1. |
Bird
06:29
|
|||
|
Anam posant damunt els altres tot allò que ens pesa.
Hem cosit els talls que ens feien caminar fent esses.
I qui ho pot predir?
El forat que queda fa impossible fer promeses.
No en pots defugir si saps que tu no t’ho mereixes.
I qui ho pot pair?
Que mori la fera, ja saps què te queda.
Quan mori la fera, ja saps què te queda.
Desfent les forces, t’esperen davant, t’esperen pecant.
|
||||
2. |
Tremolí
04:46
|
|||
|
Ja tens les claus preparades
com si el portal fos davant.
Els fanals fan pampallugues
dins un silenci llampant.
Talles, mous i reserves
clams per demà
Un fred intens te batzega
amb la injustícia present.
Tota la por que batega
fa tan inútil l’intent!
|
||||
3. |
Octubres
02:47
|
|||
|
Quan l’esforç es calma
i surt el mal de panxa,
toca fer quaresma
i veus com tot s’enganxa.
Si fossis aquí veuries com ric
els vespres, per sempre.
Els teus ulls no saben
d’enlloc on aturar-se.
Desfet, comptes les passes
del temps que ja no trobes.
Mitja vida cercant el fil.
|
||||
4. |
MAN
04:46
|
|||
5. |
Concili
03:34
|
|||
|
Els fils que s’establiren,
deixant els cossos febles
amb cura i harmonia,
travessen tots els segles.
I els testimonis cremen aquest icònic cercle gegant.
Les boques insidioses,
desvirtuant la vida,
filtraren les paraules.
Orquestra maleïda!
I els testimonis cremen aquest icònic cercle gegant.
|
||||
6. |
Space Jam
06:26
|
|||
|
Qui som jo si tot m’embafa?
Buido el cap tan ple d’imatges,
Infidels i tan salvatges.
No és real si no t’esclafa.
Amb els dits que me tremolen
toc l’espai que ens separa.
Qui ets tu? De lluny encara
puc notar fragments que moren.
No hi ha moviment, tan sols dins la ment.
|
||||
7. |
D'aquesta festa
03:49
|
|||
|
Tenc la impressió clara i funesta
que morirem d’aquesta festa.
Tu dius que no.
Desperta!
Com dormirà la meva bèstia
si no cremam tota molèstia?
Tu dius que no fa falta.
Desperta!
|
||||
8. |
Sant Jaume
03:36
|
|||
|
Davall el mateix sol floreixen
consciències tan irrellevants.
Altres són pura poesia
que tanmateix ningú no vol.
Girats, cremats, cridant vendran.
Tot d’una perden la xaveta,
quan els seus límits s’ha desfet.
Exhibiran un poemari
que mostra que sols tenen por.
|
||||
If you like ORA, you may also like: