Nefrita

Nefrita
Varietat de: sèrie de la ferroactinolita - tremolita
Nefrita de Jordanów Śląski (Polònia)
Fórmula química	Ca₂(Mg,Fe)₅Si₈O22(OH)₂
Epònim	ronyó
Classificació
Categoria	amfíbols
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	massiu
Color	verd fosc a verd clar, groc a marró, blanc, gris, negre.
Fractura	granular
Duresa (Mohs)	6 a 6,5
Lluïssor	terrosa
Diafanitat	translúcida a opaca
Gravetat específica	2,95 (+,15, -,05)
Lluïssor polida	vítria a greixosa
Propietats òptiques	doble refracció amb reacció agregada anòmala
Índex de refracció	1,606 - 1,632 (+,009, -,006)
Birefringència	no detectable
Pleocroisme	no en presenta
Fluorescència	no
Més informació
Referències

La nefrita és una varietat de gra fi de la sèrie de la ferroactinolita - tremolita; més concretament es pot dir que és una varietat de gra fi de l'actinolita; és el més comú i menys valuós dels dos tipus de jade que existeixen. L'altre és la jadeïta.

És un silicat càlcic de magnesi o de ferro propi de roques metamòrfiques. Sol aparèixer en forma d'agregats compactes de fibres entrellaçades que poden ser translúcids o opacs i, normalment, de color verd amb clapejats de tons més foscs. Es distingeix de la jadeïta per la seva lluentor oliosa i perquè s'estella en fracturar-se. Es dona amb certa abundància al Canadà, la Xina, Nova Zelanda, els Estats Units, Taiwan i l'Àsia Central.

Etimologia

Després de l'arribada del jade d'Amèrica a Europa, es van associar a la nefrita propietats curatives per als còlics i dolors d'esquena o de ronyons pel que va rebre el nom del llatí lapis nephriticus que significa pedra del ronyó. Pounamu és el nom maorí de la nefrita verda que es dona al llarg de la costa occidental de Nova Zelanda i amb la qual se solen confeccionar hei tikis i armes tradicionals maoris com els meres.