Vés al contingut

Viquipèdia:Articles seleccionats/desembre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Articles seleccionats del desembre

[modifica]

Las Meninas (també anomenat La familia de Felipe IV) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat l'any 1656, i exposat actualment al Museu del Prado, a Madrid.

És una de les obres pictòriques més analitzades i comentades. Com a tema central, mostra la infanta Margarida, tot i que la pintura presenta altres personatges, inclòs un autoretrat del propi Velázquez. L'artista va resoldre amb gran habilitat tots els problemes de composició de l'espai, la perspectiva i la llum, gràcies al domini que tenia del tractament dels colors i els tons, i la gran facilitat per caracteritzar els personatges. Un mirall col·locat a la part del fons de la pintura reflecteix les imatges del rei Felip IV de Castella i la seva dona, segons uns historiadors, entrant a la sessió de pintura i segons d'altres posant per ser retratats per Velázquez, i són la infanta Margarida i els seus acompanyants els qui vénen de visita per veure la pintura dels reis.

vista en solitari - discussió - edició - historial


El disc de Nebra és una representació molt antiga de la volta del cel.

El disc de Nebra, o disc celeste de Nebra, és la representació més antiga que es coneix de la volta del cel i dels fenòmens astronòmics. Es tracta d'una peça arqueològica descoberta l'any 1999 a la muntanya de Mittelberg, prop de Nebra, a l'estat de Saxònia-Anhalt, Alemanya. És una placa de bronze, quasi rodona, de 2 kg de massa i té aproximadament un diàmetre de 32 cm . Pertany a la cultura d'Unetice de fa 3600 anys; la cultura Unetice, o Aunjetitz en alemany, és una cultura prehistòrica que es va desenvolupar durant l'edat del bronze a la zona entre els rius Rin i Dnièster i des de la mar Bàltica fins el Baix Danubi. Els experts diuen que representa el firmament, amb l'ús d'elements abstractes. Es troba al Landesmuseum der Vorgeschichte de Halle.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Frontó escultòric de Luni, conservat al Museu Arqueològic Nacional de Florència.

L'escultura etrusca va ser una de les expressions artístiques més importants del poble etrusc, el qual va habitar la regió del nord i centre d'Itàlia aproximadament entre els segles IX i I aC. El seu art derivava, en gran part, de l'art grec, però també es va desenvolupar amb moltes característiques pròpies.

Existeixen molt pocs documents escrits etruscs i, a més a més, hi ha poca informació sobre el seu llenguatge, que encara no s'ha desxifrat en la seva totalitat, però es poden trobar claus per a la reconstrucció de la seva història a través del seu art, sense deixar de banda la informació que també aporten les cròniques gregues i romanes que existeixen al respecte. L'escultura etrusca presenta moltes dificultats als estudiosos, dificultats que són objecte de controvèrsia i obliguen a proposar sempre interpretacions de manera provisional.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Esquelet de Dorudon atrox

Dorudon ('dent de llança') és un gènere de cetacis extints que compartí els mars de l'Eocè amb altres basilosàurids com els basilosaures o Zygorhiza. Era un descendent proper dels primers artiodàctils de vida amfíbia, com Ambulocetus, però a diferència d'ells, el seu estil de vida era totalment aquàtic. Aparegué a l'Eocè superior, fa aproximadament 40 milions d'anys. Se n'han trobat fòssils a llocs molt distants geogràficament, com Egipte, Tunísia i Carolina del Sud (Estats Units), i habitava les aigües somes i càlides dels oceans de l'Eocè. S'extingí fa aproximadament 36 milions d'anys, poc abans de l'inici de l'Oligocè, a causa d'un gran episodi de canvi climàtic conegut com a Grande Coupure. L'espècie D. atrox és l'arqueocet més ben conegut.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Retaule de Sant Vicenç

El Retaule de Sant Vicenç, realitzat per l'anomenat mestre d'Estopanyà, és un conjunt de taules pintades al tremp i daurades amb pa d'or. Està datat cap als anys 1350-1370 i procedeix de la població d'Estopanyà, a la Baixa Ribagorça (província d'Osca). Es troba conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya des de l'any 1932, quan fou adquirit a la col·lecció Lluís Plandiura. És una obra de les més representatives de l'estil italianitzant derivat de la influència del gran mestre italià Giotto di Bondone a les terres de la Corona d'Aragó, i és difícil de contextualitzar ja que es tracta de l'única obra coneguda de l'autor. Els comitents, encara que apareixen representats a la pintura, no s'han pogut identificar, excepte un que possiblement pertanyia als qui la van encarregar i que estava relacionat amb l'orde dels Dominics.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Triacontàedre ròmbic (Políedre de Catalan)

Un políedre (del grec πολύεδρον (πολύς, polys = "molts" i ἔδρον, édron = "cara") és un cos geomètric la superfície del qual es composa d'una quantitat finita de polígons plans. Els seus elements notables són la cara o faceta que és la porció de pla que limita el cos, l'aresta on es troben dues cares, i el vèrtex on es troben tres o més arestes. Encara que sempre s'ha concebut el políedre com un cos de tres dimensions, també hi ha semblants topològics en qualsevol dimensió; per exemple, el polígon és el semblant topològic de dues dimensions del políedre. Totes aquestes formes són conegudes com a polítops.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Retrat d'un cartoixà, 1446, considerat un possible autoretrat

Petrus Christus (Baarle-Hertog, ca. 1410/1415 – Bruges, 1472/1473) fou un pintor de l'escola dels primitius flamencs, actiu a Bruges des de 1444. Els temes de la seva obra se situen dins de les obres religioses i profanes. Tot i ser considerat un seguidor de l'estil de Jan van Eyck, no va coincidir amb ell a Bruges, on va arribar després de 1441, data de la mort del mestre.

L'obra de Christus pren com a fonts, entre d'altres, Robert Campin i Rogier van der Weyden, si bé el seu gran inspirador va ser Jan van Eyck, de qui va mantenir l'espai i el volum mentre restava importància a la continuïtat rítmica i la precisió lineal. Va fer servir un llenguatge més planer i casolà, assequible per a aquells que, com ell, provenien del nord menys desenvolupat.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Jaguar

El jaguar (Panthera onca) és un fèlid del gènere Panthera. És l'única de les quatre espècies vivents de Panthera que es troba a l'Amèrica. El jaguar és el tercer fèlid més gran del món després del tigre i el lleó i el més gran i potent de l'hemisferi occidental. La distribució actual del jaguar s'estén des de Mèxic, a través de gran part d'Amèrica Central i al sud fins al Paraguai i el nord de l'Argentina. A part d'una població coneguda i possiblement reproductiva a Arizona (al sud-est Tucson), aquest fèlid ha estat pràcticament extirpat dels Estats Units des de principis de la dècada del 1900. S'assembla especialment al lleopard, tot i que sol ser més gran i amb una constitució més robusta i les seves característiques comportamentals i d'hàbitat són més similars a les del tigre.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Bandera de Mèxic

Mèxic (en castellà: México), oficialment els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord. Limita al nord amb els Estats Units d'Amèrica, al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic, al sud-est amb Guatemala, Belize i la mar Carib, i a l'est amb el Golf de Mèxic. Els Estats Units Mexicans són una federació de trenta-un estats i un districte federal, la ciutat de Mèxic, la qual és una de les àrees metropolitanes més poblades del món.

Amb una superfície al voltant dels 2 milions de quilòmetres quadrats, Mèxic és el cinquè país més gran d'Amèrica i el catorzè més gran del món. Amb una població de 103 milions d'habitants, és l'onzè país més poblat del món, i el país castellanoparlant més poblat del món.

vista en solitari - discussió - edició - historial


El nou World Trade Center 7

El World Trade Center 7, o WTC 7, és un edifici de Nova York situat al complex del World Trade Center, al Lower Manhattan. El nom 7 World Trade Center es refereix a dos edificis: l'estructura original, completada el 1987 i destruïda l'11 de setembre del 2001, i l'estructura actual, inaugurada el 2006. Els dos edificis els va construir Larry Silverstein, llogater del solar, que és propietat de l'Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey.

La construcció del nou WTC 7 va començar l'any 2002 i es va acabar el 2006. Té cinquanta-dues plantes d'altura i ocupa menys superfície que l'edifici original per no interrompre el pas de Greenwich Street, que va de TriBeCa fins a Battery Park travessant la zona del World Trade Center.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Fränzi davant d'una cadira tallada (1910), d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid.

L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle xx, que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc. La seva primera manifestació fou en el terreny de l'art; va sorgir paral·lelament al fauvisme francès, amb el qual van ésser els primers moviments de les anomenades “avantguardes històriques” artístiques. Més que un estil amb característiques pròpies comunes, fou un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que aglutinà diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, enfront del naturalisme i el caràcter positivista d'aquest moviment de finals del segle xix, els expressionistes defensaven un art més personal i intuïtiu, on predominés la visió interior de l'artista –l'“expressió”– enfront de la plasmació de la realitat –la “impressió”.

vista en solitari - discussió - edició - historial


La rivalitat entre Othniel Charles Marsh (esquerra) i Edward Drinker Cope (dreta) desencadenà la Guerra dels Ossos

La Guerra dels Ossos fou un període d'intensa especulació i descobriments de fòssils durant la Gilded Age de la Història dels Estats Units, marcat per una gran rivalitat entre Edward Drinker Cope i Othniel Charles Marsh. Els dos paleontòlegs utilitzaren mètodes deshonests per superar l'altre al camp, recorrent a suborns, robatoris i destrucció d'ossos. Els científics també s'atacaren l'un a l'altre en obres científiques, intentant arruïnar la credibilitat de l'altre i deixar-lo sense finançament.

La recerca d'ossos de Cope i Mars els dugué a l'oest, als rics jaciments paleontològics de Colorado, Nebraska i Wyoming. Entre el 1877 i el 1892, tots dos paleontòlegs utilitzaren el seu patrimoni i la seva influència per finançar les seves pròpies expedicions i obtenir serveis i fòssils de caçadors de dinosaures.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Suma vectorial i multiplicació per un escalar: un vector v (blau) s'afegeix a un altre vector w (il·lustració vermella, a dalt). A sota, a w se li aplica un factor d'escala de 2, i llavors es calcula la suma v + 2·w.a

En matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, un espai vectorial és una estructura matemàtica formada per un conjunt de vectors. Els vectors són objectes que es poden sumar entre ells i es poden multiplicar per un nombre, és a dir, "aplicar-los un factor d'escala", que en aquest context s'anomenen escalars. Sovint es considera que els escalars són nombres reals, però també es poden definir espais vectorials amb la multiplicació escalar per nombres complexos, nombres racionals o, fins i tot, cossos més generals en lloc de fer servir cossos de nombres. Les operacions d'addició vectorial i multiplicació escalar han de satisfer certs requisits, anomenats axiomes, que es descriuen a la secció d'aquest article on es dóna la definició formal d'espai vectorial.

Un exemple d'espai vectorial és el dels vectors euclidians, que es fan servir sovint per representar quantitats físiques com ara forces.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Estàtua de Donatello a l'exterior de la Galleria degli Uffizi Florència

Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 – Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement. Ensems amb Leon Battista Alberti, Filippo Brunelleschi i Masaccio, són considerats els principals creadors de l'estil renaixentista. Donatello va destacar per la seva força innovadora en el camp de l'escultura monumental i en el tractament dels relleus, camp en el qual va aconseguir representar l'obra amb una gran profunditat dintre d'un pla molt simple, tècnica que s'anomenà stiacciato.

Entre les seves obres més importants destaquen el David de bronze, el Púlpit exterior de la catedral de Prato, l'Estàtua eqüestre de Gattamelata, la Magdalena penitent i Judit i Holofernes.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Temporada d'huracans de l'Atlàntic de 1911

La temporada d'huracans de l'Atlàntic de 1911 fou relativament inactiva, amb només sis ciclons tropicals coneguts formats a l'Atlàntic durant l'estiu i la tardor de 1911. Tenint en compte tant el primer cicló que encetà la temporada a principis de febrer com l'últim clausurant-la al dissipar-se al desembre, es registraren només tres depressions tropicals. Tres ciclons s'intensificaren fins l'estatus d'huracà, on dos d'ells assoliren la categoria 2 en l'escala d'huracans de Saffir-Simpson vigent a l'actualitat. Les dades dels ciclons de la temporada de 1911 es fonamenten principalment en la base de dades d'huracans de l'Atlàntic, que l'any 2005 es revisà en profunditat el període entre 1911 i 1914.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Tauró de mans llargues

El tauró de mans llargues o camarí (Carcharhinus longimanus) és un tauró pelàgic gran que viu als mars tropicals i temperats càlids. És un tauró de constitució robusta, notable especialment per les seves aletes llargues, arrodonides i amb les puntes blanques. És un animal agressiu, però de moviments lents, que domina els frenesís devoradors, i és un perill pels supervivents de naufragis a l'oceà i d'aeronaus accidentades; ha atacat més humans que totes les altres espècies de taurons juntes. Estudis recents han demostrat que les seves poblacions es troben en un marcat declivi, car les seves grans aletes tenen molt de valor com a ingredient principal de la sopa d'aleta de tauró i, com altres espècies de tauró, el camarí sofreix una pressió creixent per part de la pesca arreu del seu àmbit de distribució.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Celebració del dia de l'Orgull LGBT i la legislació del matrimoni homosexual.

El matrimoni homosexual a Espanya va ser legalitzat l'any 2005 després d'una campanya, que incloïa l'adopció homoparental, iniciada l'any 2004 pel govern socialista (PSOE), dirigit per José Luis Rodríguez Zapatero, que havia guanyat les eleccions recentment. Després de molt debat, la llei que permetia el matrimoni homosexual va ser aprovada per les Corts Generals d'Espanya el 30 de juny de 2005 i publicada el 2 de juliol del mateix any. El matrimoni entre persones del mateix sexe es legalitzava el 3 de juliol de 2005, convertint-se en el tercer estat al món en fer-ho, després dels Països Baixos i Bèlgica i 17 dies abans que el Canadà.

vista en solitari - discussió - edició - historial


La Gioconda

La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos on apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Pintat entre 1503 i 1506 o 1507, és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm retocat diverses vegades per l'autor. La tècnica usada va ser l'esfumat (sfumato), procediment molt característic de Leonardo. El quadre és propietat del govern francès i està exposat al Museu del Louvre de París amb el títol Portrait de Lisa Gherardini, épouse de Francesco del Giocondo (Retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo).

vista en solitari - discussió - edició - historial


Paisatge del Parc Natural del Cap de Creus

La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França; la seva longitud és de més de 200 km. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és la seva continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà.

Gràcies a la seva geomorfologia, molts dels espais del paisatge original encara romanen relativament poc contaminats per la pressió d'urbanització i d'una certa especulació immobiliària, com ara que el terreny força accidentat hi dificulta la construcció.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Text del manuscrit més antic (segle xii) del relat de Genji

Genji Monogatari (源氏物語), o El relat de Genji, és una obra destacada de la literatura japonesa escrita al segle xi, durant l'auge del període Heian. És atribuïda a l'escriptora japonesa Murasaki Shikibu. Gran part de la importància d'aquesta obra rau en el fet que hom la considera la primera novel·la, o la primera novel·la moderna, així com la primera novel·la psicològica o la primera novel·la en considerar-se un clàssic, punt que encara és motiu de debat (vegeu importància).

vista en solitari - discussió - edició - historial


Tortuga mediterrània

La tortuga mediterrània o tortuga de terra, coneguda pel nom científic de Testudo hermanni, és una de les vuit espècies de tortuga classificades tradicionalment dins el gènere Testudo, juntament amb espècies properes com la tortuga marginada (T. marginata), la tortuga grega (T. graeca) o la tortuga de Horsfield (T. horsfieldii). Se'n coneixen dues subespècies: T. h. hermanni i T. h. boetthgeri. Són rèptils herbívors i diürns que poden arribar a viure edats comparables a les dels humans, i que s'estenen des dels Països Catalans a l'oest fins al marge sud de la mar Negra a l'est. Juntament amb la tortuga marginada (T. marginata) és l'única tortuga terrestre de distribució íntegrament europea.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Acròpoli d'Atenes

L'Acròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important. L'Acròpoli era, literalment, la “ciutat alta” i estava present a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensiva i com a seu dels principals llocs de culte. L'Acròpoli d'Atenes està situada sobre un turó a uns 165 metres per sobre del nivell de la ciutat. També és coneguda com Cecròpia en honor del llegendari home serp, Cècrops, rei d'Atenes.

L'Acròpoli d'Atenes va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1987 a París.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Huracà Dog (1950)

L'huracà Dog fou l'huracà més intens de la temporada d'huracans de l'Atlàntic de 1950. Fou la quarta tempesta anomenada a la temporada en desenvolupar-se el 30 d'agost a l'est d'Antigua; després travessà el nord de les Petites Antilles, girant cap al nord i intensificant-se fins a convertir-se en un huracà de categoria 5. Dog arribà a la seva intensitat màxima amb vents de fins a 300 km/h per sobre l'Atlàntic. Després de debilitar-se, passà a 320 km del Cap Cod. La tempesta esdevingué un cicló extratropical el 12 de setembre.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Els cromatòfors del peix zebra són els encarregats de generar el mimetisme amb el rerefons, en ser exposats a ambients foscos (a dalt) o lluminosos (a baix).

Els cromatòfors són cèl·lules amb pigments a l'interior que reflecteixen la llum. Poden trobar-se en diversos éssers vius com els amfibis, els peixos, certs crustacis i alguns cefalòpodes. Són els principals responsables del color de la pell, del color dels ulls en els animals ectoterms, i de la formació de la cresta neural al llarg del desenvolupament embrionari. Els cromatòfors ja madurs poden dividir-se en diferents classes segons el color que reflecteixen sota una llum blanca: xantòfors (groc), eritròfors (roig), iridòfors (iridescent), leucòfors (blanc), melanòfors (negre/marró) i cianòfors (blau). El terme també pot fer referència a les vesícules colorides associades a la membrana de certs bacteris fotosintètics.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, al MNAC.

L'art de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de forma diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental. L'art ha estat des de sempre un dels principals mitjans d'expressió de l'ésser humà, a través del qual expressa les seves idees i sentiments, la forma com es relaciona amb el món. La seva funció pot variar des de la més pràctica fins a la més ornamental; pot tenir un contingut religiós o simplement estètic, pot ser durador o efímer.

vista en solitari - discussió - edició - historial


A les escoles japoneses s'inculca des de molt jove la relació senpai-kōhai, com a part integral de la seva vida diària

Senpai (先輩, literalment «company d'abans») i kōhai (後輩, literalment «company de després») són termes provinents del japonès que descriuen una relació interpersonal informal que es troba present en les organitzacions, associacions, clubs, empreses i escoles del Japó.

La relació senpai-kōhai és pròpiament interdependent, ja que un senpai necessita un kōhai i viceversa, el llaç establert queda determinat per la data d'entrada a l'organització. El concepte té la base en la filosofia japonesa i ha perdurat dins d'aquesta societat.

vista en solitari - discussió - edició - historial


La Batalla de Muret, miniatura de Grandes Chroniques de France

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó IV de Montfort que participaven en la Croada albigesa. Simó de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic. La batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana a Occitània.

vista en solitari - discussió - edició - historial


28 DE DESEMBRE, DIA DELS SANTS INNOCENTS!

L'Escala de Fetor-Baff és una escala ordinal que s'utilitza per mesurar la fortor de l'allioli i d'altres productes en què l'all és l'ingredient principal. Fou desenvolupada l'any 1993 per la Fundació Institut Català de la Cuina i la Fundació Alícia a partir dels paràmetres de l'Escala Scoville i en honor al cuiner i escriptor català d'ascendència austrohongaresa Brauli Fetor i Baff (1874-1931).

Malgrat que la intenció inicial d'aquesta escala fou la de projectar l'allioli i la gastronomia catalana al mercat interior, sobretot a través de la seva consideració en concursos locals i en la docència a les escoles de cuina catalanes, ràpidament fou traslladada al panorama internacional, sobretot en plats de la gastronomia grega, turca, italiana i d'altres pròpies de la Mediterrània.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Pau Casals

Pau Casals i Defilló (El Vendrell, Baix Penedès, 29 de desembre de 1876San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món. La seva interpretació d'El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins l'àmbit català.


vista en solitari - discussió - edició - historial


Mark Twain

Samuel Langhorne Clemens (Florida, Missouri, 30 de novembre de 1835 - Redding, Connecticut, 21 d'abril de 1910), més conegut pel seu pseudònim Mark Twain, va ser un escriptor i humorista estatunidenc. Destacà per les seves novel·les Les aventures de Huckleberry Finn (1885), considerada sovint com "La gran novel·la estatunidenca", i Les aventures de Tom Sawyer (1876). Twain fou un personatge molt conegut a la seva època, i va ser amic de presidents, artistes, grans empresaris, i membres de la reialesa europea.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Wikipe-tan, un personatge típicament manga.

El manga (漫画, en kanji; まんが, en hiragana; マンガ, en katakana) és el còmic d'origen japonès, desenvolupat a finals del segle xx. No obstant això, la seva forma moderna data poc després de la Segona Guerra Mundial, el manga ha tingut un llarg i complex precursor en la història de l'art japonès.

El manga és un còmic apte per a totes les edats. Inclou una àmplia gamma de temes: acció-aventura, amor, esports, drama històric, comèdia, ciència-ficció-fantasia, misteri, terror, sexualitat, el món de les empreses i el comerç entre altres.

vista en solitari - discussió - edició - historial




Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs