Và al contegnud

Pagina principala: Diferenza intra i version.

De Wikipedia
Nissun riassont de la modifega
m l'hà cambiad i impostazzion de protezzion per "Pagina principala": Tecnega ([Modifega=Permetud doma a i minestrador] (per semper) [Spostament=Permetud doma a i minestrador] (per semper))
etichete: Modifega per mez de dispositiv mobil Modifega in sul sit per mez de dispositiv mobil Modifega de dispositiv mobil vanzada
 
(Istess)

Version corenta de 12:50, 24 des 2022

Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 74 407 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Henri Lehmann, Cristina Trivulzio di Belgiojoso.

La Cristina Trivolza de Belgiojos (Milan, 28 giugn 1808 - Milan, 5 luj 1871) a l'è stada ona patriota taliana che l'ha partecipaa ativament al Risorgiment. A l'è stada editora de giornaj rivoluzionari, scritora e giornalista.

I sò nomm de batesem a eren (in italian): Maria Beatrice Teresa Barbara Clotilde Melchiora Camilla Giulia Margherita Laura Trivulzio.

La Cristina, tosa del Girolom Trivolz (1778-1812) - discendent de vuna di famej storegh de la nobiltaa milanesa e del famos Gian Giacom Trivolz - e de la Vitoria di Marchesi Gherardini (1790-1836), a l'è nassuda a on quart ai vundes de la matinna, el 28 de giugn 1808 in del palazz de la fameja. L'att de batesem a l'è staa matricolaa indela parocchia de la gesa de San Lissander: indel ducument el nomm matricolaa a l'è Cristina Trivulzi. I variant del sò cognomm eren tant, da Trivulzi a Triulzi putost che Triulzio, e lee istessa, de tosa, la se firmava 'me Cristina Trivulzia. Despoeu la sò mort, la se imponarà la version Trivulzio.

(Inanz)

A l' savivet qe ...

El Castell

El Castell de Fagnan a l'è 'na fortificazion medievala in tra l'Olona e 'l center de Fagnan. Al dì d'incoeu el gh'ha dent el Municipi del Pajes.

Giamò di temp di Roman la zona a l'era fortifegada e l'è stada citada in di lott in tra i Torrian e i Viscont. In del 1257 la gh'è la prima attestazion de l'esistenza in d'on test indova che el capitani del Popol Martin de la Torr el provava a ciappàll di Viscont, senza reussìgh. Quand che el Contad del Serpi el passa ai Viscont l'è daa al ramm di Viscont de Fagnan, ma el feud a l'è poeu partii.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"A Milan, anca i moron fann l'uga"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?