Règim fluvial
El règim fluvial o règim hidrològic és el conjunt dels factors hidrogràfics que determinen el cabal d'un riu o dels rius que formen una conca hidrogràfica.[1][2] Les variacions estacionals o el cabal mitjà de per mes són les més utilitzades per assenyalar la natura dels grans grups fluvials.[1] Se'n sol representar les variacions mitjançant un gràfic que es diu hidrograma.[3]
Altres factors que intervenen en el règim fluvial: les crescudes i els estiatges, és a dir, els cabals extrems; les condicions d'escolament, que depenen del pendent i de la geometria i la rugositat de la secció, la permeabilitat del substrat del riu així com els transports de sòlids, tant pel que fa a la seva granulometria com a la seva quantitat.[4][1]
Des dels estudis del geograf francès Maurice Pardé (1893-1973) es distingeixen tres tipus de règim segons l'origen de les aigues: el règim simple, el règim mixt i el règim complex.[5] Generalment, la complexitat del règim augmenta amb la longitud del cos d'aigua i la superfície de la conca.[4] En rius de règim complex, les diferències de règim dels afluents tendeixen a moderar els extrems al riu principal. El règim influeix també en la flora i la fauna que hi troba el seu hàbitat en el llit i en les riberes inundables.
Al règim simple es distingeixen, segons l'origen principal de l'aigua:[4]
- el règim glacial: cabal elevat d'estiu, per la fosa de la neu, cabal baix des la fi de l'autumne, l'hivern i principi de la primavera, el cabal màxim arriba al juliol-agost
- el règim nival: comparable al règim glacial, però amb variacions menys extrems, els cabals alts arriben al períod d'abril a juny, com ara els rius i torrents del Pirineu, que més aval esdeven nivopluvials.[6]
- el règim pluvial: cabal elevat l'hivern, cabal molt baix l'estiu fins a cabal zero, amb irregularitat doguda als «capritxos meteorològics».
- el règim pluvial mediterrani: uns cabals forts amb augments sobtats a la primavera i tardor i eixuts a l'estiu que poden reduir el riu a una successió de basses[2] o períodes on romanen pràcticament secs.[7]
- el règim pluvial tropical amb variacions estacionals més extremes que el règim pluvial en zones de clima moderat.
Al règim mixt hi ha el règim nivoglacial, nivopluvial i pluvionival. Exemples de rius de règim pluvionivals als països catalans són el Ter i el Llobregat.[8]
Per la construcció d'embassaments, l'home pot regular el règim natural d'un riu,[9] entre d'altres per crear reserves d'aigua pel rec o per actuar molins i centrals hidràulics així com per reduir el risc d'aigües altes. Sobretot a la conca mediterrània, la sobreexplotació de l'aigua podria assecar definitivament molts rius amb un efecte nefast en la biodiversitat i la disparició de moltes fonts.[10] Aquestes intervencions no només intervenen en el cabal, sinó també en l'aportació de sediments a la desembocadura, el que pot minvar les platges i deltes per la ruptura de l'equilibri entre l'aportació pel riu i l'erosió per les tempestes marítimes.[11][12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Règim fluvial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Prat, Narcís «Ecologia dels rius mediterranis». Reboll: butlletí del Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà, 1993, pàg. 19–22. ISSN: 2385-4561.
- ↑ «Règim fluvial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Musy, André. «9: Les régimes hydrologiques» (en francès). Cours Hydrologie générale. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ Pardé, Maurice. Fleuves et rivières (en francès). 5a edició. París: Librairie Armand Colin, 1933.
- ↑ «Els rius». Fundació Torre del Palau. Arxivat de l'original el 2012-01-12. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ Morral, Núria; Munita, Andrea. Manual d'adopció de rius (pdf). Segona edició. Barcelona: Associació Hàbitats, 2008-2009, p. 20 [Consulta: 21 març 2021]. Arxivat 2016-05-29 a Wayback Machine.
- ↑ Prat, 1993, p. 19.
- ↑ Garrigó, Marc «Efecte del tipus d'embassament en el règim de cabals mínims a la conca del riu Ebre». RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya), 9-2013.
- ↑ Prat, 1993, p. 21.
- ↑ AA.VV.. Pla de gestió dels espais naturals del baix Ter. Girona: Institut d'ecologia aquàtica – Universitat de Girona, 2008, p. 26.
- ↑ Tena, Violeta «‘Els polítics amaguen el cap sota l’ala quan els parlem dels riscos d’inundació’». El Temps, 24-01-2020.