Friedrich Ebert

Friedrich Ebert

Biografia
Naixement	4 febrer 1871 Heidelberg (Imperi Alemany)
Mort	28 febrer 1925 (54 anys) Berlín (República de Weimar)
Causa de mort	peritonitis
Sepultura	Bergfriedhof
1r President d'Alemanya 1r de la República de Weimar (1919-1933)
11 de febrer de 1919 – 28 de febrer de 1925
← Emperador de l'imperi Alemany Guillem II Paul von Hindenburg Hans Luther com a President interí →
9è Canceller d'Alemanya 9è de l'imperi Alemany (1871-1918) 1r de la República de Weimar (1919-1933)
9 de novembre de 1918 – 11 de febrer de 1919
← Maximilià de Baden Philipp Scheidemann →
31è Ministre-President de Prússia 31è de l'Imperi Alemany (1871-1919) 1r de la República de Weimar (1919-1933)
9 de novembre de 1918 – 11 de novembre de 1918
← Maximilià de Baden Paul Hirsch →
Dades personals
Residència	Bremen
Nacionalitat	Alemanya
Religió	Església Catòlica i irreligió
Activitat
Lloc de treball	Bremen Berlín
Ocupació	Polític
Ocupador	Bremer Bürger-Zeitung
Partit	SPD
Membre de	General Commission of German Trade Unions (en) Council of the People's Deputies (en) Assemblea Nacional de Weimar
Família
Cònjuge	Louise Ebert
Fills	Friedrich Ebert junior, Karl Ebert
Pares	Karl Ebert   i Katharina Ebert
Signatura
Veu: Friedrich Ebert (alemany)
Llista President del Reich Alemany 11 febrer 1919 – 28 febrer 1925 ← cap valor – Paul von Hindenburg → Canceller del Reich de la República de Weimar 10 novembre 1918 – 11 febrer 1919 ← cap valor – Philipp Scheidemann → Canceller d'Alemanya 9 novembre 1918 – 13 febrer 1919 ← Maximilià de Baden – Philipp Scheidemann → Diputat al Parlament de Bremen Primer ministre de Prússia ← Maximilià de Baden – Paul Hirsch → Membre del Reichstag de l'Imperi Alemany

Friederich Ebert (Heidelberg, Baden-Württemberg, 1871 - Berlín, 1925) fou un polític alemany, President d'Alemanya del 1919 al 1925.

Pedra commemorativa a la plaça de l'Ajuntament a Wedel

Era baster d'ofici i tingué una intensa activitat sindicalista a Bremen, on esdevingué militant del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya. El 1905 es traslladà a Berlín com a secretari del seu comitè central. Fou elegit diputat al Reichstag, i hi compartí el lideratge del seu partit amb Hugo Haase (1913) i amb Philipp Scheidemann (1917). Iniciada la Primera Guerra Mundial, votà a favor dels crèdits de guerra, contra el parer de l'ala esquerra del partit i de Haase, que formaren el Partit Socialista Independent el 1917. Prestà suport al canceller príncep Maximilià de Baden el 1918, i, malgrat la seva posició favorable al manteniment d'una monarquia parlamentària, acceptà, a la caiguda de Guillem II d'Alemanya, la direcció del govern provisional. Sufocà l'aixecament espartaquista (gener del 1919), i pel febrer següent fou elegit primer president de la República per l'assemblea constituent de Weimar, amb caràcter provisional. El seu mandat fou prorrogat el 1922 i morí poc abans de concloure'l. Acceptà el tractat de Versalles i intentà de mantenir una posició de centre.

Precedit per: Guillem II de Prússia (emperador)	President de la República de Weimar 1919-1925	Succeït per: Paul von Hindenburg Hans Luther com a President interí
Precedit per: Maximilià de Baden	Canceller d'Alemanya 1918-1919	Succeït per: Philip Scheidemann
Precedit per: Maximilià de Baden	Ministre-President de Prússia 1918	Succeït per: Paul Hirsch
Precedit per: Hugo Haase i August Bebel	Copresident del SPD Copresidència amb: Hugo Haase (1913-1916) Solament (1916-1917) Philipp Scheidemann (1917-1919) 1913-1919	Succeït per: Otto Wels i Hermann Müller