What do you think?
Man's Search for Meaning
Psychiatrist Viktor Frankl's memoir has riveted generations of readers with its descriptions of life in Nazi death camps and its lessons for spiritual survival. Based on his own experience and the stories of his patients, Frankl argues that we cannot avoid suffering but we can choose how to cope with it, find meaning in it, and move forward with renewed purpose. At the heart of his theory, known as logotherapy, is a conviction that the primary human drive is not pleasure but the pursuit of what we find meaningful. Man's Search for Meaning has become one of the most influential books in America; it continues to inspire us all to find significance in the very act of living.
165 pages, Paperback
First published January 1, 1946
About the author
Viktor E. Frankl
212 books8,630 followersViktor Emil Frankl was an Austrian neurologist, psychologist, philosopher, and Holocaust survivor, who founded logotherapy, a school of psychotherapy that describes a search for a life's meaning as the central human motivational force. Logotherapy is part of existential and humanistic psychology theories.
Logotherapy was promoted as the third school of Viennese Psychotherapy, after those established by Sigmund Freud and Alfred Adler.
Frankl published 39 books. The autobiographical Man's Search for Meaning, a best-selling book, is based on his experiences in various Nazi concentration camps.
Logotherapy was promoted as the third school of Viennese Psychotherapy, after those established by Sigmund Freud and Alfred Adler.
Frankl published 39 books. The autobiographical Man's Search for Meaning, a best-selling book, is based on his experiences in various Nazi concentration camps.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 56 reviews
October 1, 2023
Ressenya completa: http://llegirperviurealtresvides.blog...
L'home a la recerca de sentit és un llibre en què l'autor, Viktor Frankl, exposa el procés psicològic dels presos en un camp de concentració nazi. Frankl escriu des de l'autobservació de la seva pròpia experiència i la dels companys, i divideix el text en tres etapes: l'arribada al camp, la vida al camp i l'alliberament.
Al principi és més descriptiu i exposa moltes escenes del dia a dia al camp, records concrets, evitant els judicis i sense entrar en detall de les massacres i tortures perquè sap que se n'ha parlat molt en d'altres documents. Després, més cap al final el to es torna una mica més científic i parla amb la visió de psicòleg.
M'ha cridat molt l'atenció la serenor amb què descriu comportaments humans i escenes que es vivien als camps de concentració, el sofriment, la presència constant de la por i de la mort. El text, sense ser fred, té un punt de distància científica sense ser un assaig teòric.
En general no es fa feixuc perquè el text està dividit en moltes seccions en què es combinen anècdotes amb explicacions i conceptes de psicologia.
No considero que sigui un llibre d'autoajuda per se ni m'ha semblat un text pretenciós, més aviat és una anàlisi dels canvis i el procés psicològic que van viure els presos dels camps de concentració, així com les diferents actituds i conseqüències que se'n van derivar. El valor del llibre rau en el retrat dels interns i de les seves actituds, i de com s'ho va fer ell per tirar endavant, no suïcidar-se i buscar un motiu o un sentit a la vida quan semblava que menys en tenia. De fet, podríem arribar a dir que ell mateix es feia autoteràpia.
El missatge global del llibre és lluminós. Malgrat tot i malgrat el patiment la vida té sentit, encara que no sigui un sentit universal que serveixi per a tothom ni per sempre, sinó que depèn de cadascú i de cada moment.
L'home a la recerca de sentit és un llibre en què l'autor, Viktor Frankl, exposa el procés psicològic dels presos en un camp de concentració nazi. Frankl escriu des de l'autobservació de la seva pròpia experiència i la dels companys, i divideix el text en tres etapes: l'arribada al camp, la vida al camp i l'alliberament.
Al principi és més descriptiu i exposa moltes escenes del dia a dia al camp, records concrets, evitant els judicis i sense entrar en detall de les massacres i tortures perquè sap que se n'ha parlat molt en d'altres documents. Després, més cap al final el to es torna una mica més científic i parla amb la visió de psicòleg.
M'ha cridat molt l'atenció la serenor amb què descriu comportaments humans i escenes que es vivien als camps de concentració, el sofriment, la presència constant de la por i de la mort. El text, sense ser fred, té un punt de distància científica sense ser un assaig teòric.
En general no es fa feixuc perquè el text està dividit en moltes seccions en què es combinen anècdotes amb explicacions i conceptes de psicologia.
No considero que sigui un llibre d'autoajuda per se ni m'ha semblat un text pretenciós, més aviat és una anàlisi dels canvis i el procés psicològic que van viure els presos dels camps de concentració, així com les diferents actituds i conseqüències que se'n van derivar. El valor del llibre rau en el retrat dels interns i de les seves actituds, i de com s'ho va fer ell per tirar endavant, no suïcidar-se i buscar un motiu o un sentit a la vida quan semblava que menys en tenia. De fet, podríem arribar a dir que ell mateix es feia autoteràpia.
El missatge global del llibre és lluminós. Malgrat tot i malgrat el patiment la vida té sentit, encara que no sigui un sentit universal que serveixi per a tothom ni per sempre, sinó que depèn de cadascú i de cada moment.
June 9, 2025
Relat i testimoniatge molt interessant. La qüestió de la cerca d'un sentit a la vida situat que planteja la logoteràpia em sembla interesantíssim, així com la humanització de la psicologia. Tanmateix no compre, ni de bon tros, l'arrebat anti-sociològic de "l'home és el creador del seu destí" i que tots tenim la potencialitat del que siga en qualsevol de les circumstàncies. No és estrany que siga "un dels llibres més influents als EE.UU.", doncs.
October 25, 2020
És difícil qualificar un llibre com aquest, si el puntues baix sembla que no valoris l'experiència personal de l'autor o no en donis crèdit, per tan és força normal puntuar alt per estar dins la normativa. Però aquest llibre no és només les memòries o les vivències de l'autor sinó que és més com una tesi o una exposició argumentada d'una teoria psicològica i és nota. El llibre és una narració desordenada de la experiència vivida per l'autor, combinat amb el desenvolupament de la nova teoria de la logoteràpia, i fet i fet no acaba sent ni unes memòries ni un assaig teòric, convertint-se en el que el mateix autor explica en el llibre: una exposició oral davant d'un auditori amatent. Així doncs, la obra està escrita amb frases llarguíssimes, subordinades, parèntesi i guions amb explicacions complementaries, tot combinat formant un enorme paràgraf, i exposant en un mateix capítol exemples, experiències personals i psicologia, que m'han atabalat i no he pogut o sabut apreciar l’obra en la seva totalitat i només m'he quedat amb els passatges vivencials i algunes de les reflexions de l'autor. (6/10)
May 27, 2025
En aquest llibre Viktor Frankl comença explicant el dia a dia dels pressoners del camp de concentració, continua analitzant diferents aspectes i com afecten a la psicologia humana i finalment com es veu un cop s'és alliberat.
Després de llegir diferents llibres de psicologia i creixement personal t'adones que aquest és el llibre dels llibres.
Les reflexions importants del llibre giren al voltant de: tenir un sentit a la vida (estiguis a l'etapa que estiguis), si tot a la vida te un sentit, el sofriment també i que com a ésser humans decidim constamentment que som.
Després de llegir diferents llibres de psicologia i creixement personal t'adones que aquest és el llibre dels llibres.
Les reflexions importants del llibre giren al voltant de: tenir un sentit a la vida (estiguis a l'etapa que estiguis), si tot a la vida te un sentit, el sofriment també i que com a ésser humans decidim constamentment que som.
August 1, 2024
Des del meu punt de vista, no puc valorar l'experiència narrada per l'autor com a "obra literària", aquest és el perquè de la puntuació. D'altra banda, la segona part del llibre (una exposició dels seus estudis en psicologia) és força interessant i sobretot, la seva ferma creença en la necessitat de trobar un sentit a la nostra existència.
February 21, 2025
No us espereu una novel·la com a tal. És més aviat un assaig. L'autor ens explica les seves vivències al camp de concentració durant la Segona Guerra Mundial i ho analitza des del punt de vista psicològic.
La segona part ens explica que és la logoteràpia i ho he trobat molt interessant.
És de comprensió fàcil, inclús per algú que no sàpiga res de psicoanàlisis (com una servidora) perquè està molt ben explicat.
A més, es llegeix molt de pressa.
La segona part ens explica que és la logoteràpia i ho he trobat molt interessant.
És de comprensió fàcil, inclús per algú que no sàpiga res de psicoanàlisis (com una servidora) perquè està molt ben explicat.
A més, es llegeix molt de pressa.
March 12, 2024
Si has llegit Primo Levi et decebrà. Mentre l'italià aconseguia imbuir-nos d'un profunda empatia i horror metafísic, Viktor Frankl descriu la seva experiencia en el camp de concentració de manera gairebé analítica, salpebrant el relat de condescendencia i termes psiquiàtrics.
June 18, 2024
La primera part molt interessant, on explica la seva vivència als camps de concentració d’Auschwitz.
La segona, no he entés la meitat de les coses i sort dels exemples que anava explicant🙃 m’he sentit una mica en una classe de psicologia.
La segona, no he entés la meitat de les coses i sort dels exemples que anava explicant🙃 m’he sentit una mica en una classe de psicologia.
September 10, 2023
Interessant, força ben escrit. Alguns aspectes delaten que és una obra amb força anys. La darrera part se m'ha fet llarga.
Read
March 4, 2024Quanta sabiesa. Es veritat, només aprenem en les dificultats
January 3, 2025
Un llibre per entendre la llibertat de l'home i com la voluntat pot donar-li un sentit al sofriment, fent-lo molt menys doloros
May 6, 2026
Un llibre molt interessant que et descriu i et posa en la situació de com va ser viure als camps de concentració nazis. Aquí hi trobaràs el testimoni d’algú que mostra les penúries viscudes i com l’espiritualitat es vivia des de punts de vista molt diferents. Un assaig molt accessible i, realment, un dels més lleugers que he llegit.
L’anàlisi psicològic final sí que m’ha semblat una mica més exigent, però sens dubte és un llibre molt recomanable.
A més, és el meu Sant Jordi, que sempre té un valor especial 😍
L’anàlisi psicològic final sí que m’ha semblat una mica més exigent, però sens dubte és un llibre molt recomanable.
A més, és el meu Sant Jordi, que sempre té un valor especial 😍
June 17, 2026
És un assaig sobre trobar propòsits a la vida malgrat les circumstàncies més difícils i el pas de l’autor com a pres dels camps de conecentració.
Una lectura profunda, personalment perquè dona lloc a la reflexió sobre l’actitud davant tot allò que no podem controlar.
Una lectura profunda, personalment perquè dona lloc a la reflexió sobre l’actitud davant tot allò que no podem controlar.
August 8, 2026
Esperava més. Té reflexions que estan bé i les vivències que explica impacten, però no he acabat de connectar del tot.
March 13, 2023
El llibre no es ven com a crònica en primera persona d’un presoner dels camps de concentració nazis sino com a un puto llibre d’autoajuda.
This entire review has been hidden because of spoilers.
March 9, 2025
La primera part molt bona!! La segona no l'he entès gaire 😀
July 30, 2025
[CAT + CAST]
[català] A la primera part del llibre narra la seva vivència en els camps de concentració nazis, a més de plasmar la realitat del camí psicològic que seguien els presoners. Aquesta part és la que més m'ha agradat, és molt interessant tot el que explica i com ho analitza, però m'ha fet sentir una mica rara. Narra fets horribles, coses que t'encongeixen el cor, però majoritàriament ho fa de manera freda, des de l'anàlisi i el "donar exemples". Això m'ha descol·locat, entenc el que pretenia amb el llibre; volia analitzar el tema en base a les seves vivències, no escriure un relat descriptiu sentimental, però en fer-ho he sentit com si em vomités mil situacions horribles i informació punyent sense emocionalitat. Tot i així, recomanaria a tothom llegir aquesta part, és important saber realment què passava allà dins i com van sobreviure, i no oblidar-ho mai.
A la segona part parla de la logoteràpia, el seu propi mètode i teoria psicoterapèutica. Es basa en la cerca del sentit de la vida, i aquesta part se m'ha fet pesada. Crec que a moments ha donat moltes voltes per a acabar dient el mateix, i no m'ha agradat massa que posés molts exemples miraculosos descrits en 4 línies i al següent. No sé si ha sigut pel que va escriure o per com ho va escriure, però se m'ha fet avorrit.
En general m'esperava una cosa diferent, crec que no m'ha acabat de convèncer. Li dono les estrelles per la primera part, bàsicament.
__________________________________
[castellano] En la primera parte del libro narra su vivencia en los campos de concentración nazis, además de plasmar la realidad del camino psicológico que seguían los prisioneros. Esta parte es la que más me ha gustado, es muy interesante todo lo que cuenta y como lo analiza, pero me ha hecho sentir un poco rara. Narra hechos horribles, cosas que te encogen el corazón, pero mayormente lo hace de forma fría, desde el análisis y el "dar ejemplos". Esto me ha descolocado, entiendo lo que pretendía con el libro; quería analizar el tema a base de sus vivencias, no escribir un relato descriptivo sentimental, pero al hacerlo he sentido como si me vomitara mil situaciones horribles e información desgarradora sin emocionalidad. Aun así, recomendaría a todo el mundo leer esta parte, es importante saber realmente qué pasaba allí dentro y como sobrevivieron, y no olvidarlo nunca.
En la segunda parte habla de la logoterapia, su propio método y teoría psicoterapéutica. Se basa en la búsqueda del sentido de la vida, y esta parte se me ha hecho pesada. Creo que a momentos ha dado muchas vueltas para acabar diciendo lo mismo, y no me ha gustado demasiado que pusiera muchos ejemplos milagrosos descritos en 4 líneas y a lo siguiente. No sé si ha sido por lo que escribió o por cómo lo escribió, pero se me ha hecho aburrido.
En general me esperaba algo distinto, creo que no me ha acabado de convencer. Le doy las estrellas por la primera parte, básicamente.
[català] A la primera part del llibre narra la seva vivència en els camps de concentració nazis, a més de plasmar la realitat del camí psicològic que seguien els presoners. Aquesta part és la que més m'ha agradat, és molt interessant tot el que explica i com ho analitza, però m'ha fet sentir una mica rara. Narra fets horribles, coses que t'encongeixen el cor, però majoritàriament ho fa de manera freda, des de l'anàlisi i el "donar exemples". Això m'ha descol·locat, entenc el que pretenia amb el llibre; volia analitzar el tema en base a les seves vivències, no escriure un relat descriptiu sentimental, però en fer-ho he sentit com si em vomités mil situacions horribles i informació punyent sense emocionalitat. Tot i així, recomanaria a tothom llegir aquesta part, és important saber realment què passava allà dins i com van sobreviure, i no oblidar-ho mai.
A la segona part parla de la logoteràpia, el seu propi mètode i teoria psicoterapèutica. Es basa en la cerca del sentit de la vida, i aquesta part se m'ha fet pesada. Crec que a moments ha donat moltes voltes per a acabar dient el mateix, i no m'ha agradat massa que posés molts exemples miraculosos descrits en 4 línies i al següent. No sé si ha sigut pel que va escriure o per com ho va escriure, però se m'ha fet avorrit.
En general m'esperava una cosa diferent, crec que no m'ha acabat de convèncer. Li dono les estrelles per la primera part, bàsicament.
__________________________________
[castellano] En la primera parte del libro narra su vivencia en los campos de concentración nazis, además de plasmar la realidad del camino psicológico que seguían los prisioneros. Esta parte es la que más me ha gustado, es muy interesante todo lo que cuenta y como lo analiza, pero me ha hecho sentir un poco rara. Narra hechos horribles, cosas que te encogen el corazón, pero mayormente lo hace de forma fría, desde el análisis y el "dar ejemplos". Esto me ha descolocado, entiendo lo que pretendía con el libro; quería analizar el tema a base de sus vivencias, no escribir un relato descriptivo sentimental, pero al hacerlo he sentido como si me vomitara mil situaciones horribles e información desgarradora sin emocionalidad. Aun así, recomendaría a todo el mundo leer esta parte, es importante saber realmente qué pasaba allí dentro y como sobrevivieron, y no olvidarlo nunca.
En la segunda parte habla de la logoterapia, su propio método y teoría psicoterapéutica. Se basa en la búsqueda del sentido de la vida, y esta parte se me ha hecho pesada. Creo que a momentos ha dado muchas vueltas para acabar diciendo lo mismo, y no me ha gustado demasiado que pusiera muchos ejemplos milagrosos descritos en 4 líneas y a lo siguiente. No sé si ha sido por lo que escribió o por cómo lo escribió, pero se me ha hecho aburrido.
En general me esperaba algo distinto, creo que no me ha acabado de convencer. Le doy las estrellas por la primera parte, básicamente.
September 24, 2023
Bon llibre, m'ha ajudat a veure el que realment es duresa i a relativitzar els meus problemes. Bon llibre, curt i amb molt impacte positiu.
July 18, 2025
No és un llibre agradable perquè parla de les vivències en un camp de concentració, és un assaig. Hi ha experiències i anècdotes protagonitzades per l'escriptor (autobiografia) i les barreja amb temes psicològics. Sense conèixer la temàtica és un llibre que es llegeix ràpidament i és entenedor. Pot ser una bona manera de conèixer una mica com va ser tot plegat. D'aquesta lectura n'he extret dues conclusions. Per una banda, que hi havia bons i mals presoners i que també hi havia bons i mals treballadors dels camps. Que no es pot etiquetar com a persona bona un presoner al camp de concentració només pel fet d'estar empresonat, ja que potser era molt poc solidari amb els seus companys. I tampoc es poden etiquetar els vigilants, que potser hi havia qui s'arriscava a donar d'amagat menjar a algun pres. Per tant, que a tot arreu hi ha bones i males persones. Per altra banda, i tal com diu el títol, m'he adonat que tant en les males situacions com en les bones és molt important trobar un sentit, un objectiu. No cal que sigui gran, però cadascú ha de tenir alguna cosa per la qual lluitar. Si no, la vida perd el sentit. "El qui té un perquè a la vida és capaç de suportar qualsevol com".
✏️ Llibre del club de lectura de Sant Llorenç d'Hortons.
✏️ Llibre del club de lectura de Sant Llorenç d'Hortons.
June 18, 2023
Aquest llibre té dues parts bastant diferenciades. La primera part, més extensa i interessant, ens relata les experiències de Viktor E. Frankl dins dels camps de concentració i extermini nazis. Més que un diari de totes les seves experiències, és un recull de reflexions psicològiques sobre les diferents situacions que havien de patir els presoners dels Lagers. Aquesta primera part és una obra que hauria de llegir tothom, juntament amb "Si això és un home", de Primo Levi. Són dos llibres complementaris i d'obligada lectura.
La segona part, en canvi, és un recull de reflexions sobre la metodologia psicològica que utilitzava Frankl amb els seus pacients, així com certes reflexions que es repeteixen de la primera part del llibre. Aquesta part final del llibre us la podeu saltar si no us interessa.
Si llegiu a Frankl i Primo Levi, obtindreu una visió molt més crua dels camps de concentració de les que us poden aportar les pel·lícules de Hollywood. No és que aquestes últimes no ho siguin, però les experiències personals superen la ficció. A més, aquestes pel·lícules acostumen a centrar-se només en el sadisme dels nazis, deixant de banda la "traïció" dels mateixos companys convertits en kapos, així com els mateixos presoners que havien de renunciar a la seva humanitat per intentar sobreviure. Com diu Frankl:
En general lograban sobrevivir solo aquellos prisioneros que, endurecidos tras años de deambular por distintos campos, habían perdido todos los escrúpulos en su lucha por la supervivencia, y para salvarse recurrían a cualquier medio, honrado o deshonroso, sirviéndose incluso de la fuerza bruta, el robo o la traición a sus amigos. Los escasos afortunados que sobrevivimos, gracias a una concatenación de casualidades o milagros —llámese como se quiera—, estamos convencidos de que los mejores no regresaron.
Aquells que van decidir mantenir la seva humanitat i ajudar als seus companys, ho tenien molt més difícil que aquells que decidien ser "egoistes". Ara bé, qui som nosaltres per qüestionar les decisions d'aquelles persones que, sota aquestes condicions infernals, van decidir fer tot el possible per sobreviure? No obstant això, Frankl ens diu que, fins i tot en aquestes condicions que s'ha pres tota llibertat a l'ésser humà, aquest continua sent lliure per decidir si vol continuar mantenint la seva humanitat:
El hombre puede conservar un reducto de libertad espiritual, de independencia mental, incluso en terribles estados de tensión psíquica y física. Los supervivientes de los campos aún recordamos a los hombres que iban a los barracones a consolar a los demás, ofreciéndoles su único mendrugo de pan. Quizá no fueron muchos, pero esos pocos son una muestra irrefutable de que al hombre se le puede arrebatar todo, salvo una cosa: la libertad humana —la libre elección de la acción personal ante las circunstancias— para elegir el propio camino.
Un altre relat que m'ha semblat molt impactant és la història dels presoners que decidien fumar. Dins dels camps hi havia una "economia" d'intercanvi, que bàsicament es duia a terme amb cigarretes. En el moment que veien a un presoner fumant, sabien que aquella persona havia decidit renunciar.
si un recluso fumaba se juzgaba un mal presagio. Significaba una evidente pérdida de su voluntad de vivir, la intención fatal de «disfrutar» de sus últimos días. Declaraba su renuncia a sobrevivir, y, perdida la voluntad, raramente se recuperaba.
Per últim, Frankl també ens destaca que, per intentar sobreviure dins d'aquests camps, l'aspecte psicològic era cabdal. Si no trobaves un sentit, alguna cosa que t'obligues a sobreviure, acabaries abandonat ràpidament.
Las palabras de Nietzsche «quien tiene un porqué para vivir puede soportar casi cualquier cómo»
En definitiva, llegiu aquest llibre. Per desgràcia, continua sent necessari en un món on els extremismes tornen a sorgir.
La segona part, en canvi, és un recull de reflexions sobre la metodologia psicològica que utilitzava Frankl amb els seus pacients, així com certes reflexions que es repeteixen de la primera part del llibre. Aquesta part final del llibre us la podeu saltar si no us interessa.
Si llegiu a Frankl i Primo Levi, obtindreu una visió molt més crua dels camps de concentració de les que us poden aportar les pel·lícules de Hollywood. No és que aquestes últimes no ho siguin, però les experiències personals superen la ficció. A més, aquestes pel·lícules acostumen a centrar-se només en el sadisme dels nazis, deixant de banda la "traïció" dels mateixos companys convertits en kapos, així com els mateixos presoners que havien de renunciar a la seva humanitat per intentar sobreviure. Com diu Frankl:
En general lograban sobrevivir solo aquellos prisioneros que, endurecidos tras años de deambular por distintos campos, habían perdido todos los escrúpulos en su lucha por la supervivencia, y para salvarse recurrían a cualquier medio, honrado o deshonroso, sirviéndose incluso de la fuerza bruta, el robo o la traición a sus amigos. Los escasos afortunados que sobrevivimos, gracias a una concatenación de casualidades o milagros —llámese como se quiera—, estamos convencidos de que los mejores no regresaron.
Aquells que van decidir mantenir la seva humanitat i ajudar als seus companys, ho tenien molt més difícil que aquells que decidien ser "egoistes". Ara bé, qui som nosaltres per qüestionar les decisions d'aquelles persones que, sota aquestes condicions infernals, van decidir fer tot el possible per sobreviure? No obstant això, Frankl ens diu que, fins i tot en aquestes condicions que s'ha pres tota llibertat a l'ésser humà, aquest continua sent lliure per decidir si vol continuar mantenint la seva humanitat:
El hombre puede conservar un reducto de libertad espiritual, de independencia mental, incluso en terribles estados de tensión psíquica y física. Los supervivientes de los campos aún recordamos a los hombres que iban a los barracones a consolar a los demás, ofreciéndoles su único mendrugo de pan. Quizá no fueron muchos, pero esos pocos son una muestra irrefutable de que al hombre se le puede arrebatar todo, salvo una cosa: la libertad humana —la libre elección de la acción personal ante las circunstancias— para elegir el propio camino.
Un altre relat que m'ha semblat molt impactant és la història dels presoners que decidien fumar. Dins dels camps hi havia una "economia" d'intercanvi, que bàsicament es duia a terme amb cigarretes. En el moment que veien a un presoner fumant, sabien que aquella persona havia decidit renunciar.
si un recluso fumaba se juzgaba un mal presagio. Significaba una evidente pérdida de su voluntad de vivir, la intención fatal de «disfrutar» de sus últimos días. Declaraba su renuncia a sobrevivir, y, perdida la voluntad, raramente se recuperaba.
Per últim, Frankl també ens destaca que, per intentar sobreviure dins d'aquests camps, l'aspecte psicològic era cabdal. Si no trobaves un sentit, alguna cosa que t'obligues a sobreviure, acabaries abandonat ràpidament.
Las palabras de Nietzsche «quien tiene un porqué para vivir puede soportar casi cualquier cómo»
En definitiva, llegiu aquest llibre. Per desgràcia, continua sent necessari en un món on els extremismes tornen a sorgir.
June 29, 2024
Viktor Frankl psicòleg, explica algunes de les situacions viscudes als camps de concentració per on va passar. Curiosament els passatges més durs no són aquells en què parla de les tortures o les càmeres de gas, sinó aquells en què relata el patiment de les situacions més cotidianes, com el fet de despertarse amb els plors de desesperació d'un altre presoner o de tocar amb la punta dels dits congelats un petit tros de pa amagat a la butxaca.
Reflexiona sobre el sentit de la vida, sobre com trobar-lo fins i tot estant en les condicions més pessimes. Val la pena aguantar aquest patiment? Quin sentit té seguir vivint? Què som els humans i per què estem aquí tots i cada un de nosaltres?
Altres ressenyes diuen (trobo que molt encertadament) que aquest llibre ens sorprèn amb un missatge d'esperança i de força. És un carpe diem terrible i desolador que ens impulsa a valorar la nostra situació i ens ensenya a viure tot i el patiment.
Reflexiona sobre el sentit de la vida, sobre com trobar-lo fins i tot estant en les condicions més pessimes. Val la pena aguantar aquest patiment? Quin sentit té seguir vivint? Què som els humans i per què estem aquí tots i cada un de nosaltres?
Altres ressenyes diuen (trobo que molt encertadament) que aquest llibre ens sorprèn amb un missatge d'esperança i de força. És un carpe diem terrible i desolador que ens impulsa a valorar la nostra situació i ens ensenya a viure tot i el patiment.
This entire review has been hidden because of spoilers.
February 18, 2023
Lectura ràpida i curta, però no, per això, menys densa. L'home a la recerca del sentit és el relat psicològic d'un home que va patir l'internament en diversos camps de concentració durant l'Holocaust. Les seves vivències m'han encongit el cor, fet plorar i convidat a reflexionar. Està narrat, a no poder ser d'una altra manera, fent una anàlisi des del seu punt de vista com a psicòleg, però, a la vegada de manera imparcial en ser-ne ell mateix una víctima. En situacions inhumanes i sota un mandat insensible, Frank mira de trobar el sentit al pitjor dels malsons que li ha tocat viure. Parla de l'apatia, la insensibilitat, el sentit de l'humor inclús en els moments més durs, el sofriment, el suïcidi, dels éssers estimats i de com algú és capaç de sobreviure quan la mort pot arribar a esdevenir la millor de les opcions.
September 13, 2026
“Fins i tot en les situacions més tràgiques, hom pot escollir quin tipus de persona ser i conservar la dignitat”.
Com es comporta la ment humana quan a una persona la denigren fins al punt de ser un ésser inferior a un animal de càrrega? Aquest assaig ens dona una resposta des de l’experiència de l’autor en els camps de concentració nazis, des d’una perspectiva psiquiàtrica però explicat d’una manera extremadament comprensible i, a més, molt objectiva, sense fer judicis de valor.
Un text molt interessant i alhora molt dur, on també es mostra com en situacions extremes pot sortir el millor, el pitjor i, fins i tot, la neutralitat dins d’una persona, ja que tot aquest espectre forma part de la ment i l’ètica.
Com a comentari, només he llegit la primera part, i he obviat la segona en què es desenvolupa la tècnica de la logoteràpia.
Com es comporta la ment humana quan a una persona la denigren fins al punt de ser un ésser inferior a un animal de càrrega? Aquest assaig ens dona una resposta des de l’experiència de l’autor en els camps de concentració nazis, des d’una perspectiva psiquiàtrica però explicat d’una manera extremadament comprensible i, a més, molt objectiva, sense fer judicis de valor.
Un text molt interessant i alhora molt dur, on també es mostra com en situacions extremes pot sortir el millor, el pitjor i, fins i tot, la neutralitat dins d’una persona, ja que tot aquest espectre forma part de la ment i l’ètica.
Com a comentari, només he llegit la primera part, i he obviat la segona en què es desenvolupa la tècnica de la logoteràpia.
February 9, 2023
Me l'he begut en un dia i, tot i que m'ha semblat absolutament colpidor, he tingut una sensació estranyíssima com si l'autor, havent viscut tot això, sap trivialitzar i explicar fets psicològics de forma tan objectiva que rasca el surrealisme. A part, quan explica anècdotes pròpies, em sembla totalment despersonalitzat, com explicant el fet tal i com va ocórrer però sense aprofundir gens en els sentiments propis del moment.
Això s'entén donat l'objectiu del llibre (més d'anàlisi psicològic que de biografia en sí), però no ha fet que em semblés menys sorprenent aquesta aproximació a la narració.
Com a apunt, m'ha posat MOLT nerviosa que parli de la humanitat referint-se tota l'estona a "l'home", de forma continuada i repetint-ho fins la sacietat. En fi, segle passat.
Això s'entén donat l'objectiu del llibre (més d'anàlisi psicològic que de biografia en sí), però no ha fet que em semblés menys sorprenent aquesta aproximació a la narració.
Com a apunt, m'ha posat MOLT nerviosa que parli de la humanitat referint-se tota l'estona a "l'home", de forma continuada i repetint-ho fins la sacietat. En fi, segle passat.
March 10, 2025
Segon llibre de Frankl que llegeixo i els dos cops he hagut de donar-me uns minuts de pausa per continuar llegint alguns dels capítols. Per aquells que necessitin una reflexió sobre la nostra pròpia existència, molt recomenable. Comparteixo aquest paràgraf perquè m'agrada i perquè em ve de gust: "Hem de deixar de preguntar pel sentit de la vida i, en canvi, adonar-nos que és la vida la que ens planteja preguntes, cada dia i a cada hora. Preguntes a les quals no hem de respondre amb reflexions o paraules, sinó amb el valor de la nostra conducta. Viure significa assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta a les qüestions que la vida planteja, complint l'obligació que ens assigna."
July 9, 2025
Un llibre sensacional que ens porta a reflexionar sobre el perquè de la vida. Ambientat en les vivències reals de l’autor en els camps de concentració, i equilibrant a parts iguals narració i assaig/estudi (amb un toc de teatre que ho remata perfectament), remarca com els presos dels camps nazis que se’n sortien eren perquè tenien recolliment interior i adoptaven una actitud basada en la humanitat i l’esperança.
El llibre defensa les escales morals en ambdós costats (des de presoners sàdics fins a vigilants piadosos), i acaba responent que el sentit de la vida es troba en el potencial que tenim de prendre les decisions correctes i en aprofitar-la. Pot semblar redundant, però acaba reconfortant-te en la reflexió.
El llibre defensa les escales morals en ambdós costats (des de presoners sàdics fins a vigilants piadosos), i acaba responent que el sentit de la vida es troba en el potencial que tenim de prendre les decisions correctes i en aprofitar-la. Pot semblar redundant, però acaba reconfortant-te en la reflexió.
August 8, 2026
L’home a la recerca de sentit és un llibre basat en l’experiència de Viktor Frankl als camps de concentració nazis i en la seva posterior reflexió psicològica sobre el sentit de la vida.
El que més m’ha impactat és la idea que, fins i tot en situacions extremadament difícils, les persones poden trobar un motiu per continuar endavant. Frankl explica que no sempre podem controlar el que ens passa, però sí que podem decidir com afrontar-ho i quina actitud adoptar.
En general, m’ha semblat un llibre dur però molt reflexiu. M’ha fet pensar en la importància de tenir un propòsit i de trobar sentit fins i tot en moments complicats. És una lectura que deixa un missatge molt potent sobre la resiliència i la capacitat humana de seguir endavant.
El que més m’ha impactat és la idea que, fins i tot en situacions extremadament difícils, les persones poden trobar un motiu per continuar endavant. Frankl explica que no sempre podem controlar el que ens passa, però sí que podem decidir com afrontar-ho i quina actitud adoptar.
En general, m’ha semblat un llibre dur però molt reflexiu. M’ha fet pensar en la importància de tenir un propòsit i de trobar sentit fins i tot en moments complicats. És una lectura que deixa un missatge molt potent sobre la resiliència i la capacitat humana de seguir endavant.
August 26, 2024
2.5⭐️
potser m’ha agradat poc perquè esperava més, i les expectatives m’han jugat una mala passada. està ben escrit i té reflexions interessants, però fa massa èmfasi (pel meu gust) en afirmacions tipo “el que no et mata et fa més fort” (escrit literalment, citant a nietzsche) la qual cosa jo personalment no comparteixo ara mateix, potser als 15 anys sí. de manera global acaba dient que el sentit de la vida és buscar-li a la vida sentit (que és el que implícitament implica la pròpia pregunta)
em sembla que com a llibre històric es queda una mica curt i com a llibre de psicologia/assaig també.
potser m’ha agradat poc perquè esperava més, i les expectatives m’han jugat una mala passada. està ben escrit i té reflexions interessants, però fa massa èmfasi (pel meu gust) en afirmacions tipo “el que no et mata et fa més fort” (escrit literalment, citant a nietzsche) la qual cosa jo personalment no comparteixo ara mateix, potser als 15 anys sí. de manera global acaba dient que el sentit de la vida és buscar-li a la vida sentit (que és el que implícitament implica la pròpia pregunta)
em sembla que com a llibre històric es queda una mica curt i com a llibre de psicologia/assaig també.
This entire review has been hidden because of spoilers.
December 26, 2024
Primer llibre sobre existencialisme que vaig llegir. Em va deixar fascinada i per això l'he tornat a llegir 4 anys després. Pel meu gust, el millor que he llegit sobre la vida als camps de concentració. Cal dir que no és aquest un llibre purament autobiogràfic, Frankl més aviat fa una anàlisi psicològica de la vida dels presoners, i ho fa amb gran humanitat. Així doncs, el nucli del llibre tracta de la recerca del sentit de la pròpia existència com a defensa i protecció en aquesta dolorosa situació, al final de la qual Frankl va proposar la logoteràpia. La pregunta que trobem constantment entre les pàgines del llibre és quin sentit té continuar vivint, donades les circumstàncies?
April 5, 2026
L'home a la recerca del sentit- Viktor Frankl
Aquest llibre ha estat una experiència transformadora. Feia molt temps que el tenia pendent, esperant-me en silenci a la prestatgeria. M'alegro d'haver trigat a obrir-lo, perquè les seves pàgines m'han trobat en un moment vital de predisposició absoluta per rebre'n el missatge. Escullo pensar que, d'alguna manera, ha estat cosa del destí.
Bé, en aquest llibre Viktor Frankl combina unes memòries colpidores sobre la seva experiència als camps de concentració amb una exposició teòrica dels principis de la "logoteràpia". La primera part del llibre és profundament bonica i humana, i la recomano a tothom. La segona part, tot i ser més complexa i difícil, exposa unes idees filosòfiques meravelloses sobre les quals parlaré ara.
L'etimologia de la paraula "logoteràpia" ja ens fa de brúixola: logos significa sentit. Frankl explica que gran part de la buidor i la depressió de la societat moderna neix de la incapacitat de dotar d'un propòsit els nostres dies. Mentre que l'univers sovint respon amb silenci a les nostres angoixes, l'ésser humà té una voluntat intrínseca de significació. A diferència d'altres psicoanalistes que situen el plaer o el poder com a finalitats últimes, Frankl defensa que només trobant un sentit podem arribar a la felicitat. Hi estic completament d'acord. Com deia Nietzsche: "Qui té un per a què viure, pot suportar gairebé qualsevol com".
Ens equivocaríem, però, si busquéssim una gran resposta universal. Amb una metàfora brillant, l'autor ens recorda que, de la mateixa manera que als escacs no existeix una "millor jugada" absoluta (ja que depèn de la situació de la partida, de l'adversari o del rellotge), seria absurd buscar un sentit que s'apliqués universalment en totes les situacions i persones. A l'hora de buscar aquest propòsit, Frankl ens exigeix un gir copernicà: en lloc de preguntar-nos què ens ofereix la vida, hem de preguntar-nos què espera la vida de nosaltres. No trobarem la felicitat preguntant-li al cel "Quin és el sentit de la meva existència?". Som nosaltres els interrogats per la vida, i és la nostra feina respondre amb l'acció i amb dignitat. La vida ens posa en situacions constantment, i ens pregunta: "I ara, què faràs amb això?".
És precisament aquí on es presenta una concepció del patiment enlluernadora. Quan ja no podem canviar una tragèdia o una situació que ens fa mal, l'únic repte i l'última llibertat que ens queda és canviar la nostra actitud. El patiment inevitable esdevé així una oportunitat per assolir el grau més elevat d'humanitat. És l'eina a través de la qual podem transformar-nos i alçar-nos com a éssers humans únics. Neix l'"optimisme tràgic": la capacitat humana de convertir el dolor en aprenentatge, i d'utilitzar la fragilitat i la transitorietat de les coses com un impuls per estimar avui amb més força.
Tot això, per descomptat, se sustenta en la llibertat humana. Segons Frankl, la llibertat no és deslliurar-se del nostre entorn (condicionament genètic, social, econòmic...), sinó que és la capacitat de prendre una postura davant les condicions que ens han tocat viure. Basant-se en la seva experiència a Auschwitz, va observar que, tot i estar limitats al màxim possible i haver-ho perdut tot, als presoners no els podien treure una última cosa: la llibertat d'escollir com enfrontar la situació. La llibertat de decidir qui ets i com vols ser és inalienable a l'ésser humà.
En aquest pla, la lent amb què mirem el món ho és tot. Un relat preciós del llibre ens parla d'un metge ancià, incapaç de superar la mort de la seva dona. Frankl, en lloc de medicar-lo, li pregunta què hauria passat si hagués estat a l'inrevés. En adonar-se que ella hauria patit de manera insuportable, el metge comprèn que la seva solitud actual és el preu d'amor que paga per haver-li estalviat aquell dolor a ella. La logoteràpia proposa aquest perspectivisme radical: desarmar l'angoixa girant-la del revés. Ho fa fins i tot amb la "intenció paradoxal", una recepta que ens convida a desitjar irònicament allò que més temem (com obligar-nos a no dormir per curar l'insomni) per treure-li el poder a la por. S'ha de dir que no les tinc totes que funcioni... però sense dubte ho provaré.
Hi ha una escena de les memòries que se m'ha quedat gravada. Una nit, caminant descalç per la neu, moribund i glaçat, Frankl treu forces del record de la seva dona. "La salvació de l'home és a través de l'amor i en l'amor", escriu. És preciós veure l'amor com l'única eina capaç d'esquinçar la carn per captar l'essència d'un altre ésser humà, actuant com una lupa que ens permet copsar la potencialitat de l'altre per ajudar-la a florir.
Finalment, la concepció del passat que proposa el psicoanalista és un autèntica joia. Sovint veiem el temps com una màquina incommovible que ho destrueix tot (la joventut, la bellesa, els béns materials...). Frankl, però, ens mostra que el temps no destrueix les coses; les guarda. Quan un instant passa a ser passat, queda blindat en l'eternitat i és nostre per sempre. Mentre que el present és fugaç i el futur incert, el passat és el refugi més segur. Com ell mateix diu: "Haver estat és la forma més segura de ser".
Relacions entre llibres-pelis-cançons #7
Com a pel·lícula he trobat una profunda relació amb "La vida es bella" (si t'atures a pensar-ho, hi ha molta més connexió filosòfica que només el context del nazisme). Musicalment, el llibre em ressona amb "La torre Picasso" d'Arde Bogotá i "Both Sides Now" de Joni Mitchell.
Aquest llibre ha estat una experiència transformadora. Feia molt temps que el tenia pendent, esperant-me en silenci a la prestatgeria. M'alegro d'haver trigat a obrir-lo, perquè les seves pàgines m'han trobat en un moment vital de predisposició absoluta per rebre'n el missatge. Escullo pensar que, d'alguna manera, ha estat cosa del destí.
Bé, en aquest llibre Viktor Frankl combina unes memòries colpidores sobre la seva experiència als camps de concentració amb una exposició teòrica dels principis de la "logoteràpia". La primera part del llibre és profundament bonica i humana, i la recomano a tothom. La segona part, tot i ser més complexa i difícil, exposa unes idees filosòfiques meravelloses sobre les quals parlaré ara.
L'etimologia de la paraula "logoteràpia" ja ens fa de brúixola: logos significa sentit. Frankl explica que gran part de la buidor i la depressió de la societat moderna neix de la incapacitat de dotar d'un propòsit els nostres dies. Mentre que l'univers sovint respon amb silenci a les nostres angoixes, l'ésser humà té una voluntat intrínseca de significació. A diferència d'altres psicoanalistes que situen el plaer o el poder com a finalitats últimes, Frankl defensa que només trobant un sentit podem arribar a la felicitat. Hi estic completament d'acord. Com deia Nietzsche: "Qui té un per a què viure, pot suportar gairebé qualsevol com".
Ens equivocaríem, però, si busquéssim una gran resposta universal. Amb una metàfora brillant, l'autor ens recorda que, de la mateixa manera que als escacs no existeix una "millor jugada" absoluta (ja que depèn de la situació de la partida, de l'adversari o del rellotge), seria absurd buscar un sentit que s'apliqués universalment en totes les situacions i persones. A l'hora de buscar aquest propòsit, Frankl ens exigeix un gir copernicà: en lloc de preguntar-nos què ens ofereix la vida, hem de preguntar-nos què espera la vida de nosaltres. No trobarem la felicitat preguntant-li al cel "Quin és el sentit de la meva existència?". Som nosaltres els interrogats per la vida, i és la nostra feina respondre amb l'acció i amb dignitat. La vida ens posa en situacions constantment, i ens pregunta: "I ara, què faràs amb això?".
És precisament aquí on es presenta una concepció del patiment enlluernadora. Quan ja no podem canviar una tragèdia o una situació que ens fa mal, l'únic repte i l'última llibertat que ens queda és canviar la nostra actitud. El patiment inevitable esdevé així una oportunitat per assolir el grau més elevat d'humanitat. És l'eina a través de la qual podem transformar-nos i alçar-nos com a éssers humans únics. Neix l'"optimisme tràgic": la capacitat humana de convertir el dolor en aprenentatge, i d'utilitzar la fragilitat i la transitorietat de les coses com un impuls per estimar avui amb més força.
Tot això, per descomptat, se sustenta en la llibertat humana. Segons Frankl, la llibertat no és deslliurar-se del nostre entorn (condicionament genètic, social, econòmic...), sinó que és la capacitat de prendre una postura davant les condicions que ens han tocat viure. Basant-se en la seva experiència a Auschwitz, va observar que, tot i estar limitats al màxim possible i haver-ho perdut tot, als presoners no els podien treure una última cosa: la llibertat d'escollir com enfrontar la situació. La llibertat de decidir qui ets i com vols ser és inalienable a l'ésser humà.
En aquest pla, la lent amb què mirem el món ho és tot. Un relat preciós del llibre ens parla d'un metge ancià, incapaç de superar la mort de la seva dona. Frankl, en lloc de medicar-lo, li pregunta què hauria passat si hagués estat a l'inrevés. En adonar-se que ella hauria patit de manera insuportable, el metge comprèn que la seva solitud actual és el preu d'amor que paga per haver-li estalviat aquell dolor a ella. La logoteràpia proposa aquest perspectivisme radical: desarmar l'angoixa girant-la del revés. Ho fa fins i tot amb la "intenció paradoxal", una recepta que ens convida a desitjar irònicament allò que més temem (com obligar-nos a no dormir per curar l'insomni) per treure-li el poder a la por. S'ha de dir que no les tinc totes que funcioni... però sense dubte ho provaré.
Hi ha una escena de les memòries que se m'ha quedat gravada. Una nit, caminant descalç per la neu, moribund i glaçat, Frankl treu forces del record de la seva dona. "La salvació de l'home és a través de l'amor i en l'amor", escriu. És preciós veure l'amor com l'única eina capaç d'esquinçar la carn per captar l'essència d'un altre ésser humà, actuant com una lupa que ens permet copsar la potencialitat de l'altre per ajudar-la a florir.
Finalment, la concepció del passat que proposa el psicoanalista és un autèntica joia. Sovint veiem el temps com una màquina incommovible que ho destrueix tot (la joventut, la bellesa, els béns materials...). Frankl, però, ens mostra que el temps no destrueix les coses; les guarda. Quan un instant passa a ser passat, queda blindat en l'eternitat i és nostre per sempre. Mentre que el present és fugaç i el futur incert, el passat és el refugi més segur. Com ell mateix diu: "Haver estat és la forma més segura de ser".
Relacions entre llibres-pelis-cançons #7
Com a pel·lícula he trobat una profunda relació amb "La vida es bella" (si t'atures a pensar-ho, hi ha molta més connexió filosòfica que només el context del nazisme). Musicalment, el llibre em ressona amb "La torre Picasso" d'Arde Bogotá i "Both Sides Now" de Joni Mitchell.
Displaying 1 - 30 of 56 reviews