Nix (satèl·lit)

Nix
	Imatge en color millorada de Nix, feta per New Horizons
Designació	(134340) Plutó II
Designació provisional	S/2005 P 2
Tipus	satèl·lits de Plutó
Descobert per	Alan Stern; telescopi espacial Hubble
Data de descobriment	15 maig 2005 , telescopi espacial Hubble
Epònim	Nix
Cos pare	Plutó
Dades orbitals
Semieix major a	48.694 km
Excentricitat e	0,0023
Període orbital P	24,85 d
Inclinació i	0,133 °
Característiques físiques i astromètriques
Radi	46,5 km
Magnitud aparent (V)	23,38
Densitat mitjana	1,37 g/cm³
Albedo	0,35 (albedo geomètrica)
Temperatura de superfície
mínim	màxim
33 K	55 K
Part de	Pluto System (en)

Nix, també conegut com a Plutó II (designació provisional S/2005 P 2), és un satèl·lit natural de Plutó. Va ser descobert juntament amb Hidra el juny de 2005 pel Pluto Companion Search Team del Telescopi espacial Hubble, compost per Hal A. Weaver, S. Alan Stern, Max J. Mutchler, Andrew J. Steffl, Marc W. Buie, William J. Merline, John R. Spencer, Eliot F. Young i Leslie A. Young.

El descobriment fou anunciat el 31 d'octubre de 2005; Hidra fou anomenat provisionalment com a S/2005 P 1 i Nix com a S/2005 P 2.^[2]^[3]

Òrbita

El satèl·lit segueix una òrbita circular en el mateix pla que Caront. El seu període orbital de 24,9 dies és proper a una ressonància orbital de relació 1:4 amb Caront, però el decalatge de temps és d'un 2,7% la qual cosa suggereix que no hi ha ressonància activa.^[4] Una hipòtesi que pot explicar aquesta ressonància tan propera és que es va originar abans de la migració externa de Caront seguint la formació de les tres llunes conegudes, i és mantinguda per la fluctuació periòdica local del 9% en el camp gravitacional del sistema de Plutó-Caront.

Característiques físiques

Tot i que la seva mida no ha estat mesurada directament, la lluna es calcula que té un diàmetre d'entre 46 km, si la seva albedo és similar al 35% de Caront, i 137 km, si és del 4%, com els objectes més foscos del Cinturó de Kuiper.^[5] Nix és lleugerament més tènue que Hidra, la qual cosa suggereix que és una mica més petit de mida.^[6] En la imatge de la descoberta, Nix és 6.300 vegades més tènue que Plutó.^[7]

Les primeres recerques semblaven mostrar que Nix éra vermellós com Plutó a diferència d'altres llunes,^[4] però investigacions recents han mostrat que és gris com la resta de satèl·lits.^[6]

Nix serà visitat juntament amb Plutó per la missió New Horizons el 2015.

Nom

El nom formal de Nix, deessa grega de la foscor i la nit, i mare de Caront, va ser anunciat el 21 de juny de 2006 a la circular 8723 de la Unió Astronòmica Internacional,^[3] on també se li dona la designació Plutó II. Juntament amb Hidra, la tercera lluna de Plutó, les inicials són les mateixes que les de New Horizons.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nix

Perfil de Nix Arxivat 2007-08-01 a Wayback Machine. (anglès)
Background Information Regarding Our Two Newly Discovered Satellites of Pluto (anglès)
NASA's Hubble Reveals Possible New Moons Around Pluto - Nota de premsa del Hubble (anglès)
Two More Moons Discovered Orbiting Pluto (SPACE.com) (anglès)
Pluto's Newest Moons Named Hydra and Nix (SPACE.com) (anglès)

Referències

↑ «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
↑ Circular 8625 de la UAI descrivint la descoberta
↑ ^3,0 ^3,1 Circular 8723 de la UAI anomenant les llunes
↑ ^4,0 ^4,1 Buie, M. W.; Grundy, W. M.; Young, E. F.; Young, L. A.; and Stern, S. A. «Orbits and Photometry of Pluto's satellites: Charon, S/2005 P1, and S/2005 P2 [sic]». Astronomical Journal, 132, 2006, pàg. 290. DOI: 10.1086/504422.(Final preprint) a, i, e per JPL
↑ H. A. Weaver; S. A. Stern, M. J. Mutchler, A. J. Steffl, M. W. Buie, W. J. Merline, J. R. Spencer, E. F. Young and L. A. Young «Discovery of two new satellites of Pluto» (subscription required). Nature, 439, 7079, 23 February 2006, pàg. 943–945. DOI: 10.1038/nature04547. PMID: 16495991 [Consulta: 11 novembre 2007].
↑ ^6,0 ^6,1 Stern, S. A.; Mutchler, M. J.; Weaver, H. A.; and Steffl, A. J. «The Positions, Colors, and Photometric Variability of Pluto's Small Satellites from HST Observations 2005-2006». Astronomical Journal, 132, 2006, pàg. submitted. DOI: 10.1086/506347. (Final preprint)
↑ Diferència de lluentor el 25 de maig del 2005: (arrel cinquena de 100) ^ (MA de Nix: 23.38 - Ma de Plutó: 13.87) = 6,368x

[79746807fcf8d707b90e0f8fffa7ba1477998d11-1] «NASA FACTS» (en anglès). NASA.

[IAUC8625-2] Circular 8625 de la UAI descrivint la descoberta

[IAUC8723-3] 3,0 ^3,1 Circular 8723 de la UAI anomenant les llunes

[Buie06-4] 4,0 ^4,1 Buie, M. W.; Grundy, W. M.; Young, E. F.; Young, L. A.; and Stern, S. A. «Orbits and Photometry of Pluto's satellites: Charon, S/2005 P1, and S/2005 P2 [sic]». Astronomical Journal, 132, 2006, pàg. 290. DOI: 10.1086/504422.(Final preprint) a, i, e per JPL

[Weaver2006-5] H. A. Weaver; S. A. Stern, M. J. Mutchler, A. J. Steffl, M. W. Buie, W. J. Merline, J. R. Spencer, E. F. Young and L. A. Young «Discovery of two new satellites of Pluto» (subscription required). Nature, 439, 7079, 23 February 2006, pàg. 943–945. DOI: 10.1038/nature04547. PMID: 16495991 [Consulta: 11 novembre 2007].

[Stern06b-6] 6,0 ^6,1 Stern, S. A.; Mutchler, M. J.; Weaver, H. A.; and Steffl, A. J. «The Positions, Colors, and Photometric Variability of Pluto's Small Satellites from HST Observations 2005-2006». Astronomical Journal, 132, 2006, pàg. submitted. DOI: 10.1086/506347. (Final preprint)

[brightness-7] Diferència de lluentor el 25 de maig del 2005: (arrel cinquena de 100) ^ (MA de Nix: 23.38 - Ma de Plutó: 13.87) = 6,368x

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]