Vés al contingut

Aleksei Navalni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:31, 4 ago 2024 amb l'última edició de Davidpar (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaAleksei Navalni

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Алексей Анатольевич Навальный Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juny 1976 Modifica el valor a Wikidata
Butín (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 2024 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
IK-3 Kharp (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort sota custòdia
homicidi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Boríssovo Modifica el valor a Wikidata
3r Líder de Rússia del Futur
28 març 2019 – 17 gener 2021
← Ivan Jdànov – Leonid Vólkov →
1r Líder de Rússia del Futur
17 novembre 2013 – 19 maig 2018 – Ivan Jdànov → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaMoscou (–2021) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicRussos i ucraïnesos a Rússia Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaAnticorrupció, liberalisme, democràcia liberal i europeisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Yale (–2010)
Universitat de Finances sota el Govern de la Federació Russa - finances (1999–2001)
Universitat Russa de l'Amistat dels Pobles - ciència del dret (–1998)
Yale World Fellows Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,89 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, ciència del dret, oposició, drets i oposició a Vladímir Putin a Rússia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Moscou Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, activista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAeroflot (2012–2013)
Fundació Anticorrupció Modifica el valor a Wikidata
PartitRússia del Futur (2018–2024)
Partit del Progrés (2013–2018)
Iàbloko (2000–2007) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Company professionalRuslan Xaveddinov Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
CònjugeIúlia Navàlnaia (2000–2024), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
FillsDària Navàlnaia, Zakhar Navalni Modifica el valor a Wikidata
ParesAnatoli Navalni Modifica el valor a Wikidata  i Liudmila Navalnaia Modifica el valor a Wikidata
GermansOleg Navalni Modifica el valor a Wikidata
Condemnat permalversació (2013)
frau (2014)
extremisme (2023) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
16 febrer 2024mort d'Aleksei Navalni
2 febrer 2021-16 febrer 2024pena de presó
20 agost 2020enverinament d'Aleksei Navalni
20 agost 2020enverinament d'Aleksei Navalni
25 març 2013-18 juliol 2013cas Kirovles
14 desembre 2012cas Yves Rocher Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Veu: Aleksei Navalni (rus) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnavalny.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6281092 Rottentomatoes: celebrity/alexei_navalny_2 Metacritic: person/alexei-navalny TMDB.org: 1378214
Facebook: navalny X: navalny Instagram: navalny Telegram: navalny VK: navalny Youtube: UCsAw3WynQJMm7tMy093y37A TikTok: _navalny_ Find a Grave: 264090867 Modifica el valor a Wikidata

Aleksei Anatólievitx Navalni —Алексе́й Анато́льевич Нава́льный (rus)— (Butín, districte urbà d'Odintsovo, óblast de Moscou, 4 de juny de 1976 - presó de K-3 Kharp, districte de Iamalo-Nénets, Rússia, 16 de febrer de 2024) va ser un advocat, activista i polític rus.[1] Des de 2009, va guanyar protagonisme a Rússia, i als mitjans de comunicació internacionals i russos, com a crític amb la corrupció i el president rus Vladímir Putin. Va organitzar manifestacions a gran escala a favor de la democràcia i en contra de la corrupció política, Putin i els seus aliats. El 2012, The Wall Street Journal el descrivia com "l'home que Vladímir Putin tem més".[2]

Autodefinit com a nacionalista i demòcrata, Navalni era membre del Consell de Coordinació de l'Oposició Russa i el líder des de 2018 del partit polític Rússia del Futur i entre 2013 i 2018 del Partit del Progrés, abans anomenat Aliança Popular.[3] El setembre de 2013, es va presentar a les eleccions a l'alcaldia de Moscou, amb el suport del Partit Republicà de la Federació Russa. Va quedar segon, amb el 27% dels vots, perdent davant de l'alcalde en el càrrec Serguei Sobianin, designat per Putin. El vots rebuts van ser molt superiors als que els analistes polítics havien pronosticat, però Navalni i els seus aliats van insistir que el nombre real era encara més gran, i que les autoritats havien comès frau electoral per tal d'evitar una segona volta.[4]

Condemnat per malversació, va morir en una presó russa en 16 de febrer de 2024 després de ser detingut al seu retorn a Rússia en 2021 després de recuperar-se d'un enverinament per Novitxok en 2020.

El febrer de 2021, la seva condemna suspesa va ser substituïda per una pena de presó de més de dos anys i mig de detenció, i les seves organitzacions van ser posteriorment qualificades com a extremistes i liquidades. El març de 2022, Navalni va ser condemnat a nou anys de presó addicionals després de ser declarat culpable de malversació i menyspreu al tribunal en un nou judici qualificat de farsa per Amnistia Internacional; la seva apel·lació va ser rebutjada i al juny, va ser traslladat a la presó d'alta seguretat IK-6 de Melekhovo a l'óblast de Vladímir.[5] L'agost de 2023, Navalni va ser condemnat a 19 anys més de presó per càrrecs d'extremisme.[6]

Trajectòria

[modifica]

Al 2007 va participar en la fundació del Moviment Nacional d'Alliberament Rus (NAROD, Gent en rus) una organització nacionalista de caràcter anti-inmigració,[7] que es va aliar alhora amb els partits extremistes Moviment contra la immigració il·legal i Gran Rússia.[8] El mateix any, va publicar diversos vídeos contra la immigració,[9] inclòs un on defensava la deportació dels migrants.[10] En un dels vídeos, en què defensa els drets de les armes, compara militants del Caucas amb paneroles i imita disparar a algú que intenta "atacar-lo".[11] Tot i abandonar teòricament les idees xenòfobes, més endavant va repetir polèmiques en aquest sentit, com el suport als disturbis ètnics de Biryulyovo al 2013,[12] considerar la immigració un tema més important que Ucraïna al 2014,[13] o les opinions sobre els migrants de l'Àsia central al 2020.[14][15] Aquests fets van portar a Amnistia Internacional a haver de retirar-li la consideració de "pres de consciència" -mantenint però el de "pres polític"- el 2021.[16]

Tanmateix, Navalni va arribar a la fama a través del seu blog, allotjat a la pàgina web LiveJournal, que va seguir sent el seu principal mètode de comunicació amb el públic. Va utilitzar el seu blog per atacar Putin i els seus aliats, per organitzar manifestacions, per publicar documents contra el govern rus i els seus aliats i, posteriorment, per promoure les seves campanyes electorals. També va estar actiu en altres mitjans de comunicació: el més remarcable, en una entrevista radiofònica el 2011 va descriure el partit governant de Rússia, Rússia Unida, com un "partit de pocavergonyes i lladres", que aviat es va convertir en un popular epítet.[17] En 2011 va fundar la Fundació anti-corrupció, una Organització no governamentalamb l'objectiu de lluitar contra la corrupció del Govern de Rússia.

Navalni va ser detingut en nombroses ocasions per les autoritats russes, més seriosament el 2012, quan les autoritats federals van acusar-lo de tres casos de malversació de fons i de frau, que ell va negar.[18] En el mes de juliol de 2013, va ser condemnat per malversació de fons a cinc anys a una colònia de treball correctiu.[19][20] L'associació Memorial pels drets humans va definir Navalni com a pres polític.[21] Navalni va ser alliberat de la presó l'endemà de la sentència.[22] La sentència de presó va quedar suspesa l'octubre de 2013.[23] El febrer de 2014, Navalni i el seu germà van ser jutjats per càrrecs de malversació, i Navalni va ser posat sota arrest domiciliari i restringit de comunicar-se amb ningú més que amb la seva família. Va ser condemnat el desembre de 2014 amb una altra pena de presó suspesa de tres anys i mig, i el seu germà va rebre una pena efectiva de presó de la mateixa durada.[24]

El 23 de febrer del 2016 el Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar que Rússia havia violat el dret de Navalni a un judici just, i va condemnar el país a pagar-li 56.000 euros en concepte de drets legals i indemnització.[25] El 16 de novembre del mateix any, el Tribunal Suprem de Rússia va revertir la sentència, reenviant-la al districte de Léninski per una revisió, que més endavant es va confirmar.[26][27]

El 13 de desembre de 2016 Navalni va anunciar la seva intenció de presentar-se com a candidat a les eleccions presidencials russes de 2018.[28][29] El 25 de desembre de 2017 el tribunal del districte de Léninski va confirmar la sentència i, la comissió electoral dictar que Navalni no era elegible per presentar-se a la presidència per la seva condemna per corrupció,[30] i el 28 de desembre aquest va presentar una demanda d'apel·lació al Tribunal Suprem de Rússia, que va rebutjar la demanda de Navalni en la vista del 30 de desembre. El 19 de maig de 2018 va refundar el partit Rússia del Futur (Россия Будущего).

L'octubre de 2021, Navalni va rebre el Premi Sàkharov, el premi anual dels drets humans del Parlament Europeu.[31] David Sassoli, el president del Parlament Europeu, va anunciar que el premi era per reconèixer que Navalni "ha lluitat incansablement contra la corrupció del règim de Vladímir Putin. Això li va costar la seva llibertat i gairebé la seva vida".[32] El 2022, Navalni va rebre el Premi al Coratge Civil.[33]

Enverinament

[modifica]

El 20 d'agost de 2020 Navalni es va trobar malament durant un vol entre Tomsk i Moscou, cosa que va provocar que s'efectués un aterratge d'emergència a Omsk. La seva responsable de premsa, Kira Iarmix, va dir que es trobava en estat de coma i que sospitaven que havia estat per culpa d'un enverinament. També va explicar que des del matí només va beure te i que sospitaven que havien barrejat alguna substància amb la seva beguda.[34] L'hospital va explicar que es trobava en una condició crítica i que no es podia afirmar del cert que hagués estat per culpa d'un enverinament. Posteriorment va ser traslladat a Alemanya on se li varen fer proves toxicològiques.[35] El govern alemany va assegurar haver trobat rastres de l'agent nerviós novitxok, acusacions que foren rebutjades pel Kremlin.[35]

Detenció en tornar a Moscou

[modifica]

Va ser detingut el 17 de gener de 2021, minuts després d'haver aterrat a l'aeroport de Xeremétievo, a Moscou. Navalni havia arribat a Rússia procedent de Berlín, on hi era des de l'agost recuperant-se de l'intent d'enverinament amb l'agent químic novitxok de què va ser víctima i que va estar a punt de costar-li la vida. Estava previst que l'avió en què viatjava aterrés a un altre aeroport moscovita, el de Vnúkovo, però a l'últim moment les autoritats van desviar el vol a Xeremétievo, uns 50 quilòmetres més al nord, oficialment per motius tècnics. Navalni va ser detingut al control de passaports de l'aeroport, en el moment de mostrar la seva documentació als guardes fronterers i abans d'entrar formalment a territori rus. La seva dona, Iúlia, el seu advocat i la seva portaveu, que viatjaven amb ell, sí que van poder entrar al país. Un tribunal li va imposar 30 dies d'arrest administratiu en un judici llampec.[36][37] Després de la seva detenció van tenir lloc protestes massives a tota Rússia.[38]

Empresonament i mort a presó

[modifica]

El febrer de 2021, la seva condemna suspesa va ser substituïda per una pena de presó de més de dos anys i mig de detenció, i el 9 de juny de 2021, la xarxa política de Navalni, incloent la seva seu, la Fundació anti-corrupció i el partit Rússia del Futur van ser designades com a organitzacions extremistes i liquidades pel Tribunal Municipal de Moscou. El març de 2022, Navalni va ser condemnat a nou anys de presó addicionals després de ser declarat culpable de malversació i menyspreu al tribunal en un nou judici qualificat de farsa per Amnistia Internacional; la seva apel·lació va ser rebutjada i al juny, va ser traslladat a la presó d'alta seguretat IK-6 de Melekhovo a l'óblast de Vladímir.[5] L'agost de 2023, Navalni va ser condemnat a 19 anys més de presó per càrrecs d'extremisme.[6]

El desembre de 2023 va desaparèixer de la presó, reapareixent a la presó de IK-3 Kharp a l'Àrtic rus a la Iamàlia,[39] on el 16 de febrer de 2024, el Servei Penitenciari Federal de Rússia va anunciar havia mort mentre complia condemna.[40][41] La portaveu de Navalni, Kira Iàrmix, va dir a les xarxes socials que el seu equip no podia confirmar immediatament la seva mort fins que el seu advocat visités la presó.[42] El 19 de febrer, l'esposa de Navalni, Iúlia Navàlnaia, en un vídeo de més de vuit minuts, va assegurar que "continuaria la feina" del seu marit, liderant i aglutinant l'oposició al règim de Putin, fent una crida als russos a "unir-s'hi".[43] Després del funeral a església de la de la icona de la Mare de Déu de Moscou, al que van assistir milers de persones, fou enterrat al cementiri Borisov de Moscou.[44]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Carl Schreck «Russia's Erin Brockovich: Taking On Corporate Greed». Time, 09-03-2010 [Consulta: 21 maig 2016].
  2. ↑ Matthew Kaminski «The Man Vladimir Putin Fears Most (the weekend interview)». The Wall Street Journal, 03-03-2012.
  3. ↑ "Russian blogger Alexei Navalny in spotlight after arrest" Arxivat 2013-08-30 a Wayback Machine.
  4. ↑ Englund, Will «Kremlin critic Alexei Navalny has strong showing in Moscow mayoral race, despite loss». The Washington Post, 09-09-2013.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Russian opposition leader Navalny moved to high-security penal colony». Reuters, 14-06-2022. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2022. [Consulta: 19 febrer 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Alexei Navalny: Russian opposition leader handed further 19 year jail». BBC, 04-08-2023. Arxivat de l'original el 4 d’agost 2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
  7. ↑ «Russia Rising: The Blogger Who Is Putin's Greatest Challenger - TIME», 26-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-01-26. [Consulta: 21 febrer 2024].
  8. ↑ «5 things to know about Russian opposition leader Alexei Navalny – POLITICO», 07-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-02-07. [Consulta: 21 febrer 2024].
  9. ↑ Gessen, Masha «The Evolution of Alexey Navalny’s Nationalism» (en anglès). The New Yorker, 15-02-2021. ISSN: 0028-792X.
  10. ↑ «Alexei Navalny Speaks from Prison: An Exclusive Interview | Time», 19-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-19. [Consulta: 21 febrer 2024].
  11. ↑ Barry, Ellen. «Rousing Russia With a Phrase» (en anglès americà), 09-12-2011. [Consulta: 21 febrer 2024].
  12. ↑ Guillory, Sean «How Russian Nationalism Fuels Race Riots» (en anglès). The Nation, 01-11-2013. ISSN: 0027-8378.
  13. ↑ Dolgov, Anna. «Navalny Wouldn't Return Crimea, Considers Immigration Bigger Issue Than Ukraine» (en anglès), 16-10-2014. [Consulta: 21 febrer 2024].
  14. ↑ «Alexey Navalny's views on migrants run counter to his pro-democracy discourse» (en anglès), 09-02-2021. [Consulta: 21 febrer 2024].
  15. ↑ Mirovalev, Mansur. «Has Alexey Navalny moved on from his nationalist past?» (en anglès). [Consulta: 21 febrer 2024].
  16. ↑ Sahuquillo, María R. «Amnistía Internacional retira al opositor ruso Navalni el estatus de ‘preso de conciencia’» (en castellà), 24-02-2021. [Consulta: 21 febrer 2024].
  17. ↑ Tom Parfitt «Russian blogger Alexei Navalny faces criminal investigation». The Guardian [Londres], 10-05-2011.
  18. ↑ «Russian opposition leader Navalny faces third inquiry». BBC News, 24-12-2012 [Consulta: 21 maig 2016].
  19. ↑ Brumfield, Ben; Phil Black «Report: Stark Putin critic Navalny hit with criminal conviction». CNN, 18-07-2013.
  20. ↑ David M. Herszenhorn (July 18, 2013) "Russian Court Convicts Opposition Leader".
  21. ↑ «Радио ЭХО Москвы :: Новости / Правозащитный центр Мемориал признал Алексея Навального политическим заключенным». Echo.msk.ru.
  22. ↑ Englund, Will. «In Russia, activist Alexei Navalny freed one day after conviction», 19-07-2013.
  23. ↑ Andrew E. Kramer (October 16, 2013) Navalny Is Spared Prison Term in Russia.
  24. ↑ Vasilyeva, Nataliya «Conviction of Putin foe sets off protest in Moscow». Associated Press, 30-12-2014.
  25. ↑ «European Court: Trial Against Putin Foe Navalny Was Unfair». ABC News, 23-02-2016 [Consulta: 23 febrer 2016].
  26. ↑ «Верховный суд отменил приговор Навальному по делу "Кировлеса"». ТАСС Информационное Агентство России, 16-11-2016 [Consulta: 16 novembre 2016].
  27. ↑ Гальперович, Данила. «Навального по «делу Кировлеса» повторно приговорили к условному сроку». Arxivat de l'original el 2017-02-11. [Consulta: 3 abril 2017].
  28. ↑ Перцев, Андрей. «Алексей Навальный намерен участвовать в президентских выборах», 13-12-2016.
  29. ↑ Алексей Навальный. «Пора выбирать: Алексей Навальный — кандидат в президенты России», 13-12-2016.
  30. ↑ Гальперович, Данила. «Навального по «делу Кировлеса» повторно приговорили к условному сроку». Arxivat de l'original el 2017-02-11. [Consulta: 3 abril 2017].
  31. ↑ Emmott, Robin «Kremlin critic Navalny wins EU rights prize for his "immense bravery"» (en anglès). Reuters, 20-10-2021.
  32. ↑ «Russia's Navalny awarded prestigious European human rights Sakharov Prize» (en anglès). The Washington Post, 20-10-2021. [Consulta: 26 octubre 2021].
  33. ↑ RFE/RL «Russia's Imprisoned Navalny Awarded U.S. Prize For Civil Courage» (en anglès). RadioFreeEurope/RadioLiberty.
  34. ↑ Rusia, B. B. C. «Las dos horas que salvaron la vida del opositor ruso Alexei Navalny» (en castellà). BBC News Mundo, 04-09-2020.
  35. ↑ 35,0 35,1 Redacción «El opositor ruso Alexei Navalny "fue envenenado con Novichok", según Alemania» (en castellà). BBC News Mundo, 02-09-2020.
  36. ↑ Mas, Cristina. «Aleksei Navalni, detingut just després d'aterrar a Moscou», 17-01-2021. [Consulta: 19 gener 2021].
  37. ↑ Redacció. «Navalni, el líder opositor rus enverinat, detingut en el seu retorn a Moscou». [Consulta: 19 gener 2021].
  38. ↑ «Russia’s prison service says that imprisoned opposition leader Alexei Navalny has died», 16-02-2024. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2024. [Consulta: 19 febrer 2024].
  39. ↑ «Navalny moved to Russian Arctic penal colony, says spokesperson» (en anglès). Le Monde.fr, 25-12-2023.
  40. ↑ «Putin critic Alexei Navalny, 47, dies in Arctic Circle jail» (en anglès). BBC, 16-02-2024.
  41. ↑ «Смерть Алексея Навального. Онлайн «Медузы»» (en rus). Meduza, 16-02-2024. [Consulta: 16 febrer 2024].
  42. ↑ Times, The Moscow. «Alexei Navalny Dies in Jail – Prison Service» (en anglès). The Moscow Times, 16-02-2024. [Consulta: 16 febrer 2024].
  43. ↑ Fageda, Gerard «Navàlnaia agafa el relleu de Navalni: "Continueu al meu costat"». Ara, 19-02-2024 [Consulta: 28 febrer 2024].
  44. ↑ «Navalni serà enterrat divendres a Moscou» (en vilaweb). [Consulta: 29 febrer 2024].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksei Navalni
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aleksei_Navalni&oldid=33748686»