Cobaltita
 Cobaltita | |
|---|---|
 Cobaltita d'Ontario, Canadà | |
| Fórmula química | CoAsS |
| Epònim | cobalt  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.06a |
| Dana | 2.12.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic, pseudocúbic |
| Hàbit cristal·lí | granular amb cristalls massius, rarament estriats |
| Estructura cristal·lina | a = 5.582 Å, b = 5.582 Å, c = 5.582 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | ortoròmbica |
| Color | blanc argent amb reflexos rosats |
| Macles | sobre [111] creant formes pseudocúbiques i estries |
| Exfoliació | perfecta {001} |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,0 a 6,4 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cbt |
| Referències | [1] |
La cobaltita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom de la seva composició química. El nom ve de l'alemany, Kobold, "esperits de l'interior de la terra", en al·lusió a la resistència dels minerals de cobalt per fondre's. Va ser descrit per primera vegada el 1832, i la seva localitat tipus és Cobalt, Ontario. Pertany i dona nom al grup de la cobaltita.[2] Forma una sèrie de solució sòlida amb la gersdorffita.[3]
Característiques
[modifica]Està composta per cobalt, arsènic i sofre. Pot contenir fins a un 10% de ferro i quantitats variables de níquel.[4] Estructuralment s'assembla a la pirita (FeS₂), amb un dels àtoms de sofre substituït per un àtom d'arsènic, i químicament és molt semblant al glaucodot i a l'al·loclasita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cobaltita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.
Formació i jaciments
[modifica]Apareix en dipòsits hidrotermals d'alta temperatura, i en roques metamòrfiques. Malgrat la seva escassetat, el mineral és processat com una font significativa de cobalt. És comú que presenti incrustacions secundàries d'eritrita, arseniat de cobalt hidratat, producte de la meteorització. Es troba en associació amb la magnetita, esfalerita, calcopirita, skutterudita, al·lanita, zoisita, escapolita, titanita i calcita, juntament amb molts altres sulfurs i arsenurs Co-Ni. Es troba principalment a: Suècia, Noruega, Alemanya, Anglaterra, Canadà, Austràlia, República Democràtica del Congo i Marroc.[5] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà),[6] a la mina Solita (Peramea, Baix Pallars),[7] a les mines del Mas de Gallofré (L'Albiol, Baix Camp)[8] i a la mina Serrana (El Molar, Priorat).[9]
Varietats
[modifica]Només es coneix una varietat de cobaltita, l'anomenada cobaltita fèrrica, trobada a la mina Chiyogahara, a la Prefectura d'Iwate, Japó.[10]
Grup de la cobaltita
[modifica]El grup de la cobaltita està format, a banda de la cobaltita, per les següents espècies minerals: changchengita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeïta, kalungaïta, krutovita, maslovita, mayingita, michenerita, milotaïta, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita i willyamita.[2][11]
Referències
[modifica]
- ↑ «Cobaltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Cobaltite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2014].
- ↑ «Cobaltite-Gersdorffite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2014].
- ↑ Klein, Cornelus and Cornrlius Hurlbut, 1996, Manual of Mineralogy, 20th ed., Wiley, p.288, ISBN 0-471-80580-7
- ↑ «Cobaltite» (en anglès). Mineral Handbook. [Consulta: 24 maig 2014].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Subias, I; Fanlo I., Manuel J.,Garcia B., Paniagua A «La Mina Solita (Peramea, Lérida):Algo más que ejemplares de colección». Macla, 6, 2006, pàg. 475-478 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ «Cobaltite from Mas de Gallofré Mines, L'Albiol, Baix Camp, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ «Cobaltite from Serrana Mine (Manganese Mine), El Molar, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ «Ferroan Cobaltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2014].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 24 maig 2014].