cròniques a TV3 des de l'Afganistan, Iran, Txad, Filipines, Moçambic, Cuba, Mèxic, Uruguai, EUA, Haití, Nicaragua, Israel, etc. corresponsal a la Primera Guerra del Golf, les de Bòsnia i Kosovo
Carles Bosch i Arisó (Barcelona,1952) és un periodista i cineasta català. Ha estat un dels fundadors de programes com 30 minuts i Sense ficció per a TV3. La seva carrera en el cinema documental com a director i guionista l'ha portat a explicar moltes històries amb la seva càmera: la Revolució de Vellut a Praga (Txecoslovàquia des del cor de la revolta), la història dels cubans que intenten emigrar cap a Miami com poden (Balseros), històries d'amor dins la presó (Septiembres) i com Pasqual Maragall i la seva família lluiten contra l'Alzheimer (Bicicleta, cullera, poma). Vol explicar la realitat, sense renunciar a fer un relat interessant per a l'espectador. La seva gran passió és la música reggae jamaicana.[1]
Va néixer el 1952 a la ciutat de Barcelona. És net de Gabriel Arisó i Riqué i besnet d'Antoni Arisó i Milà, fundador de la casa Arisó de balances, bàscules i caixes de cabals. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es graduà l'any 1975 en periodisme a l'Escola Oficial de Periodistes de Barcelona.
Entre 1976 i 1978 treballà com a reporter de la revistaInterviú. L'any 1984 inicià la seva activitat a Televisió de Catalunya, i a TV3 fou un dels principals reporters del programa 30 minuts. La seva activitat en aquest programa com a reporter de guerra li va valdre un Premi Ondas Internacional pel reportatge Txecoslovàquia: el cor de la revolta l'any 1990.
Va estar present a la guerra de Iugoslàvia, realitzant diversos reportatges. Va dirigir durant més d'un any (1996-1997) l'oficina d'ajuda humanitària que l'Ajuntament de Barcelona tenia a la ciutat de Sarajevo un cop acabada la guerra.
A partir d'un reportatge realitzat l'any 1994 per al programa 30 minuts sobre set cubans i les seves respectives famílis quan preparaven la seva sortida de Cuba per arribar a la costa dels Estats Units d'Amèrica l'any 2002 va realitzar, en companyia de Josep Maria Domènech i amb el guió del mateix Bosch i David Trueba, el documentalBalseros. Amb aquest documental foren nominats al Premi Goya i a l'Oscar a la Millor Pel·lícula Documental del 2003, esdevenint la primera producció catalana en aconseguir aquest reconeixement.
L'any 2003 fou guardonat, juntament amb Josep Maria Domènech i concedit per la Generalitat de Catalunya, amb el Premi Nacional de Cinemaper presentar una aproximació vital, honesta i còmplice al drama personal i familiar de l'emigració de Cuba als Estats Units.
Balseros tingué un èxit sense precedents en el cinema documental català i és el principal referent, junt amb En construcción de José Luis Guerin, de l'auge de producció i protagonisme del cinema documental a Espanya anomenat «boom documental» que s'inicià a mitjans dels anys 1990.
Carles Bosch filmà l'any 2006 el seu segon llargmetratge documental, Setembres, que tracta sobre les relacions sentimentals de diversos presos i preses de Madrid, seguint les seves vides sentimentals dins la presó madrilenya de Soto del Real. Va participar en diversos festivals internacionals: premiat als festivals de Màlaga, Miami, i l'holandès IDFA.
Des de 2007, a partir de l'anunci de l'ex-president de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, que patia la malaltia d'Alzhèimer, Carles Bosch segueix durant dos anys a Maragall i la seva família en la seva vida quotidiana per recollir el procés vital i la lluita de Pasqual Maragall i la seva família contra l'Alzhèimer, una terrible plaga del nostre temps que afecta 26 milions de persones en tot el món.
