Mar de Java
| ||||
| Tipus | mar  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | oceà Pacífic | |||
| Localització | ||||
| País de la conca | Indonèsia | |||
| Entitat territorial administrativa | Indonèsia | |||
| ||||
| Afluents | Barito Ci Tarum (en)  Kahayan River (en) Riu Solo Ciliwung Bodri River (en) Ci Manuk (en) Kumai River (en) Lamandau River (en) Tulang Bawang River (en)
| |||
| Característiques | ||||
| Profunditat | 67 m | |||
| Superfície | 320.000 km² | |||
La mar de Java (en indonesi Laut Jawa) és una mar plana i extensa (310.000 km²) de la plataforma continental de la Sonda.
Particularitats
[modifica]Es va formar quan va pujar el nivell del mar al final de la darrera glaciació.
Està limitada per les illes indonèsies de Borneo al nord, Java al sud, Sumatra a l'oest i Cèlebes a l'est. L'estret de Karimata entre Sumatra i Borneo, al nord-oest, la connecta amb la mar de la Xina Meridional; l'estret de la Sonda entre Sumatra i Java, al sud-est, la connecta amb l'oceà Índic; l'estret de Macassar entre Borneo i Cèlebes, al nord-oest, la connecta amb la mar de Cèlebes; a l'oest comunica amb la mar de Flores, i al sud-oest amb la mar de Bali.[1][2]
Economia
[modifica]La pesca és una activitat econòmica important de la mar de Java: en aquesta àrea hi ha més de 3.000 espècies de vida marina. A la regió hi ha diversos parcs nacionals, com el de l'arxipèlag de Karimunjawa.
Les Mil Illes se situen al nord de Jakarta. Popular destinació turística, la pràctica del submarinisme permet d'explorar i fotografiar coves subaquàtiques i restes de naufragis, a més de corall, esponges i altres formes de vida marina.
La secció sud del fons marí s'ha reconegut des de fa temps com geològicament similar al nord de Java, on hi ha jaciments de petroli i s'estenen sota el mar. Les perspectives també són favorables per als camps de petroli a les aigües del sud-est de Kalimantan. Com a lloc d'exploració reeixida de petroli i gas natural, el mar de Java s'ha convertit en la base del programa d'exportació d'Indonèsia.
La pesca és una activitat econòmica important al mar de Java. A la zona es troben més de 3.000 espècies de vida marina. Hi ha una sèrie de parcs nacionals a la zona, com ara Karimunjawa. Les Mil Illes es troben al nord de la capital nacional Jakarta, i depenen de la ciutat.
La zona al voltant del mar de Java també és una destinació turística popular. El busseig ofereix l'oportunitat d'explorar i fotografiar cavernes submarines, restes, coralls, esponges i altra vida marina.[3]
Geografia
[modifica]El mar de Java cobreix la secció sud dels 1.790.000 km² de la Plataforma de Sonda. És un mar poc profund, té una profunditat mitjana de 46 m. Mesura uns 1600 km est-oest per 380 km nord-sud[4] i ocupa una superfície total de 320.000 km².
Es va formar a mesura que el nivell del mar va augmentar al final de l'última època glacial.[5] El seu fons gairebé uniformement pla, i la presència de canals de drenatge (traçables a les desembocadures dels rius de les illes), indiquen que la plataforma de la Sonda va ser una vegada una zona de terra estable, seca i de baix relleu (peneplà) per sobre de la qual es van quedar uns quants inselbergs (turons de granit que, per la seva resistència a l'erosió, formen les illes actuals).
Extensió
[modifica]L’Organització Hidrogràfica Internacional (OHI) defineix el mar de Java com un dels mars de l’arxipèlag de les Índies orientals, amb els criteris següents:[6]
| « |
Al nord. Pel límit meridional del mar de la Xina Meridional [Punt Lucipara (3° 14′ S, 106° 05′ E / 3.233°S,106.083°E) des d'allí fins a Tanjong Nanka, l'extrem sud-oest de l'illa de Bangka, a través d'aquesta illa fins a Tanjong Berikat el punt oriental (2° 34′ S, 106° 51′ E / 2.567°S,106.850°E), cap a Tanjong Djemang (2° 36′ S, 107° 37′ E / 2.600°S,107.617°E) a Belitung, al llarg de la costa nord d'aquesta illa fins a Tanjong Boeroeng Mandi (2° 46′ S, 108° 16′ E / 2.767°S,108.267°E) i des d'allí una línia fins a Tanjong Sambar (3° 00′ S, 110° 19′ E / 3.000°S,110.317°E) l'extrem sud-oest de Borneo, la costa sud de Borneo i el límit sud de l’estret de Macassar. Per una línia des de l'extrem sud-oest de Cèlebes (5° 37′ S, 119° 27′ E / 5.617°S,119.450°E), a través del punt sud de Tana Keke, fins a l'extrem sud de Laoet (4° 06′ S, 116° 06′ E / 4.100°S,116.100°E) des d'allí per la costa oest d'aquesta illa fins a Tanjong Kiwi i d'allí a través de Tanjong Ptang, Borneo (3° 37′ S, 115° 57′ E / 3.617°S,115.950°E) a l'extrem sud de l'estret de Laoet. A l'est. Pel límit occidental del mar de Flores, una línia de Tg Sarokaja (8° 22′ S, 117° 10′ E / 8.367°S,117.167°E) fins a l'illa Western Paternoster (7° 26′ S, 117° 08′ E / 7.433°S,117.133°E) des d'allí fins a l'illa de Postiljon del nord-est (6° 33′ S, 118° 49′ E / 6.550°S,118.817°E) i al punt oest de la badia de Laikang, Célebes. Al sud. Pels límits nord i nord-oest del mar de Bali [Una línia des de l'illa occidental de Paternoster fins al punt est de Sepandjang i des d'allà a través d'aquesta illa fins al punt oest de la badia de Gedeh a la costa sud de Kangean (7° 01′ S, 115° 18′ E / 7.017°S,115.300°E). Una línia des del punt oest de la badia de Gedeh, l'illa de Kangean, fins a Tg Sedano, l'extrem nord-est de Java i per la costa est fins a Tg Bantenan, l'extrem sud-est de l'illa, les costes nord i oest de Java fins a Java Hoofd (6° 46′ S, 105° 12′ E / 6.767°S,105.200°E) el seu punt occidental, i des d'allí una línia fins a Vlakke Hoek (5° 55′ S, 104° 35′ E / 5.917°S,104.583°E) l'extrem sud de Sumatra. A l'oest. La costa est de Sumatra entre Vlakke Hoek i Lucipara Point (3° 14′ S, 106° 05′ E / 3.233°S,106.083°E). |
» |
Posició geogràfica
[modifica]El mar de Java està vorejat per diverses illes grans i moltes petites. Situat al nord de l'illa de Java, d'on va rebre el seu nom. La frontera nord del mar passa pel cap Kait a l'illa. Sumatra, al llarg de les illes de Bangka, Belitung, Cap Sambar fins a l'illa Kalimantan, Myrtle Island, una línia convencional al sud-oest de l'illa. Sula, sobre Sambalena. La frontera sud és des de les illes esmentades fins a les illes Kanur, després al llarg de les costes de Java, i la frontera occidental és al llarg de les costes de Sumatra
Els estrets principals són els estrets de Sonda i Macassar, amb una profunditat inferior als 200 m (per tant, l'intercanvi d'aigua a la seva zona només és possible a les capes superficials)
Àrea - 552 mil km², volum - 61 mil km cúbics. La profunditat mitjana és de 111 m, la màxima és de 1272 m.
Topografia del fons marí
[modifica]La topografia del fons del mar de Java no és molt accidentada; al fons hi ha depressions semblants a les antigues valls fluvials. Al centre la profunditat predominant és de 60–61 m.
Clima
[modifica]El mar es troba a les latituds equatorials de l'hemisferi sud, principalment a la zona de clima equatorial, una petita part (al sud) es troba a la zona de clima subequatorial. L'hivern de l'hemisferi nord (desembre - febrer) es caracteritza pel treball de l'anticicló siberià, la influència del qual està molt estesa aquí. A l'estiu de l'hemisferi nord (juny - agost) funciona el mínim australià.
A l'hivern, el mar està dominat pels vents monsònics de ponent i nord-oest amb una velocitat de 4 m/s. A la part sud són freqüents les borrascades de curta durada, de 10-15 a 20–25 m/s. Les tempestes es produeixen, però amb menys freqüència.
La temperatura mitjana de l'aire al gener és de 28 °C, a la costa - 29-30 °C. Alta humitat.
A l'estiu hi ha una zona de baixa pressió sobre Àsia, i un màxim bàric opera sobre Austràlia. Predominen els monsons del sud-est, fins a 5–6 m/s. durant les tempestes - 12–15 m/s. L'aigua té una temperatura a les capes superficials de fins a 29-30 °C. Salinitat - 30-33 ‰. A les capes mitjanes, 50–200 m, la temperatura de l'aigua baixa a 15-25 °C. Salinitat - 34-34,5 ‰. A una profunditat de 200–300 m - 4-11 °C. Salinitat - 34,5 ‰.
Corrents
[modifica]Els corrents al mar de Java estan excitats pels vents dominants. Durant els monsons del nord-oest i l'oest, l'aigua es mou cap a l'est i el sud-est. És especialment estable al gener i al febrer. Durant els mesos de transició, els corrents es tornen inestables en direcció.
També s'observen fenòmens de marea, irregulars, diürns i semidiürns. A la costa nord de Java, la marea arriba als 1,0 m, al sud de Kalimantan - 1,4 m.
Història
[modifica]
La batalla del mar de Java, esdevinguda entre febrer i març del 1942, va ser una de les batalles navals més cruentes de la Segona Guerra Mundial. Les forces navals dels Països Baixos, la Gran Bretanya, Austràlia i els Estats Units hi foren gairebé completament destruïdes en el seu intent de defensar Java de l'atac japonès.[7][8]
El 28 de desembre de 2014, el vol 8501 d'Indonèsia AirAsia es va estavellar al mar de Java mentre anava a Singapur des de Surabaya, Java oriental. Els 162 passatgers i la tripulació van morir.[9]
El 29 d'octubre de 2018, el vol 610 de Lion Air es va estavellar al mar de Java poc després de l'enlairament de l'aeroport internacional Soekarno-Hatta a Jakarta en direcció a l’aeroport de Depati Amir a Pangkal Pinang. Els 189 passatgers i tripulants a bord es presumeixen morts.[10]
El 9 de gener de 2021, un Boeing 737-500 (PK-CLC) que operava com a vol Sriwijaya Air 182, es va estavellar, prop de l'illa de Laki, poc després d'enlairar-se de l'aeroport internacional de Soekarno-Hatta, en ruta cap a l'aeroport internacional de Supadio, amb 50 passatgers i 12 tripulants a bord.[11]
Fauna
[modifica]La fauna del mar de Java és rica i variada, sobretot a les aigües poc profundes i prop dels esculls de corall. Peixos comercials: arengada, salmó, Caràngids, Congre, anguiles, morenes, taurons, ratlles.
Referències
[modifica]- ↑ Migration. «AirAsia flight QZ8501: 5 things about Java Sea, where search for plane is taking place | The Straits Times» (en anglès), 28-12-2014. [Consulta: 10 novembre 2022].
- ↑ «Java Sea» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003. [Consulta: 23 desembre 2022].
- ↑ Epton, Nina. The Islands of Indonesia (en anglès). Londres: Pitman, 1955.
- ↑ GoogleEarth
- ↑ «Pleistocene Sea Level Maps» (en anglès). Field Museum.
- ↑ «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ Oosten, F. C. van The Battle of the Java Sea Publisher: London: I. Allen, 1976. ISBN 0-7110-0615-6
- ↑ Thomas, David A. Battle of the Java Sea (en anglès). Londres: Pan Books, 1971. ISBN 0-330-02608-9.
- ↑ «AirAsia flight: teams retrieve bodies from Java Sea» (en anglès). The Guardian, 30-12-2014. [Consulta: 18 desembre 2022].
- ↑ Massola, James; Rompies, Karuni. «Lion Air flight crashes in Indonesia» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 29-10-2018. [Consulta: 29 octubre 2018].
- ↑ Calder, Simon. «Dozens feared dead after Boeing 737 drops 10,000ft into sea off Indonesia» (en anglès). Independent, 10-01-2021.
Bibliografia
[modifica]- Touwen, Jeroen (editor).. Shipping and trade in the Java Sea region, 1870-1940: a collection of statistics on the major Java Sea ports, 2001. ISBN 90-6718-162-5.
- Touwen, Jeroen [ed.]. «Shipping and trade in the Java Sea region, 1870-1940: a collection of statistics on the major Java Sea ports». A: Java Sea a study on its economic impacts (en anglès), 2008. ISBN 90-6718-162-5.
- Zvi Ben-Avraham, "Structural framework of the Sunda Shelf and vicinityStructural Geology (January 1973) abstract
- Monk, K.A.; Fretes, Y. Periplus Editions Ltd. The Ecology of Nusa Tenggara and Maluku, 1996, p. 10. ISBN 962-593-076-0.
- va Bemmelen, R.W. (1949). The Geology of Indonesia. Vol. IA: General Geology of Indonesia and Adjacent Archipelagoes. Matinus Nithoff, The Hague, 723 pàgines
- Tomascik, T; Nontji, A. Periplus Editions Ltd. The Ecology of the Indonesian Seas – Part One, 1996, p. 74. ISBN 962-593-078-7.
- Monk, K.A.; Fretes, Y. Periplus Editions Ltd. The Ecology of Nusa Tenggara and Maluku, 1996, p. 10. ISBN 962-593-076-0.
- Till Hanebuth, Karl Stattegger and Pieter M. Grootes, "Rapid Flooding of the Sunda Shelf: A Late-Glacial Sea-Level Record", Science 288 12 Maig de 2000:1033-35.
- Tomascik, T; Nontji, A. Periplus Editions Ltd. The Ecology of the Indonesian Seas – Part One, 1996, p. 580–581. ISBN 962-593-078-7.
- Andrew B. G. Bush and Richard G. Fairbanks, "Exposing the Sunda shelf: Tropical responses to eustatic sea level change", Journal of Geophysical Research 108 (2003).
- Earle, W. (1845). On the physical structure and arrangement of the Indonesian Archipelago. Journal of the Geographical Society of London 15: 358:365
- Voris, Harold K. «Maps of Pleistocene sea levels in Southeast Asia shorelines, river systems and time durations.». Journal of Biogeography. Field Museum of Natural History, Chicago, Illinois, USA, 9-2000, pàg. 1153–1167. DOI: 10.1046/j.1365-2699.2000.00489.x.
- Molengraaff, G. A. F.; Hinde, George Jennings. Leyden, E.J. Brill. Borneo-expedition. Geological explorations in Central Borneo (1893-94), 1902, p. 189–196.
- Hanebuth, Till; Stattegger, Karl; Grootes, Pieter M. «Rapid Flooding of the Sunda Shelf: A Late-Glacial Sea-Level Record». Science. www.sciencemag.org, 11-10-1999, pàg. 1034. Arxivat de l'original el 16. 08. 2016. DOI: 10.1126/science.288.5468.1033. PMID: 10807570 [Consulta: 29 juny 2016].
- Tjia, H.D. (1980). The Sunda Shelf, Southeast Asia. Z. Geomorph. 24: 405-427. (23.3.6)
- Whitten, T. Periplus Editions Ltd. The Ecology of Java and Bali, 1996, p. 118. ISBN 978-9625938882.
- «Java Sea Shipwrecks of World War 2: One of the men who found them reflects on their loss – All About History». historyanswers.co.uk, 23-11-2016.
- «Mystery over Dutch WW2 shipwrecks vanished from Java Sea bed» (en anglès). BBC News, 16-11-2016 [Consulta: 16 novembre 2016].
- correspondent, Oliver Holmes South-east Asia; Harding, Luke «British second world war ships in Java Sea destroyed by illegal scavenging» (en anglès). The Guardian, 16-11-2016. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 16 novembre 2016].
- Brown, David. Naval Institute Press. Warship Losses of World War Two, 1990. ISBN 1-55750-914-X.
- Burchell, David. Rigby. The Bells of the Sunda Strait, 1971.
- Cain, T. J.. Futura Publications. HMS Electra, 1959.
- D'Albas, Andrieu. Devin-Adair Pub. Death of a Navy: Japanese Naval Action in World War II, 1965. ISBN 0-8159-5302-X.
- Dull, Paul S. Naval Institute Press. A Battle History of the Imperial Japanese Navy, 1941–1945, 1978. ISBN 0-87021-097-1.
- Gill, G. Hermon. Australian War Memorial. Royal Australian Navy, 1939–1942, 1957. OCLC 848228.
- Gill, G. Hermon. Australian War Memorial. Royal Australian Navy, 1939–1942, 1957. OCLC 848228.
- Gordon, Oliver L. William Kimber. Fight It Out, 1957.
- Grove, Eric. Naval Institute Press. Sea Battles in Close-Up: World War II, vol. 2, 1993. ISBN 0-7110-2118-X.
- Hara, Tameichi. Ballantine Books. Japanese Destroyer Captain, 1961. ISBN 0-345-27894-1. Firsthand account of the battle by the captain of the Japanese destroyer Amatsukaze.
- Holbrook, Heber. Pacific Ship and Shore. U.S.S. Houston: The Last Flagship of the Asiatic Fleet, 1981.
- Hornfischer, James D. Bantam. Ship of Ghosts: The Story of the USS Houston, FDR's Legendary Lost Cruiser, and the Epic Saga of Her Survivors, 2006. ISBN 0-553-80390-5.
- Hoyt, Edwin P. David McKay Company. The Lonely Ships: The Life and Death of the Asiatic Fleet, 1976.
- Kehn, Donald M. Zenith Press. A Blue Sea of Blood: Deciphering the Mysterious Fate of the USS Edsall, 2009. ISBN 978-0-7603-3353-2.
- Lacroix, Eric; Wells, Linton. Naval Institute Press. Japanese Cruisers of the Pacific War, 1997. ISBN 0-87021-311-3.
- McKie, Ronald. Angus & Robertson. Proud Echo: The Great Last Battle of HMAS Perth, 1953.
- Morison, Samuel Eliot. Castle Books. The Rising Sun in the Pacific 1931 – abril 1942, vol. 3 of History of United States Naval Operations in World War II, 2001. ISBN 0-7858-1304-7.
- Parkin, Robert Sinclair. Da Capo Press. Blood on the Sea: American Destroyers Lost in World War II, 1995. ISBN 0-306-81069-7.
- Payne, Alan. The Naval Historical Society of Australia. HMAS Perth: The Story of a Six-Inch Cruiser, 1936–1942, 2000.
- Schultz, Duane. St Martins Press. The Last Battle Station: The Story of the USS Houston, 1985. ISBN 0-312-46973-X.
- Spector, Ronald. Naval Institute Press. Eagle Against the Sun: The American War With Japan, 1985. ISBN 0-394-74101-3.
- Thomas, David A. Stein & Day. The Battle of the Java Sea, 1968. ISBN 0-330-02608-9.
- van Oosten, F. C.. Naval Institute Press. The Battle of the Java Sea (Sea battles in close-up; 15), 1976. ISBN 0-87021-911-1.
- Visser, H. «Question 25/53». Warship International, 9-2017, pàg. 189–190. ISSN: 0043-0374.
- Whiting, Brendan. Allen & Unwin. Ship of Courage: The Epic Story of HMAS Perth and Her Crew, 1995. ISBN 1-86373-653-0.
- Winslow, Walter G. Naval Institute Press. The Ghost that Died at Sunda Strait, 1984. ISBN 0-87021-218-4.
- Winslow, Walter G. Naval Institute Press. The Fleet the Gods Forgot: The U.S. Asiatic Fleet in World War II, 1994. ISBN 1-55750-928-X.
Vegeu també
[modifica]