Vés al contingut

Millau

(S'ha redirigit des de: Milhau)
Plantilla:Infotaula geografia políticaMillau
Imatge
Tipuscomuna de França Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 05′ 52″ N, 3° 04′ 40″ E / 44.0978°N,3.0778°E / 44.0978; 3.0778
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentAvairon Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població21.712 (2021) Modifica el valor a Wikidata (129,06 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Millau
unitat urbana de Millau Modifica el valor a Wikidata
Superfície168,23 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Tarn Modifica el valor a Wikidata
Altitud379 m-340 m-888 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal12100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webmillau.fr Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Mairiedemillau Modifica el valor a Wikidata

Millau[1] ([miˈʎaw]; en occità: Milhau [miˈʎaw]; oficialment i en francès: Millau [miˈjo]) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses[2] i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània. L'any 1999 tenia 21.339 habitants. Millau és també un territori històric d'Occitània (el vescomtat de Millau) i pertany a la regió tradicional del Roergue.

Història

[modifica]

Al segle i hi havia a la confluència del Tarn i el Dórbia un important complex de fabricació de vaixella fina, conegut amb el nom de Condatomagus i que actualment forma el jaciment arqueològic de la Graufesenque,[2] a un parell de quilòmetres de la ciutat actual. S'hi produïen grans quantitats de ceràmica del tipus conegut com a terra sigillata, que era una ceràmica vermella fina, i s'exportaven a bona part de l'Imperi Romà.[3]

El 916 es va formar una jurisdicció feudal coneguda com el vescomtat de Millau. Durant el segle xi la ciutat passa successivament per la dominació dels comtes de Provença, els comtes de Barcelona (mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença), i el 1172 , Alfons II d'Aragó l'annexa a la Corona d'Aragó, concedint-li el seu segell i la llibertat d'administració jurídica, social i política dels seus habitants mitjançant cònsols (carta consular), abans de passar a la Corona de França,

Va ser renunciat pel Tractat de Corbeil de 1258, tot i que de fet s'havia perdut unes dècades abans, a mans del croat Simó de Montfort primer i del comte de Tolosa després. El 1271 va passar finalment a la corona francesa, amb un parèntesi de domini anglès de 1362 a 1370 durant la guerra dels Cent Anys. Des d'aleshores es mantingué com a domini francès però amb un alt grau d'autonomia comparat amb les altres ciutats.

Durant les guerres de religió hi tingué una alta implantació el protestantisme.

El 12 d'agost de 1999 una manifestació antiglobalització liderada per l'activista José Bové hi va desmuntar un restaurant McDonalds el dia abans de la seva obertura, aconseguint un ampli ressò.[4]

Turisme

[modifica]

Llocs d'interès

[modifica]

Gastronomia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Gran Enciclopèdia Catalana, «Millau».
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Languedoc Roussillon, dins la sèrie Le Guide Vert. Paris, 2007. Ed. Michelin. (francès)
  3. La Graufenesque a Aveyron.com
  4. Jose Bove - the Man Who Dismantled a McDonalds al web de la BBC