Pagina principala: Diferenza intra i version.
Nissun riassont de la modifega |
m l'hà cambiad i impostazzion de protezzion per "Pagina principala": Tecnega ([Modifega=Permetud doma a i minestrador] (per semper) [Spostament=Permetud doma a i minestrador] (per semper)) etichete: Modifega per mez de dispositiv mobil Modifega in sul sit per mez de dispositiv mobil Modifega de dispositiv mobil vanzada |
(Istess)
|
Version corenta de 12:50, 24 des 2022
|
Vox ind la vedrinaLa Cristina Trivolza de Belgiojos (Milan, 28 giugn 1808 - Milan, 5 luj 1871) a l'è stada ona patriota taliana che l'ha partecipaa ativament al Risorgiment. A l'è stada editora de giornaj rivoluzionari, scritora e giornalista. I sò nomm de batesem a eren (in italian): Maria Beatrice Teresa Barbara Clotilde Melchiora Camilla Giulia Margherita Laura Trivulzio. La Cristina, tosa del Girolom Trivolz (1778-1812) - discendent de vuna di famej storegh de la nobiltaa milanesa e del famos Gian Giacom Trivolz - e de la Vitoria di Marchesi Gherardini (1790-1836), a l'è nassuda a on quart ai vundes de la matinna, el 28 de giugn 1808 in del palazz de la fameja. L'att de batesem a l'è staa matricolaa indela parocchia de la gesa de San Lissander: indel ducument el nomm matricolaa a l'è Cristina Trivulzi. I variant del sò cognomm eren tant, da Trivulzi a Triulzi putost che Triulzio, e lee istessa, de tosa, la se firmava 'me Cristina Trivulzia. Despoeu la sò mort, la se imponarà la version Trivulzio. (Inanz)
A l' savivet qe ...El Castell de Fagnan a l'è 'na fortificazion medievala in tra l'Olona e 'l center de Fagnan. Al dì d'incoeu el gh'ha dent el Municipi del Pajes. Giamò di temp di Roman la zona a l'era fortifegada e l'è stada citada in di lott in tra i Torrian e i Viscont. In del 1257 la gh'è la prima attestazion de l'esistenza in d'on test indova che el capitani del Popol Martin de la Torr el provava a ciappàll di Viscont, senza reussìgh. Quand che el Contad del Serpi el passa ai Viscont l'è daa al ramm di Viscont de Fagnan, ma el feud a l'è poeu partii. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"A Milan, anca i moron fann l'uga" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|