Vés al contingut

Scipione Riva-Rocci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaScipione Riva-Rocci
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 agost 1863 Modifica el valor a Wikidata
Almese (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1937 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina, medicina interna i pediatria Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Varese Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, professor d'universitat, inventor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pavia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de naixement Riva-Rocci

Scipione Riva Rocci (7 d'agost de 1863 a Almese, Piemont – 15 de març de 1937 a Rapallo, Ligúria) va ser un internista, patòleg i pediatre italià. És conegut sobretot per la invenció d'una versió fàcil d'utilitzar de l'esfigmòmetre de mercuri per mesurar la pressió arterial.

Biografia

[modifica]

Riva Rocci va néixer a Almese el 7 d'agost de 1863. Es va graduar en medicina i cirurgia el 1888 a la Universitat de Torí.[1] De 1888 a 1898 va actuar com a professor ajudant a la clínica de medicina propedèutica de Torí sota la direcció de Carlo Forlanini i el va ajudar en l'aplicació del " pneumotòrax iatrogènic " per al tractament de la tuberculosi pulmonar. El 1894 es va llicenciar en patologia i el 1907 en pediatria. El 1898, va seguir a Forlanini a la Universitat de Pavia on va continuar contribuint al desenvolupament del mètode de Forlanini demostrant que la tècnica no tenia un efecte advers important sobre la funció pulmonar.[1] Des de 1900 fins a 1928 va ser cap clínic i director de l'hospital cívic de Varese, i va ajudar a modernitzar l'hospital obrint les ales del sanatori i introduint la vacunació, la radiologia i altres mètodes per combatre la tuberculosi. Del 1909 al 1916 va ocupar la primera càtedra de pediatria de la Universitat de Pavia.

Il·lustració de l'espigmomanòmetre de Riva-Rocci en ús

El 1928 es va retirar dels seus càrrecs mèdics a causa d'una afecció neurològica,[2] probablement encefalitis letàrgica, que podria haver contret d'un pacient o d'una autòpsia durant una epidèmia el 1921.[3] Va passar els últims anys de la seva vida amb mala salut amb paràlisi agitans, i va morir el 15 de març de 1937 a Rapallo.[2] Va ser enterrat al petit cementiri de San Michele di Pagana.[3] [4]

La tomba de Riva-Rocci

Invenció de l'esfigmòmetre

[modifica]

La principal contribució de Riva Rocci a la medicina va ser la invenció d'una versió fàcil d'utilitzar de l'esfigmòmetre de mercuri que mesurava la pressió arterial braquial.[1] [2] [5] L'element clau d'aquest disseny era l'ús d'un braçal que envoltava el braç: els dissenys anteriors havien utilitzat bombetes de goma plenes d'aigua o aire per comprimir manualment l'artèria o altres mètodes tècnicament difícils de mesurar la pressió.[5]

L'any 1896, Riva Rocci va publicar el seu treball que descrivia el nou esfigmòmetre a la Gazzetta Medica di Torino.[6] En total va publicar quatre articles sobre el disseny i l'ús del dispositiu entre 1896 i 1897.[7][8][9] El seu disseny incloïa objectes quotidians com un tinter, algun tub de coure, tubs interiors de bicicleta i una quantitat de mercuri.[10] Riva Rocci va mesurar la pressió arterial màxima (sistòlica) observant la pressió del braguet a la qual el pols radial ja no era palpable. Aquest enfocament no va permetre mesurar la pressió arterial diastòlica, tot i que va ser possible estimar la pressió arterial mitjana amb el dispositiu, encara que amb certa dificultat.[6] [11]

El neurocirurgià nord-americà Harvey Cushing (1869-1939) va visitar Riva Rocci a Pavia el 1901 i va fer dibuixos i se li va donar un exemple del seu dispositiu.[2] Al seu retorn als EUA va fer un dispositiu similar amb algunes millores i el va utilitzar amb èxit a l'Hospital Johns Hopkins, sobretot en cirurgia intracranial.[11] Cushing, amb el suport de Theodore Janeway a la ciutat de Nova York i George Crile a Cleveland, va tenir un paper important en la popularització de l'esfigmòmetre de mercuri de Riva Rocci.[12] Les millores posteriors al dispositiu van incloure l'ús d'un braçal més ample (l'original només n'era 5 cm d'ample) i l'ús dels sons de Korotkoff per determinar la pressió arterial sistòlica i diastòlica.[13] Riva Rocci sempre es va negar a patentar el seu invent i no va obtenir cap benefici econòmic amb el seu ús generalitzat.[3]

Memorials

[modifica]
  • Almese, el seu poble natal, li ha dedicat l'institut d'educació secundària local.[3]
  • Les inicials RR de Riva Rocci s'utilitzen per indicar la pressió arterial mesurada amb la seva tècnica.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Roguin, A. (en anglès) International Journal of Clinical Practice, 60, 1, 01-01-2006, pàg. 73–79. DOI: 10.1111/j.1742-1241.2005.00548.x. ISSN: 1742-1241. PMID: 16409431.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Mancia, G. (en anglès) Clinical Cardiology, 20, 5, 01-05-1997, pàg. 503–504. DOI: 10.1002/clc.4960200520. ISSN: 1932-8737. PMC: 6655588. PMID: 9134286.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Diabetologia - Scipione Riva Rocci». archive.is. Arxivat de l'original el 2007-10-08. [Consulta: 24 juliol 2016].
  4. «Scipione Riva Rocci's tomb - Himetop». himetop.wikidot.com. [Consulta: 24 juliol 2016].
  5. 5,0 5,1 Reiser, Stanley Joel. Medicine and the Reign of Technology (en anglès). Cambridge University Press, 1981-02-27. ISBN 9780521282239. 
  6. 6,0 6,1 Riva-Rocci, S.; Zanchetti, A.; Mancia, G. Journal of Hypertension, 14, 1, 01-01-1996, pàg. 1–12. DOI: 10.1097/00004872-199601000-00001. ISSN: 0263-6352. PMID: 12013491.
  7. Riva-Rocci, Scipione Gazzetta Medica di Torino, 47, 1896, pàg. 1001–1017.
  8. Riva-Rocci, Scipione Gazzetta Medica di Torino, 48, 1897, pàg. 161–172.
  9. Riva-Rocci, Scipione Gazzetta Medica di Torino, 48, 1897, pàg. 181–191.
  10. DeSilva, Regis. Heart Disease (en anglès). ABC-CLIO, 2013. ISBN 9780313376061. 
  11. 11,0 11,1 CUSHING, HARVEY (en anglès) The Boston Medical and Surgical Journal, 148, 10, 02-06-2010, pàg. 250–256. DOI: 10.1056/nejm190303051481002.
  12. Crenner, Christopher W. Annals of Internal Medicine, 128, 6, 15-03-1998, pàg. 488–493. DOI: 10.7326/0003-4819-128-6-199803150-00010. ISSN: 0003-4819. PMID: 9499333.
  13. Fleming, P. R.. A Short History of Cardiology (en anglès). 40. Rodopi, 1997, p. ix-xviii, 1-229. ISBN 978-9042000575. 

Enllaços externs

[modifica]