Vés al contingut

Catedral de Zamora

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Catedral de Zamora
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCatedral catòlica i monument Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XII Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJesús de Natzaret Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaZamora (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 29′ 56″ N, 5° 45′ 16″ O / 41.4989°N,5.7544°O / 41.4989; -5.7544
Bé d'interès cultural
Data5 setembre 1889
IdentificadorRI-51-0000060
Activitat
Diòcesibisbat de Zamora Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicismo n° 140, agosto de 1962 (en) Tradueix i catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcatedraldezamora.wordpress.com Modifica el valor a Wikidata
Vista del Castell i Catedral de Zamora.

La Catedral de Zamora és una església de Zamora, Castella i Lleó, Espanya, ubicada la riba dreta del riu Duero, en la part sud i alta de la ciutat vella. És envoltada per murs i antigues portes.

Fou construïda entre 1151 i 1174 i és un exemple d'arquitectura romànica espanyola.

Història

[modifica]

Una església anterior, anomenada El Salvador, va existir al temps del rei Alfons VII de Castella, però es trobava aparentment en ruïnes, i el rei va donar l'església de St. Tomas de la ciutat per actuar com a catedral.

L'església va ser construïda sota el bisbe Esteban, amb el patronatge d'Alfons VII i la seva germana Sancha Raimúndez. La data de construcció (1151-1174) és tradicionalment documentada per una epigrafia en el costat del nord del transsepte, tot i que les descobertes recents han provat que l'església es va començar el 1139, al temps del bisbe Bernardo.

La catedral va ser consagrada el 1174 pel bisbe Esteban, tot i que les obres van continuar amb el seu successor Guillermo (1176-1192), incloent el transsepte. El claustre i la torre del campanar daten de la primera meitat del segle xiii. El dissenyador de l'església és desconegut.

L'edifici és d'estil romànic, en el pla de creu llatí; té una nau i dos passadissos, un curt transsepte i tres absis semicirculars. L'últim va ser reemplaçat per un d'arquitectura gòtica en el segle xv. El transsepte és cobert per una volta de canó, el passadís per una volta d'aresta i la nau per una volta d'aresta en romànic tardà o Proto-estil gòtic.

El dom.

Sobre el transsepte està la torre del dom, amb 16 costats estrets i altes finestres semicirculars entre quatre torretes. Aquest suporta dos doms, un extern amb una part superior lleugerament assenyalada, i un interior amb forma semicircular. Sobre les torretes hi han doms petits, també amb columnes i finestres primes, i un timpà amb decoració similar. Amb la seva escala exterior decorada, el dom és un dels símbols de la ciutat.

En el costat del sud de l'església, fent front a el Palacio Episcopal es troba la Puerta del Obispo. Esta repartida en tres sectors verticals, dividits per columnes cegues i coronat per arcades semicirculars. En els costats més baixos hi han vidres amb escultures romàniques.

A l'interior es troba un cadirat construït en 1512-1516 per Juan de Bruselas, tallat amb figures de sants i homes famosos de l'antiguitat; i amb escenes de la vida al camp. La Capella Major té una taula de marbre, i l'altar està flanquejat per dos púlpits mudèjars. A la Capella del Crist de les Injúries, que es troba a la dreta de la porta sud, hi ha una gran figura de Crist de Gaspar Becerra.

La Catedral conté nombroses tombes; particularment notable és la filigrana tallada en la tomba de Grado en la Capilla de San Juan a final de l'est. La Capilla del Cardenal (anomenat després cadenal Juan de Mella), també al final de l'est, té un altar de Fernando Gallego, en estil gòtic- flamenc (1490-1494).

La torre del campanar, amb una alçada de 45m, va ser construïda en el segle xiii en estil romànic.

Bibliografia

[modifica]
  • Hernández Martín, Joaquín. Guía de arquitectura de Zamora. Desde los orígenes al siglo XXI. 2a edició. Colegio Oficial de Arquitectos de León, 2005. ISBN 84-607-9629-9. 

Enllaços externs

[modifica]