Zèfir
|
No s'ha de confondre amb safir. |
_-_Flora_And_Zephyr_(1875).jpg)  | |
| Tipus | vents |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Parella | Podarge |
| Cònjuge | Cloris i Iris |
| Mare | Eos |
| Pare | Astreu |
| Fills | Aures, Eros, Bali, Xantos, Carpos, Aríon i Potos |
| Germans | Bòreas, Euros i Notos |
Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic Ζέφυρος Zéphyros) era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri. És el fill d'Astreu (o d'Èol) i d'Eos.
Era considerat el més suau i benigne, especialment des que s'enamorà de Cloris, deessa de la primavera, que apaivagà el seu caràcter. De la seua unió va néixer Carpo.
També s'enamorà de Jacint, però el noi preferia l'amor d'Apol·lo i, segons expliquen, el va matar per gelosia desviant un disc que Apol·lo havia llançat.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 221.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zèfir