Vés al contingut

Fitz Roy

(S'ha redirigit des de: Turó Fitz Roy)
Plantilla:Infotaula indretFitz Roy
Vista aèria
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
EpònimRobert FitzRoy Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc Nacional Bernardo O'Higgins i Parc Nacional Los Glaciares Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAmèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRegió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena i Província de Santa Cruz (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Map
 49° 16′ 17″ S, 73° 02′ 36″ O / 49.2714°S,73.0433°O / -49.2714; -73.0433
SerraladaPatagònia Andina Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud3.406 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència1.951 m Modifica el valor a Wikidata
Materialgranit Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
1952 primer ascens Modifica el valor a Wikidata

La muntanya Fitz Roy (també anomenada cerro Chaltén) està ubicada al límit fronterer entre Xile i Argentina, a la zona de la Patagònia.[1][2][3] Aquesta muntanya marca l'inici de l'última àrea fronterera no definida entre ambdós països, fins al cerro Murallón cap al sud.

Es troba entre el Parc Nacional Bernardo O'Higgins i el Parc Nacional Los Glaciares.

El nom Chaltén prové de l'aoniken i significa 'muntanya fumejant', a causa dels núvols que quasi constantment en coronen el cim; això -i la denominació ancestral- moltes vegades ha fet creure erròniament que es tracta d'un volcà.[4] La muntanya és considerada sagrada per les tribus locals. El Dr. Francisco Moreno la va batejar com Fitz Roy el 1877 en honor del capità de l'HMS Beagle, Robert Fitz Roy.[4] Encara que la cartografia oficial argentina ha preferit denominar-lo Chaltén els últims anys en comptes de Fitz Roy, utilitzat durant gran part del segle xx, aquest últim és més utilitzat i encara es preserva en la cartografia oficial xilena.[5]

El primer ascens va ser el 1952 per l'expedició francesa composta, entre d'altres, per Lionel Terray i Guido Magnone.[4][6]

Malgrat tenir una alçada mitjana (només la meitat de la dels gegants de l'Himàlaia), la muntanya té la reputació de ser de "dificultat extrema": presenta enormes extensions de roques gairebé verticals, polides i relliscoses sobre les quals bufen constantment vents d'enorme força: requereix màxima perícia tècnica per part de l'escalador. Resulta curiós destacar que, mentre que en aquests temps l'Everest és pujat per centenars de persones per dia, el Fitz Roy només és escalat amb èxit una o dues vegades a l'any, per dues rutes principals: la "dels Argentins" i la "dels Francesos".[cal citació]

De per si, aquest cim ofereix un espectacle corprenedor en sortir les crestes i arestes entre glaceres i núvols i, en certs moments del dia, prendre sorprenents acoloriments segons la il·luminació del sol. La muntanya Fitz Roy es troba al nord-oest del gran llac Viedma.

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Border agreement between Chile and Argentina to determine the border from Mount Fitz Roy to Daudet», 1998. Arxivat de l'original el 31 May 2016. [Consulta: 7 agost 2006].
  2. «Mount Fitz Roy - Difrol.cl». Arxivat de l'original el 24 August 2018. [Consulta: 26 juny 2016].
  3. MONTE FITZ ROY Andes Hand Book, www.andeshandbook.org, accessed 21 June 2021
  4. 4,0 4,1 4,2 La silueta del Fitz Roy www.interpatagonia.com, accessed 21 June 2021
  5. Moreno, FP. Viaje a la Patagonia Austral (en castellà). La Nacion (Elefante Blanco), 2006, p. 2. ISBN 987-96054-7-0. «Como este volcán activo no ha sido mencionado por los navegantes ni viajeros, y como el nombre de Chaltén que le dan los indios lo aplican también a otras montañas, me permito llamarle volcán Fitz Roy - English: Since this active volcano has not been mentioned by navigators or travellers, and since the name Chalten that the Indians call it is also applied to other mountains, I allow myself to name it Fitz Roy volcano» 
  6. Silleck, H. «Patagonia: Fitzroy». Summitpost.org. Summitpost.org, 03-02-2007. [Consulta: 2 febrer 2009].