Vés al contingut

Selecció de futbol del Brasil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Selecció de futbol del Brasil
ÀliesCanarinha
A Seleção
Verde-Amarela
AssociacióConfederació Brasilera de Futbol
ConfederacióCONMEBOL
SeleccionadorTite
CapitàMarcelo i Neymar
Més participacionsCafu (142)[1][2]
Màxim golejadorPelé (77)[2]
EstadiMaracanã
Morumbi
Mineirão
Codi FIFABRA
Classificació FIFA5
Millor clas. FIFA1 (1993–2007, 2009–10)
Pitjor clas. FIFA8 (Agost del 1993)
Primer partit
Argentina Argentina 3–0 Brasil Brasil
(Buenos Aires, Argentina; 20 Setembre, 1914)
Major victòria
Brasil Brasil 14–0 Nicaragua Nicaragua
(Ciutat de Mèxic; 17 d'octubre, 1975)[3]
Major derrota
Alemanya Alemanya 7–1 Brasil Brasil
(Belo Horizonte, 8 juliol 2014)
Copa del Món
Participacions22 (Primera el 1930)
Millor resultatCampions (1958, 1962,
1970, 1994, 2002)
Copa Amèrica
Participacions37 (Primera el 1916)
Millor resultatCampions (1919, 1922,
1949, 1989, 1997, 1999,
2004, 2007, 2019)
Copa Confederacions
Participacions7 (Primera el 1997)
Millor resultatCampions (1997, 2005, 2009, 2013)

La selecció de futbol del Brasil representa al Brasil a les competicions internacionals de futbol. És controlada per la Confederació Brasilera de Futbol.

Història

[modifica]

El primer partit de la selecció brasilera fou el 1914 enfront l'Exeter City F.C. anglès, a Laranjeiras Estadi (Fluminense), vencent per 2 a 0. La primera gran actuació internacional de la selecció fou a la Copa del Món de Futbol 1938 de França on, de la mà del golejador Leônidas da Silva acabà en tercera posició. L'any 1950 la confederació brasilera organitzà la Copa del Món. Brasil era la gran favorita i el seu triomf a casa semblava clar, però perdé la final contra l'Uruguai per 2 a 1 en un encontre que fou conegut com el Maracanaço. Una de les conseqüències de la final fou el canvi d'uniforme, fins aleshores blanc, a l'actual groc i blau.

La selecció brasilera, malgrat aquesta derrota, es recuperà i de la mà de Pelé, juntament amb altres figures com Djalma Santos, Nílton Santos, Didi, Zito o Garrincha. Guanyà els campionats del món de 1958 i 1962. Al mundial de 1966 no aconseguí una gran actuació, en part per la lesió que sofrí Pelé, però quatre anys més tard, el 1970, tornà a ser campió de la mà d'una nova fornada de grans jugadors que acompanyaren Pelé al títol, com Carlos Alberto, Jairzinho, Tostão, Gérson o Rivelino. Brasil s'adjudicà la copa Jules Rimet en propietat. Després de la retirada de Pelé, la selecció brasilera estigué uns anys a un segon nivell malgrat tenir bons conjunts, com el del mundial de 1982, on tot i ser un dels grans favorits amb jugadors com Zico, Falcão o Sócrates, fou eliminat per Itàlia.

El següent títol mundial arribà el 1994 als Estats Units, amb Romário de principal estrella. Quatre anys més tard perdé la final contra França, però el 2002 tornà a la primera posició mundial de la mà de la darrera fornada de grans jugadors, l'anomenada tres erres, Ronaldo, Rivaldo i Ronaldinho.

L'any 2002, després de guanyar la seva cinquena Copa del Món de Futbol, fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

Equipació

[modifica]

Evolució de l'uniforme de la selecció:[4]

1914
1916
1917
1918
1919-1938
1939-1944
1945-1953
1953
1954-avui
1958-avui (2a)

Participacions en la Copa del Món

[modifica]

     Campions      Finalistes      Tercers      Quarts

Un requadre vermell indica que eren amfitrions del campionat.
Historial a la Copa del Món
Edició Ronda Posició PJ PG PE PP GF GC
Uruguai 1930 Primera ronda 6s 2 1 0 1 5 2
Itàlia 1934 Primera ronda 14s 1 0 0 1 1 3
França 1938 Tercera posició 3s 5 3 1 1 14 11
Brasil 1950 Finalista 2s 6 4 1 1 22 6
Suïssa 1954 Quarts de final 5s 3 1 1 1 8 5
Suècia 1958 Campions 1s 6 5 1 0 16 4
Xile 1962 Campions 1s 6 5 1 0 14 5
Anglaterra 1966 Primera ronda 11s 3 1 0 2 4 6
Mèxic 1970 Campions 1s 6 6 0 0 19 7
Alemanya Occidental 1974 Quarta posició 4s 7 3 2 2 6 4
Argentina 1978 Tercera posició 3s 7 4 3 0 10 3
Espanya 1982 Segona ronda 5s 5 4 0 1 15 6
Mèxic 1986 Quarts de final 5s 5 4 1 0 10 1
Itàlia 1990 Vuitens de final 9s 4 3 0 1 4 2
Estats Units d'Amèrica 1994 Campions 1s 7 5 2 0 11 3
França 1998 Finalistes 2s 7 4 1 2 14 10
Corea del Sud Japó 2002 Campions 1s 7 7 0 0 18 4
Alemanya 2006 Quarts de final 5s 5 4 0 1 10 2
Sud-àfrica 2010 Quarts de final 6s 5 3 1 1 9 4
Brasil 2014 Quarta posició 4s 7 3 2 2 11 14
Rússia 2018 Quarts de final 6s 5 3 1 1 8 3
Qatar 2022 Quarts de final 7s 5 3 1 1 8 3
Canadà Mèxic Estats Units d'Amèrica 2026 Pendent
EspanyaMarrocPortugal 2030
Aràbia Saudita 2034
Total 5 Títols 114 76 19 19 237 108


Participacions en la Copa Amèrica

[modifica]
  • 1956 - Quarta posició
  • 1957 - Finalistes
  • 1959 - Finalistes
  • 1959 - Tercera posició
  • 1963 - Quarta posició
  • 1967 - No participà
  • 1975 - Semifinals
  • 1979 - Semifinals
  • 1983 - Finalistes
  • 1987 - Primera ronda

Participacions en els Jocs Panamericans

[modifica]
  • 1951 - No participà
  • 1955 - No participà
  • 1959 - Finalistes
  • 1963 - Campions
  • 1967 - No participà
  • 1971 - No participà
  • 1975 - Campions
  • 1979 - Campions
  • 1983 - Tercera posició
  • 1987 - Campions
  • 1991 - No participà
  • 1995 - Quarts de final
  • 1999 - No participà
  • 2003 - Finalistes
  • 2007 - Campions
  • 2011 -

Palmarès

[modifica]

Entrenadors

[modifica]

En negreta els entrenadors guanyadors de la Copa del Món.

Referències

[modifica]
  1. «Marcos Evangelista de Morais "CAFU" – Century of International Appearances». RSSSF, 23-07-2006. [Consulta: 23 gener 2009].
  2. 2,0 2,1 [enllaç sense format] http://www.rsssf.com/miscellaneous/braz-recintlp.html
  3. Napoleão, Antônio Carlos; Assaf, Roberto. Seleção Brasileira 1914–2006. São Paulo: Mauad X, 2006, p. 72. ISBN 85-7478-186-X. 
  4. CBF.com/uniformes (2 de juliol de 2009) Evolução dos uniformes da Seleção Brasileira
  5. «Dunga torna a fer-se càrrec de la selecció brasilera». 324.cat. [Consulta: 23 juliol 2014].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]