Vés al contingut

Esquire (revista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesEsquire

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista i versió, edició o traducció Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1933 Modifica el valor a Wikidata
FundadorArnold Gingrich, David A. Smart i Henry L. Jackson Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióNova York Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Format de periòdictabloide Modifica el valor a Wikidata
Periodicitat1 mes Modifica el valor a Wikidata
Gènererevista de moda i revista masculina Modifica el valor a Wikidata
Temacultura popular, entrevista periodística i ciència històrica Modifica el valor a Wikidata
EditorialHearst Corporation Modifica el valor a Wikidata
EdicióEsquire UK (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Identificadors
ISSN0014-0791 i 0194-9535 Modifica el valor a Wikidata
OCLC824603960, 746946419 i 6156652 Modifica el valor a Wikidata
LCCNsf90092170 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webesquire.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Esquire X: esquire Instagram: esquire Youtube: UCLPVHOw25Eu8CCKTxL5TgCA Modifica el valor a Wikidata

Esquire és una revista masculina dels Estats Units, editada per l'editorial Hearst Corporation, primer a Chicago i després a Nova York.[1] El primer número va aparèixer l'octubre de 1933.[2] Va ser pionera en el tracte de temes poc convencionals.[3]

Esquire va començar com una publicació per a homes més tard es va transformar en un diari més refinat amb èmfasi en la moda masculina i la cultura. Amb contribucions d'autors com Ernest Hemingway[4] i F. Scott Fitzgerald[5] es va guanyar una reputació més seriosa. El 2019 tenia 27 edicions internacionals.[6]

Esquire va adquirir notorietat per un procés judicial el 1943. Frank C. Walker, el director general dels correus nord-americans, va intentar retirar la tarifa econòmica (considerada essencial per a la supervivència d'una revista) perquè no estava «dedicada a la informació útil». Gingrich i els seus associats van protestar i van rebre el suport d'escriptors famosos en la seva defensa.[3] La revista va guanyar la demanda contra Walker el 1946 al Tribunal Suprem dels Estats Units.[7] Per aquest plet, Esquire va contribuir a restringir el tradicional paper del director de correus com a censor nacional i adaptar la societat americana als valors del postguerra, i no els valors puritans del segle xix.[8]

Referències

[modifica]
  1. Tungate, Mark. Branded Male: Marketing to Men. Kogan Page Publishers, 2008, p. 120. ISBN 978-0-7494-5011-3. 
  2. Osgerby, Bill «The Bachelor Pad as Cultural Icon» (en anglès). Journal of Design History, 18, 1, primavera 2005. JSTOR: 3527021.
  3. 3,0 3,1 «Esquire. American Magazine». A: Encyclpaedia Britannica (en anglès). en línia, 20 de juliol de 1998. 
  4. Fenstermaker, John. «Ernest Hemingway in Esquire». A: Literature and Journalism (en anglès). Nova York: Palgrave Macmillan US, 2013, p. 187–207. DOI 10.1057/9781137329301_9. ISBN 9781137329301. 
  5. Anolik, Lili «The Moment F. Scott Fitzgerald Knew He Was a Failure» (en anglès). Esquire, 22-09-2015 [Consulta: 11 febrer 2019].
  6. «Esquire, a global leader: 27 international editions» (pdf) (en anglès). Hearst, s.d. [Consulta: 10 febrer 2019].
  7. Preer, Jean «Esquire v. Walker. The Postmaster General and "The Magazine for Men" Part 1» (en anglès). Prologue Magazine, XXIII, 1, primavera 1990.
  8. Preer, Jean «Esquire v. Walker. The Postmaster General and "The Magazine for Men" Part 3» (en anglès). Prologue Magazine, XXIII, 1, primavera 1990.