Rússia blanca

Rússia blanca
Tipus	territori; arcaisme
Part de	Rus
	53° 33′ 52″ N, 27° 54′ 45″ E / 53.56454°N,27.912375°E

Rússia Blanca, o Rus' blanc o Rutènia Blanca, és un arcaisme^[1]^[2] per a designar la part oriental de l'actual Belarús, incloent les ciutats de Polotsk, Vítsiebsk, i Mahiliou. Situada a la regió històrica de Rutènia o Rus', aquest nom és una traducció literal de Beliye Rosi' (en idioma belarús: Белыя Росы), que significa "Rosada blanca'".

El nom de "Rússia Blanca" és un tema sensible a Belarús, i es podria veure com inapropiat. En canvi el terme Rutènia blanca no pateix aquesta ambigüitat.

Rutènia és la versió llatinitzada de la regió Rus'de l'Europa oriental habitada pels eslaus i bressol de la Rus de Kiev, un estat dels segles IX a XII que existia a les actuals Bielrússia, Ucraïna, Rússia i Polònia oriental.

Belarús es tradueix com Rússia Blanca en molts idiomes moderns, particularment els germànics, però en els idiomes eslaus hi ha una diferència entre el país modern de Rússia i el sufix "-rus" (com una part de l'herència de l'associació polonesa-lituana):

belarús: Белая Русь (Rus blanca), Беларусь (Belarus), però Расія/Rasija (Rússia);
polonès: Białoruś (Rus blanca), però Rosja (Rússia);
rus: Белая Русь (Rus blanca), Беларусь o Белоруссия (Belarus) però Россия/Rossiya (Rússia);
ucraïnès: Білорусь Bilorus (Rus blanca), però Росія Rosia (Rússia);

En idioma alemany, el nom usual per l'estat de Belarús és Weißrussland (Rússia Blanca). i així el va fer servir Angela Merkel a la Cimera Europea de 2007.

Història

En mapes antics apareixen moltes altres variants d'aquest nom, per exemple, Russia Alba, Russija Alba, Wit Rusland, Weiss Reussen, White Russia, Hvite Russland, Hvíta Rússland, Weiss Russland, Ruthenia Alba, Ruthenie Blanche i Weiss Ruthenien (Weißruthenien), assignats a diversos territoris, sovint força allunyats de l'actual Belarús, per exemple s'havia aplicat a Nóvgorod.

<el cronista del segle xvi Guagnini en el seu llibre Sarmatiae Europeae descriptio, és a dir Rus' la va dividir en tres parts: Rússia Blanca, Rússia Negra i Rússia Roja.

Els orígens del nom no són clars^[3]

Podria ser que blanca indiqués el nord.

Alguns pobles eslaus es distingeixen pels colors.

El Rerum Moscoviticarum Commentarii escrit per Sigismund von Herberstein explica que els governants moscovites portaven la roba blanca per a diferenciar-se de la roba porpra dels governants romans i la roba roja dels romans d'Orient. El tsar de Rússia s'anomenava "Tsar blanc": Sunt qui principem Moscovuiae Album Regem nuncupant. Ego quidem causam diligenter quaerebam, cur Regis Albi nomine appellaretur(del Rerum Moscoviticarum Commentarii).

Finalment aquest color va ser transferit al nom del contrarevolucionariExèrcit Blanc que lluitava contra l'Exèrcit Roig.

Referències

↑ «"White Russia" in the Oxford Dictionary». Arxivat de l'original el 2015-06-01. [Consulta: 17 febrer 2015].
↑ «"White Russian" in the Oxford Dictionary». Arxivat de l'original el 2015-06-01. [Consulta: 17 febrer 2015].
↑ Vasmer's Etymological Dictionary: белору́с

Bibliografia

Akta Aleksandra, króla polskiego, wielkiego księcia litewskiego i t.d. (1501—1506). Wyd. F. Papee. Kraków, 1927
Alexandrowicz S. Rozwój kartografii Wielkiego Księstwa Litewskiego od XV do połowy XVIII w. Poznań, 1989
Anonymi Dvbnicensis. Liber de rebus Lvdovici R. H.. Analecta Monumentorum Hungariae historicum literarorium maximum inedita. Budapestini, 1986
I.V. Bellum Prutenum. Smereka E. Zbiór pisarzy polsko–lacińskich. Leopoli, 3, 1933
Colker M. L. America rediscovered in thirteenth century?. Speculum. A journal of medieval studies. Cambridge. Vol. 54. No. 4. October 1979
Cosmographey oder beschreibung aller Laender, Herrschaften, fürnemsten Stetten... Beschriben durch Sebastianum Münsterum... Basel, 1550; Ulrichs von Richental Chronik des Constanzer Concils 1414 bis 1418. Herausgegeben von M. R. Buck. Tübingen, 1882
Cromer M. Polonia sive de situ, populis, moribus, magistratibus et republica regni Poloni libri duo. Cracoviae, 1901. (паўтоp выданьня 1578 г.)
Der Weiss Kunig. Eine Erzählung von den Thaten Kaiser Maximilian der Ersten. Wien, 1775
Historica Russiae monumenta ex antiquis exterarum gentium arcivis et bibliothecis deprompta ab A. I. Turgenevio. V. I. Petropoli, 1841 (Акты исторические, относящиеся к России, извлечённые из иностранных архивов и библиотек А. И. Тургеневым)
Historiae Ruthenicae Scriptores exteri saeculi XVI. V. I—II. Berolini et Petropoli, 1841—42
Kronika Jana z Czarnkowa (Joannis de Czarnkow. Chronicon Polonorum). Оprac. J. Szlachtowski. Monumenta Poloniae Historica Lwów, T. II. 1872
Nordenskiöld, Adolf Erik Facsimile-Atlas to the Early History of Cartography with Reproductions of the Most Important Maps Printed in the XV and XVI Centuries. Stockholm, 1889. Замысловский Е. Е. Геpбеpштейн и его истоpико–геогpафические известия о России. СПб., 1884
Il Mappamondo di Fra Mauro. A cura di Tullio Gasparini Leporace. Presentazione di Roberto Almagia. Venezia, 1956
Ioannes Stobnicensis. Introductio in Ptolomei Cosmographiam. Cracoviae, 1512
Ostrowski W. About the origin of the name «White Russia». London, 1975
Peter Suchenwirt’s Werke aus dem vierzehnten Jahrhundert. Hrsg. von Alois Primisser. Wien, 1827
Prisschuch Th. Des conzilis grundveste. Die historischen Volkslieder der Deutschen vom 13. bis 6. Jahrhundert. Bd. 1. Leipzig, 1865
Prochaska A. Codex epistolaris Vitoldi. Cracoviae, 1882
Rude & barbarous kingdom. Russia in the accounts of sixteenth–century English voyagers. Ed. by Lloyd E. Berry and Robert O. Crummey. Madison—London, 1968
Sarmatiae Europeae descriptio. Ab Alexandro Guagnino Veronensi. Poloniae Historiae Corpus. Ex bibliotheca Ioan. Pistorii Nidani. Per Sebastiani Henric Petri. V. I. Basileae, 1588
Scriptores Rerum Hungaricarum tempore ducum regumque stirpis Arpadianae gestarum. Vol. II. Budapest, 1938
Starowolski Sz. Polska albo opisanie położenia królestwa Polskiego. Kraków, 1976
Stryikowski M. Kronika Polska, Litewska, Żmódzka i wszystkiej Rusi. T. I-II. Warszawa, 1846
Witkowska M. H. S. Vita sanctae Kyngae ducissae Cracoviensis. Roczniki Humanistyczne. T. X, z. 2. Lublin, 1961.
Імя тваё «Белая Русь». Мн., 1991
Опись архива Посольского приказа 1626 г. Ч. 1. М., 1977
Порецкий Я. И. Соломон Рысинский * Solomo Pantherus Leucorussus. Мн., 1983
ПСРЛ. Т. 2. СПб., 1843; Т. 25. М.—Л., 1949
Рыбаков Б. А. Русские карты Московии XV — начала XVI в. М., 1974
Савельева Е. А. Hовгоpод и Hовгоpодская земля в западноевpопейской каpтогpафии XV—XVI вв.. Геогpафия России XV—XVIII вв. (по сведениям иностpанцев). Л., 1984
Слово избpанное от святых писаний еже на латыню. Попов А. Н. Историко–литературный обзор дpевнеpусских полемических сочинений пpотив латинян. М., 1875

Enllaços externs

The 21 Names of Belarus Arxivat 2005-08-02 a Wayback Machine.
Why is the Russia White? Arxivat 2012-09-13 at Archive.is

[1] «"White Russia" in the Oxford Dictionary». Arxivat de l'original el 2015-06-01. [Consulta: 17 febrer 2015].

[2] «"White Russian" in the Oxford Dictionary». Arxivat de l'original el 2015-06-01. [Consulta: 17 febrer 2015].

[3] Vasmer's Etymological Dictionary: белору́с

[1]

[2]

[3]