Alpen stellten für den Zug jedoch zunächst eine unüberwindliche Hürde dar. Erst nachdem Bellovesus einige Griechen, die im Gebiet der Salluvier gelandet waren, bei der Gründung von Massilia (Marseille) unterstützt hatte und damit einem göttlichen Wink gefolgt war, gelang die Überquerung der Alpen durch einen Pass im Gebiet der Tauriner. In Italien angekommen, besiegten die Gallier die Etrusker beim Fluss Tessin und siedelten in einem Gebiet, das Insubrien genannt wurde. Hier gründete Bellovesus die Stadt Mediolanum, heute Mailand. (de)
- Beloveso (latín: Bellovesus) fue un legendario rey de los galos. Vivió alrededor del siglo VII a. C. y se le recuerda por haber invadido el norte de Italia con su pueblo durante el reinado del rey romano Tarquinio Prisco, aunque los restos arqueológicos asocian la expansión de los galos en la península Itálica en torno al siglo VI a. C. El historiador Tito Livio afirma que Beloveso era el hijo de la hermana del rey . Su familia pertenecía a la tribu de los bituriges, que en su época eran la tribu gala más poderosa y que solía elegir al caudillo de todos los galos. Asimismo, en tiempo de Beloveso las Galias se encontraban superpobladas, así que se hizo necesario buscar nuevos territorios para asentarse. Beloveso y su hermano se encargaron de este cometido. Mientras que Segoveso fue elegido por los dioses -es decir, por el azar, una indicación de que buscara nuevas tierras en el Bosque Hercínico-, Beloveso se dirigió al norte de la actual Italia. Se supone que Beloveso lideraba un grupo de seis tribus galas que atravesaron los Alpes: bituriges, arvernos, senones, heduos, ambarros, carnutes y aulercos. En su viaje, los Alpes se convirtieron en un obstáculo difícil de atravesar, y sólo después de que Beloveso recibiera ayuda de los griegos de la zona, que habían creado el asentamiento portuario de Massilia (Marsella), consiguió atravesar las montañas hacia el 600 a. C., siguiendo una señal divina que le llevó a cruzar un paso en la zona de los taurinos. Tras haber llegado a Italia, los galos derrotaron a los etruscos cerca del río Tesino y se asentaron en la zona, a la que llamaron Insubria. Allí Beloveso fundó la ciudad de Mediolanum, actualmente Milán. (es)
- Bellovesos est un notable biturige (gaulois) du VIe siècle av. J.-C., mentionné dans Histoire romaine de Tite-Live comme le meneur d'une troupe gauloise s'installant en Italie du Nord. Il est considéré comme légendaire, son historicité n’est pas avérée. (fr)
- Belloveso (ante 600 a.C. – ...) è stato un principe gallo, citato nel racconto dello storico Livio come leggendario fondatore della città di Milano. (it)
|
| rdfs:comment
|
- Belloveso (600 a.K.) estis laŭ legendo princo gaŭla, citita en la rakonto de la historiisto Livio kiel legenda fondinto de la urbo de Milano. (eo)
- Bellovesus (Gaulish: 'Worthy of Power') is a legendary Gallic chief of the Bituriges, said to have lived ca. 600 BC. According to a legend recounted by Livy, the king Ambigatus sent his sister's sons Bellovesus and Segovesus in search of new lands to settle because of overpopulation in their homeland. While Segovesus headed towards the Hercynian Forest, Bellovesus is said to have led the Gallic invasion of the Po Valley during the legendary reign of the fifth king of Rome, Tarquinius Priscus (616–579 BC), where he allegedly conquered the Etruscans and founded the city of Mediolanum (Milan). (en)
- Bellovesos est un notable biturige (gaulois) du VIe siècle av. J.-C., mentionné dans Histoire romaine de Tite-Live comme le meneur d'une troupe gauloise s'installant en Italie du Nord. Il est considéré comme légendaire, son historicité n’est pas avérée. (fr)
- Belloveso (ante 600 a.C. – ...) è stato un principe gallo, citato nel racconto dello storico Livio come leggendario fondatore della città di Milano. (it)
- Bel·lovès o Bellovesus (en llatí) fou un llegendari cap del poble gal dels bitúrigs, que es creu va viure al voltant de l'any 600 d.C. Segons una llegenda recollida per Tit Livi (Titus Livi), el rei Ambicat, que vivia a les planes riberenques del Roine, va enviar els fills de la seva germana, els caps guerrers Bel·lovès i Segovès (o Segovesus), a la recerca de noves terres per habitar, amb motiu de la superpoblació que patien a la seva pàtria. Mentre Segovès va explorar el Bosc Hercini,que es creu que podria equivaldre a la Vall del Danubi, se suposa que Bel·lovès va dirigir la invasió gal·la de la zona del nord de la Península Itàlica, on hi havia els aedui, amb un gran exèrcit d'infanteria i cavalleria integrat per gent de les tribus gal·les dels bitúrigs, arverns, senons, ambarres, carn (ca)
- Bellovesus ist eine Gestalt der gallischen Sage. Er soll um 600 oder 400 v. Chr. mit seinem Volk in Oberitalien eingefallen sein. Die Bellovesus-Sage wird von dem römischen Geschichtsschreiber Titus Livius in seinem Werk Ab urbe condita überliefert. Ihm zufolge soll Bellovesus der Sohn der Schwester des Königs Ambicatus gewesen sein. Seine Familie gehörte zum Stamm der Biturigen, die zu dieser Zeit der mächtigste gallische Stamm waren und daher jeweils den König von ganz Gallien stellten. In dieser Zeit sei die Bevölkerung Galliens so stark gewachsen, dass es nötig wurde, neue Siedlungsgebiete zu erschließen. Bellovesus und sein Bruder Segovesus wurden mit dieser Aufgabe betraut. Während Segovesus von den Göttern ein Zeichen bekam, im Herkynischen Wald nach neuen Gebieten zu suchen, wurde (de)
- Beloveso (latín: Bellovesus) fue un legendario rey de los galos. Vivió alrededor del siglo VII a. C. y se le recuerda por haber invadido el norte de Italia con su pueblo durante el reinado del rey romano Tarquinio Prisco, aunque los restos arqueológicos asocian la expansión de los galos en la península Itálica en torno al siglo VI a. C. (es)
|
